El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys

Idees claus: 

- L'infant és el protagonista. 
- Deixar temps necessari per els diferents ritmes dels infants 
- Experimentació és bàsica en l'aprenentatge, ja que poden aprendre de les seves pròpies limitacions i resoldre els problemes per un mateix. 

Resum: 

Partim del fet que, a l'aula, la criatura és la protagonista. Nosaltres, les educadores, som les guies i proporcionem ajuda als infants, orientem i els deixem actuar. El coneixement que assoleixin els infants dependrà de la cultura pròpia del lloc on visquin. L'interès per aprendre serà l'energia que les portarà cap a l'autonomia, sempre amb l'ajut de la persona adulta. Per fomentar l'autonomia és important un ambient adequat i disposar de materials preparats per a les seves necessitats que siguin diversos i reals. Només mitjançant la manipulació i la pràctica la riatura en treurà conclusions, les seves conclusions. L'experiència és bàsia, l'infant es troba davant de conflictes i de dificultats que ha de resoldre per ell mateix. Nosaltres els objservarem i serem un model a seguir que fomentarà valors bàsics: respecte (a un mateix i als altres), el gust pel diàleg, oferiment d'ajuda, acceptació de les altres persones i acceptació dels propis errors. 
La totalitat dels materials utilitzats i de les activitats proposades tenen el control de l'error com a part del mateix treball. Els infants repetiran les tasques realitzades per intentar millorar-ne els resultats.  D'altra banda, alliberar a la criatura la neessitat de rebre aprovació per part de la persona adulta i així provocar independència emocional.
Des del punt de vista de la pedagogia Montessori, el treball està orientat a les capacitats del nen o nena i pensat només per a ell/a. Tot el material de l'aula està preparat perquè l'infant tingui oportunitats il·limitades de manipular-lo i no s'avorreixi. 


Preguntes: 

- Com educadores, podem corregir la conducta inadecuada d'un infant? Podem corregir diversos problemes que pugui tenir, per exemple, la pronuncia erronia en la parla? 

- Els materials autocorrectius es troben en els mateixos materials i activitats utilitzats per propiciar l'autonomia i la independència de l'infant? És diferent per a cada situació i infant? 

Reflexió: 
Des de fa temps ens documentem molt sobre la pedagogia Montessori i els avanços que va aportar Maria Montessori en l'educació. Concretant, va donar un model d'escola molt diferent al tradicional i que avui en dia és l'ideal per a moltes de nosaltres, futures professores. El meu negit és saber aplicar aquesta pedagogia en tots els contextos i en totes les situacions que viuen els infants i ajustar-nos a les necessitats individuals de cadascú. Moltes escoles encara no segueixen aquest model, i fins i tot, hi ha un altre mètode pedagogic que s'està iniciant que és l'escola nova 21. Aleshores, se sap que no se està fent bé utilitzant, com en moltes escoles de la nostra actualitats, mètodes antics que només miren en direcció a una educació  autoritaria, unidireccional, el professor com l'únic protagonista i només en té el coneixement, etc. i se segueixen deixant fer. No només hem de lluitar nosaltres pel canvi en les nostres aules, s'hauria de fer un canvi en tot el sistema d'educació espanyol. 
D'altra banda, el paper de l'educador penso que ha d'anar més enllà d'aquest mètode. És a dir, l'infant necessitarà que l'adult li respongi els seus dubtes com a coneixedor de continguts i conceptes més complexes. Per tant, no només ha de tenir un paper d'observador i guia, sinó que hi haura moments en el procès d'ensenyament -aprenentatge que haurem d'utilitzar altres mètodes i buscar el millor de cada un dels que tenim a l'abast.





 

Lectura 4: El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys

Enllaç Web

Idees clau

1. Tenir en compte que els adults només orientem als infants no els encaminem.

2. L'infant com a protagonista del seu aprenentatge.

3. Per desenvolupar l'autonomia cal tenir llibertat controlada.

Resum

Aquesta lectura de Leonor March i Dolors Blanch tracta sobre com treballar l'autonomia a l'aula amb infants de 3 a 6 anys. La lectura se centra sobretot en com es treballa l'autonomia des de la perspectiva del mètode Montessori.

La lectura explica com treballa aquesta autonomia a partir de les observacions que un dels centres basats en Montessori ha pogut realitzar a l'aula, el centre Montessori-Palau.

En un primer moment en la lectura s'exposen les principals idees de la metodologia Montessori que són que cada infant és un individu únic i cal que li brindem un ambient adequat perquè pugui aprendre i desenvolupar-se, que el coneixement que cada infant assoleix es veu influenciat per l'entorn on viu i es mou i que s'ha de tenir molt en compte que els infants no perceben la realitat de la mateixa manera que ho fem els adults.

A continuació, s'explica que l'experimentació és bàsica perquè els infants puguin descobrir el món que els rodeja i perquè ells mateixos puguin resoldre conflictes o dificultats que trobin o demanar ajuda per resoldre-ho si ho necessiten.

Després, explica diferents factors que s'han de tenir en compte a l'hora d'organitzar l'aula com són el factor temps, les normes de convivència i respecte que hi ha d'haver consensuades a l'aula o l'ús de materials autocorrectius per a facilitar la tendència i la motivació dels infants per autosuperar-se i material preparat per a les capacitats dels infants que està pensat només per a ells.

Enllaç Web

Per tant, per finalitzar, es podria dir que l'autonomia de l'infant passa perquè nosaltres com a adults li oferim recursos amb els quals pugui experimentar i manipular per tal de conèixer el seu entorn i que estiguin pensats perquè cadascun dels infants pugui desenvolupar les seves capacitats i autosuperar-se, desenvolupar-se i créixer com a persona.

Preguntes

Encara que no es facin servir els càstigs si en algun moment algun infant trenqués les normes de la classe o ferís emocionalment o físicament a un altre infant se'l podria castigar?

Si en general s'usa l'experimentació com a mètode per aprendre i descobrir i per tant no pot haver-hi cap activitat dolenta que necessiti correcció perquè hi ha d'haver material autocorrectiu?

Reflexió personal

Crec que aquesta lectura està molt bé per a conèixer com treballar en una aula el tema de l'autonomia però crec que l'exemple d'escola que explica no és el més assertiu per a explicar la realitat al món educatiu, ja que la realitat d'aquesta escola sembla molt idíl·lica i no té res a veure amb la realitat d'altres escoles.

És a dir, crec que el mètode Montessori és un dels millors que de moment he conegut i m'agrada molt la visió que té de l'educació però no totes les escoles treballen segons aquest mètode i, com a futura docent, crec que estaria bé poder veure diferents realitats o almenys alguna realitat d'escoles que no tinguin una visió tan idíl·lica de l'educació.

Fent el debat a classe, hem estat parlant i m'ha semblat interessant el que s'ha dit sobre la lectura 2 en què es deia que totes les activitats han de crear un interès, ja que crec que en la lectura que m'he llegit parla poc de la motivació externa i més de la pròpia interna dels infants que tenen per aprendre, però jo crec que com a docent també has d'intentar generar una motivació externa per aprendre per exemple a partir d'un centre d'interès.

Lectura 4 (I) Blanch i March

IDEES PRINCIPALS

• L’experimentació i l’exploració dels elements per tal que els infants tinguin interès per aprendre com a mètode per fomentar la seva autonomia.
• La importància de l’ambient per condicionar l’aprenentatge de l’infant, així com l’apreciació de l’error per desenvolupar la motivació i l’ interès de  per a millorar la seva pràctica dels mateixos.
• La llibertat per poder aprendre és essencial , encara que s’han de consensuar unes normes de convivència i respecte. Cal remarcar que l’autocontrol és un dels primers aprenentatges dels infants i a més desenvolupa la capacitat de respectar el treball dels altres.

RESUM DE LA LECTURA

La lectura publicada en la revista Guix infantil s’anomena “ El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys”. Aquest article va ser escrit per Dolors Blanch i Leonor March.

El tema principal del text és la metodologia per treballar l’autonomia a l’aula. Pràcticament en tota la lectura se centra en l’escola Montessori-Palau (Girona), un centre dedicat exclusivament a l’educació a partir del mètode Montessori.

Per saber com treballar l’autonomia, l’autora es basa en quatre grans blocs clau per poder explicar-ho. Aquests blocs són els següents: “ L’experimentació a l’aula”, “ Materials autocorrectius”, “ La llibertat i l’autocontrol” i “ El factor temps”.

Per fomentar l’autonomia a l’aula és molt important que hi hagi un ambient adequat i que els infants disposin de material adequat pel seu aprenentatge. Aquest material els ha de permetre poder experimentar, ja que sorgiran conflictes i l’infant prendrà interès per resoldre-ho per si mateix.

Pel que fa als materials autocorrectius, trobem l’apreciació de l’error,  perquè estimula a l’infant per fer i refer la tasca i millorar-la. També, el fet de sentir-se alliberats de l’aprovació de l’adult, els hi provoca una motivació intrínseca per fer tot allò que vulguin per si mateixos.

Quant a la llibertat i l’autocontrol,  cal esmentar que els infant de l’escola en qüestió gaudeixen de la llibertat necessària per expressar-se. Encara que, existeixen unes normes de convivència i de respecte per mantenir un ambient serè. L’autocontrol incideix en el respecte de treball entre iguals.

El factor del temps es relaciona amb els moment que l’infant vol dedicar al seu treball. Això inclou el temps per repetir, millorar i assolir concentració en allò que realitza.

En aquesta escola, els infants són perceps com a essers capaços i lliure d’escollir allò que olen fer.  Per aquest motiu, l’escola els hi proporciona professors com a guies per ajudar i orientar a l’infant, així com materials adaptat a les seves capacitats i pensats per motivar-los. 

PREGUNTES PELS AUTORS

• Als infants se’ls hi atorga llibertat per aprendre a través de joc lliure que els motivi i prenguin interès, però en algun moment esmenta que  també hi han activitats organitzades i dirigides pel professorat. Com són proposades aquestes activitats dirigides? Els infants també presten atenció i concentració en aquestes activitats així com també en les lliures?
• Si es deixa temps a l’infant per realitzar tasques lliure i ells mateixos s’autocontrolen i respecten als altres, quin és el paper de l’adult? Com ha de ser el comportament del professor/a a l’aula?

REFLEXIÓ

Aquesta lectura és una de les que més m’ha agradat, ja que m’interessa el mètode Montessori i  m’agradaria engrandir els meus coneixements sobre aquest tema.

Per arribar a crear infants amb pròpia autonomia, autocontrol i llibertat, penso que abans ha d’haver-hi un treball previ per tal que els infants s’adaptin a aquest mètode. Des de el meu punt de vista, em manca la informació precedent per arribar a tenir una classe tant organitzada com la que s’esmenta en el text i mantenir aquest ambient serè i adequat pels infants.

Una de les frases que m’ha cridat l’atenció de l’article, és la següent: “ El més sorprenent és que nosaltres també aprenem de les criatures i mai pleguem de l’escola sense haver adquirit un nou saber”.

És cert que a la societat actual  denomina al professorat com a persona que imparteix coneixements i a l’alumne com a aprenent. Aquesta fita és certa, però en alguns moments es poden canviar els rols, ja que els infants són persones molt competents i capaces i tenen més coneixements dels que ens podem imaginar.

Per entendre més a fons com va sorgir el mètode Montessori, podem visualitzar la pel·lícula que s’anomena “ Una vida dedicada a los niños” on la protagonista és l’educadora Maria Montessori. 

LECTURA: EL TREBALL DE L’AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS

IDEES CLAU:

•      L’infant ha de ser el protagonista del seu aprenentatge
•       L’experimentació és imprescindible pel seu aprenentatge i la llibertat és clau perquè l’infant pugui fomentar la seva autonomia.
•     És molt important que l’infant tingui temps per a repetir i per millorar el que ha fet quan s’ha equivocat.

RESUM:

La lectura ‘El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys’ escrita l’any 2013 per Dolors Blanch i Leonor March tracta sobre la pedagogia del centre Montessori-Palau. En aquest article, les autores, mostren diferents característiques imprescindibles de la metodologia Montessori, les quals giren entorn fomentar l’autonomia dels infants i la participació de l’infant en el seu propi aprenentatge, ja que seran els mateixos infants els que decidiran els seus interessos o els recursos que volen utilitzar. Per tant, l’adult tindrà el paper d’observador però també serà una guia i un model si l’infant ho necessita.

Una altra característica que proposa la lectura és que cada infant és únic, irrepetible i diferent, per tant, els docents han de tenir en compte aquest aspecte a l’hora de proposar-los els materials i recursos. En relació a aquest aspecte, també proposa que és imprescindible que l’adult de referència proporcioni un ambient en el qual puguin aprendre i desenvolupar-se amb autonomia, però per a fer-ho és necessari que ofereixi recursos que els siguin d’utilitat.

Una altra característica de la qual parlen és sobre l’experimentació, un element bàsic a l’hora de fomentar l’autonomia dels infants. Així doncs, proposa que a partir de l’experimentació, l’infant, pot trobar dificultats, les quals amb el temps necessari pot resoldre. En relació a aquest aspecte, si l’infant s’equivoca, també podrà millorar el que ha fet.

PREGUNTES A LES AUTORES:

•    L’adult pot actuar o intervenir en algun moment?

•    Que passa amb aquells infants amb TDAH, autisme, ceguesa...(que necessiten rutines)? Com s’ha d’actuar?
•     Creus que en el futur hi haurà més escoles amb la pedagogia de Montessori?

REFLEXIÓ INDIVIDUAL:

Considero que ha estat una lectura bastant completa, a diferència de les altres que hem llegit durant l’assignatura, ja que m’ha donat la sensació que era bastant més detallada i posava els exemples necessaris per a complementar el que explicava. Considero que la metodologia de Maria Montessori és molt beneficiosa pels infants però em sorprèn el fet que poques escoles segueixin aquesta metodologia. Segurament, aquest aspecte és degut a la falta de recursos econòmics, ja que crec que la majoria de les escoles que segueixen aquesta pedagogia són privades o concertades. Tot i això, considero que s’hauria de treballar i, sobretot, invertir en l’educació pública perquè, tant infants com famílies puguin gaudir d’aquesta metodologia a les escoles públiques.

LECTURA 4 (I) - El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys (Dolors Blanch i Leonor March)

IDEES CLAU

1.    Cada infant és un individu únic, irrepetible diferent, i cal que li brindem l’ambient adequat i les eines necessàries perquè pugui aprendre i desenvolupar-se.

2.    L’experimentació és bàsica, perquè l’infant es troba davant de conflictes i de dificultats que ha de resoldre per ell mateix o demanant ajuda a l’altra gent quan ho necessiti. És aquest l’aprenentatge que l’ajudarà a formar-se i a créixer.

3.    L’infant ha de disposar de prou temps per repetir i millorar allò que ha fet quan s’ha equivocat, és a dir, necessita estones més o menys llargues per arribar a assolir una bona concentració.

RESUM

La lectura 4, “El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys”, escrita l’any 2013 per Dolors Blanch i  Leonor March, es centra en explicar els principis pedagògics que regeixen l’activitat educativa del centre Montessori-Palau. 

L’element clau sobre el que gira tota aquesta metodologia, és l’infant. Tot està centrat en ell i en el seu benestar personal. Motiu pel qual, cal tenir present, el fet que cada xic és únic i que per vetllar pel seu desenvolupament i aprenentatge, hem de ser conscients del seu ritme, necessitats i punt de partida específics.      

I aquesta actitud de respecte cap a l’infant, inclou, convertir-lo en el protagonista actiu i responsable del seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge. En altres paraules, una de les vies, que defensa aquesta pedagogia, per fomentar l’autonomia infantil, és la lliure l’experimentació dels menuts, ja que constitueix una eina bàsica per l’aprenentatge. Aquesta li permetrà, valdre’s per sí mateix, trobar la funcionalitat personal de les activitats i aprendre a demanar ajuda en cas de necessitat.

De manera, que el paper de les mestres, recau en deixar actuar als menors amb les eines i recursos brindats, per poder observar-los detingudament i guiar-los si escau. Al mateix temps, també és vital que el docent, es converteixi en un figura referent ideal per als alumnes. Un model idoni, que els mostri els valors socials que han d’interioritzar i les normes de comportament i de convivència bàsiques que han de seguir.

En conclusió, aquest esdevindrà un procés de construcció de coneixement llarg i complicat, que s’ha d’aprendre a respectar. Serà un recorregut, plegat d’investigacions, aprenentatges, conceptes, reflexions, errors i idees fallides... Tots aspectes valuosos, que requereixen el seu temps. Però val la pena ser pacients, perquè seran experiències que guiaran a l’infant en la correcta direcció i el faran créixer.

PREGUNTES

-       Fins a quin punt, hem de donar temps al temps?

-       En aquesta pedagogia on té cabuda la construcció de coneixement col·lectiu?

REFLEXIÓ

La lectura 4, “El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys”, escrita l’any 2013 per Dolors Blanch i  Leonor March, és una guia molt completa i clarificadora de quina línia pedagògica segueixen les escoles Montessori. És interessant gaudir de textos, on els futurs docents, podem obtenir informació, ideologies, estratègies i maneres de fer alternatives. Gràcies a elles, i a la comparació de diferents models, podrem anar construir i enriquint la nostra pràctica docent. Agafant idees valuoses i descartant i evitant les negatives, per tal de propiciar la inserció d’aquests models educatius que realment vetllen pel desenvolupament integral de l’infant. 

Lectura 4 - Cristina Campos

El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys, Dolors Blanch i Leonor March

Idees clau

1. Tenint en compte que cada infant és únic i, com a tal, té unes necessitats i uns interessos concrets, se li ha de brindar un ambient adequat per afavorir el seu desenvolupament integral.

2. Oferir a l’infant un material amb el que pugui autocorregir-se l’allibera de la necessitat constant de rebre l’aprovació de l’adult i això fomenta un tipus de motivació intrínseca per a ell.

3. Deixar suficient temps als infants per participar en les activitats per tal de que aquests puguin repetir accions o millorar els processos resulta essencial dins l’aula d’infantil.

Resum global

La lectura parla sobre com es treballa l’aspecte fonamental per la vida dels infants que és l’autonomia, en les escoles que segueixen la pedagogia de Montessori. Per fer-ho, l’article exposa diferents apartats on se’ns parla de diversos aspectes rellevants a tenir en compte en l’aplicació d’aquest tipus de metodologia i sempre tenint a la vista que l’objectiu principal és fomentar l’autonomia de cadascun dels infants.

Les autores ens expliquen, en unes poques pàgines, que cada infant amb què ens trobem és únic i, com a tal, necessita d’un espai i d’un ambient molt preparat que s’adeqüi als seus interessos i a les seves necessitats, igual que ho han de fer les diverses activitats en les que el fem participar. En l’article se’ns parla de com s’enfoquen les diverses dinàmiques i com es cuiden aspectes importants com són l’espai i el temps en les escoles Montessori.

La lectura comença parlant sobre la importància (ja esmentada) de que un infant sigui autònom en el seu dia a dia. Tot seguit es centra en exemplificar com es té en compte l’espai per aconseguir fomentar aquest fet: es fa referència a uns materials molt determinats amb els quals no es fa necessària la intervenció de l’adult i al fet de deixar a l’abast dels infants objectes diversos per tal d’afavorir l’experimentació. Se’ns parla, també, de com n’és d’important deixar el temps suficient a cada nen per participar en cada activitat i de la importància d’adequar cada treball al moment evolutiu de cada infant.

L’aspecte més rellevant de l’article, en definitiva, és la importància de cuidar l’entorn per tal d’afavorir que els infants esdevinguin persones autònomes amb prou motivació intrínseca per actuar, per ells mateixos, amb ganes i passió.

Preguntes per l’autor

1. En un tarannà tan autònom a l’aula no és possible que els infants interaccionin poc entre ells durant les estones de treball?

2. El paper de la mestra és guiar als infants. Fins a quin punt ens hem de mantenir al marge en el sentit de limitar-nos a orientar si un infant es mostra poc participatiu?

Comentari personal

Aquesta m’ha semblat una lectura molt agradable m’ha resultat molt senzilla de llegir ja què considero que el llenguatge emprat és proper i que tot l’article està organitzat d’una manera molt entenedora i intuïtiva.

La temàtica m’ha semblat molt interessant i m’ha resultat enriquidor saber més de la metodologia promulgada per Montessori i conèixer exemples de situacions que es donen en aules on es segueix aquesta pedagogia més científica. Remarco, dins d’aquestes experiències relatades i tenint en compte el que les autores ens relaten a l’article, la importància que té deixar llibertat als infants per fer i desfer, per actuar i equivocar-se, per ser autònoms.

Penso que l’autonomia en els infants és una temàtica de les quals se’n parla molt però que sempre es queda una mica curta. En la lectura m’ha passat quelcom similar: m’ha semblat molt interessant i molt  ben explicat la forma en què les autores argumenten la importància de fomentar la autonomia en els  infants i com elles intenten fer-ho cada dia a l’escola, però potser m’ha faltat una mica de detall en el sentit d’esmentar més estratègies o més tècniques que ens ajudin a  promulgar aquesta manera de fer.

EL TREBALL DE L'AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS

IDEES CLAUS:
- Mètode Montessori.
- Infant com a protagonista del seu aprenentatge.
- Experimentació lliure.
- Mestra com a observadora.

SÍNTESI:
En aquest article anomenat El treball de l'autonomia dels 3 als 6 anys s'explica de quina forma s'hauria de treballar l'autonomia dels infants a l'aula. Per dur a terme aquestes explicacions es basa en les guies del centre Montessori-Palau.

El tema central d'aquest article és tractar el desenvolupament de l'autonomia de l'infant d'una forma lliure en la qual vagi experimentant amb el que necessiti en cada moment.

Les guies del centre Montessori-Palau ens expressen que l'infant ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge, i no l'adult que està a l'aula. Aquesta forma d'educar als infants defensa que cada infant és un individu únic, irrepetible, diferent i cal que, els adults de referència, li brindin un entorn o un ambient adequat perquè pugui aprendre i desenvolupar-se de manera autònoma.
Per tant, és important que la mestra els ofereixi recursos a materials útils pel desenvolupament del grup classe i en concret de cada infant. No obstant això, seran els mateixos infants els que decideixin usar-lo o no depenent dels seus interessos.

L'experimentació és bàsica perquè l'infant es troba davant de dificultats que ha de resoldre per ell mateix, ja que la mestra ha d'actuar com a observadora i com a model dels infants. 

Així doncs, hem de mantenir-nos al marge però exposar-los un model adequat per a ells.
Maria Montessori afirmava que tots els nens i nenes tenen les mateixes ganes d'aprendre i que passen per les mateixes estepes de desenvolupament. A més, considera que el coneixement que assoleixin els infants dependrà de l'ambient del seu entorn i de les persones que l'envoltin. Aquest interès per aprendre serà el que els portarà cap a aconseguir l'autonomia.


En conclusió, per a potenciar l'autonomia dels infants de 0 a 3 anys és important usar una metodologia lliure, on l'infant sigui el protagonista i pugui experimentar de forma autònoma. És important l'experimentació per a aconseguir l'autonomia, ja que aquesta experimentació els planteja dubtes que ells mateixos hauran de resoldre. La mestra, a l'aula, haurà d'actuar com a observadora. No obstant això, els pot ajudar a aprendre'n més.

PREGUNTES PER L'AUTOR:
- Podem corregir la conducta d'un infant si es comporta de manera inadequada o pronuncia una paraula de manera errònia?

REFLEXIONS:
El mètode Montessori el trobo realment interessant però, per la meva experiència personal, em presenta diferents controvèrsies.

Estic totalment d'acord amb la majoria d'aspectes que defensa aquesta metodologia lliure. Considero que veure a l'infant com el protagonista del seu aprenentatge és essencial pel seu desenvolupament integral d'aquests individus. A més, considero l'experimentació com la millor tècnica per aprendre de forma significativa, ja que són els nens i nenes els que duen a terme l'activitat de la forma que creuen més adient.

Altrament aquesta metodologia dóna el rol d'observadora i de guia, en certs moments, a la mestra. Aquests rols són interessants perquè d'aquesta forma els infants comencen a ser autònoms des de ben petits i la mestra pot dedicar-se a observar, i per tant, conèixer millor als infants que té a l'aula. No obstant això, la implantació d'aquests rols també em produeix cert neguit perquè entenc la part més teòrica però considero que a l'aula és difícil saber quan has de guiar a l'infant perquè consideres que et necessita i quan ha de fer-ho tot sol.

Malgrat aquests punts forts, considero que és difícil que tots els mestres interioritzin aquest rol quan ells han estat educats d'una forma molt diferent de la qual estem fent esment. Personalment, intento informar-me sobre metodologies diferents de les que jo he pogut experimentar com a mestre. A més, intento posar aquelles que considero més adequades en pràctica quan puc tenir contacte amb infants, però és difícil usar amb els infants una metodologia que mai han emprat amb tu.

Per tant, considero que al grau d'Educació Infantil s'haurien d'impartir les classes d'una forma més innovadora o si més no, posant en practica tot allò que ens recomanen fer a les aules. A més, a les pràctiques universitàries ens haurien de facilitar escoles amb aquestes metodologies que ens ensenyen a l'aula perquè si no és quan a les alumnes del grau ens sorgeixen dubtes sobre si podrem o serem capaces d'aplicar tot allò que ens ensenyen.