El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil

Paraules clau: Educació Infantil, construcció social del coneixement, llenguatge verbal, treball per projectes, interacció.

Resum:

La lectura de esta semana se titula “ El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil” de Mª del Pilar Fernández Martínez e Isabel M. Gallardo Fernández. Muestra el desarrollo de un proyecto en una aula de niños de 5 años para mostrar cómo el lenguaje puede facilitar la construcción social del conocimiento.

Este artículo muestra cómo en educación infantil (en adelante EI) es posible aprender desde el interés de los niños, y cómo el lenguaje facilita la construcción social del conocimiento en el aula. El diálogo y la conversación son el eje vertebrador del día a día en las aulas de EI, en tanto que suponen una manera de concebir la relación pedagógica. Este planteamiento está justificado por el valor del diálogo en el aula, que permite la construcción de conocimiento conjunto y de la metacognición para recrear las situaciones de aprendizaje. Todo ello constituye la esencia de un proceso de enseñanza-aprendizaje relevante y con sentido.

Dicha enseñanza debe estimular la experimentación, contar con la participación activa de los niños, propiciar situaciones de trabajo común que permitan la reflexión conjunta de profesorado y alumnado sobre los múltiples aspectos de los problemas que se plantean, y ayudar a los niños a reelaborar el pensamiento, los sentimientos y la experiencia, así

como a integrarlos, relacionando las adquisiciones de su vida cotidiana con

las aportaciones de las distintas fuentes de la cultura.

Esta lectura nos muestra cuatro fases para estimular la interacción entre los iguales y profesorado,  y el proceso de enseñanza-aprendizaje de la lectoescritura a través del trabajo por proyectos. Estas fases son las siguientes:

• I. La maestra pregunta sobre que quieren aprender los niños y niñas
• II. La profesora pregunta a los alumnos que tema en concreto quieren saber sobre el tema elegido
• III. Investigan y buscan información sobre el tema y cuelgan murales por la classe
• IV. Los niños y niñas elaboran un texto que es corregido por la maestra y luego hacen una exposición sobre lo aprendido.

Durante todas estas fases la profesora les enseña a utilizar el lenguaje correctamente y los alumnos aprenden no sólo contenidos teòricos, también aprenden actitudes, valores y hábitos sostenidos por la interacción como son la escucha activa, la espera de turno de palabra, los silencios, el respeto a los compañeros, la capacidad de crítica, etc.

Preguntes a l’autor

- Para poder enseñar a los niños aquello que les inquieta y tienen curiosidad, ¿la profesora debería conocer a cada uno de ellos y saber qué temas pueden tratar más en profundidad (o no) en clase según los conocimientos de sus alumnos?

-       En la conclusión, las autoras argumentan que se trata de un análisis inacabado y por lo tanto, se elide una segunda parte del mismo. ¿En qué consiste la segunda parte del análisis? ¿Hasta dónde se pretende indagar? ¿Qué otras conclusiones pretenden alcanzar?

Reflexió

Aquesta lectura m’ha fet pensar en la importància del coneixement a través de la interacció amb els altres. Com es pot fer un aprenentatge més ric gràcies a la socialització amb els companys de classe juntament amb el professor que és la persona de referència perquè té les claus per corregir el que no està bé i gratificar als alumnes sobre allò que fan bé.  La lectura a més parla, indirectament, sobre els valors, actituds i hàbits que han d’incorporar els alumnes per aconseguir tenir una bona interacció amb el seu entorn. Els companys que han llegit la lectura número dos “La asamblea de clase en educación infantil: Un espacio para crecer como grupo” ens han explicat que aquest text parla de la importància de les assemblees entre els grups d’iguals. Dóna molta importància a la interacció entre el grup d’igual i com aquesta interacció permet el desenvolupament de les capacitats lingüístiques, l’assertivitat, l’empatia, i els valors de ser una persona amb capacitat de crítica i de dialogar per saber resoldre dubtes o diferències. A més, abans de començar una activitat consensuen les normes entre els infants i, per tant, es fan més efectives perquè han sigut objecte de discussió. (Consensuar les normes fa que es els alumnes es comprometin més que si les nomes fossin imposades). D’aquesta manera són més conscients dels aprenentatges que fan.

En relació a la lectura proposada, fa temps vaig llegir un article per Internet (ara he pogut recuperar) que parlava de la motivació dels professors i de la capacitat d’observació per veure que era el que més cridava l’atenció dels seus infants, ja que els nens d’infantil, a vegades, no verbalitzen els temes del seu interès. En aquest article parla també de les famílies i com aquestes poden també fer un aprenentatge vivencial als infants. Per aquells pares que s’involucren molt en els aprenentatges dels seus fills i cooperen amb l’escola és molt important que aprenguin a “tirar del hilo”, com comenta aquesta publicació. “tirar del hilo” vol dir anar més enllà; observar que curiositats mostra l’Infant i després poder donar un context on aprengui aquestes curiositats de manera vivencial i de manera més òptima possible. D’altra banda, en una aula d’educació infantil la mestra ha de ser una persona activa que proposi temes d’interès als infants, però aquests no tenen les mateixes curiositats. Per tant, una manera de poder focalitzar més en allò que els interessa seria la possibilitat que els infants escolleixin l’activitat que més els agradi i es reparteixin per grups segons el tema d’interès. Aquesta manera de fer no només ajudaria a fer infants més crítics amb els seus interessos sinó que també l’aprenentatge pràctic de les habilitats socials amb el grup d’iguals.