diumenge, 26 de març del 2017

Lectura 3 (III) Junts és més que la suma de tothom. Txell Fontanet i Olga Romera.

IDEES CLAU:
  • L’infant és un ésser competent, capaç i que a poc a poc, aconsegueix ser autònom.
  • Pensar en petits grups i interaccionar tots junts, és la clau per al benestar, ja que així es podran obrir a les relacions i al coneixement.
  • Els descobriments de cadascun d’ells passen a ser una part del pensament de grup: junts és més que la suma de tothom.


RESUM DEL TEXT:

Aquest article ens explica el cas de l’escola “El Martinet”. El centre té un concepte d’infant capaç, competent i que a poc a poc, aconsegueix ser autònom. També diu que naixem predisposats a viure en relació, i que per això és tan important que en aquest espai cadascú sigui reconegut i respectat pel que és. És per això que l’escola li dóna vital importància a les relacions que s’estableixin entre els nens i nenes, i els aporta espais on poden moure’s lliurement i interactuar entre ells. Aquests espais han de ser agradables, i que ofereixin escenaris i materials plens de possibilitats per utilitzar-los individualment o amb altres persones.


Resultat d'imatges de escola martinet


L’escola considera que pensar en petits grups i interaccionar tots junts, és la clau per al benestar, ja que així es podran obrir a les relacions i al coneixement. Tanmateix, parlar de la interacció entre infants requereix parlar de com l’escola entén els processos d’aprenentatge: el nen aprèn des de la pròpia decisió de fer-ho i des de l’alegria, amb la interacció dels altres i de l’entorn. D’altra banda, ens trobarem amb infants que treballin i amb d’altres que observin. És el que el concepte reggià anomena “audiències competents” amb un paper actiu, ja que acostumen a preguntar, fer suggeriments i avaluar la tasca dels altres. Per tant, és una altra forma d’aprendre, i no menys positiva, ja que hem de donar als infants el temps que necessitin, i respectar-ho.

A més, amb la interacció del grup, els infants se’n adonen que cadascú té un punt de vista, i que pot coincidir o no amb el dels altres. Aquest fet únicament pot fer-se notar quan no estàs d’acord amb l’altra persona, i ajuda a reconèixer les pròpies idees i a desenvolupar el respecte envers les altres. Però sovint, les mateixes ganes de compartir són el que afavoreix el camí cap a la resolució de conflictes. Són moments que permeten que cada criatura mostri el seu propi estil i la seva individualitat, dóna l’oportunitat de fer brillar el que és únic de cadascú.

Per tant, concloent, els educadors tenim l’oportunitat de conèixer a cada infant des de la seva essència, i cal que entenguem que els descobriments de cadascun d’ells passen a ser una part del pensament de grup. Per tant, junts és més que la suma de tothom.


PREGUNTES A LES AUTORES:
  • Quin és el paper dels educadors i les educadores? Fins a quin punt han de mantenir-se al marge?
  • Què passa amb els alumnes amb necessitats educatives especials?


REFLEXIÓ:

Considero que ha estat una lectura molt fàcil de llegir i alhora molt interessant, ja que posa exemples que clarifiquen les situacions que explica. 

Cal dir que ja coneixia aquesta escola abans de llegir la lectura, però que no en sabia gaire sobre ella. A arran d’aquí, he pogut conèixer diferents perspectives de l’educació, i aquesta és una molt diferent de les que acostumem a veure. Probablement és per això que m’ha impactat, perquè jo estic a favor d’una pedagogia lliure on els infants siguin protagonistes dels seus aprenentatges, però aquesta va més enllà. Al Martinet, els mestres no intervenen absolutament per res, i deixen fer als infants allò que vulguin en tot moment. Tot i així, es considera que la seva llibertat acaba quan comença la dels altres. Jo penso que està bé donar llibertat als infants, però que ells també necessiten que els recolzis per a sentir-se segurs i motivats per aprendre coses noves.

Tanmateix, a l’hora de posar-ho en comú amb les altres companyes, va sorgir un debat molt interessant. Van afegir, per exemple, que si una criatura cau i es fa mal la mestra tampoc intervé. Doncs, ens vam plantejar el tema dels límits, ja que si són nens i nenes que mai se’ls ha dit que no poden fer alguna cosa, en el moment en què es trobin algun impediment, serà difícil per a ells entendre-ho. Per en Xavier ens va explicar que s’ha demostrat tot el contrari, que són infants que s’adapten més al canvi.

De totes maneres, considero que tot i que em seria difícil adaptar-me, m’agradaria poder viure l’experiència de visitar aquest centre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada