Lectura 8: el desenvolupament i autonomia Montessori. Martin i altres (2013)

Idees claus:

• Observació
• Autonomia
• Infant com a protagonista
• Desenvolupament de les capacitats
• Professor com a guia. 

Preguntes:

• Penseu que la metodologia tradicional hauria de començar a canviar i assemblar-se a la Montessori?
• Quin paper ha de tenir el mestre en aquestes activitats?
• Els infants com poden saber on estan els límits?

Resum:

La llicencia en medicina, Maria Montessori, va revolucionar tot el món educatiu a través de la seva metodologia d’ensenyament a les escoles en un període curt de temps.  

Va implementar la seva metodologia al complex cultural i esportiu Montessori – Palau on clarament es veia com l’infant era el protagonista i es movia amb total llibertat a través del moviment, l’experimentació i  l’expressió desencadenant així una autonomia personal. 

Perquè aquests nens assoleixin els coneixements i es desenvolupin de forma integral les seves capacitats, han d’estar en un ambient on tot estigui pensat i preparat perquè puguin aprendre per ells mateixos i per tant ha d’estar tot pensat donant resposta a totes les necessitats que tinguin els infants en el seu procés d’aprenentatge. 

El paper del mestre ha de ser  el de guia, preparar l’ambient i els materials necessaris perquè es desenvolupi l’activitat i no ha d’intervenir. També ha de tenir el paper d’observador, Maria Montessori va donar molta importància al fet d’observar ja que ho considerava una eina fonamental per poder conèixer a cada infant fent-se així capaç d’adaptar-se a les necessitats específiques de cada infant i del grup. 

Comentari personal:

Des del meu punt de vista, l’escola tradicional d’avui dia, hauria de començar a assemblar-se a la metodologia creada per Maria Montessori, tot i que aquest canvi actualment, seria molt difícil perquè molts dels mestres ja estan acostumats a les seves pràctiques i no estan receptius al canvi. Però des de les noves generacions de mestres, hauríem de propulsar aquest canvi. 

També cal que els mestres observin tot el que passa i no passa a l’aula, ja que així podran conèixer molt més als seus alumnes i podran comprendre’ls i ajudar-los en tots els aspectes i no només avaluar de forma numèrica.