L’ART DE CONVERSAR: ESCOLTAR, PARLAR I COMPARTIR A
LA ROTLLANA – Mª Teresa
Sogas
5 paraules Claus:
Escoltar /
Compartir / Parlar / Rotllana / Conversa
Síntesi:
Per començar, sempre hem de tenir presents que l’art de parlar i conversar l’exercitem des de la fluïdesa de les
aportacions espontànies dels nens i les nenes que s’aboquen quan som a la
rotllana i en molts altres moments de la vida quotidiana. Per aquest motiu, cal que una “rotllana” estigui
caracteritzada per ser capaç d’acomodar-se a cada nen, adaptant-se al temps
i al ritme per aconseguir apropiar-se de la nova realitat i fer-la seva, és a
dir, per aconseguir aquest sentiment de trobar-se en un espai obert, lliure i
on sempre s’hi respiri molta confiança entre els membres que la formen. Per
tant, cal aprofitar qualsevol moment d’intercanvi
per fer-li saber a cada infant que ens importa el seu benestar i que es
trobi realment a gust.
Gràcies a aquesta dinàmica, es facilita la lliure expressió de l’infant en tot moment, regulant els espais d’espera
quan calgui i generant la certesa que les seves paraules sempre són recollides
i compartides. A més a més, aquesta també ens permet crear un clima on destaqui
l’espontaneïtat i el desig de compartir,
ja que aquests dos conceptes són la base
de la comunicació parlada.
Cal tenir en compte que és importantíssim aquest espai de diàleg per
mantenir una conversa, però també per afinar l’articulació, la riquesa i l’estructura
del llenguatge, l’ampliació de vocabulari, entre d’altres aspectes.
Per últim, destacar que “l’art de la
conversa” és un aprenentatge que es fa creant de mica en mica, és a dir,
cal pràctica i temps per poder desenvolupar-se al màxim possible, sempre respectant
el ritme i el desenvolupament maduratiu que tingui l’infant en cada moment.
Qüestions:
- Penso
que és difícil seguir aquesta bona pràctica amb infants que es trobin en edats
més grans, per tant, com i amb quines particularitats es podria adaptar?
- Sempre
et trobaràs amb infants més participatius i altres de menys. Com gestiones de
manera “indirecta” perquè els infants que sempre volen xerrar deixin als altres
espai per fer-ho i els que no volen mai ho intentin en alguna ocasió?
Reflexió personal:
Sincerament, aquesta lectura m’ha encantat. Podria arribar a dir que és una
de les que més m’ha agradat que he llegit al llarg de tota l’assignatura.
Aquesta opinió es deguda a què m’ha semblat realment molt entenedora, clara i
alhora rica en continguts. És a dir, que amb una explicació senzilla ha estat
capaç d’aportar informació molt profitosa per aquells que ens volem dedicar al
món de l’educació o que, fins i tot, per aquells que ja s’hi dediquen, i per
tothom que tingui una estoneta per llegir-la.
A més a més, aquesta lectura m’ha fet pensar. Concretament en que estem
molt acostumats a veure els nens i les nenes d’infantil col·locant-se al mig de
l’aula o en qualsevol racó fent una rotllana i que sembla que sempre sigui igual,
però que no és així, ja que s’ha de tenir moltíssimes coses més en compte per
dur a terme una bona pràctica, i que no només consisteixi en disposar als alumnes
formant un cercle en la que la mestra o l’infant diu alguna cosa concreta. Si
ens parem a analitzar tot el que diu el text, veuríem totes les particularitats
que aquesta pràctica té i com de beneficiós pot arribar a ser per cada infant
en concret si ho realitzem de la manera més adequada possible, és a dir, on el
més destacable sigui aconseguir crear un ambient de confinça entre l’infant, el
seu grup i el mestre, perquè tots aquests puguin desenvolupar el seu “art de la
conversa”, tenint en compte que no només es pot parlar emetin sons amb la boca,
sinó que només amb un gest, per exemple, un nen ens pot dir moltes coses.
Pel que fa a la relació entre els textos de les altres companyes, encara
que, com sempre, estan relacionades totes les lectures entre elles mateixes, penso
que el més relacionat és la lectura del grup 3, concretament Comunicació i
llenguatge parlat – Ferrer i Sogas (2013), ja que aquesta fa referència a un
dels aspectes més destacables que trobo en la meva lectura, el fet de com
relacionem les emocions dels infants amb la seva manera de parlar, d’expressar-se.
Finalment, deixo aquest enllaç a continuació, el qual porta a un article de
la “Revista de la Educación en
Extremadura”, anomenat “La
importància de la asamblea en la metodologia docente de la etapa de infantil”,
escrit per María Fernanda Rodríguez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada