4. EXPERIENCIA DE TRABAJO A PARTIR DE CENTROS DE INTERÉS

4. EXPERIENCIA DE TRANAJO A PARTIR DE CENTROS DE INTERÉS 

IDEES CLAU

-       Importància de tenir en compte al grup classe a l’hora de planificar activitats.

-       El centre d'interès com un projecte que té en compte els interessos dels diferents alumnes i que busca la implicació i el protagonisme d'ells en el seu aprenentatge.

-       Importància de la implicació i la col·laboració dels pares.

SÍNTESI

L'article de José Manuel Roás Triviño explica una experiència real que va tenir un especial enfocament per a l'època (1998-1999) i que es va dur a terme a una aula de P5 amb gran èxit. Aquesta nova metodologia tènia en compte als alumnes en la planificació de  l’aprenentatge, la qual cosa va fer que aquests s'interessessin i impliquessin en el projecte.

Estem referint-nos a una experiència de treball a partir d'un centre d'interès. Aquesta manera de treballar parteix de l'observació del grup classe per poder adonar-nos de tot el que desperta l'interès dels nens i les nenes, interès que es pot utilitzar com a base per organitzar conjuntament un projecte en el qual tots tenen un paper important i alguna cosa que aportar segons els seus propis coneixements i interessos.

Per portar a terme un projecte d'aquest tipus, es comença per una pluja d'idees on tots els alumnes poden expressar que és el que els agradaria fer i aprendre entorn d'un tema d'interès per a tots. El professor és el que va orientant les activitats cap a les àrees del propi currículum i alhora els alumnes se senten partícips de la decisió sobre el QUÈ van a aprendre i COM. Finalment, s'arriba a un consens entre tots i el professor s'encarrega de preparar el necessari per fer les activitats, a més d'informar a les famílies perquè coneguin i entenguin el que s'està fent a la classe i puguin implicar-se amb els seus fills en el projecte.

Finalment, es dóna una terminació atractiva a tot el que s'ha estat treballant per donar-li sentit i que els nens i les nenes, juntament amb les seves famílies, puguin tenir constància de tot el que han après; per exemple, en aquesta experiència elaboren un llibret recopilatori de tot el que ha dut a terme cada alumne al llarg del projecte.

PREGUNETES

-       El projecte es basa únicament en les activitats que es descriuen (exposició monogràfica, torn de preguntes, lectura conjunta del quadern, resolució individual i arxiu de les produccions)?

-       M'hagués agradat que s'expliqués algun moment en el qual hi hagués hagut alguna problemàtica, com per exemple relacionada amb els aspectes lògic-matemàtics amb els quals molts alumnes van tenir dificultats al principi o alguna baixada de l'interès, per poder veure com s'han manejat i solucionat.

-       De què manera s'avalua el projecte? (No hi ha cap referència a l'avaluació en el text).

REFLEXIÓ

Personalment penso, igual que manifesta l'autor del text, que abordar el currículum d'una forma creativa i d'acord als interessos i necessitats de la nostra classe és una manera excel·lent de fer que uns continguts que si s'impartissin de manera tradicional estarien bastant descontextualitzats, es converteixin en una cosa que es va adquirint de manera no forçada en partir els interessos dels alumnes, la qual cosa fa que aquests estiguin motivats i tinguin ganes d'implicar-se i aprendre.

Crec que el treball per centres d'interès és la manera de fer que els nens i nenes sentin il·lusió per aprendre, ja que ells són peces clau en el desenvolupament del projecte i del seu aprenentatge. D'altra banda, és cert que portar aquesta metodologia és més complicat i requereix de més destresa i treball per part del o la docent; crec que el fet d'involucrar als alumnes en el què aprendre i el com fer-ho, estant obert a la individualitat pròpia de cadascun, adaptant-se a les diferents situacions imprevistes i espontànies que es poden donar i fixar-se en la manera en la qual els nens van responent a les diferents activitats per anar adaptant-les d'acord a l'evolució dels coneixements que adquireixen, a noves idees o algun imprevist és una tasca complexa. Per poder fer tot això el docent ha de ser una persona observadora, amb capacitat d'adaptació als canvis, pacient, comprensiva, reflexiva, treballadora i compromesa.

Per concloure, realment penso que treballar d'aquesta manera pot ser més difícil del que         sembla a simple vista, encara que crec que mereix la pena veure com els teus alumnes aprenen amb entusiasme, guiats pel seu interès i de manera significativa.