IDEES
CLAU:
Com bé
sabem, els grups són molt diversos, i dins d’aquest cada nen i nena són únics i
especials. És per a això que els hem de tenir en compte a tots, tant a aquells
que participen constantment com aquells que necessiten més ajuda per a fer-ho. Per a recolzar-los, necessitem una sèrie
de recursos comunicatius: potenciar l’establiment de la mirada en
l’intercanvi comunicatiu, observar l’expressió facial i corporal, vetllar per
una aproximació física, valorar la seva participació, escoltar l’infant de
forma global, etc. Tanmateix, parla dels infants amb dificultats auditives. És
a dir, quan un infant té el desig de comunicar-se però la seva parla ens crida
l’atenció, cal que posem atenció a la seva audició, ja que pot ser que no sigui
del tot bona.
En
relació a això, podem dir que és
essencial tenir cura a l’hora de parlar, ja que incidirà directament en
l’evolució comunicativa i lingüística dels infants. D’aquesta manera, hem
de procurar parlar amb claredat, amb un to i un ritme adequats, i amb un
llenguatge precís per a facilitar-los la comprensió. Tanmateix, amb la nostra
veu, podem mostrar a l’infant que l’estimem i l’acollim: fet que li aporta
seguretat. Hem de tenir en compte, tal com diuen Ferrer i Sogas, que si hi ha
dissociació entre el que diem amb les paraules i el que diem amb la veu, els
infants retindran el que la nostra veu els transmet. Alhora, ho exemplifiquen
amb l’explicació d’un conte: ens animen a explicar-lo sense el suport visual
que habitualment utilitzem. Doncs, el que hauríem de fer és usar únicament la
nostra expressivitat (gest, paraules, veu...), per tal de mantenir una connexió
directa amb els infants a través de la nostra mirada.
Per
últim, cal tenir en compte l’ambient on
es desenvolupa la comunicació, ja que ha d’afavorir-la el màxim possible.
Hem de tenir valorar les condicions sonores de l’aula, per tal de no forçar la
nostra veu, i les activitats que portem a terme per desenvolupar en els infants
l’escolta activa.
PARAULES CLAU: Comunicació, mirada i veu, relació mestre-infant, diversitat, escolta global, ambient
PREGUNTES
Parleu
de com incloure als infants amb dificultats per a participar en el grup, però
com incloem a aquells amb dificultat auditiva?
COMENTARI
DEL TEXT:
En primer
lloc, m’agradaria dir que ha estat una lectura interessant, però que se m’ha
fet bastant repetitiva. De totes maneres, he pogut reflexionar en diversos
aspectes que tracta. Un d’ells és quan diu que si hi ha dissociació entre el
que diem amb les paraules i el que diem amb la veu, els infants es queden amb
la segona opció. Considero que és realment rellevant que nosaltres mateixos
siguem conscients de l’emoció que recorre la nostra veu. M’agradaria oferir-vos
un enllaç on podeu ampliar la informació que el text ens aporta sobre la
importància de la veu en la comunicació: http://www.consolvilar.com/la-importancia-de-la-veu-en-la-comunicacio/
Amb les
companyes ens hem adonat d’una cosa: hi ha factors externs i d’altres interns
que condicionen. És a dir, veiem factors interns com l’organització de la
classe i les necessitats de cada infant, però alhora en trobem d’externs com el
soroll que hi hagi al carrer o el clima. Ens condicionen per igual, ja que
haurem d’adaptar-nos a cadascun d’aquests factors propiciant un espai el màxim idoni
possible per als nostres alumnes. Per això, com diuen les autores a la lectura,
haurem de tenir en compte l’ambient que es generi a l’aula. En relació a això,
també parla de les condicions sonores de la nostra classe, i diu que no les acostumem
a pensar amb detenció. Exemplifica això amb la música de fons que posem a les aules,
com diuen Ferrer i Sogas, les posem amb justificacions equivocades. És a dir,
si sona música sense que realment l’escoltin estem afavorint que sentin sense
escoltar, i això no és beneficiós per als nostres infants, ja que el que volem
per a ells és l’escolta activa.
Per acabar,
hem pogut comparar les diverses lectures d’avui. Hem vist que aquesta té força
relació amb l’article de Sogas, “L’art de
conversar: escoltar, parlar i compartir a la
rotllana”, on fa esment a la
diversitat d’infants: uns són més introvertits i d’altres més extravertits,
però hem de respectar-los a tots. Tanmateix, diu que el mestre s’ha de
relacionar amb cada nen o nena a través de paraules, gests i mirades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada