Lectura (8) IV. El desenvolupament de l'autonomia i Montessori - Martín G. i altres.

Martín, G. i altres (2013) El desenvolupament de l’autonomia i Montessori, Guix d’infantil, 73, 11-14

PARAULES CLAU

• Llibertat 
• Ambient preparat 
• Autonomia 
• Observació 
• Autoaprenentatge

RESUM

Aquesta lectura, titulada “El desenvolupament de l’autonomia i Montessori” publicada en la revista Guix Infantil, ens parla sobre el mètode Montessori que es va desenvolupar a Itàlia a principis del segle XX. 

El tema principal del text és el conjunt de característiques per treballar l’autonomia a l’aula. Aquest mètode ha tingut una gran influència al llarg de la història. Va aconseguir reunir a 130.000 escoles de tot el món en països com ara: Austràlia, Xina, Finlàndia, França, Espanya, Suïssa,etc.

Enllaç

La lectura es centra en autonomia que es proporciona en les aules Montessori. La pedagogia que va impulsar Maria Montessori formava part del Moviment de L’escola Nova, i va suposar un trencament amb l’estructura rígida de l’escola tradicional. Es donava a l’infant una llibertat de moviment, llibertat d’expressió i llibertat d’experimentació per tal de desenvolupar la seva autonomia personal. 

Un dels pilars principals de la seva pedagogia, és proporcionar llibertat als infants dins d’uns límits establerts per un ambient preparat. Per tal d’aconseguir-ho, es prepara l’ambient d’aula adequat a l’etapa de creixement dels infants, responent a les necessitats cognitives, afectives i motrius, compartint un espai de respecte per part de tots i totes. A més a més a les aules s’agrupen infants de diferents edats per tal que aprenguin els uns dels altres. Els infants augmenten la seva pròpia independència amb l’adquisició de noves capacitats a través de la llibertat d’acció. 

El més important és que a través d’un ambient preparat, organitzat i cuidat pels nens i les nenes es pugui potenciar l’autoaprenentatge i el seu creixement per tal que els infants aprenguin per ells mateixos. 

Finalment, l’article ens parla de la coherència entre la família i l’escola, del fet de donar importància als tallers i a la comunicació amb la família per tal de poder entendre els aprenentatges que es porten a terme a l’escola i els puguin incorporar en la seva vida diària.

PREGUNTES A L’AUTOR

• De quina manera s’avalua als infants a través del mètode Montessori? 
• Com ha de ser el paper de l’adult davant d’una problemàtica? Hi ha alguna estratègia a l’hora de posar límits?

REFLEXIÓ 

Personalment, aquesta lectura és una de les que més m’ha agradat fins ara. M’ha semblat de gran interès, ja que parlava sobre el mètode Montessori i el desenvolupament de l’autonomia dels infants. Les aules de les quals parla me les imagino boniques, estètiques i adaptades a les necessitats psicològiques dels infants en funció de l’edat. Admiro la metodologia de Maria Montessori ja que fa que el nen sigui el protagonista absolut del seu procés evolutiu. Penso que el seu mètode aporta molts beneficis en la vida dels infants, com per exemple: desenvolupar la seva autonomia i iniciativa personal, estimular la creativitat i la capacitat de prendre decisions, entre altres aspectes. 

En el seminari, hem parlat sobre les diverses lectures, i en concret, la lectura 1 que parlava sobre els jocs de representació i com s’estructuren, penso que a través d’aquests, els infants treballen activitats quotidianes on cada un d’ells adopta un rol diferent, i la representació és lliure. Tot i que Maria Montessori no parla de la fantasia, però sí que tracta amb un material ordenat i organitzat centrat en els sentits, a més pensa que el paper de l’educador és important, ja que organitza els materials en funció la seva capacitat i propicia un clima positiu i de respecte perquè es doni l’aprenentatge, respectant la llibertat i la individualitat de cada infant. 

La lectura es centra l’autonomia, en concret, a les aules de Montessori, per tant adjunto un document en el qual ens explica com es desenvolupa aquesta llibertat en les aules segons les etapes evolutives i les característiques psicològiques dels infants. A continuació deixo aquest enllaç d’interès sobre el tema: http://asociacionmontessori.net/pdf/congreso_filo_%20edu_2012.pdf

Visita d'en Pere Peris - Els contes infantils

Aquest cop ens ha vingut a visitar el Pere.

El Pere és un conegut del Xavier qui manté relació amb ell arran d’una conferència de neurologia i neurociència on van coincidir.

Així doncs, avui s’ha adreçat a la UAB i concretament a la nostra classe per treballar diferents temes: els contes, les cançons i les emocions.

El Pere ens explica que per a ell, treballar i jugar és el mateix. Ho justifica mostrant un fet de la seva experiència i vida personal, els estudis que ell cursa d’anglès. Ens fa veure com ell mentre aprèn aquest idioma estranger també alhora gaudeix i es diverteix moltíssim amb el seu mestre.

Per exemple, ens explica que practica l’anglès mentre esmorzen junts i fan activitats educatives ben divertides. Lligat a aquest tipus d’aprenentatge, ell destaca el fet de treballar a través de situacions reals amb contextos propers, el qual defensa com un element didàctic molt important.

A més, deixa en l’aire aquesta frase: “Lo important de fer de mestre/a és passant-nos-ho bé”.

Tot seguit, el Pere va treure diferents contes, els quals ens va presentar alhora que ens els ensenyava:

El primer va ser El gat amb botes. En aquest el protagonista destacava per ser astut, animar a la gent... I el Pere ens recomanava que havíem de gaudir dels contes submergint-nos en la fantasia, però sempre tenint en compte la realitat

El segon és Camaleonte Variopinto. A través d’aquest petit relat el Pere ens ha fet entendre que hem de tenir en compte la història del conte, però també les imatges perquè complementen la riquesa d’aquesta història.

A més, la història ens ve a dir que hem de ser camaleònics per camuflar-nos poder escoltar i observar sense participar tant. És a dir, estar menys present en el nostre paper com a mestre.

La tercera historieta a destacar és: Amb tot el cor. Aquesta tracta el tema de l’estima. Parla de l’afecte, l’acolliment, la distancia, el fet de retrobar-se... I a través d’aquest conte ens feia evident la necessitat d’establir un vincle afectiu amb els infants per fer-los sentir segurs a l’aula.

En última instància m’agradaria destacar dos contes. El primer, No és fàcil petit esquirol; i el segon, La historieta de l’Emma. Aquests dos relats, mitjançant la seva trama, tracten de buscar la forma més idònia per explicar temes als infants els quals no són fàcils d’explicar. Com per exemple la pèrdua d’un familiar, la diversitat familiar, etc.

Personalment, penso que amb aquesta xerrada he tingut l’oportunitat de descobrir contes que desconeixia. A més, també he pogut captar la importància dels contes en la vida quotidiana de qualsevol infant, ja que ajuden moltíssim a entendre moltes coses que possiblement a través d’un diàleg no els hi quedaria tan clar. Per tant, valoro aquesta visita del Pere molt positivament i espero que les meves companyes de cursos vinents també disposin de l’oportunitat de conèixer-lo i gaudir de l’experiència amb ell.

FONT: https://cuentoalavistablog.wordpress.com/

Lectura compartida y estrategias de comprensión lectora - Mª Teresa Llamazares Prieta i Mª Dolores Alonso-Cortés Fradejas

Paraules clau:

- Lectura compartida

- Comprensió lectora

- Situacions dialògiques

- Estratègies de lectura

- Alfabetització

Resum:

Aquest article comença explicant què és l'alfabetització emergent la qual és molt importat i es dóna tant a l'aula com amb les famílies amb materials escrits i pràctiques lletrades. Bàsicament l'alfabetització emergent és un procés que compromet les habilitats, coneixements i actituds que afavoriran el desenvolupament de la consciència fonològica i les destreses lingüístiques orals dels infants.  

El que ens volen comentar aquestes autores és que hi ha dues tipologies  de pràctiques d'alfabetització, aquestes són la lectura compartida (en l'àmbit familiar s'anomena lectura de falda) i la lectura dialògica, les quals són molt beneficioses pel desenvolupament cognitiu i lingüístic dels infants.

En el llarg de l'article parlen sobre la importància de la lectura compartida i és així, ja que a casa té un paper significatiu per tal que els infants adquireixin habilitats i eines per una posterior descodificació, ortografia i comprensió lectora; i a l'aula, es donen situacions més dialògiques on els infants cooperen en la tasca de llegir i d'aprendre, és a dir, participen interaccionant entre ells i amb el mestre. D'aquest últim aspecte cal dir que unes investigacions han revelat que els infants que participen en situacions escolars de lectura compartida gaudeixen de més beneficis que els que només participen en situacions de lectura en veu alta convencionals. Per altra banda, en la lectura compartida hi ha tres moments essencials que són l'abans, el durant i el després.

En conclusió, la lectura compartida és molt important en aquesta etapa d'infantil, ja sigui a l'aula com a casa. Amb aquesta lectura interactiva els infants guanyen experiència i habilitats per fomentar la base de la capacitat de comprensió lectora. És per això que aquestes lectures compartides dialògiques siguin una pràctica freqüent a les aules d'educació infantil, ja que són una bona oportunitat per començar el desenvolupament de les estratègies de comprensió lectora.

Preguntes a les autores:

- És important anar més enllà de la lectura?

Comentari personal:

Primer de tot dir que m'ha semblat molt interessant l'article tot i que se m'ha fet una mica feixuc per tots els exemples que posava, ja que encara que fossin enriquidors per completar la teoria que s'explicava, feien que sembles més feixuga. Tot i així, com deia m'ha semblat important saber quan d'essencial és dur a terme la lectura compartida tant a casa com a l'escola, la qual és més dialògica i fa que els infants participin i dialoguin entre ells. He pogut aprendre diferents estratègies per dur a terme aquest tipus de lectura i sobretot els diferents moments possibles d'aprenentatge que té una lectura, és a dir, anar més enllà de la portada, del text, del final.

No puc fer cap comparació amb cap lectura, ja que aquesta vegada no ens ha donat temps de compartir les diferents lectures amb la resta de companyes però s'assembla molt  a la que vaig llegir de Gema Paniagua (2013) que també tractava sobre la lectura, més concretament de la lectura en família i com l'havien de fer veure com una activitat plaent i agradable.

És un article que recomanaria llegir a moltes de les mestres d'educació infantil que encara no facin ús o no sàpiguen de l'existència d'aquestes estratègies de les quals parla el text per poder dur-les a terme a l'aula amb els seus infants i poder anar més enllà del conte.

Per últim, m'agradaria deixar a l'abast de les companyes un post on parla sobre la lectura dialògica en relació amb el desenvolupament del llenguatge dels infants el qual es diu Lectura dialógica para el desarrollo del  lenguaje.

ELS JOCS DE REPRESENTACIÓ, UNA EINA PER AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

IDEES CLAU:

1.  Els jocs de representació afavoreixen les interaccions, l’adquisició de nous coneixements i el creixement lingüístic.

2.       Hem de proposar pràctiques que resultin significatives i contextualitzades per als infants.

3.       Les rutines faciliten l’ús del llenguatge a contextos familiars.

PARAULES CLAU:

Jocs de representació, interaccions, desenvolupament del llenguatge, aprenentatges significatius, contextos familiars.

RESUM:

L’autora es centra en el joc de representació com a situació afavoridora de l’ús del llenguatge a les aules d’educació infantil.

De manera més concreta, explica els beneficis i el desenvolupament que aquest tipus de joc té envers els infants.

Centrant-nos en els beneficis del joc de representació, aquest permet que els infants posin en acció els coneixements previs amb els quals arriben al context escolar, com pugui ser el cas del llenguatge que ja dominen en certa manera per poder relacionar-se amb el seu entorn més proper.

Així doncs, amb aquesta experiència de joc, l’escola els presentarà un nou ús del llenguatge: l’ús social, amb el qual aprendran a esdevenir interlocutors i a descontextualitzar en el temps i l’espai.

Pel que fa al desenvolupament d’aquest tipus d’activitats relacionades amb el joc de representació, aquest procura crear situacions properes als contextos amb els quals es puguin trobar els infants durant la seva vida quotidiana (comprar o vendre a una botiga, demanar informació a una altra persona, etc.). D’aquesta manera, l’infant experimentarà aprenentatges significatius i contextualitzats al moment històric, geogràfic i cultural en què es troba immers/a.

Per tant, aquest tipus de joc es crea a partir d’una visió de l’aprenentatge constructivista, la qual considera que els infants generen nous coneixements, destreses i actituds a partir de la reconstrucció dels seus esquemes de coneixement anteriors.

Finalment, es pot veure clarament la importància del joc de representació a les aules, ja que és una manera d’aconseguir, d’una banda, la seva motivació per tal de realitzar activitats que simulen situacions reals i, d’altra banda, el desenvolupament i la millora del llenguatge oral a l’hora d’organitzar un espai i un temps descontextualitzats.

                            

PREGUNTES A L’AUTORA:

1.   Quin criteri utilitza l’autora per determinar què és una evolució correcta d’un infant? (línia 2 de l’últim apartat de l’article)

2.       Què s’ha de fer si una situació que resulta significativa per un infant no ho és per a un altre, centrant-nos en les diferències culturals familiars presents a les aules?

OPINIÓ PERSONAL:

La lectura llegida l’he trobat molt interessant, ja que com a docents hem de conèixer clarament la importància del joc simbòlic o de representació en aquestes edats primerenques. De tota manera, se m’ha fet una mica densa i feixuga, ja que malgrat ser curta era carregada de conceptes teòrics.

A més, durant la classe hem pogut extreure diferents conclusions de la lectura llegida, d’entre les quals destaquen les que comentaré a continuació.

En primer lloc, cal ser conscients com a docents de que els infants arriben a l’etapa d’educació infantil amb múltiples coneixements previs, relacionats amb diferents intencionalitats comunicatives, és a dir, mai podem pensar que arriben a les escoles com si fossin una tabula rasa.

També hem pogut veure que el joc de representació ofereix als infants la possibilitat de prescindir de l’aquí i de l’ara. Tanmateix, hem de saber que el llenguatge no té ple sentit per si sol si no és acompanyat del context sociocultural i històric en què es troba immers.

Seguidament, m’agradaria adjuntar un enllaç en el qual es pot trobar alguna informació rellevant de la psicòloga Katherine Nelson, qui ha estudiat en diferents estudis el funcionament de la ment humana, i la interrelació entre el llenguatge i els processos cognitius humans. Aquest autora, a més, afirma que el context, de la mateixa manera que influeix al llenguatge, també influeix de manera directa als comportaments de les persones.

MÉS INFORMACIÓ AQUÍ

FONT DE LA IMATGE

Lectura VII La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo - Sánchez-Rodríguez, S y González-Aragón, C.

1) PARAULES CLAU:

• Assemblea 
• Comunicació lingüística
• Competència social i cívica
• Interacció a l'aula

 2) BREU RESUM 

Aquesta lectura transmet com a idea principal que el paper del mestre i/o adult de referència és essencial en els moments d'assemblea. Els mestres, doncs, han de practicar una escolta activa i respondre a les necessitats que els nens i nenes requereixen. 

A través de l'assemblea el docent està constantment oferint un model comunicatiu als infants que encara estan desenvolupant la seva competència lingüística.

A més a més del desenvolupament de la competència lingüística, els infants a través de l'assemblea a classe poden desenvolupar, també, la seva copetència social i cívica. Així doncs, entenen que han de respectar les regles socials i treballen l'autonomia moral a través del desenvolupament de la personalitat i la consciència de solidaritat.

En relació a les regles socials que esmentava prèviament, l'assamblea és un moment idoni per discutir l'establiment i l'incompliment d'aquestes. Els infants no hauran d'acceptar les normes sinó que compten amb un espai per debatre i parlar sobre aquestes regles.

3) TRES IDEES CLAU

• El paper de l'adult/ mestre a l'assemblea és essencial
• L'assemblea ajuda a desenvolupar competències personals i socials
• A través de l'assemblea es debat i es discuteixen les regles de l'aula

4) PREGUNTES QUE FORMULARIA A L'AUTOR/A DEL TEXT

•  Quines estratègies proposes per a dinamitzar l'assemblea en un grup d'infants de 0 a 6 anys?
• En el moment de pautar les regles o normes, com ho faries per tal que tots els infants poguessin participar i formar part d'aquestes decisions comunes?

 5) REFLEXIÓ PERSONAL

Des del meu punt de vista, aquesta lectura m'ha semblat realment interessant . Tot i així penso que a l'hora de portar-ho a terme s'ha de tenir molta cura per tal que les assemblees no esdevinguin un espai reduccionista facilitador d'un moment de discussió sobre les normes o l'exposició d'experiències viscudes. Considero que el que és realment important és ajudar als infants a implicar-se en les activitats de l'aula en tots els sentits (planificació, disseny i finalment, compromís per cumplir-les).

Em sembla essencial que els mestres busquin el benestar de tots els infants a tracés del consens.  Els infants i els adults adquireixen el compromís d'elaborar i complir normes. Ara bé, des del meu punt de vista aquest consens esdevindrà si relament els infants poden negociar les decisions i justificar les seves actuacions. Crec que és realment interessant, fins i tot, reflexionar sobre normes innegociables, per tal que els infants n'entenguin la necessitat.

LECTURA (7) El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil

Fernández-Martínez, M. del P. y Gallardo, I. M. (2016)

PARAULES CLAU: Diàleg, treball per projectes, interacció, llenguatge verbal, construcció social del coneixement.

RESUM

La lectura de esta semana se titula “El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil” de Mª del Pilar Fernández Martínez e Isabel M. Gallardo Fernández. 

Este artículo muestra cómo en educación infantil (en adelante EI) es posible aprender desde el interés de los niños, y cómo el lenguaje facilita la construcción social del conocimiento en el aula. El diálogo y la conversación son el eje vertebrador del día a día en las aulas de EI, en tanto que suponen una manera de concebir la relación pedagógica. Todo ello constituye la esencia de un proceso de enseñanza-aprendizaje relevante y con sentido. 

Enllaç

Dicha enseñanza debe estimular la experimentación, contar con la participación activa de los niños, propiciar situaciones de trabajo común que permitan la reflexión conjunta de profesorado y alumnado sobre los múltiples aspectos de los problemas que se plantean. 

Esta lectura nos muestra cuatro fases para estimular la interacción entre los iguales y profesorado, y el proceso de enseñanza-aprendizaje de la lectoescritura a través del trabajo por proyectos. Estas fases son las siguientes: 

- I. La maestra pregunta sobre que quieren aprender los niños y niñas 

- II. La profesora pregunta a los alumnos que tema en concreto quieren saber sobre el tema elegido 

- III. Investigan y buscan información sobre el tema y cuelgan murales por la clase 

- IV. Los niños y niñas elaboran un texto que es corregido por la maestra y luego hacen una exposición sobre lo aprendido. 

Para concluir podríamos decir que el método mostrado en la lectura es una buena forma para el niño de aprender la construcción del lenguaje como también las claves para hacer buenas interacciones con los compañeros y profesores. También es útil para los profesores porque la enseñanza es más rica y reconocida por los alumnos.

PREGUNTES A L’AUTOR

1. Para poder enseñar a los niños aquello que les inquieta y tienen curiosidad, ¿la profesora debería conocer a cada uno de ellos y saber qué temas pueden tratar más en profundidad (o no) en clase según los conocimientos de sus alumnos? 

2. ¿Siempre se tiene que enseñar a partir del interés de los alumnos o se puede enseñar a partir de lo que creemos que deben aprender porque es bueno para ellos?

REFLEXIÓ

Aquest text m’ha semblat molt interessant ja que penso que com a futures mestres hem de defensar que els infants puguin aprendre a partir del seu propi interès. El fet d’oferir un espai de comunicació entre iguals fa que puguin compartir idees, veure diversos punts de vista, raonaments diferents, crear significats de manera conjunta és molt enriquidor 

Hem de tenir present, que l’escola ha de ser un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal, per això els alumnes s’han d’involucrar en el seu procés d’aprenentatge constant. Els alumnes han de tenir un paper actiu en tot moment per sentir-se motivats i amb ganes de conèixer coses noves i apassionants. 

L’escola ha de ser un espai on els nens i les nens investiguin temes que per ells són interessants o preocupants, un espai on experimentin, aprenguin coses que els enriqueixin, es relacionin, i creixin com a persones. També és molt important fomentar el diàleg a l’aula ja que ajuda a mantenir una relació d’ensenyament i aprenentatge molt significativa. 

Finalment, fent referència a la lectura 2 que parla sobre les assemblees i sobre la importància de la comunicació entre iguals a l’hora de construir coneixement, explica que aquestes faciliten la interacció entre iguals i ajuda en l’adquisició de la competència lingüística. Penso que ningú aprèn sol, ja que conjuntament s’aprenen valors, actituds, normes, etc. Per tant és convenient dialogar col·lectivament, realitzant una construcció conjunta.

Lectura (6) I Roig 2012

PARAULES CLAU: Lectura, primera infància, salut, famílies, entitats educatives.

RESUM

La lectura d’aquesta setmana ha estat la titulada “Nascuts per llegir: Projecte de promoció de la lectura per a la primera infància” de l’autora Marta Roig que tracta sobre un projecte que promou el gust per la lectura entre les criatures de 0 a 3 anys.

Aquest projecte és molt interessant, ja que es treballa de forma cooperativa entre diferents entitats públiques: l’ajuntament, els CAP’s i les biblioteques públiques. L’ajuntament, per tal de poder iniciar el projecte ha de firmar un conveni i després a través dels centres de salut hi ha diferents recursos que informen les famílies amb nadons o amb futurs nadons de les possibilitats d’aquest programa i aquestes van a la biblioteca on hi ha muntat un espai per atenció a la primera infància per a fomentar la lectura d’aquests nadons on trobem tant racons de pares, com contes pels infants com recursos per a la lectura. Més enllà de l’activitat local, les famílies poden gaudir també de materials, orientacions i propostes desenvolupades per la mateixa coordinació del programa.

Aquest programa promou experiències compartides entre pares i fills a partir del llibre i la primera literatura. L’objectiu que es planteja és despertar el gust per la lectura des del primer mes de vida, ja que és una eina fonamental pel desenvolupament integral dels infants.

No pretén avançar aprenentatges sinó que intenta actuar sobre els hàbits familiars perquè la lectura es gaudeixi amb normalitat i de manera quotidiana.

Al final de l’article es donen unes estadístiques de com està anant aquest programa tant a Catalunya com a Andorra i es manifesta que s’està millorant per tal de multiplicar les famílies beneficioses i continuar l’educació.

En conclusió, ens trobem davant d’unes de les poques iniciatives que fomenten la relació: família, escola i infant. Aquest projecte està en progrés d’expansió i cada cop la societat li dóna més importància.

PREGUNTES PER L’AUTORA

•    Realment és un projecte elaborat i útil per crear espais íntims entre la família i l’infant. Però, només compren a infants d’entre 0 i 3 anys. A partir dels tres anys, aquest projecte seria possible? No ens oblidem que el segon cicle d’educació infantil també és molt important en l’educació.
•     Penses que cada vegada trobarem més aquest projecte a diferents poblacions i que des de l’escola podem promoure que les famílies en facin ús?

•    Per què creus que encara és tan poc conegut aquest projecte tot i tenir un fons i uns objectius tan interessants?

REFLEXIÓ

El projecte “Nascuts per llegir” és una incitativa magnífica per unir als membres de la família i obtenir tots aquells avantatges que proporciona la mateixa lectura.

Ara bé, l’objectiu i les relacions comunitàries que pertanyen a aquest m’han quedat molt clares, però encara no sé en què consisteix aquest projecte o quines activitats la inclouen.

És tan important la lectura i els moments d’aprenentatge en família com la continuació de la pràctica dins l’escola després dels 3 anys (etapa educativa en la qual el projecte no té cabuda).

Unes de les activitats que es realitzen en una aula i estimula als infants és l’escolta i la conversa en una rotllana amb els companys de la classe. Segons la lectura que s’anomena “L’art de conversar: escoltar, parlar i compartir a la rotllana” de l’autor Sogas, M.T. (2013), és molt important les converses espontànies que sorgeixen en aquesta metodologia de treball. A partir d’aquesta pràctica, els infants aprenen valors, expliquen experiències als altres, escolten altres vivències i dóna peu a conèixer entre ells.

Vivim en un món ple de diversitats i l’escola ofereix l’oportunitat conviure amb persones ben diferents. Les diferències no dificulten les convivències, sinó que enriqueixen la nostra societat. Per això, aquest projecte és molt enriquidor ja que,  proporciona moments en famílies, però també uneixen nuclis familiars diversos i conviuen moments en els quals comparteixen experiències.

Nascuts per llegir (com ja he esmentat anteriorment), no ofereix l’oferta de realitzar aquest projecte amb infants que comencen l’etapa escolar (a partir dels tres anys). Per sort, avui dia existeixen escoles en les quals s’estimula la pràctica oral i les activitats en família que donen continuïtat per gaudir de la lectura i dels moments afectuosos que enriqueixen els aprenentatges . Alhora es creen sentiments i emocions en les relacions, que omplen de vida la quotidianitat o, en alguns casos, trenquen amb la monotonia del dia a dia.

Lectura 8: Los juegos de representación, una herramienta para favorecer el desarrollo del lenguaje - Natàlia Martínez Ortega

Lectura 8: los juegos de representación, una herramienta para favorecer el desarrollo del lenguaje – Ma Claustre Cardona

5 paraules clau:

-          Infants

-          Llenguatge

-          Jocs de representació

-          Adults

-          Educació infantil

Resum de 250-300 paraules:

Els jocs de representació són situacions que possibiliten els coneixement i el creixement lingüístic. Quan comencen el segon cicle d’infantil, ja tenen un llenguatge suficientment desenvolupat per establir relacions amb el seu entorn (lingüísticament). Allà, aprendrà més coses que incrementarà el seu vocabulari, estructures lingüístiques més complexes, canvis socialment parlant (paper com interlocutors, torns de paraula, adonar-se si l’entenen o no...), etc. Els adults utilitzaran el llenguatge no únicament per expressar l’immediat, sinó per comprendre histories, seguir instruccions, argumentar i justificar.

A més, parla dels jocs de representació, que són un recurs didàctic que utilitza les rutines i les activitats de representació per facilitar el ús del llenguatge en contextos familiars. Al aprendre una llengua també s’aprèn un medi de representar els coneixements sobre els objectes i esdeveniments, un contingut. Els infants organitzen les seves experiències del món en representacions mentals. Per exemple, els adults tenim un esquema del que implica menjar en un restaurant, que inclou una sèrie d’accions com demanar, menjar i pagar, a més, implica cambrers, clients i caixer.

El joc consta de dos moments: el primer de motivació i coneixement del script, i el segon que correspon a la representació. També són un recurs ideal per aquells infants que no segueixen una evolució correcta. El paper de l’adult és primordial i és imprescindible l’ús d’estratègies comunicatives i lingüístiques semblants a les que utilitzen els pares i mares en els primers anys.

En conclusió, els jocs de representació són un bon recurs per millorar el coneixement i ús del llenguatge, ja que ho fan des d’un marc funcional i significatiu.

2 preguntes per l’autor:

-          Quins altres exemples de la vida quotidiana dels infants podries posar per a que sigui més clar què són els jocs de representació?

-          Si un infant no vol participar, què hauríem de fer?

Valoració personal:

És una de les lectures més interessants fins ara, tot i que és una mica densa, ja que ens parla del dia a dia dels infants que fa que aprenguin millor el llenguatge, com és en aquest cas els jocs de representació, cosa que no sabia què significava. És molt enriquidor saber tot això perquè, en un futur quan siguem pares/mares i inclús professors/es, podem aplicar tots aquests coneixements.

Tot i això, m’hagués agradat llegir més exemples de la vida quotidiana on s’apliquen tots aquests coneixements, encara que l’exemple de la sabateria ha estat molt bé i clarificador. A més, és un text que s’entén molt bé i fàcil de llegir, ja que t’enganxa a saber-ne més del tema.

Comparant-lo amb altres textos o lectures que he llegit, segueixo pensant que el punt d’unió entre tots (o entre la majoria) són els moments d’interacció, ja sigui entre infants o infants-adult, ja que penso que sense aquesta seria impossible o molt difícil l’adquisició del llenguatge, i com he dit en anteriors lectures, el diàleg entre adult i infant és fonamental. A més, la importància de la vida quotidiana, que també està present en quasi totes les lectures, per exemple en la 4, 6 i 7. Crec que aquesta té molt valor perquè els infants jugaran a allò que veuen en el seu dia a dia, en la seva quotidianitat. Per tant, i per això he triat el següent enllaç, els jocs de representació té molt a veure amb això i tot ajuda a l’adquisició del llenguatge: la vida quotidiana i els jocs.

No només ajuda a desenvolupar el llenguatge, sinó que també a relacionar-se amb els altres, a la seva imaginació i creativitat. Sistemes a l’aula per a que juguin a aquests jocs són els petits racons a la classe o fer petites obres de teatre, per exemple. D’aquesta manera també desenvolupen diversos valors, com l’empatia, simpatia, emocions, posar-se en el paper d’un altre, etc. 

Enllaç: http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0020/6fceae06-5020-4b0c-a0fc-c032444d2a21/UD-0-3-L-estona-del-dinar.pdf

He triat aquest enllaç que parla de la vida quotidiana dels infants d’una escola de Vilanova del Vallès, ja que al text li dóna importància al dia a dia dels infants. Per tant, aquest document ens explica la unitat de programació d’aquesta escola i, en concret, l’hora del dinar. En tots aquests moments es poden donar moments de jocs de representació.

Lectura VII. Fernández-Martínez i Gallardo (2016): El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en Educación Infantil

Paraules clau:

• Educació Infantil 
• Construcció social del coneixement 
• Llenguatge verbal 
• Treball per projectes 
• Interacció

Resum:

La lectura de esta semana se titula “ El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil” de Mª del Pilar Fernández Martínez e Isabel M. Gallardo Fernández. Muestra el desarrollo de un proyecto en una aula de niños de 5 años para mostrar cómo el lenguaje puede facilitar la construcción social del conocimiento.

Este artículo muestra cómo en educación infantil (en adelante EI) es posible aprender desde el interés de los niños, y cómo el lenguaje facilita la construcción social del conocimiento en el aula. El diálogo y la conversación son el eje vertebrador del día a día en las aulas de EI, en tanto que suponen una manera de concebir la relación pedagógica. Este planteamiento está justificado por el valor del diálogo en el aula, que permite la construcción de conocimiento conjunto y de la metacognición para recrear las situaciones de aprendizaje. Todo ello constituye la esencia de un proceso de enseñanza-aprendizaje relevante y con sentido.

Dicha enseñanza debe estimular la experimentación, contar con la participación activa de los niños, propiciar situaciones de trabajo común que permitan la reflexión conjunta de profesorado y alumnado sobre los múltiples aspectos de los problemas que se plantean, y ayudar a los niños a reelaborar el pensamiento, los sentimientos y la experiencia, así

como a integrarlos, relacionando las adquisiciones de su vida cotidiana con

las aportaciones de las distintas fuentes de la cultura.

Esta lectura nos muestra cuatro fases para estimular la interacción entre los iguales y profesorado,  y el proceso de enseñanza-aprendizaje de la lectoescritura a través del trabajo por proyectos. Estas fases son las siguientes:

• I. La maestra pregunta sobre que quieren aprender los niños y niñas
• II. La profesora pregunta a los alumnos que tema en concreto quieren saber sobre el tema elegido
• III. Investigan y buscan información sobre el tema y cuelgan murales por la classe
• IV. Los niños y niñas elaboran un texto que es corregido por la maestra y luego hacen una exposición sobre lo aprendido.

Durante todas estas fases la profesora les enseña a utilizar el lenguaje correctamente y los alumnos aprenden no sólo contenidos teòricos, también aprenden actitudes, valores y hábitos sostenidos por la interacción como son la escucha activa, la espera de turno de palabra, los silencios, el respeto a los compañeros, la capacidad de crítica, etc.

Preguntes a l’autor:

-       1. Para poder enseñar a los niños aquello que les inquieta y tienen curiosidad, ¿la profesora debería conocer a cada uno de ellos y saber qué temas pueden tratar más en profundidad (o no) en clase según los conocimientos de sus alumnos?

-       2. En la conclusión, las autoras argumentan que se trata de un análisis inacabado y por lo tanto, se elide una segunda parte del mismo. ¿En qué consiste la segunda parte del análisis? ¿Hasta dónde se pretende indagar? ¿Qué otras conclusiones pretenden alcanzar?

Reflexió personal:

Aquesta lectura se m'ha fet complicada i complex de llegir, sobretot perquè era llarga i extensa. Tot i així, m'ha permès donar una importància vital al llenguatge en l'Educació Infantil, fet que no havia reflexionat fins al moment de llegir el document. 

El que més m'ha agradat és com es parla sobre els centres d'interès que tenen els més petits, que és des d'on hauria de partir el procés d'ensenyança. D'aquesta manera els més petits veuen resolts els seus dubtes genuïns i poden entendre el món que els envolta al seu ritme, respectant la seva curiositat innata. A més a més, opino que quan un infant resol un dubte propi veu la utilitat d'aquest i s'automotiva a seguir aprenent i descobrint, per tant és un cercle virtuós. També estic molt d'acord amb el paper que la lectura proposa que haurien d'adoptar els mestres: d'acompanyant i no de posseïdor de la veritat absoluta. Sobretot entenent quines són les necessitats reals de cada alumne i donant espai perquè puguin expressar el que senten i el que els preocupa o neguiteja. 

Trobo que aquesta teoria és molt maca i m'agradaria pensar que és així com tothom treballa, encara que comparteixo totalment aquesta visió optimista de la realitat, també em fa pensar que com a docents necessitem rebre una formació profunda. És a dir, trobo que el que serà més complicat és deixar anar els mètodes amb els quals nosaltres hem après i hem vist reflectits en els professors que ens han educat durant tota la vida. Per tant, deixar de banda una metodologia unidireccional i com diu el text, centrar-se en interessos reals i treball en equip, per projectes.

Com a conclusió deixo en el següent enllaç una pàgina web -dedicada a l'educació i les activitats que es realitzen en l'etapa d'infantil- que tracta l'autor que va originar els centres d'interès i dóna certes pautes per a dur a terme aquest tipus d'organització de manera senzilla i comprensible.

Lectura compartida i estratègies de comprensió lectora

Conceptes clau: Lectura compartida, Acompanyar en el procés de comprensió lector, Interactuar amb un mateix i els altres

Enllaç web: https://www.understood.org/es-mx/school-learning/assistive-technology/finding-an-assistive-technology/where-to-find-free-audiobooks-and-digital-text-to-speech-books-for-your-child

Idees clau

L'alfabetització dels països occidentals és notícia. Els infants s'incorporen al món de la comunicació a través de la lectura i la parla. Desenvolupem habilitats que els hi permetran comprendre el medi en què es troben.  Aquestes habilitats són per a la vida diària, fora de l'escola. 

L’alfabetització té dues pràctiques claus: la lectura dialògica i la lectura compartida.

La lectura dialògica és la que es produeix entre grup d’iguals. Aquest tipus de lectura fomenta la interacció. Poder parlar sobre el text aporta molts beneficis als infants, ja que d'aquesta manera aprenen a veure les coses des de més punts de vista i que tot es pot modificar.

En la lectura compartida el rol del mestre o la mestra és molt important. Són els encarregats de proporcionar les eines perquè els alumnes siguin lectors actius. Mitjançant la reflexió sobre el que s'està llegint es desenvolupa la comprensió lectora.

Preguntes

• Què fer quan ens trobem davant d’una baixa implicació familiar?
• Com realitzar una lectura dialògica amb infants nouvinguts?
• Quins tipus de llibre és l’adequat per dur a terme aquests tipus de lectures?

Reflexió

Penso que és molt important llegir dins l'aula, sobretot fer que les lectures vagin més enllà. Fer que els alumnes i nosaltres mateixos siguem capaces d'interpretar-les i obrir-ne un debat fomenta el pensament crític.

Adjunto un enllaç del departament d'ensenyament sobre la lectura compartida: http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0052/6397c614-c29b-4348-9e3d-6fcad1f4547d/2_lectura_compartida.pdf

Carbonell, L. i Gómez, M. (1993): "Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en educación infantil"

Paraules clau:

- Pensament

- Diàleg

- Projectes

- Racons

- Tallers

Resum:

En Educació Infantil hem d’organitzar el currículum de manera que s’aconsegueixi desenvolupar una de les competències més rellevant: aprendre a aprendre.

Per tant, hem de buscar escoles que potenciïn el pensament dels alumnes mitjançant espais adients, originar un diàleg constructiu i tenint en compte una bona organització del treball per part dels adults.

Per aconseguir que es creï aprenentatge s’hauria de treballar per crear situacions, tan col·lectives com individuals, què donessin com a fruit un aprenentatge formal i significatiu. Així doncs, aquestes situacions es poden crear mitjançant tres situacions que convé destacar: projectes, racons i tallers.

En primer lloc, els projectes són les situacions de treball on els infants construeixen coneixements nous partint de la base en la qual es troben.

En segon lloc, trobem els racons. Aquests espais permeten el desenvolupament integral de l’infant. No obstant això, potencien aspectes més concrets com ara: l’autonomia de l’infant; una millor organització del treball; permet la relació i comunicació entre adult-infant i entre el grup d’iguals; i per últim, la fonamentació d’aprenentatges que ja han estat assolits amb anterioritat.

En tercer i últim lloc, trobem els tallers. Aquestes són activitats que reforcen aquells continguts disciplinaris que no s’abasteixen amb el projecte.

Per acabar, cal dir que aquests espais educatius són essencials pel desenvolupament integral de l’infant i tots aquests aspectes s’haurien de potenciar amb la pràctica quotidiana, és a dir, dia a dia.

Dues preguntes per l'autor:

1.       Com portar el treball per projectes a la primària?

2.       Es poden treballar totes les matèries únicament amb els projectes de treball? O posaries algun reforç en alguna materia?

COMENTARI PERSONAL

Personalment, crec que l’organització del treball és molt important i més en educació infantil, ja que indirectament repercuteix en els aprenentatges potencials que els alumnes puguin arribar a assolir en un mateix curs.

Per tant, penso que pels infants no és tan important els coneixements que es verbalitzen i que molts d’ells interioritzen, sinó la forma en com es transmeten aquests coneixements els quals queden fixats a les seves ments i generen aquest aprenentatge significatiu.

Personalment, relaciono els temes tractats en aquest article amb els que ja es van treballar a la lectura 4: José Manuel Roás Triviño. (2000). Experiencia de trabajo a partir de centros de interés. Pautas transferibles a otros contextos educativos. Aula de Innovación Educativa. Revista Aula de Innovación Educativa p.93-94. Estableixo aquesta relació, ja que en aquest article es parla sobre els centres d’interès i en aquest article de Carbonell, de forma indirecta també tracta aquest aspecte, fent-nos veure la importància dels temes d’interès dels infants i com treure’n profit d’aquests.

Per últim, recomano un vídeo que podeu veure on-line titulat: Una altra escola (33 minuts), on podreu veure diferents escoles del territori català amb metodologies innovadores i que organitzen el seu currículum a través del treball per projectes.

Aquí us deixo l’enllaç: http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1995/Una-altra-escola

FONT:http://www.pead.faced.ufrgs.br/sites/publico/eixo7/didatica/unidade2/propostas_de_trabalho_integrado/unidade2_3.html