Lectura 8: el desenvolupament i autonomia Montessori. Martin i altres (2013)

Idees claus:

• Observació
• Autonomia
• Infant com a protagonista
• Desenvolupament de les capacitats
• Professor com a guia. 

Preguntes:

• Penseu que la metodologia tradicional hauria de començar a canviar i assemblar-se a la Montessori?
• Quin paper ha de tenir el mestre en aquestes activitats?
• Els infants com poden saber on estan els límits?

Resum:

La llicencia en medicina, Maria Montessori, va revolucionar tot el món educatiu a través de la seva metodologia d’ensenyament a les escoles en un període curt de temps.  

Va implementar la seva metodologia al complex cultural i esportiu Montessori – Palau on clarament es veia com l’infant era el protagonista i es movia amb total llibertat a través del moviment, l’experimentació i  l’expressió desencadenant així una autonomia personal. 

Perquè aquests nens assoleixin els coneixements i es desenvolupin de forma integral les seves capacitats, han d’estar en un ambient on tot estigui pensat i preparat perquè puguin aprendre per ells mateixos i per tant ha d’estar tot pensat donant resposta a totes les necessitats que tinguin els infants en el seu procés d’aprenentatge. 

El paper del mestre ha de ser  el de guia, preparar l’ambient i els materials necessaris perquè es desenvolupi l’activitat i no ha d’intervenir. També ha de tenir el paper d’observador, Maria Montessori va donar molta importància al fet d’observar ja que ho considerava una eina fonamental per poder conèixer a cada infant fent-se així capaç d’adaptar-se a les necessitats específiques de cada infant i del grup. 

Comentari personal:

Des del meu punt de vista, l’escola tradicional d’avui dia, hauria de començar a assemblar-se a la metodologia creada per Maria Montessori, tot i que aquest canvi actualment, seria molt difícil perquè molts dels mestres ja estan acostumats a les seves pràctiques i no estan receptius al canvi. Però des de les noves generacions de mestres, hauríem de propulsar aquest canvi. 

També cal que els mestres observin tot el que passa i no passa a l’aula, ja que així podran conèixer molt més als seus alumnes i podran comprendre’ls i ajudar-los en tots els aspectes i no només avaluar de forma numèrica.

Lectura 8: El desenvolupament de l'autonomia i Montessori

IDEES CLAU

Proporcionar llibertat als infants dins d’uns límits marcats per un ambient preparat permetrà el desenvolupament de l’autonomia personal. D’aquesta manera els nens i nenes segueixen la seva guia interna, que els dirigeix cap al seu creixement i podran interaccionar amb el món de manera segura, conèixer-se a si mateixos i les seves limitacions (saber el que poden i el que no poden fer).

Cal respectar els drets i llibertats de cada infant, sense deixar de banda el ritme d’aprenentatge de cadascun d’ells. Per tant, a aquesta escola Montessori-Palau, dins l’ambient preparat els infants poden escollir quina activitat volen realitzar, d’un ampli ventall de possibilitats preparades i accessibles per a tots. Per tant, cada nen o nena pot seguir els seus propis interessos, curiositats, gustos i necessitats de saber.

L’observació és clau per a individualitzar l’aprenentatge i atendre a les necessitats de cada infant. L’observació és la base per conèixer profundament cada infant en particular. Per tant, el paper del mestre o la mestra ha de ser d’observador, guia i acompanyant de l’infant, oferint-li una educació personalitzada. És a dir, que ha d’observar-lo, seguir les seves manifestacions espontànies i entendre en cada moment què necessita, què li interessa, com se sent, què li passa, què li aniria millor... Només d’aquesta manera l’infant arribarà a ser un ésser únic.

 PARAULES CLAU

1.       Llibertat

2.       Autonomia

3.       Límits

4.       Observació

5.       Guia i acompanyant

 PREGUNTES

Sempre es funciona per ambients o racons? Es garanteix, així, que els infants es relacionin entre ells i assoleixin els aprenentatges o correm el risc que només desenvolupin aquelles àrees que els interessin?

Com s’atén a les necessitats de cada infant i se’ls pot fer de guia i acompanyant si hi ha molts alumnes en una mateixa aula?

 REFLEXIÓ

Montessori és una pedagogia que m’interessa molt i li veig molts aspectes positius. Aquest text m’ha sintetitzat bastant les idees que ja tenia anteriorment més desendreçades i m’ho ha deixat més clar. Crec que és essencial que en tota educació s’atenguin a les necessitats i interessos dels infants individualment, que se’ls ofereixi una atenció individualitzada ja que cadascun és diferent i no poden aprendre de la mateixa manera ni necessiten les mateixes coses. El més important de cada persona és la seva personalitat i individualitat i no és just que a moltes de les escoles tradicionals es limitin aquestes característiques personals i s’obligui a tots els infants a ser iguals, a aprendre el mateix i de la mateixa manera. En definitiva, crec que l’educació està obsoleta i que molts centres haurien, almenys, d’agafar idees i pràctiques de Montessori per començar a deixar llibertat als nens i nenes i permetre’ls desenvolupar-se sense limitacions. Ja que aquesta és l’única manera que els infants aconsegueixin arribar a ser completament autònoms, capaços i competents en un futur.


Adjunto l'enllaç de la pel·lícula de Maria Montessori: Una vida dedicada a los niños. Ja que em va agradar molt i crec que és important veure-la per conèixer com era Montessori i entendre millor els mètodes que aplicava.
https://www.youtube.com/watch?v=lWeeJRL-UoY
 

Lectura 8: El desenvolupament de l'autonomia i Montessori

Idees claus

1.Autonomia: És un dels pilars fonamentals de la pedagogia de Montessori, el fet d’aprofitar les potencialitats naturals del infants ( la curiositat, la creativitat , la opertura al aprenentatge) , per que ell sigui el protagonista dels seus propis aprenentatges . Per tant , es basa en distribuir l’espai de una determinada manera i amb un material didàctic útil i justificat , que permeti al infant desenvolupar-se de manera autònoma per l’entorn , i a través de l’experimentació amb aquest material , aconsegueixi adquirir coneixements. L’espai i el material per tant , han d’estar adaptats per als infants , és a dir , de manera que ells sóls puguin fer-ho tot.

2. Ment absorbent : És un dels conceptes que Maria Montessori va desenvolupar , i explica el perquè els infants aprenen. Ella es basa en que un infant té una plasticitat neuronal molt gran, i per tant té una gran capacitat d’aprenentatge , que amb l’adultesa es perd. Seria més o menys com considerar al infant una esponja que absorbeix. En el cas de la llengua , l’infant aprendria de manera inconscient la llengua, interioritzant mecanismes que li seran útils per la posterior parla i comprensió.

3. La observació : per tal de detectar les necessitats i interessos dels infants , el paper del educador en la pedagogia de Montessori és totalment d’observació . Els infants són els protagonistes i els que s’han de desenvolupar de manera autònoma per l’entorn . Però el preparar l’entorn de manera justificada necessita una exhaustiva observació prèvia per part dels educadors, aconseguint així , detectar tot allò que pugui ser possible objecte de reflexió i per tant, possible objecte a millorar.

Paraules claus

Observació

Autonomia

Ment absorbent

Llibertat

Ambients

Preguntes

-          Quins són els requisits per entrar en una escola amb pedagogia Montessori ?

-          Com es podria adaptar aquesta pedagogia , a un paper més actiu del educador ( més enllà de l’observació).

Reflexió

Com ja s’ha vist la pedagogia Montessori ha estat un abans i un després en l’Educació Infantil. Tot el que es adaptació de l’entorn perquè l’infant pugui desenvolupar-se amb autonomia; el treball a partir de material didàctic el qual hagi estat objecte de reflexió prèvia ( donar-li un sentit a allò que fem ); i inclús el posicionament del educador davant l’infant. D’aquest últim punt que s’ha heretat d’aquesta pedagogia és del que em qüestiono més coses: Per les experiències en els centres educatius on he estat , de vegades sembla que l’adult i el infant no convisquin en mateix entorn, que la interacció entre l’un i l’altre sembla estar castigada si es prolonga més de dos minuts. L’adult sembla mantenir-se distant, en un racó , observant als seus infants mentre els infants estan descobrint l’entorn . A cas no poden extreure re els infants de la interacció amb el seu educador ? No pot ser aquest qui dona peu a un aprenentatge? S’ha convertit el educador en horari lectiu en un observador que com a molt es converteix en mediador dels conflictes? Potser hem acabat passant d’un extrem a l’altre.

Montessori

Paraules clau

• ·        Llibertat
• ·        Autonomia
• ·        Observació
• ·        Espais
• ·        Guia

Idees clau

Un pilar fonamental de la seva metodologia és la llibertat. A la metodologia Montessori, i més en concret a l’escola Montessori-Palau, eduquen els infant en llibertat posant límits per crear un espai de confiança i segur per als més petits. Aquest fet també es pot donar gràcies al l’ambient ben preparat, pensat i organitzat per a ells i elles. La llibertat dota als infants d’autonomia gràcies al poder de decisió que se’ls hi ofereix. Ells es veuen capaços de fer les coses i decidir que volen fer i saber de primera mà que es el que els hi agrada i el que no.  

El paper de la mestra com a guia dins de l’aula. L’educadora és un element clau d’aquesta metodologia. Ells coneix molt bé l’etapa dels infants i quins són els seus interessos i necessitats generals que a mesura els anirà encarant amb els del grup. Es l’encarregada de preparar l’ambient i de documentar tot el que passa dins les aules així com acompanyar als infants en el seu procés. Per tant l’educadora a partir de transformar el currículum rígids en un de més flexible proporciona un ambient preparat perquè cada infant pugui satisfer les seves necessitats.

L’infant com a creador dels seus coneixements. Com ja hem explicat l’infant, lliurament, escull de quin ambient pot participar, és a dir, fa ús del seu poder de decisió i per tan descobreix en ell mateix i per el mateix quines són les seves necessitats, què li agrada, resumint es torna un infant autònom i competent.

Preguntes

·        Hi ha límits dins l’aula?

·        L’adult intervé davant alguna problemàtica? Com?

·        Hi ha avaluació en el mètode Montessori? Quin? Com es realitza? En quins moments?

Reflexió

• -   Observació personal

M’ha agradat molt poder fer aquesta lectura perquè ha complementat altres coneixements que ja tenia després d’haver-me informat i d’haver donat la seva teoria breument en alguna assignatura. Crec que la metodologia Montessori té moltes potencialitats i que s’hauria d’implementar més a les escoles. Però tot i això considero que també s’ha de tenir molt bona formació per portar-la a terme perquè sinó poden sortir coses molt anti educatives. Crec que a les escoles s’han de buscar alternatives per fer als infants més autònoms perquè per a mi l’autonomia és la base de tot. Si els hi anul·lem aquesta, per molt que els hi encabim molta informació després no seran competents per a desenvolupar-se a la vida diària. Una vida on calen molts coneixements, però també calen habilitats socials, autonomia i poder de decisió.

• -   Enllaç

Aquí us deixo l’enllaç de l’escola Montessori on podreu trobar informació de cursos, llibres, activitats... de primera mà:

http://montessori.cat/

També enllaço el link d’una pàgina anomenada “Montessori en casa” que et dóna eines per portar a terme aquesta metodologia a la llar: 

http://www.montessoriencasa.es/

Lectura Martín, Glòria; Badia, Montse i Coll, Bat

Escena de la pel·lícula Maria Montessori. Enllaç

El desenvolupament de l’autonomia i Montessori

Paraules clau:

·         Llibertat  

·         Paper de l’educador

·         Observació

·         Autonomia

·         Ambient preparat

Resum:

En aquesta lectura es tracta principalment el tema de l’autonomia de l’infant. Primer ens explica que hi ha 130.000 escoles d’arreu del món que recorren al mètode Montessori com a metodologia diària. Més tard, se centra en l’escola Montessori-Palau (una escola de Girona). L’objectiu principal d’aquesta escola és portar a la pràctica els principis de la filosofia Montessori i modificar tot allò que els contradigués. Actualment, en aquest centre, s’ha establert una dinàmica de formació i millora continuada en relació a les metodologies Montessori per tot el professorat. Explica que un dels pilars de la metodologia d’aquesta gran mestra com va ser Montessori, es basa a proporcionar la llibertat als infants dins uns límits marcats per un ambient preparat, segons les etapes de desenvolupament infantil i amb el suport d’uns mestres o guies instruïts. La llibertat desenvolupa i porta a l’autonomia dels infants. La llibertat és un element fonamental que permet que l’infant segueixi el que li dicta el cor, i el dirigeix cap al seu desenvolupament i creixement personal, portant-lo cada vegada més a prop d’una independència i una autonomia completa.  El paper de l’educador també és clau per al desenvolupament d’aquesta tasca: l’educador ha de facilitar que l’infant aprengui per ell mateix.

L’observació és la base per conèixer profundament la nena o el nen i proposa no ensenyar a partir d’un currículum rígid, sinó que el currículum, ric i extens, ha de ser dominat a fons per l’ensenyament, qui l’ha d’adaptar a les necessitats específiques de cada criatura. La nostra observació és clau per proporcionar a l’infant una educació personalitzada, perquè només així serà un ésser únic.

Preguntes a l’autor:

¿Quines estratègies utilitzes per avaluar el mètode Montessori?

¿Què i quan avalues aquesta metodologia i aquestes maneres de fer?

¿Com intervé l’adult quan ens trobem amb alguna problemàtica?

Reflexió:

Realment és una lectura força interessant, ja que en altres assignatures hem vist la metodologia de Montessori, però nogensmenys m’ha ajudat i m’ha facilitat informació de la qual no disposava i m’ha aclarit millor els meus coneixements sobre aquesta teoria. Quant al rol de l’educador sembla, de bones a primeres, una tasca fàcil, però no és tan fàcil acompanyar i guiar a un infant quan portem tota la vida amb professors que ens han ensenyat un contingut i que han deixat de banda poder experimentar i desenvolupar el nostre propi sentit crític.

A continuació deixo un enllaç amb les 10 frases més maques i alhora interessants de Maria Montessori.

Lectura 8: "El desenvolupament de l'autonomia i Montessori"

El desenvolupament de l'autonomia i Montessori 

Resum: 

Aquest article parla sobre la metodologia de Maria Montessori aplicada al complex cultural i esportiu Montessori-Palau, de Girona. Aquesta metodologia tan famosa, originària d’Itàlia, gira entorn a la necessitat per part dels infants d’independitzar-se de la persona adulta. Montessori, que va formar part del moviment de L'Escola Nova, proposava una renovació tant dels conceptes com dels materials de desenvolupament. Gràcies a combinar la llibertat amb l'organització de treball van poder modificar les pràctiques educatives existents. És per això que es potencia l’autonomia dels infants des d’edats primerenques, oferint-los llibertat de moviment, d’experimentació i d’expressió.   

Aquesta acció té com a objectiu respondre a les necessitats de cada infant i a la creació d’un ambient que faciliti el seu procés d’autoconstrucció personal. Tot i així, l’alumnat a més d'aquesta llibertat, necessita uns límits marcats per a un ambient preparat, segons les etapes de desenvolupament i amb el suport d'uns mestres instruïts. Aquest espai de llibertat fa que els infants se sentin capaços de fer i de decidir sobre la seva activitat i sobre el seu procés d'aprenentatge, fet que els dotarà d'una  bona autoestima. 

Una altra característica a ressaltar de la metodologia Montessori és l’agrupament interedats, fins a un màxim de 3 anys de diferència, per tal d’afavorir l'aprenentatge cooperatiu entre iguals, ja que Montessori defen la idea de que tots aprenem de tots.

Tot i que els infants son els protagonistes dels seus aprenentatges, no podem d'oblidar el paper dels mestres com a guies del procés d'ensenyament-aprenentatge. Els educadors han de conèixer les característiques i necessitats individuals de cada infant i establir límits clars i adequats a l'etapa, mitjançant l'observació. Aquesta coneixement, permet als docents facilitar que els infants aprenguin per ells mateixos. 

Finalment, aquest mètode no deixa de banda el primer agent socialitzador dels infants, que és la família, i l’escola, donant resposta als dubtes i preguntes que els pares tinguin en relació a la tasca que realitzen els seus fills a classe. 

Paraules clau:

Llibertat, observació, ambient, autonomia i família-escola  

Preguntes

• Com i quan avaluen la tasca dels infants? 
• Quines estratègies fan servir els docents per incloure la família a l'aula?
• Com establim límits necessaris sense arribar a posar límits massa castradors? És a dir, s'ha de respectar la llibertat dels infants per tant on està la línia on posar el límit? com es decideix?

Reflexió
En la gran part d'escoles, o al menys en les que jo he estudiat, la pedagogia era tradicional. Seies davant d'una taula i realitzaves fitxes. Sempre era la tasca que el mestre et manava, feta com el mestre manava i en el temps que ell/a manava. Mai havia espai per a la imaginació, la creativitat, l'expressió... i molt menys l'experimentació. Maria Montessori decideix que aquesta pedagogia no es la que ella vol utilitzar amb els seus nens. Per a ella l'autonomia dels més petits és el més important, de manera que la seva metodologia es basa en oferir als infants allò que necessitin per descobrir el món i fer els aprenentatges per sí sols o amb l'ajuda dels infants. 
Tot i que creu fermament en que els infants han de realitzar les tasques per si sols es conscient que els infants necessiten un límits entre els que treballar o moure's. Encara no saben quines són les normes socials establertes i per tant els hem d'ensenyar a descobrir i aprendre però dins d'uns marges sempre tenint en compte l'activitat i l'edat dels infants. Un exemple d'activitat on els infants desenvolupen i exerceixen la seva autonomia dins d'uns límits en relació a l'edat és el joc simbòlic. 

Per concloure, m'agradaria destacar la lectura de les meves companyes anomenada: "El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys", que parla sobre com aconseguir l'autonomia dels infants 


Enllaços d'interès 

A continuació us adjunto l'enllaç d'un vídeo que conté moltes escenes de la pel·lícula que explica la vida de Maria Montessori i la seva dedicació a l'educació. 

Lectura VIII. Glòria Martín, Bet Coll i Montse Badia (2013): El desenvolupament de l'autonomia i Montessori

Paraules clau:

• Autonomia
• Llibertat 
• Ambient preparat
• Observació
• Límits

Resum:

En aquest article es parla sobre la pedagogia basada en l'autora Maria Montessori. Primerament s'introdueixen els pilars d'aquest mètode i permet conèixer breument part de la biografia de Montessori. Maria va observar que l'educació era un ajut pel desenvolupament adient de l'ésser humà i que els infants tenien necessitat d'independitzar-se. A continuació l'article narra la difusió i experimentació del mètode a Girona, on professors formats especialment es va posar mans a l'obra amb materials i espais adaptats. L'escola Montessori-Palau s'ha convertit en un espai basat en la formació i la millora continuada. El seu objectiu és a través de la investigació pedagògica i l'autoreflexió oferir una educació que respongui a les necessitats actuals i futures dels nens i nenes.

Montessori conformava el moviment Escola Nova i una de les innovacions que va realitzar és entendre els materials com aspectes influenciables en el desenvolupament dels més petits, per això no només es van renovar conceptes, sinó que també els espais. El mètode dóna molta importància a la llibertat de moviment -dins d'uns límits marcats- dels més petits per tal d'afavorir la seva autonomia, un dels pilars de la pedagogia Montessori. D'aquesta manera a través de la interacció dels més petits amb el món es coneixen a ells mateixos i les seves limitacions, el que poden o no fer.

També recau molta importància en el fet de respectar els drets i llibertats de cada infant, sense deixar de banda el ritme d'aprenentatge de cadascú. És per això que dins de l'ambient preparat els infants poden escollir quina activitat realitzen, de les moltes que estan preparades i accessibles. Per tant, cada nen pot seguir el seu propi interès o curiositat. Cal esmentar que els infants que conformen una aula tenen edats diferents i a més el paper de la mestra ha de ser de guia. Els docents han de conèixer cada infant i les seves necessitats.

Finalment, recau molta importància en l'observació com a clau per a individualitzar l'aprenentatge i veure aspectes millorables en la pràctica. Tanmateix es fa una pinzellada sobre la coherència entre la família i l'escola, una relació que ha de ser harmònica i basada en la comunicació.

Preguntes a l'autor:

• Podries posar un exemple de diverses activitats que es presentarien en un espai o ambient preparat amb aquesta metodologia?
• Si el paper del mestre és de guia, com s'atén a un infant amb necessitats especials? I un infant que potser encara no ha establert el vincle segur i no es sent segur per a explorar de manera autònoma? Com s'adaptaria el mètode en aquests casos?

Reflexió personal:

Primerament cal destacar que aquesta lectura m'ha sembla d'allò més interessant i fàcil de llegir, considero que explica i realitza un molt bon resum del qual és la pedagogia de Maria Montessori. Potser també es pot unir el fet que per altres assignatures ja tenia coneixements previs sobre la temàtica.

La lectura m'ha fet pensar sobre aquesta pedagogia, que fa molts anys que existeix però encara és relativament innovadora pel que fa a la seva implementació a les aules. El paper del mestre i la col·locació o creació d'un espai on els alumnes es poden moure i aprendre lliurement, segueix creant desconfiança i reticències a les famílies que no coneixen el mètode. És a dir, considero que encara hi ha una visió subestimada sobre què és l'educació entre els 0 i 6 anys, ja que sembla que si els més petits no seuen en cadires i fan fitxes o matemàtiques no fan res.

És per això que considero que el Mètode Montessori és molt adient pel present en el qual vivim, per estimular la creativitat i la iniciativa en una societat líquida i canviant que requereix aquestes habilitats. A continuació deixo dos enllaços, un d'ells és un vídeo bastant teòric de les diferències entre l'educació tradicional i la montessoriana. El segon és un altre vídeo que permet veure com és un dia dins d'una escola amb aquesta pedagogia. 

El desenvolupament de l'autonomia i Montessori

PARAULES CLAU

Autonomia, llibertat, ambient preparat, ment absorbent.

RESUM

L’article parla de l’institut Montessori-Palau a Girona i de com estan establint la pedagogia montessoriana des fa anys. Per fer entendre al lector la seva tasca, descriuen al llarg de tot l’escrit les característiques bàsiques i els principis en els quals se sustenta aquesta pedagogia, considerada part del moviment de l’Escola Nova.

En són alguns exemples l’autonomia i la llibertat que l’infant necessita o preparar l’ambient per a l’aprenentatge, qüestions a tenir en compte de cara a que la ment absorbent de l’infant sigui més propícia a l’hora d’adquirir els coneixements de tot allò que l’envolta. També és important ajuntar infants de diferents edats, perquè d’aquesta manera, aprenen els uns dels altres sense ser competitius.

En tot aquest procés, els mestres han de ser guies.

PREGUNTES A L’AUTOR

- Com s’aplica tota la teoria a una escola catalana, tenint en compte els recursos de què es disposen?

- El material Montessori que s’utilitza és real o es tracta d’una adaptació del que la doctora va plantejar?

- Com organitzen l’espai a l’institut Montessori-Palau?

COMENTARI PERSONAL

L’article sembla bastant interessant, però penso que m’hagués agradat més que expliquessin com s’aplica la pedagogia montessoriana a una escola catalana, com és la Montessori-Palau. Em sembla instructiu que expliquin totes aquestes qüestions de la ment absorbent, l’autonomia, etc., però pels que coneixem ja en què consisteix tot el que envolta a Montessori, es torna un article repetitiu.

Tanmateix, em sembla un bon escrit en el qual es recullen els fonaments bàsics d’una pedagogia tan important i estesa com és la de Maria Montessori.

LECTURA 8. El desenvolupament de l'autonomia i Maria Montessori

Paraules clau: Llibertat, organització del treball, Maria Montessori, ment absorbent, ambient adequat

Breu resum

Aquest article gira principalment entorn l’autonomia dins l’aula (un dels pilars que porta a terme Maria Montessori en la seva metodologia) i altres aspectes important sobre aquesta.

Primer de tot per contextualitzar dir que el mètode Montessori va ser elaborat per aquesta i que gràcies a la seva observació va detectar la necessitat de separar als infants dels adults, per tant, que els petits haurien d’independitzar-se dels grans. El seu mètode va arribar a moltes escoles de diversos països, fins i tot, es va aplicar al Montessori-Palau (Girona).

En quant a l’autonomia dins les aules propulsores d’aquesta autora, promovia una renovació tant dels materials com del desenvolupament portat a terme. L’aspecte més important de canvi va ser la combinació de la llibertat, sempre amb uns límits marcats per un ambient preparat, amb l’organització del treball. D’aquesta manera es donava a l’infant la llibertat de moviment i d’expressió, i d’aquesta manera es responia a les seves necessitats i es creava un ambient facilitador d’aprenentatge.

És molt important l’ambient i la preparació de l’aula, ja que gràcies a això l’infant podrà tenir independència per treballar i viure les seves pròpies experiències. Un ambient preparat ofereix oportunitats de desenvolupament que responen a les necessitats individuals de cada nen. A més, també és molt important aquest ambient preparat, ja que els infants es troben en un moment anomenat per Maria Montessori, “ment absorbent”, on els infants absorbeixen tot allò que els envolta. També, és important donar molta importància als materials utilitzats, ja que aquests són un enllaç entre realitat i abstracció.

Per últim, ens parla de la coherència entre família i escola, ja que en tot àmbit pedagògic és de vital importància la cooperació i coordinació entre ambdues. Per tant, el mètode de Montessori afavoreix aquesta a través de la resposta a totes les preguntes que les famílies es creen.

Interrogants

· Davant un mètode com aquest, quina és la estratègia del mestre alhora d’intervenir en una baralla o situació problemàtica?

· Si portar a terme una metodologia com la que proposa Maria Montessori és tan enriquidora i bona pels infants, perquè no es porta a terme en totes les escoles d’aquestes edats?

· Creus que aquest mètode de treball té a la llarga algun inconvenient?

Comentari personal

Crec que aquesta ha sigut una de les lectures que he trobat més amena de llegir, i que a la vegada m’ha semblat molt interessant. La gran Maria Montessori és molt reconeguda per tothom i gràcies a la seva pedagogia va poder canviar moltes escoles, millorant-les. Fa poc justament hem parlat d’ella en una altra assignatura, fins i tot, ens va sortir a l’examen.

Quan he començat a llegir la lectura m’he anat adonant que gairebé tot el que posava ja ho sabia, per treballar-ho abans. Però, tot i així, no m’ha resultat “pesat” llegir-la i m’ha semblat interessant algunes coses que explica la lectura que abans desconeixia.

A través de la posada en comú al seminari totes hem arribat a la conclusió que la metodologia que porten a termes escoles amb la corrent Montessori no només ensenyen als infants a jugar, sinó que molt més: els infants aprenen amb total llibertat d’experimentació, i gràcies a l’assaig-error, és com millor aprenen. A més, en aquestes situacions el paper de l’educador és principalment l’acompanyant del llarg camí que l’infant fa per arribar al seu desenvolupament integral.  

Per últim, amb aquesta lectura m’ha vingut al cap d’altres llegides anteriorment o explicades per les companyes on parlen dels projectes o treball per ambients. Crec que en ambdues lectures la gran similitud és la importància que donen a l’espai i sobretot, a què aquest estigui bé adequat pels petits i pel seu creixement personal.

Abans d’acabar volia posar l’enllaç d’una pàgina d’interès per si algú vol més informació sobre aquest tema i sobre com son les escoles on es treballa a través de la pedagogia de Maria Montessori. En aquesta pàgina parla de l’escola Montessori i trobem diferents punts d’interès per ampliar el nostre coneixement. Aquí os deixo l’enllaç: http://montessori.cat/escola-hospitalet-collblanc-torrassa-metode/

El desenvolupament de l’autonomia i Montessori – Glòria Martin, Montse Badia i Bet Coll

El desenvolupament de l’autonomia i Montessori – Glòria Martin, Montse Badia i Bet Coll

Paraules clau: llibertat, autonomia, aula, espais, guia, observació.

Idees Claus

En aquesta lectura, l’autora ens parla de la pedagogia Montessori, on s’introdueix el concepte d’autonomia i aspectes que poden ajudar a desenvolupar-la.

Així doncs, en primer lloc, ens diu que un dels pilars fonamentals en aquesta pedagogia és la llibertat que se’ls dona als infants dins d’uns espais limitats de tal manera que desenvoluparà la seva autonomia personal. És per tant, que la guia, és a dir, la mestra,  haurà de conèixer les necessitats i desitjos de cada infant per proporcionar-li l’ajuda necessària en cada cas. D’aquesta manera, segons la lectura, permetrem que l’infant es desenvolupi segons el seu criteri de necessitats i vagi desenvolupant l’autoconeixement, un dels aspectes més importants de la llibertat.

En segon lloc, per tal de que aquest desenvolupament es porti a terme, un dels aspectes claus en aquesta pedagogia és l’ambient, és a dir, la disposició de l’espai cap al nostres infants. Així doncs, la distribució dels materials facilitarà i propiciarà en els infants una certa llibertat i autonomia, termes dels quals parlàvem anteriorment. Per tant, a partir d’aquests ambients l’infant experimentarà i es desenvoluparà com a persona.

I per últim, en la lectura ens remarca molt el paper de la mestra a l’aula, com he mencionat anteriorment, la professora és una guia per al nen o nena. Ha d’actuar segons les necessitats dels infants i per tal d’aconseguir el benestar d’aquests nens, ha de tenir una gran capacitat d’observació, eina fonamental per conèixer-los. 

Preguntes a l’autora

-         -  L’ambient ha d’estar en constant canvi per garantir les necessitats i interessos dels infants.

-         -  Com es te en compte els infants amb necessitats educatives especials?

-         -  On trobaries l’equilibri entre la llibertat i els limits dins l’aula?

Reflexió

Aquesta lectura l’he trobat fàcil de llegir i gens dens. A més a més, m’ha servit per reforçar encara més els meus coneixements sobre la pedagogia Montessori, donada en una altre assignatura i comentada i mencionada en la resta de matèries. D’altra banda, em fa pensar en la meva futura aula com a mestra i com podré desenvolupar aquesta pedagogia o si més no alguns trets fonamentals dels que parla l’article.

D’altra banda, en relació a la lectura llegida trobo que la primera lectura està molt present la motivació per decidir el tema del joc i seguidament jugar, a més a més de la importància d’adquirir i perfeccionar el llenguatge. Que com a punt en comú amb aquest article penso que a l’hora de decidir el que s’ha de fer és la mestra la que observa a traves de la motivació allò que els hi crida més l’atenció als infants. En segon lloc, veig més relació amb la segona lectura perquè ens parla de com s’ha de distribuir l’aula, ens diu que s’han de crear espais pel pensament a través de racons, tallers... Per tant, dóna importància a l’ambient adequat del qual ens parla Montessori com a aspecte fonamental que s’ha de tenir en una aula d’infantil.

A continuació, us adjunto un pdf on desenvolupa la pedagogia Montessori.

Montessori

Lectura IV: EL DESENVOLUPAMENT DE L’AUTONOMIA I MONTESSORI

Resum / idees clau:

Aquest text ens parla de l’autonomia, i els aspectes que ajuden a aconseguir-la, basats en la teoria de Montessori: el rol i preparació de l’ensenyant, el tipus de materials, i l’ambient de l’aula.

La història de la pedagogia Montessori:

Maria Montessori va poder conèixer i observar com aprenien les criatures, sempre partint del fet que l’educació constituïa una ajuda activa per al perfecte desenvolupament de l’ésser humà que es trobava en procés de creixement. Gràcies a la seva recerca, va descobrir que l’infant necessita la independència de l’adult. A partir d’aquí, va dissenyar un currículum des dels 2 anys i mig fins als 12. Actualment, ha aconseguit reunir 130.000 escoles d’arreu del món.

L’aplicació del mètode Montessori al Montessori-Palau:

Al complex cultural i esportiu Montessori-Palau, de Girona, es va començar a aplicar la pedagogia Montessori a l’educació infantil l’any 1998. El grup de mestres d’educació infantil van formar-se com a guies Montessori per l’Association Montessori Internationale (AMI) a la Universitat de VIC. Aquesta formació els permet garantir un enfocament científic posat al dia a les aules i contrastat amb les línies de recerca més actuals.

L’autonomia a les aules Montessori:

L’infant desenvoluparà la seva autonomia personal, quan li proporcionen la llibertat dins d’uns límits marcats per un ambient preparat i amb el suport de l’educadora o guia. Així doncs, els infants podran d’exercitar la presa de decisions sobre l’activitat i el seu procés d’aprenentatge en un entorn conegut i familiar (augment d’autoestima.

L’ambient preparat i el funcionament de l’aula:

·         L’ambient preparat serà adequat a l’etapa de creixement dels infants: necessitats cognitives, afectives i motrius, tenint en compte el període sensitiu en què es troba i les tendències humanes.

·         El material està dissenyats per perfeccionar les pròpies habilitats de l’infant (són un enllaç entre la realitat concreta i l’abstracció).

·         El respecte cap al treball que es realitza en llibertat, és protagonista en aquest ambient.

·         L’edat dels infants són diferents, s’agrupen amb un interval de 3 anys, per no fomentar un ambient competitiu.

·         La mestra o guia, seran fonamentals a l’aula perquè acompanyar a l’infant en els seus propis aprenentatges. 

La importància de l’observació:

L’observació és la base per conèixer profundament a la nena o nen (allò que fa, del que supera, el que el o la preocupa, o d’allò que li interessa). A partir de l’observació podrem donar-li el que realment necessita i en el moment en què ho necessita.

Coherència entre la família i l’escola:

Compten amb tallers per fomentar el suport i comunicació amb les mares i els pares, que vulguin incorporaran a la seva vida diària, les metodologies instruïdes a l’escola.

Paraules clau:

·         Llibertat

·         Ment absorbent

·         Observació

·         Tendències humanes

·         Ambient preparat

·         Períodes sensitius

Preguntes:

·         L’ambient ha d’estar en constant canvi per garantir les necessitats i interessos dels infants?

·         Com es té en compte els infants amb necessitats educatives especials?

·         On trobaries l’equilibri entre la llibertat i els límits dins de l’aula?

Reflexió:

En la meva opinió, veig molt interessants la metodologia de Maria Montessori, després de llegir aquest article, em crida l’atenció i m’agradaria fer recerca per aprendre més sobre aquesta pedagogia.

M’agradaria destacar la idea on Montessori anomena als infants com a “ment absorbent”, l’infant està totalment capacitat per enriquir-se de tot allò que l’envolta, per tant, l’ambient és fonamental per el seu desenvolupament. Em crida molt l’atenció com les educadores preparen aquest ambient adaptat als infants, tot al seu abast, una casa per ells i elles, amb platets de la seva mida però reals, de ceràmica, si es trenquen ells mateixos sabran que la pròxima vegada hauran d’anar amb més compte. Això es una peça clau per la seva autonomia i per proporcionar-los llibertat, llibertat de moviment dins la seva caseta. Si volen estar al jardí, van al jardí, si volen jugar a dins “l’aula” hi juguen. Juguen on volen i amb qui volen! És una metodologia fascinant! Però per altra banda, penso que a casa s’hauria de construir el mateix ambient preparat per a ells que a l’escola, perquè sinó existeix una descompensació. És a dir, perquè a l’escola tinc la meva caseta feta a mida i no la tinc a la meva pròpia llar? Perquè no tenir un sofà a casa que estigui a la mida de l’infant? Perquè no tenir una cuineta que estigui adaptada? Perquè no tinc una pica i un bater on hi pugui arribar? Perquè no puc sortir fora quan jo vulgui? Perquè no puc arribar a tots els armaris?.

Queda clar, que les circumstàncies són diferents, que potser adaptar l’espai d’una casa costa més esforç que adaptar una escola on sempre hi hauran infants dins d’unes edats determinades. Però no veig que no sigui factible adaptar, dintre d’unes mesures, l’espai on viu l’infant per fomentar la seva autonomia i així anar de la mà amb el que està experimentant a l’escola.

Us deixo informació sobre el màster professional de formació pedagògica Montessoriana a la Universitat de VIC: https://www.youtube.com/watch?v=WYxlKIIBHO8