dijous, 27 d’abril del 2017

Lectura 6 (III) Comunicació i llenguatge parlat, Ferrer i Sogas (2013)

IDEES CLAU:
Com bé sabem, els grups són molt diversos, i dins d’aquest cada nen i nena són únics i especials. És per a això que els hem de tenir en compte a tots, tant a aquells que participen constantment com aquells que necessiten més ajuda per a fer-ho. Per a recolzar-los, necessitem una sèrie de recursos comunicatius: potenciar l’establiment de la mirada en l’intercanvi comunicatiu, observar l’expressió facial i corporal, vetllar per una aproximació física, valorar la seva participació, escoltar l’infant de forma global, etc. Tanmateix, parla dels infants amb dificultats auditives. És a dir, quan un infant té el desig de comunicar-se però la seva parla ens crida l’atenció, cal que posem atenció a la seva audició, ja que pot ser que no sigui del tot bona.

En relació a això, podem dir que és essencial tenir cura a l’hora de parlar, ja que incidirà directament en l’evolució comunicativa i lingüística dels infants. D’aquesta manera, hem de procurar parlar amb claredat, amb un to i un ritme adequats, i amb un llenguatge precís per a facilitar-los la comprensió. Tanmateix, amb la nostra veu, podem mostrar a l’infant que l’estimem i l’acollim: fet que li aporta seguretat. Hem de tenir en compte, tal com diuen Ferrer i Sogas, que si hi ha dissociació entre el que diem amb les paraules i el que diem amb la veu, els infants retindran el que la nostra veu els transmet. Alhora, ho exemplifiquen amb l’explicació d’un conte: ens animen a explicar-lo sense el suport visual que habitualment utilitzem. Doncs, el que hauríem de fer és usar únicament la nostra expressivitat (gest, paraules, veu...), per tal de mantenir una connexió directa amb els infants a través de la nostra mirada.

Per últim, cal tenir en compte l’ambient on es desenvolupa la comunicació, ja que ha d’afavorir-la el màxim possible. Hem de tenir valorar les condicions sonores de l’aula, per tal de no forçar la nostra veu, i les activitats que portem a terme per desenvolupar en els infants l’escolta activa.




PARAULES CLAU: Comunicació, mirada i veu, relació mestre-infant, diversitat, escolta global, ambient


PREGUNTES
Parleu de com incloure als infants amb dificultats per a participar en el grup, però com incloem a aquells amb dificultat auditiva?


COMENTARI DEL TEXT:
En primer lloc, m’agradaria dir que ha estat una lectura interessant, però que se m’ha fet bastant repetitiva. De totes maneres, he pogut reflexionar en diversos aspectes que tracta. Un d’ells és quan diu que si hi ha dissociació entre el que diem amb les paraules i el que diem amb la veu, els infants es queden amb la segona opció. Considero que és realment rellevant que nosaltres mateixos siguem conscients de l’emoció que recorre la nostra veu. M’agradaria oferir-vos un enllaç on podeu ampliar la informació que el text ens aporta sobre la importància de la veu en la comunicació: http://www.consolvilar.com/la-importancia-de-la-veu-en-la-comunicacio/

Amb les companyes ens hem adonat d’una cosa: hi ha factors externs i d’altres interns que condicionen. És a dir, veiem factors interns com l’organització de la classe i les necessitats de cada infant, però alhora en trobem d’externs com el soroll que hi hagi al carrer o el clima. Ens condicionen per igual, ja que haurem d’adaptar-nos a cadascun d’aquests factors propiciant un espai el màxim idoni possible per als nostres alumnes. Per això, com diuen les autores a la lectura, haurem de tenir en compte l’ambient que es generi a l’aula. En relació a això, també parla de les condicions sonores de la nostra classe, i diu que no les acostumem a pensar amb detenció. Exemplifica això amb la música de fons que posem a les aules, com diuen Ferrer i Sogas, les posem amb justificacions equivocades. És a dir, si sona música sense que realment l’escoltin estem afavorint que sentin sense escoltar, i això no és beneficiós per als nostres infants, ja que el que volem per a ells és l’escolta activa.


Per acabar, hem pogut comparar les diverses lectures d’avui. Hem vist que aquesta té força relació amb l’article de Sogas, “L’art de conversar: escoltar, parlar i compartir a la rotllana”, on fa esment a la diversitat d’infants: uns són més introvertits i d’altres més extravertits, però hem de respectar-los a tots. Tanmateix, diu que el mestre s’ha de relacionar amb cada nen o nena a través de paraules, gests i mirades. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada