Lectura 7. El lenguaje como medio de construcción social del conocimiento en educación infantil

Resum:

La idea principal per poder aconseguir qualsevol canvi en educació és que els docents són el motor d’aquest canvi, per tant és necessari que aquest revisin les seves pràctiques a partir de la comunicació amb altres professionals, reflexió…

El diàleg permet construir coneixements conjunts i de la metacognició per a recrear les situacions d’aprenentatge. A més, viure en una societat multicultural i complexa ha de facilitar que els infants tinguin interès per explorar, per participar… Aquest diàleg permet als més petits expressar-se i comprendre i desenvolupar les habilitats quan parlen i aprenen a escoltar als altres.

Els infants quan arriben a l’escola ja tenen uns coneixements que provenen del context familiar i social. És per això que l’escola els ha d’ajudar a reconstruir-los i a compensar les diferències inicials amb els nens que comencen a través de l’atenció i el respecte a la diversitat. A més, consideren que la metodologia qualitativa és la més adequada per mostrar evidències del que ocorre a les aules d’educació infantil.

 Els docents han d’assumir el repte de crear un clima adequat on s’ha d’afavorir la participació dels nens, la convivència, respecte…, que l’aula sigui un lloc de relacions.

Quan parlem de projectes suposa considerar als nens i nenes com subjectes creatius capaços d’investigar. La diferència entre treballar per projecte i d’altres propostes metodològiques és el paper del mestre en el desenvolupament de la feina, ja que el mestre s’ha d’apropar a la realitat dels infants.

Per concloure, l’aula ha de ser un escenari comunicatiu en el qual es llegeix i s’escriurà contínuament a partir de la lectura i escriptura reflexiva i compartida. 

Paraules claus:

• Diàleg
•  Treball per projectes
• Pràctica reflexiva
• Aprenentatge significatiu
• Context escolar

Preguntes a l'autor/a:

• Com es pot modelar el diàleg a l’aula perquè tots els alumnes participin a l’escola?
• Criteris per part del docent per determinar si un tema proposat pels infants és adequat o no en relació a la seva franja d’edat?

Reflexió:

Durant el seminari de lectura hem parlat entre les companyes sobre la lectura compartida i hem reflexionat sobre aquesta, el problema ha estat que hem hagut de fer hipòtesis perquè cap de nosaltres hem tingut l'oportunitat de ser partícips de la lectura compartida i la veritat és que és lamentable perquè nosaltres no fa tant que vàrem acabar l'escolarització. 

Com a futura mestra penso que la lectura compartida és més que llegir, sinó que és comprendre el que llegeixes, debatre amb els companys, veure diferents punts de vista... És una activitat conjunta molt enriquidora que ajuda a resoldre les dificultats amb l'ajuda dels companys. Però el punt feble que veuen alguns mestres és que posant en pràctica aquesta lectura "perds" molt temps, que en realitat no ho has de veure així perquè a partir d'una lectura i el debat que facin els alumnes, com a mestra pots encaminar la conversa cap al tema que vulguis treballar. 

Com a conclusió, m'ha semblat una lectura interessant que ajuda a veure la lectura i el diàleg com aspectes a tenir en compte a l'hora d'estar a l'aula. Personalment crec que tot el que llegim en aquestes lectures són reptes que haurem d'aconseguir quan siguem mestres i per una part em fa por per la responsabilitat que tindré, però a la vegada em dóna ganes de lluitar per canviar l'educació o almenys a posar el meu granet d'arena.