IDEES CLAU
1.
Cada
infant és un individu únic, irrepetible diferent,
i cal que li brindem l’ambient adequat i les eines necessàries perquè pugui aprendre
i desenvolupar-se.
2.
L’experimentació és bàsica, perquè l’infant
es troba davant de conflictes i de dificultats que ha de resoldre per ell
mateix o demanant ajuda a l’altra gent quan ho necessiti. És aquest
l’aprenentatge que l’ajudarà a formar-se i a créixer.
3. L’infant
ha de disposar de prou temps per repetir i millorar allò que ha fet quan s’ha equivocat,
és a dir, necessita estones més o menys llargues per arribar a assolir una bona
concentració.
RESUM
La lectura 4, “El treball de l’autonomia dels 3 als 6
anys”, escrita l’any 2013 per Dolors Blanch i Leonor March, es centra en explicar els principis pedagògics que
regeixen l’activitat educativa del centre Montessori-Palau.
L’element clau sobre el que gira tota aquesta
metodologia, és l’infant. Tot està centrat en ell i en el seu benestar personal.
Motiu pel qual, cal tenir present, el fet que cada xic és únic i que per
vetllar pel seu desenvolupament i aprenentatge, hem de ser conscients del seu
ritme, necessitats i punt de partida específics.
I aquesta actitud de respecte cap a l’infant, inclou,
convertir-lo en el protagonista actiu i responsable del seu propi procés
d’ensenyament-aprenentatge. En altres paraules, una de les vies, que defensa
aquesta pedagogia, per fomentar l’autonomia infantil, és la lliure
l’experimentació dels menuts, ja que constitueix una eina bàsica per l’aprenentatge.
Aquesta li permetrà, valdre’s per sí mateix, trobar la funcionalitat personal
de les activitats i aprendre a demanar ajuda en cas de necessitat.
De manera, que el paper de les mestres, recau en deixar
actuar als menors amb les eines i recursos brindats, per poder observar-los detingudament
i guiar-los si escau. Al mateix temps, també és vital que el docent, es converteixi
en un figura referent ideal per als alumnes. Un model idoni, que els mostri els
valors socials que han d’interioritzar i les normes de comportament i de
convivència bàsiques que han de seguir.
En conclusió, aquest esdevindrà un procés de construcció
de coneixement llarg i complicat, que s’ha d’aprendre a respectar. Serà un
recorregut, plegat d’investigacions, aprenentatges, conceptes, reflexions, errors
i idees fallides... Tots aspectes valuosos, que requereixen el seu temps. Però
val la pena ser pacients, perquè seran experiències que guiaran a l’infant en
la correcta direcció i el faran créixer.
PREGUNTES
- Fins a quin punt, hem de donar temps al temps?
- En aquesta pedagogia on té cabuda la construcció de
coneixement col·lectiu?
REFLEXIÓ
La lectura 4, “El treball de l’autonomia dels 3 als 6
anys”, escrita l’any 2013 per Dolors Blanch i
Leonor March, és una guia molt completa i clarificadora de quina línia
pedagògica segueixen les escoles Montessori. És interessant gaudir de textos,
on els futurs docents, podem obtenir informació, ideologies, estratègies i maneres
de fer alternatives. Gràcies a elles, i a la comparació de diferents models,
podrem anar construir i enriquint la nostra pràctica docent. Agafant idees
valuoses i descartant i evitant les negatives, per tal de propiciar la inserció
d’aquests models educatius que realment vetllen pel desenvolupament integral de
l’infant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada