Lectura 8: "Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en Educación Infantil" - L. Carbonell i M. Gómez del Moral (1993)

Idees principals

- Treballs per projectes com a eina de treball.

- Activitats guiades pel diàleg constructiu i la funcionalitat.

Resum

En el text realitzat per L. Carbonell i M. Gómez del Moral es presenta un projecte d'escola que potencia i reafirma els tres pilars del coneixement educatiu formal, essent aquests els/les mestres, els/les alumnes i el coneixement.

D'aquesta manera, aquest nou projecte es fonamenta en el diàleg constructiu, el qual només és el primer pas d'una cadena més llarga per mitjà de la qual s'adquireixen nous coneixements i s'acoblen als mapes cognitius i mentals que ja es tenien. El procés no és tan difícil d'explicar com de dur a terme, es basa a crear un desequilibri en els mapes cognitius que doni lloc a una reconstrucció d'aquests, millorada, més àmplia i superior.

Aquest procés es basa en una forma cíclica i contínua que engloba tot el plantejament curricular de l'escola, on tots es beuen immersos i hi són còmplices. El treball per projectes porta a pensar, així, en què els coneixements i continguts han d'entendre's i tractar-se d'una manera globalitzada i transdisciplinària. És clau el fet d'animar als alumnes a dur a terme tots els passos que aquest mètode comporta, on siguin ells i elles qui prenen les decisions al llarg de tot el desenvolupament. Per aquest motiu, és el/la mestre/a l'encarregat/ada de dur a terme una seqüència didàctica que doni resposta i contempli totes les possibles situacions d'una manera eficient, inclusiva i adaptada, per tal d'acompanyar i ajudar els infants a veure la significativitat funcional dels aprenentatges que adquireixen i que, més endavant, necessitaran per acoblar-se en una societat canviant i plena d'oportunitats dirigides a nous aprenentatges.

Com a conclusió, veiem que els aprenentatges i conceptes s'enfoquen des d'un punt de vista que intenta, per mitjans diversos, que els infants vegin, trobin i descobreixin el sentit d'aprendre aquests nous conceptes, una idea lligada a la corrent constructivista del coneixement.

Preguntes

- Amb aquesta nova manera d'aprendre i ensenyar, es pot donar resposta de manera eficient i vàlida a totes les diversitats i necessitats que puguin tenir els/les alumnes?

- Què passa quan, en treballar els conceptes d'aquesta manera, que requereix una gran inversió de temps, no dóna temps a tractar tot allò que marca el currículum?

Reflexió

Arran d'aquesta lectura, he pogut conèixer amb més profunditat el que significa i implica treballar per projectes a l'aula. La manera de treballar i entendre els aprenentatges així com els infants m'han cridat força l'atenció, d'una manera positiva.

Alhora, però, no puc evitar que certa por a allò desconegut m'envaeixi, essent el motiu principal el meu paper de mestra. El fet de no haver viscut mai l'experiència de treballar per projectes abans, des d'un punt de vista discent, o d'haver vist l'acció de referents seguint aquesta metodologia, em porta a pensar que, en el cas hipotètic d'haver de fer de mestra i haver de treballar per projectes, no sabria ben bé com organitzar tots els conceptes, recursos o, simplement, com dirigir-me als/a les alumnes.

Encara i així, sé que la curiositat en el meu cas es sobreposa a la por a allò desconegut i que, si m'hi veiés en un cas pràctic, no em veuria del tot perduda i desorientada, ja que, gràcies a les lectures i a altres matèries que m'han impartit a la universitat, hem tractat la metodologia de treball per projectes.

LECTURA 8 (II): Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en Educación Infantil

Sánchez-Rodríguez, S. y González-Aragón, C. (2016) La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo.

enllaç

Paraules Clau:

Comunicació, decisions, aprenentatge, ensenyament, infants, guia, observador, individualització, tortugues, idees, autonomia.

Resum:

Aquest text es parla dels mètodes de treball de les escoles tot posant com a exemple l'escola pública Pompeu Fabra, en concret un grup d'infants que realitzen un projecte sobre les tortugues.

Aquesta escola sap que l'ensenyament i l'aprenentatge estant correlacionats però que no hi ha una fórmula màgica que faci als alumnes aprendre tot allò que se'ls ensenya. Per això mateix crea projectes que els permet veure quins temes agraden als nens i nenes i per tant quina mena de gèneres despertaran les seves ganes de treballar i la seva imaginació.

L'escola proposa un model on els personatges principals de la història són els infants (els receptors d'aquesta educació que s'ofereix) i els professors són, tan sols, guies per a dinamitzar en cas que l'activitat superi certs límits. El paper principal del professor o educador és el d'observar i aportar una atenció individualitzada als alumnes de manera que es pugui arribar a una autonomia, és a dir, que tothom entengui que ha de fer i quan ho ha de fer.

Reflexió:

Els projectes són un mètode molt interessant a l'hora de buscar temes que ajudin als infants a voler aprendre. Les escoles que els utilitzen, lluny de quedar-se amb el model imposat busquen un tema comú que agradi a tothom i a partir d'aquí extreuen tots aquells objectius que volen desenvolupar amb aquell grup classe en concret.

És important dur a terme una pluja d'idees aportada pels alumnes per tal de poder treballar les inquietuds que tots ells tenen i, a més, mostrar a tots els nens i les nenes que la classe és un espai on es poden comunicar i seran escoltats. S'ha d'emfatitzar que el fet que la idea d'un o d'un altre no hagi estat escollida no significa que no sigui interessant.

Finalment caldria destacar que el paper del professor com a observador és una pràctica que de mica en mica va agafant més importància i això ajuda a fomentar l'autonomia. A més, un cop l'educador observa és capaç de veure quins són els punts febles i els forts del grup, quin tipus d'empenta necessita cada alumne, és a dir, que és capaç de donar una atenció molt més propera i individualitzada que ajudarà al fet que tots desenvolupin les seves peculiaritats al màxim.

enllaç

Preguntes a l'autor:

-Creu que la pluja d'idees és la clau de què els projectes funcionin?

-En cas negatiu, quina seria? 

Enllaços:

-Escola Pública Pompeu Fabra

Lectura 8 Grup II

LOS PROYECTOS DE TRABAJO Y EL APRENDER A APRENDER EN EDUCACIÓN INFANTIL – Leonor Carbonell, María Gómez del Moral

5 paraules Claus:

Educació infantil / Treball per projectes / Autonomia / Racons / Pensar

Síntesi:

Aquest text ens parla de com organitzar el currículum a través de projecte de treball, sempre tenint en compte la relació i la importància de l’espai, els objectius proposats i el temps necessari, contextualitzant-nos en una pràctica real a l’escola pública Pompeu Fabra, situada a Barcelona.

Per una banda, comentar l’apartat que fa referència a la presa de decisions que duen a terme les mestre sobre la relació existent entre l’ensenyament i l’aprenentatge. Sempre tenim com a punt de partida que els infants són els protagonistes del seu propi aprenentatge i que el mestre té un paper secundari, és a dir, la seva feina consisteix a ser una guia, un acompanyant en el desenvolupament d’aquest procés a l’alumnat. Tot i això, és importantíssim que aquest adult tingui un rol d’observador que li permeti estar el més atent possible a cada infant individualment per aprofitar qualsevol situació que pugui ajudar-lo a continuar elaborant el seu procés d’aprenentatge propi. Aquests moments poden fer referència tant a moments quotidians del dia a dia i als moments de temps més organitzat i preparat.

Per altra banda, pel que fa a la pròpia experiència que ens descriu sobre aquest centre, dir que el treball per projectes que elaboren conjuntament entre alumnes i docents és la temàtica de “Les Tortugues”. En primer lloc, realitzen una pluja d’idees sobre allò que li interessa treballar a cada infant, deixant aquest espai amb una total llibertat perquè els infants puguin expressar-se sense restriccions i de la manera més natural i oberta possible. Seguidament, fem un recull sobre els coneixements previs que tenen d’aquest tema concret, guiant-nos sobretot en les qüestions que han sorgit en l’anterior pluja d’idees. Un cop realitzat aquest procés, posen en pràctica totes les activitats creades per desenvolupar l’aprenentatge concret dels infants sobre les tortugues.

Per últim, destacar que l’escola vol que el seu alumnat sigui autònom, que tingui llibertat alhora de pensar, dir i fer, per crear així aprenentatges significatius respectant sempre i essencialment els seus interessos.

Qüestions:

-  Realment engloba la totes les matèries aquesta tipologia de treball? Quina és la matèria que creus que es treballa més i quina menys? Per què?

- Què passaria si un grup d’infants vol treballar alguna temàtica concreta que realment els interessa i no està dins de la previsió de temes que han de tractar al llarg del curs? És possible que pugui passar això?

Reflexió personal:

Aquest text m’ha agradat molt i penso que ha estat fàcil de llegir, ja que se m’ha presentat molt entretingut i interessant.

Ja portem moltes lectures al llarg del curs, i crec que aquest tipus d’article concret ens ajuda molt i ens aporta molts beneficis, ja que el fet de veure la “teoria” aplicada a la “pràctica” real, contextualitzada en una escola concreta i explicant com s’ha desenvolupat allò que ens estan explicant, es molt bo per fer-nos una idea del que realment està passant. Això és un fet que s’agraeix, ja que (almenys jo) estic una mica cansada de llegir sempre lectures i articles d’altres assignatures que ens presenten la teoria “molt bonica” però no ens donen casos reals.

Tot i això, també crec que aquestes lectures més pràctiques necessiten una posada en comú més concreta el moment que comentem amb la resta de companyes el que hem llegit, degut a que és molt interessant debatre sobre les qüestions que hem pensat fer-li a l’autor per fer-nos una idea de quines particularitats tindria aquest mateix projecte contextualitzat en una escola totalment diferent, on la realitat de l’alumnat tingui unes característiques concretes, per ajudar-nos així a globalitzar una mica el que hem après mitjançant una única experiència.

Gràcies a una altra assignatura que he cursat aquest any, tant les meves companyes com jo hem pogut veure la pel·lícula que narra la vida de Maria Montessori i que, per tant, ens deixa clar com és el seu mètode. Per aquest motiu, considero que la temàtica que he vist a la lectura podria anar relacionada amb Montessori i, doncs, recomenaria a tothom que li interessés aquest fet que miri aquesta filmació, per conèixer així una altra realitat sobre el treball per projectes. 

LECTURA EL DESENVOLUPAMENT DE L'AUTONOMIA I MONTESSORI - LAIA PÉREZ MONTAÑO

PARAULES CLAUS

 Mètode Montessori, llibretat, parenentatges, infants, límits, ambient preparat i guia.

ARTICLE

Maria Montessori va ser una doctora que, a partir del treball científic i la observació, va conèixer com aprenien els infants i va observar que aquests, tenien la necessitat d’independitzar-se de la persona adulta. El mètode que va desenvolupar la doctora italiana a principis del S.XX ha estat aplicat a 130.000 escoles d’arreu del món; entre elles, el centre Montessori-Palau (Girona).

En aquest centre des de que va decidir implantar la metodologia Montessori fins a dia d’avui s’ha establert una dinàmica de formació i millora continuada per poder garantir una resposta a les necessitats dels infants. És per això que s’ha fet una reestructuració de conceptes, de materials i de pràctiques educatives per incloure aquesta nova perspectiva i proporcionar llibertat als infants dins d’un ambient preparat i delimitat.

Per tal de que es doni la llibertat exploratòria, i conseqüentment l’autonomia, és molt important fomentar l’experiència d’interacció amb el món i no oferir ajuda innecessària. Per fer-ho podem preparar l’ambient d’aula adequat a l’etapa de desenvolupament i respondre, així, a les necessitats tenint en compte el període sensitiu en què es troben. També és molt important que les agrupacions dels infants siguin heterogènies, d’aquesta manera no hi haurà un clima competitiu, sinó de col·laboració: on cada infant aprendrà dels seus companys i junts construiran el coneixement.

Finalment i fixant-nos en el paper de la mestra, és fonamental que conegui les necessitats de cada alumne per poder oferir-li un espai adequat a les seves necessitats; i que, a banda sigui capaç d’establir els límits.

PREGUNTES AUTOR

- Quins desavantatges creus que pot suposar aquesta metodologia? En cas que tot siguin aspectes beneficiosos, per què creus que no s’aplica a més escoles?

- Creus que utilitzant la metodologia Montessori els infants sempre tindran interès en totes les àrees del saber? Què podem fer si a un infant, per exemple, no s’interessa per la lectura?

- Què passa quan a casa, els pares utilitzen una metodologia contrària a la de l’escola (en aquest cas no potenciar l’autonomia ni el sentit crític)? Què poden fer-hi les mestres?

REFLEXIÓ PERSONAL

No puc entendre com a dia d'avui seguim pensant que la metodologia de MAria Montessori sigui de les millors per aplicar en els centres educatius i encara hi ha molts que tenen una metodologia tradicionalista. 

en relació a la meva erxperiencia com a estudiant o com a docent en pràctiques mai he pogut estar en un centre on es protes a terme una metodologia seguitn la de montessori. Crec que hagués estat molt beneficios per mi poder veure com es treballa.

LOS PROYECTOS DE TRABAJO Y EL APRENDREN EN EDUCACION INFANTIL

Paraules claus

- Educació

- Projecte de treball

Idees Claus

L'article proposa com organitzar un currículum a través de projectes de treball i aquest en relació amb l'espai, els objectius i el temps realitzat a l'escola pública Pompeu Fabra de Barcelona. Posen l'exemple del currículum d'una classe de parvulari de 4 anys que treballen el tema de les tortugues.

- Educació: descriuen una educació basada en promoure el creixement personal dels alumnes mitjançant l'assimilació i l'aprenentatge de les experiències socials culturalment organitzades, no només per adaptar-se al medi sinó per entendre'l, utilitzar-lo i intervenir en aquest. Tot això està enfocat a formar l'autonomia dels infants per desenvolupar el pensament. Això ho fan a partir: dels projectes de treball on treballen amb els centres d'interès; dels racons on els infants decideixen on van cada sessió i els tallers.

- Projecte de treball: on ens donen indicacions i propostes per ensenyar i aprendre, com intervenir com a mestre/a, com organitzar el treball, les fases dels projectes de treball.

PREGUNTES

- Aquests projectes de treballs tenen en compte una classe on hi hagi nens o nenes amb NECE? Com s'adaptaria?

- N'hi ha prou només amb els projectes per treballar els continguts transversalment?

- Aquest esquema funciona per tots els temes que volem treballar?

REFLEXIÓ

Entre totes hem pogut arribar a la conclusió i que creiem que tots els docents han d'estar harmonitzats en tot el procés d'aprenentatge-ensenyament, tal com ens diu l'article.

A més, cal destacar un aspecte que a totes les components del grup ens ha agradat molt i és que els infants tenen l'oportunitat de plantejar o demanar el que volen o els interessa aprendre i a partir d'allà, el mestre o la mestra planteja els objectiu als quals vol arribar.

Crec que també cal destacar que l'autora no es centre en, per exemple en aquest cas les tortugues, és a dir, no es centre a aprendre la quantitat més gran de coses sobre les tortugues per fer dels infants de la seva classe uns experts en elles, sinó que es centre més en el fet que es treballa com a procediments amb aquests temes.

Pel que fa a en la posada en comú amb altres lectures, he pogut trobar alguns conceptes que van en concordança amb la meva, ja que un d'ells parlava de Montessori, un referent molt important de l'educació actualment, que principalment enfoca la seva metodologia cap a potència l'autonomia de l'infant, de la mateixa manera que crec que la meva lectura on es treballava el projecte de les tortugues es veia molt reflectit aquest aspecte, on els mestres intentaven que l'alumne fos autònom i protagonista dels seus aprenentatges.

Com a conclusió em quedo amb una frase d'en Xavier que ens va dir quan estàvem en petit comitè i és que les coses funcionen realment quan no és només l'alumne qui aprèn, sinó l'alumne i el mestre/a.

Per últim, adjunto l'enllaç d'un article de la Montserrat Fons (2006) titulat "La complexitat de l'ensenyament inicial de l'escriptura" (https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2125599) molt interessant que ens parla de l'adquisició de l'escriptura a infants però crec que també es pot enfocar més cap a la llengua oral pel fet que els aprenentatges de la llengua oral, igual que la de llengua escrita ha d'estar contextualitzat, amb una funcional real i significativa pels infants.

ECTURA EL DESENVOLUPAMENT DE L'AUTONOMIA I MONTESSORI

PARAULES CLAUS: Mètode Montessori, llibretat, parenentatges, infants, límits, ambient preparat i guia.

RESUM

Enllaç web: http://www.elvalordeservir.com/5-tips-para-aplicar-el-metodo-montessori-en-casa/

A Montessori-Palau s'ha implantat la metodologia montessoriana fins avui dia, i s'ha establert una dinàmica de formació i millora per poder garantir la resposta a totes les necessitats dels infants. Per tal de donar llibertat i aconseguir que els infants siguin autònoms és important crear ambients que potenciïn la interacció amb l'entorn i no intervenir innecessàriament.

Maria Montessori va ser la primera doctora d'Itàlia, i a partir del mètode científic i l'observació va crear la seva teoria de com aprenien els infants i va observar que tenen necessitat d'autonomia. El seu mètode ha estat aplicat a 130.000 escoles per tot el món, entre elles Montessori-Palau a Girona.

Per poder fer-ho hem de preparar l'espai adequadament segons l'etapa de desenvolupament i donar respostes a les necessitats que sorgeixen a cadascuna. També és molt important fer grups heterogenis, fomentant així la col·laboració.

El paper de la mestra també és fonamental, per això ha de conèixer a cada alumne i oferir-li un ambient propici per a les seves necessitats, alhora que és capaç de marcar els límits.

PREGUNTES AUTOR

• Quins desavantatges creus que pot suposar aquesta metodologia? En cas que tot siguin aspectes beneficiosos, per què creus que no s’aplica a més escoles?
• Creus que utilitzant la metodologia Montessori els infants sempre tindran interès en totes les àrees del saber? Què podem fer si a un infant, per exemple, no s’interessa per la lectura?
• Què passa quan a casa, els pares utilitzen una metodologia contrària a la de l’escola (en aquest cas no potenciar l’autonomia ni el sentit crític)? Què poden fer-hi les mestres?

REFLEXIÓ PERSONAL

És curiós com es considera que la metodologia de Maria Montessori és de les que porten més beneficis al desenvolupament integral i al benestar dels infants, però a l'hora es segueixen aplicant metodologies tradicionalistes.

Com a TEI he estat a diferents centres i en tots he pogut veure pinzellades d'aquesta metodologia de treball, fet que considero un progrés, però penso que encara queda molt camí per recórrer.

Adjunto un enllaç del blog de Marta Cruz, una monitora d'educació especial que parla sobre el mètode Montessoir: http://monitoraeducacionespecial.com/metodo-montessori.html

Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en educación infantil. Carbonell, L. i Gómez, M. (1993)

Paraules claus (5)

Educació infantil

Pensament

Projecte de treball

Tallers

Racons i matèries

Idees claus i resum

Aquest article tracta sobre com unes mestres de l’escola pública Pompeu Fabra entenen l’organització del currículum a través de projectes de treball i la relació que es dóna entre aquests i altres moments d’organització  de l’espai i el temps en una classe.

Aquestes professores prenen decisions sobre la relació que hi ha entre l’ensenyament i l’aprenentatge. Parteixen de la base que l’alumne és el protagonista del seu propi aprenentatge i el professor serà qui l’acompanyarà en aquest procés permeten potenciar el pensament individual dels infants. Per aquest motiu, és important que l’adult aprofiti qualsevol situació que ajudi a elaborar sistemes propis de pensament, ja siguin espais organitzats i pensats amb aquest objectiu, com moments esporàdics de la vida quotidiana.

Pel que respecta a l’organització del treball s’han de crear situacions individuals, col·lectives, etc. per garantir la comunicació. En l’educació infantil es consideren tres moments:

Els projectes de treball que són una resposta a la necessitat d’organitzar els continguts escolar d’una forma global i transversal creant situacions en les quals els infants puguin partir dels seus coneixements previs, busquin informació, la seleccionin, la comprenguin i la relacionin a través de situacions diferents permeten convertir-la en coneixement.

Els racons pretenen desenvolupar l’autonomia personal, l’organització del treball, la presa de decisions, la presa de decisions, la relació i la comunicació. Aquests racons permeten treballar aspectes curriculars de les àrees de llengua, matemàtiques, plàstica, habilitats motrius i el joc.

Els tallers o matèries són espais que treballen la llengua, les matemàtiques, psicomotricitat, música, etc. de forma més especifica.

Finalment, la combinació de tots tres és molt enriquidor pel procés d’ensenyament – aprenentatge dels infants perquè aprenen a través del joc i permet desenvolupar les competències per a la vida.

Preguntes a l’autor/a

- Com es podria treballar per projectes en una llar d’infants?

- El treball per projectes es pot portar a terme amb totes les matèries?

Reflexió

Actualment trobem escoles que comencen a treballar per projectes deixant enrere els llibres i els mètodes tradicionals. A més a més, donen molta importància al joc espontani, ja que és la base de l’aprenentatge. A través d’aquestes noves pedagogies es produeix un canvi de rol en l’alumne i el docent. L’alumne ja no aprèn escolant sinó que aprèn fent i el professor s’allibera de ser el transmissor oral del coneixement i passa per ser qui dissenya les activitats i acompanya a l’alumne en el seu procés d’ensenyament – aprenentatge.

Penso que en el futur la meva tasca docent s’ha de basar en aquestes pedagogies perquè considero que si dones una educació rígida als infants en la qual sempre se’ls diu el que han de fer, el que provoques és que aquests infants no tinguin iniciativa i no siguin autònoms. És a dir, són infants que després tenen dificultats per fer les tasques exercides a classe perquè estan acostumats a fer el que li diuen, sense raonar el perquè o buscar una altra forma de fer-ho. 

Finalment, els temes tractats en aquest article ho relaciono amb el reportatge d’una altra escola que parla del projecte escola nova 21. A través d’aquest reportatge es pot veure com diferents centres apliquen el seu projecte educatiu basat en la globalització, agrupant i treballant d’aquesta forma els continguts de totes les assignatures d’una manera transversal i universal aconseguint que els infants tinguin un aprenentatge significatiu.

Per visionar el reportatge, clic aquí. 

Lectura (8) II Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en educación infantil

Síntesi - Idees clau:

El text tracta sobre el treball per projectes que duen a terme a l’aula de P4 en el centre Pompeu Fabra de Barcelona. Inicialment, ens parla de què ells volen formar individus autònoms a partir d’una acció educativa que promogui el creixement personal de l’alumne i que sàpiga utilitzar l’entorn i intervenir en ell. L’alumne es considera que és el subjecte d’aprenentatge i que el docent només serà el fil conductor que acompanyi l’infant en el procés i les diverses situacions d’aprenentatge.

Els projectes són una resposta a la necessitat d’organitzar els continguts escolars de manera globalitzada. Aquests projectes permeten crear situacions de treball on l’alumne, a partir dels seus coneixements previs, pugui buscar i seleccionar informació (entre altres accions) per tal de convertir-la en coneixement.

El treball per projectes en aquest cas són les tortugues. Es fa, de manera conjunta entre alumnes i docent, una pluja d’idees d’allò que volen treballar, quedant així constància dels interessos dels infants i dels seus coneixements previs, que serviran per fer l’avaluació. A partir d’aquesta col·laboració conjunta entre mestre i alumnes, es pot observar quin és l’aspecte més rellevant d’aquesta escola: que els infants puguin elaborar diverses estratègies per a solucionar un problema, essent així més autònoms a l’hora de pensar i actuar.

Paraules clau: Treball per projectes, globalització, educació infantil, autonomia, coneixements

Preguntes:

• Quan es va començar a aplicar el treball per projectes, va ser difícil adaptar-se?
• Es pot aplicar el treball per projectes a totes les edats i a totes les matèries?

Reflexió personal:

Aquesta lectura ha estat una de les més profitoses realitzades en aquesta assignatura. M'ha semblat una lectura molt interessant, on s'explica quin és el procés que cal seguir quan es treballa per projectes. Crec que són la millor resposta a una globalització dels continguts escolars d'aprenentatge. A més, la metodologia normalment, implica que els aprenentatges siguin significatius, partint de l'experiència prèvia dels infants. Aquest fet els anima i motiva a seguir aprenent i passant pel procés d'assaig-error a l'hora de construir els seus propis aprenentatges.

Per acabar, m'agradaria parlar d'un documental del qual he hagut de fer un treball per una altra assignatura i que hem vist en diverses ocasions al llarg d'aquests dos anys de carrera. És el documental "Una altra escola" de TV3, on es veuen diverses escoles que treballen amb el projecte Escola Nova 21.

Lectura 8 (II): Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en educación infantil

Leonor Carbonell, Maria Gómez del Moral (1993). Aula de innovación Educativa. Revista Aula de Innovación Ed. 11. Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en educación infantil. Leonor Carbonell, Maria Gómez del Moral

Paraules clau 

Aprendre a aprendre 

Ajudar a pensar

Autonomia 

Constructivisme 

Organització (espai i temps)

Projecte de treball 

Resum + idees clau 

Aquest text se centra en com l'escola Pompeu Fabra, d'educació infantil, de Barcelona, estructura el curriculum escolar. Aquesta ho fa a través de projectes de treball, que permeten treballar moltes àrees curriculars, desenvolupar competències i potenciar capacitats en els infants. A més, també es parla de les característiques i els objectius de l'escola. 

                               

L'escola vol que els infants desenvolupin la competència d'aprendre a aprendre, relacionada amb el fet d'ajudar-los a pensar, ajudar-los que siguin crítics, que posin en marxa les seves estratègies de pensament i que creïn de noves. Per tant, l'escola té com a objectiu principal formar individus autònoms, que siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions, que tinguin opinió. 

Per tant, és una escola la metodologia de la qual es basa en realitzar una interpretació constructivista de l'aprenentatge, en què l'alumne/a és el centre del seu propi aprenentatge, el protagonista. Partint d'aquesta interpretació, l'escola té la intenció d'establir, contínuament, diàlegs constructius (escoltar diverses opinions, contenir demandes, interpretar, qüestionar, aportar nova informació per reconduir els punts de partida...), que tenen la intenció de potenciar el pensament individual i l'adquisició d'estratègies d'aprenentatge. 

                                         

Pel que fa al tema de l'espai i el temps, és important tenir espais organitzats, però també, crear-ne d'altres en moments esporàdics. Cal crear espais per observar, explorar, experimentar, contrastar, reflexionar, discutir, buscar informació, analitzar-la, sintetitzar-la... per tal que l'alumnat pugui elaborar sistemes propis de pensament i amb el màxim d'elements de coneixement per poder actuar i ser crítics respecte els elements del seu entorn. 

En aquesta lectura es parla de 3 moments organitzatius diferents: tallers o materials, racons i, finalment, projectes de treball, que són en els que l'escola s'ha centrat. Aquests sorgeixen de les necessitats dels infants i permeten crear situacions de treball, en les quals l'alumnat, a partir dels seus coneixements previs, aprèn a buscar informació, seleccionar-la, organitzar-la, comprendre-la, relacionar-la amb diferents situacions, convertir-la més endavant en coneixement i, finalment, assimilar-la. 

Preguntes a les autores

-És necessària l'existència dels tallers per tal d'abarcar totes les àrees curriculars? No n'hi hauria prou amb el projecte de treball? 

-Hi ha moltes escoles que no funcionen per projectes. Què és el que faries per tal que una escola canviés la seva forma de fer i comencés a treballar per projectes? Què és el que aporta aquesta metodologia de treball i que les altres no ho aporten? 

-Aquesta lectura se centra en l'educació infantil. Com es podria portar a la pràctica el mateix projecte però a l'educació primària? 

Reflexió personal 

M'ha semblat una lectura molt completa, ja que aquesta presenta teoria, una situació real (projecte de "Las tortugas", amb els seus diàlegs pertinents) i una explicació d'estratègies per als mestres i per a les mestres de com dur a terme un projecte de treball. 

Crec que totes les lectures haurien de ser com aquesta, ja que al donar-te més informació, s'aprèn molt més; penso que és important aprofundir en els temes i no quedar-nos en l'anècdota. És molt interessant tenir la teoria, però aquesta poder veure-la a través d'exemples; per tant, a través de la pràctica. 

El que m'ha faltat és veure alguna imatge sobre l'espai, per tal de fer-me una mica una idea sobre com s'havia portat a terme l'activitat. Penso que els textos són més interessants i aclaridors si vénen acompanyats d'il·lustracions. 

El treball per projectes em sembla molt interessant, ja que, realment, s'està treballant allò que interessa i, molt important, motiva als infants. Penso que tot hauria de partir de la motivació dels infants, perquè, realment, són ells qui estan aprenent i són ells el centre del seu aprenentatge. Penso que el treball per projectes aporta molts beneficis per als infants; m'agradaria poder haver treballat d'aquesta manera a la meva escola, ja que la forma tradicional era molt avorrida i no permetia desenvolupar les competències i potenciar les capacitats al màxim de l'alumnat. 

Amb això vull dir que, al treballar per projectes, es poden realitzar uns agrupaments que permeten més la col·laboració i el lligam amb els companys i companyes, ja que es treballa per grups. Tal com ens va dir Fontich, és més important la col·laboració, el treball en equip... que no pas el contingut, que sempre se li ha volgut donar més importància. I no només la col·laboració, sinó, també, els procediments, el procés, ja que s'acostuma a mirar, només, el resultat final sense detenir-se en com s'ha arribat a aquest. Per això, és molt necessari seguir el progrés de cada infant. 

 
                            Metodologia tradicional   

  

                                  Treball per projectes

En aquestes dues fotografies es pot veure que a través del treball per projectes els infants estan motivats i s'ho passen molt millor. Fontich ens va comentar que a infantil sembla que s'hagin de fer activitats més divertides i quan ens anem fent més grans, tot això desapareix. Estic totalment d'acord amb la seva afirmació, ja que jo sempre he pensat que el fet de ser cada vegada més gran no té perquè voler dir fer classe de forma tradicional amb el llibre de text. De fet, penso que totes les competències i capacitats que es desenvolupen i potencien a infantil es perden una mica sinó les continuem treballant al llarg de la nostra escolarització. 

Per últim, m'agradaria destacar que aquesta lectura, tal i com es va parlar en el grup d'experts, es podria relacionar amb la lectura 4, que tractava dels centres d'interès, que també sorgeixen de les necessitats dels infants. 

He trobat uns links interessants: 

Aquest parla sobre els projectes de treball a l'educació primària. És un vídeo, en el qual s'explica com es duen a terme els projectes de treball, quines són les seves característiques, què és el que s'ha de tenir en compte... 

https://www.youtube.com/watch?v=V0EAQr1Mw6Y 

És un vídeo sobre un projecte de treball, anomenat "La granja". Es poden veure fotografies sobre els infants, vídeos, com s'ha portat a terme, la intervenció dels i de les mestres. 

https://www.youtube.com/watch?v=3Q8cyWfMdaM

FITXA DE LECTURA 8: Carbonell, L. i Gómez del Moral, M. (1993) Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en Educación Infantil

CONCEPTES CLAU: diàleg constructiu, treball per projectes, seqüenciació didàctica i significativitat funcional. 

RESUM

El projecte d’escola, que s’estudia en el text, aborda el coneixement des d’una metodologia més aviat interactiva, puix que propicia la interacció entre les unitats que pertanyen al triangle del coneixement educatiu: mestres, alumnes i coneixement.

Així doncs, el projecte d’escola es basa en mantenir un diàleg constructiu a través del que es pretén crear un desequilibri en l’estructura mental per tal de fer-ne una reestructuració posterior, la qual condueix a la incorporació de noves idees i estructures en la ment que la enriqueixen i exalten a formes superiors del coneixement. Aquest procés es dóna continuadament, és un cicle d’aprenentatge que mai arriba a la seva fi, i a més ha d’acatar-se com un plantejament d’escola global, que ningú ha d’obviar des que entra fins que es surt del centre educatiu.

El treball per projectes d’entre altres organitzacions de treball, com els racons o els tallers, dóna resposta a la necessitat de tractar els coneixements i aprenentatges des d’una perspectiva globalitzadora. Amb aquesta organització de treball és necessari passar per diverses fases que ajuden al seu desenvolupament (elecció i organització, relació amb la informació, i síntesi o avaluació). Amb tot plegat, la/el mestra/e ha de realitzar una seqüenciació didàctica, que resulti suficientment eficient, per tal d’ajudar als infants a veure la significativitat funcional d’allò que aprenen, en la vida en societat.

Així doncs, veiem com els aprenentatges s’enfoquen des d’una perspectiva constructivista del coneixement, per tal que els infants trobin significat o sentit a allò que fan i aprenen. D’aquesta manera també podran  trobar una funcionalitat d’aquests aprenentatges en el seu dia a dia, és a dir, en la vida en societat en què hauran de seguir creixent i desenvolupant-se com a ciutadans crítics i competents.

PREGUNTES A L’AUTOR/S

- Perquè els objectius que es plantegen en el treball per projectes són plenament procedimentals? No es mostren facultats com la de potenciar o fomentar aprenentatges.

- Si es dóna llibertat als infants perquè escullin el tema i diguin el què saben, perquè no se’ls demana opinió directa de què és el que volen aprendre per després redactar els objectius? En el text es veu com donen importància a allò que els infants ja saben, però no a què voldrien saber.

REFLEXIÓ

Personalment penso que, per poder dur a terme amb èxit la metodologia de treball que s’exposa en el text, és necessària una bona organització de treball, per tal que la seqüenciació didàctica estigui ben estructurada, fet que repercuteix de manera rellevant en els aprenentatges potencials que els infants poden o podran realitzar al llarg del curs. Aquests aprenentatges potencials s’han de tractar des de la transversalitat, puix que només d’aquesta manera poden arribar a ser significatius i funcionals per als infants.

En relació a aquest tema, veiem el model constructivista del coneixement, i vinculat a aquest, el model interactiu de l’aprenentatge de la llengua a l’aula, en què hi ha una interrelació o interacció entre el que sap l’infant i el currículum a tractar, tot contemplant el treball conjunt o grupal com una eina de treball amb molt potencial dins de les aules. Aquest treball cooperatiu és doncs una font de coneixement rica, puix que ofereix l’oportunitat de compartir idees i hipòtesis, tot reestructurant-les o millorant-les, creant un desequilibri en la ment dels infants i dels adults partícips en el procés d’aprenentatge. Per dir-ho d’una altra manera, cal que es doni un diàleg constructiu que serà la base del coneixement en moltes i diverses ocasions.

Jo espero poder aplicar aquest model educatiu en el meu futur com a mestre d’escola, tot i que és ben cert que estic aplicant-ho, en menys mesura, en les classes de ballet que realitzo a infants i adolescents, a més d’haver-ho aplicat en experiències pràctiques anteriors a la universitat. Amb aquestes experiències he pogut i puc veure, que aquesta és una metodologia de treball a l’aula molt productiva que no només es queda en la superficialitat dels temes o dels continguts que cal tractar a l’aula, sinó que para atenció a les capes més subterrànies del coneixement, a les que es pot accedir més fàcilment a través de la cooperació amb els altres i de la descoberta de la significativitat dels aprenentatges.

En relació a aquest tema, les lectures que han llegit les meves companyes també van encaminades cap a aquest horitzó educatiu, per aquest motiu vull fer referència a la concepció constructivista tractada des de la família i l’escola. A xtec es mostren idees i explicacions sobre l’aplicació d’aquesta metodologia, a més de mostrar altres webs relacionades que poden ajudar a treballar aquest mètode a través d’exercicis o jocs.

LECTURA 8 – Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en educación infantil

Paraules clau:

Aprendre, projectes de treball, pensar, racons, tallers.

Resum i idees clau:

Hi ha moltes alternatives a l’hora d’organitzar el currículum. Concretament a l’escola Pompeu Fabra de Barcelona l’apliquen mitjançant els projectes. Consideren que una de les competències més importats a assolir és la d’aprendre a aprendre, ja que va molt lligada al pensament de tots els alumnes.

És per aquest motiu que en aquest context l’adult té un paper molt rellevant, ja que ha de saber crear espais on es potenciïn, es recullin i es valorin els pensaments i la comunicació entre l’alumnat.

És per aquest motiu que a Educació Infantil es troben tres moments organitzatius: els projectes de treball, els racons i els tallers.

La lectura es centra principalment en els projectes, on podem trobar un cas portat a terme per una mestra. Cal destacar que en ell l’infant aprèn de forma global, de manera que es parteix dels seus coneixements i dels seus interessos.  A més a més, és molt important tenir un tema en el que es vulguin saber coses i que ajudi a aprendre i avançar, així doncs hem de tenir molt clars els objectius que es volen treballar.

La flexibilitat també és un punt fonamental, ja que a mesura que es va avançant en el tema es va definint cada cop més el procés tenint en compte les respostes de cada alumne.

Preguntes a l’autor:

-       En tots els casos són els alumnes els que trien el tema que es vol treballar, o ve més marcat pels interessos de la pròpia mestra?

-       Un cop a la primària, es seguiria amb la mateixa metodologia?

Comentari personal:

Personalment, m’ha semblat una lectura molt interessant de llegir, concretament m’ha agradat molt poder veure el cas pràctic sobre la teoria que ens transmet.

M’agradaria centrar-me en la primera pregunta que li faig a l’autor, i és que ja fa un parell d’anys vaig estar fent pràctiques a una escola en la que van fer un projecte de treball sobre la xocolata. Tot i això vaig poder observar que aquest tema no va sorgir dels interessos dels infants, sinó que va ser la mestra la que el va proposar. És per aquest motiu que ho he volgut compartir amb les meves companyes i he vist clarament que la tasca de mestra dins d’aquest context no és fàcil. Així que, per tal d’extreure uns bons resultats i que aquesta metodologia sigui eficaç és molt important que la mestra hi cregui i hi tingui una total confiança. D’aquesta manera tot fluirà molt més i no es veurà forçada a fer la seva tasca.

Personalment penso que aquesta confiança també arriba als infants, de manera que afecta en els aprenentatges que assoleixin.

M’agradaria relacionar aquesta lectura amb un vídeo que he trobat molt interessant: https://www.youtube.com/watch?v=htafBEcApFY