Grups interactius al final de l'etapa

PARAULES CLAU

Grups interactius, aprenentatge dialògic, voluntariat.

RESUM

Una escola al País Basc ha implementat als dos cursos d’infants de cinc anys una nova metodologia, a través de la qual es formen grups interactius d’aprenentatge dialògic.

Es tracta de que es creïn diferents grups dins una mateixa aula, en els quals els infants duguin a terme diverses activitats per les quals tots els grups hauran de passar. D’aquesta manera, cada nen i nena aprendrà un ampli ventall de coneixements que haurà adquirit compartint experiències amb la resta de companys. Així doncs, aquesta experimentació transformada en vivència obtindrà un sentit dins el cap de l’infant i aquests aprenentatges s’acomodaran al seu cervell.

Les mares que ho desitgin, tenen a la seva disposició unes xerrades informatives sobre aquest mètode d’aprenentatge. I, si hi estan interessades, poden intervenir a l’aula, ajudant a l’execució de la tasca, sempre i quan rebin una formació prèvia.

PREGUNTES A L’AUTOR

- Si aquest mètode és tan eficaç, per què no s’implementa a la resta de cursos, sobretot amb infants d’Educació Primària?

- Com es podria fer una adaptació d’aquesta activitat a infants amb necessitats educatives específiques?

- Per què només participen al voluntariat les mares? Si és per manca de temps o interès dels pares, com es podria facilitar aquesta participació masculina?

COMENTARI PERSONAL

Els grups interactius són una proposta bastant interessant. Era la primera vegada que n’havia sentit a parlar, tot i que ja vaig veure alguna qüestió similar en un treball per projectes durant les pràctiques de l’any passat a sisè de primària.

Crec que és una bona manera de respondre a les necessitats de cada infant, d’aprendre sobre temes molt diversos gairebé alhora i amb una pràctica enriquidora. Compartint experiències, dialogant amb els companys, molt sovint és com millor s’aprèn. És fantàstic que l’escola d’avui dia es plantegi mètodes d’ensenyament-aprenentatge d’aquest tipus. L’infant pren un paper molt important, perquè no és només un aprenent, sinó que també és mestre dels seus iguals. Aquest fet pot ajudar a solucionar problemes d’autoestima i a donar seguretat al nen o nena, que també veurà la seva imatge reforçada per la confiança en les seves capacitats.

En resum, trobo que és una iniciativa fantàstica i que moltes altres escoles l’haurien de provar (dic provar, perquè potser no és un mètode que encaixi amb totes les realitats).