Paraules clau:
- Educació Infantil
- Construcció social del coneixement
- Llenguatge verbal
- Treball per projectes
- Interacció
Resum:
La lectura de esta semana se titula “ El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil” de Mª del Pilar Fernández Martínez e Isabel M. Gallardo Fernández. Muestra el desarrollo de un proyecto en una aula de niños de 5 años para mostrar cómo el lenguaje puede facilitar la construcción social del conocimiento.
Este artículo muestra cómo en educación infantil (en adelante EI) es posible aprender desde el interés de los niños, y cómo el lenguaje facilita la construcción social del conocimiento en el aula. El diálogo y la conversación son el eje vertebrador del día a día en las aulas de EI, en tanto que suponen una manera de concebir la relación pedagógica. Este planteamiento está justificado por el valor del diálogo en el aula, que permite la construcción de conocimiento conjunto y de la metacognición para recrear las situaciones de aprendizaje. Todo ello constituye la esencia de un proceso de enseñanza-aprendizaje relevante y con sentido.
Dicha enseñanza debe estimular la experimentación, contar con la participación activa de los niños, propiciar situaciones de trabajo común que permitan la reflexión conjunta de profesorado y alumnado sobre los múltiples aspectos de los problemas que se plantean, y ayudar a los niños a reelaborar el pensamiento, los sentimientos y la experiencia, así
como a integrarlos, relacionando las adquisiciones de su vida cotidiana con
las aportaciones de las distintas fuentes de la cultura.
Esta lectura nos muestra cuatro fases para estimular la interacción entre los iguales y profesorado, y el proceso de enseñanza-aprendizaje de la lectoescritura a través del trabajo por proyectos. Estas fases son las siguientes:
- I. La maestra pregunta sobre que quieren aprender los niños y niñas
- II. La profesora pregunta a los alumnos que tema en concreto quieren saber sobre el tema elegido
- III. Investigan y buscan información sobre el tema y cuelgan murales por la classe
- IV. Los niños y niñas elaboran un texto que es corregido por la maestra y luego hacen una exposición sobre lo aprendido.
Durante todas estas fases la profesora les enseña a utilizar el lenguaje correctamente y los alumnos aprenden no sólo contenidos teòricos, también aprenden actitudes, valores y hábitos sostenidos por la interacción como son la escucha activa, la espera de turno de palabra, los silencios, el respeto a los compañeros, la capacidad de crítica, etc.
Preguntes a l’autor:
- 1. Para poder enseñar a los niños aquello que les inquieta y tienen curiosidad, ¿la profesora debería conocer a cada uno de ellos y saber qué temas pueden tratar más en profundidad (o no) en clase según los conocimientos de sus alumnos?
- 2. En la conclusión, las autoras argumentan que se trata de un análisis inacabado y por lo tanto, se elide una segunda parte del mismo. ¿En qué consiste la segunda parte del análisis? ¿Hasta dónde se pretende indagar? ¿Qué otras conclusiones pretenden alcanzar?
Reflexió personal:
Aquesta lectura se m'ha fet complicada i complex de llegir, sobretot perquè era llarga i extensa. Tot i així, m'ha permès donar una importància vital al llenguatge en l'Educació Infantil, fet que no havia reflexionat fins al moment de llegir el document.
El que més m'ha agradat és com es parla sobre els centres d'interès que tenen els més petits, que és des d'on hauria de partir el procés d'ensenyança. D'aquesta manera els més petits veuen resolts els seus dubtes genuïns i poden entendre el món que els envolta al seu ritme, respectant la seva curiositat innata. A més a més, opino que quan un infant resol un dubte propi veu la utilitat d'aquest i s'automotiva a seguir aprenent i descobrint, per tant és un cercle virtuós. També estic molt d'acord amb el paper que la lectura proposa que haurien d'adoptar els mestres: d'acompanyant i no de posseïdor de la veritat absoluta. Sobretot entenent quines són les necessitats reals de cada alumne i donant espai perquè puguin expressar el que senten i el que els preocupa o neguiteja.
Trobo que aquesta teoria és molt maca i m'agradaria pensar que és així com tothom treballa, encara que comparteixo totalment aquesta visió optimista de la realitat, també em fa pensar que com a docents necessitem rebre una formació profunda. És a dir, trobo que el que serà més complicat és deixar anar els mètodes amb els quals nosaltres hem après i hem vist reflectits en els professors que ens han educat durant tota la vida. Per tant, deixar de banda una metodologia unidireccional i com diu el text, centrar-se en interessos reals i treball en equip, per projectes.
Com a conclusió deixo en el següent enllaç una pàgina web -dedicada a l'educació i les activitats que es realitzen en l'etapa d'infantil- que tracta l'autor que va originar els centres d'interès i dóna certes pautes per a dur a terme aquest tipus d'organització de manera senzilla i comprensible.
Com a conclusió deixo en el següent enllaç una pàgina web -dedicada a l'educació i les activitats que es realitzen en l'etapa d'infantil- que tracta l'autor que va originar els centres d'interès i dóna certes pautes per a dur a terme aquest tipus d'organització de manera senzilla i comprensible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada