Lectura 7 - Cristina Campos

El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil, Mª del Pilar Fernández Martínez, Isabel M. Gallardo Fernández

 

Resum global

La lectura d’avui es mostra com la conversa i el llenguatge oral en les aules d’infantil són o poden esdevenir l’eix vertebrador del dia a dia a l’escola. Se’ns explicita com, gràcies als diàlegs que apareixen a les aules, es van creant una sèrie de coneixements compartits que afavoreixen la metacognició en cadascun dels nostres infants.

L’article presenta un estudi dut a terme en una aula d’infantil on aconsegueixen, gràcies al treball per projectes, demostrar que el llenguatge és un mitjà de construcció social de coneixement. Les fases del treball per projectes eren quatre: la contextualització i elecció del tema, la fase en la qual ens preguntem què és el que volem saber, la fase en la que cerquem informació i aquella en la que arribem a la conclusió de què és el que hem aprés. De tot allò que l’estudi analitza, la lectura destaca la importància de les preguntes com a element fonamental per a l’aprenentatge ja que aquestes contribueixen a la reflexió sobre el coneixement propi. A més, amb l’anàlisi es dedueix que les aules d’infantil son capaces de fomentar moltes possibilitats sobre el llenguatge i, en elles, es va construint el pensament i la capacitat de descodificar la realitat i la pròpia experiència.

L’article conclou destacant les idees més importants que extreuen gràcies a l’estudi i les més rellevants no només són aquelles que defensen la idea principal del text sinó també aquelles que ens resumeixen la importància del paper docent en el treball a l’aula; un docent capaç de reflexionar sobre la pròpia pràctica i d’intercanviar vivències per millorar constantment i per afegir avanços que qualifiquin encara més l’espai on es treballa.

Paraules clau:

Construcció social del coneixement, educació infantil, llenguatge, treball per projectes, preguntes

Preguntes per l’autor

1. L’estudi s’ha dut a terme en una aula de P5: el treball per projectes és possible i resulta igual de beneficiós en aules d’edats diferents? Com es poden abordar satisfactòriament?

2. Només el tipus de preguntes destinades a reformular les hipòtesis dels infants són adients o ho son totes aquelles que, d’una manera o una altre, fan reflexionar al nen o a la nena sobre el tema tractat?

Comentari personal

Aquesta lectura m’ha resultat una mica feixuga: és possible que sigui per la seva llargària o perquè m’he acostumat a llegir un tipus d’articles una mica més dinàmics en el sentit de destacar més casos pràctics que no teòrics. Tot i així, d’aquesta lectura, igual que de les altres, n’extrec quelcom positiu: en aquest cas destaco que, tot i que he sentit molt a parlar del treball per projectes i de la comunicació a l’aula de forma paral·lela i independent, mai m’havia plantejat la importància d’interrelacionar aquests dos conceptes de forma conscient.

Considero que el treball per projectes aporta molts beneficis i que es precisa de motles habilitats docents per dur-lo a terme de manera satisfactòria però després de llegir el text, a més, considero que també s’ha de dur a terme un treball intern amb els docents per prendre consciencia de la importància que té el fet de formular qüestions, les reformulacions, la posada en pràctica de diàlegs que poden sorgir amb diverses temàtiques nascudes dels interessos dels infants, etc. En aquest sentit, he trobat una web interessant que intentar donar una idea de com formular preguntes en aquest àmbit. Per accedir-hi, podeu fer clic aquí.

Sembla que passi desapercebuda la idea de fomentar aquests aprenentatges col·lectius que apareixen en les converses en les aules que treballen aquesta metodologia de treball però cal recordar que, efectivament i com defensa la lectura, el llenguatge oral en educació infantil és realment un mitjà per construir coneixement social.