Lectura 9: "Lengua oral en aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil"

Lengua oral en aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil

Resum:

Actualment, degut a la quantitat d'immigració, a les escoles infantils hi ha una gran diversitat d'infants en relació al seu país d'origen.

Aquesta realitat ha provocat que les escoles hagin de formular estratègies per aconseguir que els infants que no coneixen la llengua del país de destí l'aprenguin i que a l'hora, mentre l'aprenen, es puguin comunicar amb la pròpia mestra i amb els seus companys/es.  

Abans de posar-se davant d'una aula plurilingüe els mestres han de reflexionar sobre si realment seran capaços d'ajudar a tots els infants a adaptar-se. Per això hem de revisar si tenim prejudicis cap a alguna cultura o país que puguin condicionar unes actitud negatives en vers alguna llengua, i per tant cap a l'infant i la família que la parlen. L'escola, també ha d'aconseguir crear espais de convivència on els infants vulguin realitzar activitats conjuntament, i on les famílies immigrants i les autòctones tinguin la possibilitat o l'oportunitat de conèixer-se i de compartir. 

L'autora, ens proposa alguns consideracions que hem de tenir en compte a l'hora d'ensenyar la llengua del país d'acollida a infants que parlen llengües deferents, com per exemple: 

- Assegurar sempre la comunicació, promovent situacions comunicatives

- Realitzar sempre activitats complexes i reals.

- Promoure situacions en les quals la interacció sigui necessària.

- Proporcionar informació positiva davant els errors.

- El rol del docent 

Per concloure, Catalina Barragán ens presenta estratègies per dur a terme la nostra tasca amb infants nouvinguts, alguns exemples són: l'organització d'espais, temps i agrupaments; la planificació, les rutines..., però que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el llibre de vida, que tracta que cada infant omplirà un llibre amb fotografies de petits, de llocs on van viure... i així compartir les seves experiències amb els seus companys/es. 

Paraules clau: 

Multiculturalitat, comunicació, plurilingüisme, convivència, relació família-escola. 

Preguntes: 

• Com una única mestra es pot fer càrrec de tota una classe si a l'aula té infants de diferents nacionalitats que possiblement no l'entenen?
• Seria viable dedicar alguna hora a la setmana per a que els infants autòctons d'aquell país aprenguessin alguns aspectes de la llengua dels nouvinguts?
• Com es relacionen els infants entre ells tenint en compte la barrera de l'idioma? 

Reflexió:

En relació a la lectura estic molt d'acord amb l'autora quan diu que la multiculturalitat és una realitat a les aules d'educació infantil. Em de saber com actuar per aconseguir que els infants nouvinguts s'adaptin al país d'origen i aprenguin el nou idioma de manera que realment els serveixi per comunicar-se. Jo mateixa quan vaig fer les pràctiques del cicle superior em vaig trobar amb una nena que entenia diversos idiomes (ja que els seus pares tenien nacionalitats diferents), però entre ells no es trobaven ni el català, ni el castellà. Degut a que era molt petita (2 anys) comunicar-se amb ella no era gaire difícil, perquè el seu dia a dia a l'aula anava regit per les rutines, per tant la nena havia interioritzat allò que havia de fer. A més, moltes de les coses que se li podien demanar amb gestos eren fàcils de comunicar-li. Tot i això, havia vegades que la nena no era capaç de processar allò que li estàvem demanant o perquè no ens entenia, o perquè no ho sabia fer i no es podia comunicar amb nosaltres per dir-nos-ho. 

A partir d'aquí em plantejo, si amb una nena tan petita ja és difícil comunicar-se, amb els infants de parvulari o de la primària... com aconsegueixen les mestres fer-se entendre? No era una qüestió que m'hagués plantejat fins ara. Jo vaig tenir companys de famílies immigrants, però tots eren nascuts aquí i entenien i parlaven perfectament l'idioma, per tant mai havia pensat que hi ha mestres que es troben amb nens a l'aula que no les entenen i han de buscar estratègies per que aquests infants aprenguin l'idioma i puguin seguir una classe amb normalitat.   

A més, un punt molt important de l'adaptació d'aquest infants, com ve menciona l'autora, és la relació que tingui l'escola amb la família. En aquests casos crec que és molt important que l'escola realment impliqui a les famílies a l'aula per a que se sentin integrades dins de l'entorn escolar i de la comunitat. Una idea per fer-ho, seria realitzar una fira de cultures on, tant els estrangers com els autòctons, poguessin portar allò que més representi la seva cultura, ja sigui un menjar típic o un ball regional, allò que per a ells sigui el més important o característic del seu país d'origen. 

Per tant, per poder tractar realment la multiculturalitat i el plurilingüisme, com a mestres no només ens hem de centrar en els infants amb els que treballem a l'aula, sinó també en les seves famílies, ja que em d'aconseguir que tots se sentin part de la comunitat. A més, són els que millor coneixen als seus fills i ens poden ajudar i facilitar la nostra tasca educativa.  

El tema del que parla la lectura m’ha fet pensar en el que comentava la María José en la sessió del passat divendres, ja que ens va explicar que un infant com millor aprèn la llengua és a través del dia a dia, no començant per la gramàtica o els temps verbals que és com normalment s'ensenyen els idiomes a les aules. 

Enllaços d'interès:

A continuació, os deixo l'enllaç d'una lectura relacionada sobre la multiculturalitat a educació infantil sobre com aprendre a conviure.

Intervenció Pere Peris

Font imatge: http://www.mamaorienta.com/2015/01/musica-aprender-jugando-mamaorienta.html

El passat 28 d'abril va venir el senyor Pere Peris fer una intervenció sobre els contes a educació infantil i la seva influència en els infants.

Ens va plantejar una qüestió sobre la diferència que hi ha entre jugar i treballar. Va ser una pregunta unta que m'ha cridat molt l'atenció, ja que mai, o molt poques vegades ens parem a plantejar-nos si considerem la nostra feina com un joc (fet que demostraria que realment ens agrada allò que estem fent) o si tan sols ens deixem emportar per allò que està considerat com a quelcom positiu per a nosaltres, i com a conseqüència acabem estudiant per treballar en un lloc "x" per acabar guanyant una mensualitat algun dia, i així poder viure independentment, formar una familia, etc. Em va donar la sensació que el sr. Pere Peris és molt feliç fent el que fa, i que ha sigut molt feliç fent allò que ha considerat millor per als infants quan donava classe a nens i nenes d'infantil. Ens ha explicat per què era significatiu per a ell haver sigut mestre d'educació infantil. Ens va fer entendre que s'ho passava molt bé a la seva feina, que gaudia molt. I quan un gaudeix molt a la seva feina, no hi ha diferència entre allò que considerem feina i allò que considerem joc.
A continuació ens va parlar dels contes, les cançons i les emocions. Per a mi, aquests són tres essencials de l'educació infantil. Jo he sigut mare fa dos anys i puc dir que la meva filla, des que estava a dintre el meu ventre ha sentit i segueix sentint contes, ha sentit i segueix escoltant moltes cançons de tots tipus, i emocionalment estic intentant que totes les seves necessitats (a nivell físic, evidentment però també a nivell emocional) estiguin cobertes al 100%. Considero que llegir als infants i submergir-los en el món de la lectura és molt important per al seu desenvolupament, tant a nivell de llenguatge com a nivell de desenvolupament de la personalitat. Els contes porten implícits molts missatges i molts valors que els nens i nenes van adquirint. EL mateix passa amb les cançons. Els infants, a més de desenvolupar la seva oïda musical, escoltant música variada adquireix uns coneixements sobre la cultura pròpia i les diverses cultures, i l'ajuda a entendre el món des d'una altra perspectiva. I tant els contes com les cançons estan molt units a les emocions, tant per allò que desperten a la persona que escolta, com per allò que transmet la persona que explica un conte o canta una cançó. Es pot transmetre molt més del que ens imaginem. La mirada, el to de veu, els gestos, la tendresa amb què cantem o expliquem contes. Tot això formarà part del bagatge dels nostres alumnes d'educació infantil. Hem de ser conscients de tot allò que els podem aportar explicant contes o cantant cançons.
El senyor Pere Peris va finalitzar la seva intervenció explicant-nos el conte de la sopa de pedres, i ho va fer d'una manera especial. Prèviament ens havia repartit uns paperets amb paraules, i va finalitzar el conte explicant-nos que aquesta sopa, a més de tots els ingredients que portava s'havia fet amb les paraules que cada una de nosaltres vam anar llegint (amor, saviesa, temps, ...).

LECTURA 9: LENGUA, ESCUELA E IMMIGRACIÓN- IGNASI VILA

PARAULES CLAU: bilingüisme, plurilingüisme, immigració, escola, atenció a la diversitat, adquisició de segones llengues.

RESUM:

Aquesta lectura s’anomena Lengua, escuela e inmigración i ha sigut escrita per l’autor Ignasi Vila (2006). El tema principal d’aquest text és el plurilingüisme a les aules. En el text s'expliquen les diferències que hi ha entre els alumnes nadius i els immigrants a l'hora de desenvolupar l'aprenentatge de la llengua.

Hem pogut veure que diversos estudis defensen que els alumnes immigrants triguen més a aprendre una llengua que els infants que són parlants d'aquesta. Aquesta desigualtat és deguda a l'atenció a la diversitat i les necessitats especials a l'aula. No podem aïllar als alumnes nouvinguts de l'aula i separar-los de la resta del grup classe per fer un reforç de la llengua vehicular. D'aquesta manera, només estem incrementant la desigualtat entre els propis infants, ja que si els separem de la resta, mai podran aprendre la llengua de la mateixa manera que els seus companys, perquè no podran interactuar amb persones que són parlants nadius d'aquesta llengua.

En segon lloc, l'autor afirma que la varietat lingüística que hi ha actualment a les escoles i per tant a les aules és molt gran. Hi ha una concentració de múltiples llengües, cultures, nivells socioeconòmics i expectatives respecte l'educació dels nens i nenes. Aquest aspecte ha canviat molt comparat amb anys anteriors, ja que fa uns anys els mestres dominaven totes les llengües que parlaven els seus alumnes, però avui dia aquesta realitat no existeix, ja que hi ha aules on hi ha moltes llengües maternes diferents i el mestre no les sap totes. Davant d'aquesta situació, és important que com a professionals tinguem en compte el ritme de comprensió d'una llengua. Hem de procurar que tots els alumnes aprenguin una mateixa primera llengua i una mateixa segona llengua. Només d'aquesta manera es podrà aconseguir una homogeneïtat.

Finalment, ens agradaria destacar que aprendre una llengua no és comprensió lingüística sinó que s'ha de participar en moltes activitats socials per poder fer una immersió real. Només gràcies a la interacció amb els altres s'aprendrà una llengua en la seva totalitat. És per això que com a mestres hem de tenir en compte quins programes d'immersió lingüística utilitzem, ja que dependrà d'aquests que els alumnes immigrants tinguin un bon domini de la llengua autòctona o no.

PREFUNTES A L'AUTOR:

• Quan els infants estrangers han d’aprendre la nostra llengua durant els tres mesos de vacances, per exemple, també se’ls oblida la llengua com a nosaltres la segona llengua com pot ser l’anglès?

• A que et refereixes quan parles de que el domini d’habilitats lingüístiques és decisiu perquè l’ infant arribi a l’èxit o al fracàs? En quin termini de temps es pot esdevenir aquestes determinacions.

REFLEXIÓ:

Personalment crec que aquesta lectura parla d’un tema molt important per a nosaltres com a futures mestres d’educació, ja que tracta d’una realitat que viurem dia a dia, però cal dir que la forma com l’explica l’article és bastant dura. La lectura està plena de xifres, estadístiques, dades i molta teoria. Crec que és un tema bastant important i interessant, i l’autor hauria d’haver explicat aquest concepte d’una forma més atractiva, i amb alguns exemples per fer més amena la lectura. He de confessar que m’ha costat bastant fer aquesta lectura per les seves característiques, ja que no em concentrava o perdia el fil de l’article.

Tot i això, com he dit anteriorment, el plurilingüisme que tracta l’article és un tema molt important, i les mestres hem de tenir molt en compte aquest tipus d’alumnat nouvingut. Hem d’intentar integrar-los en la llengua de l’escola perquè així els serà molt més fàcil la socialització amb els seus companys i amb l’escola en general, factor important perquè l’infant pugui aprendre adequadament. 

Lectura (9) IV Barragán (2002). Lengua oral en aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil.

Font imatge: http://www.juntadeandalucia.es/educacion/webportal/web/portal-de-plurilinguismo

Paraules clau

Plurilingüisme, multiculturalitat, llengua oral, respectar el silenci, educació infantil.

Resum de la lectura

Avui dia la realitat de les aules és que trobem alumnat procedent de cultures i de països variats. Aquest fet aporta riquesa, però a la vegada alguna dificultat, sobretot quan els alumnes amb una llengua materna diferent a la del país i a la de l’escola, acaben d’arribar. La lectura ens mostra quatre casos de nens i nenes diferents que parlen una llengua diferent a la de l’escola. Són alumnes d’educació infantil que fa poc que han arribat al país, i hi ha algun cas que és la primera vegada que s’escolaritzen al país de destí. 

Cal respectar el temps de silenci que poden tenir aquests alumnes i donar-los temps fins que se sentin segurs per parlar. Per tal que aquests alumnes es decideixin a establir diàleg amb els seus companys, s’ha de generar un clima adequat. Els infants han de sentir-se còmodes i segurs per parlar. Si l’alumnat nouvingut no se sent còmode o acollit dins l’entorn escolar, no es donarà peu a la comunicació. Aquesta seguretat es pot donar si el docent aprèn algunes paraules o expressions en la llengua d’aquests infants, i també si és capaç de connectar amb ells emocionalment.

El fet d’incidir en la utilització llengua oral a educació infantil no hauria de ser un fet que es plantegés únicament per a aquells infants que parlen una altra llengua, sinó que és important facilitar el desenvolupament de l’ús de la llengua oral també per als nadius. S’ha d’assegurar que es produeixi comunicació entre tots els infants, proporcionar models diferents de parlants, promoure situacions comunicatives diverses, aportar recursos per tal que hi hagi comprensió entre tots els alumnes, i sobre tot, incidir en que tots els nens i nenes han d’aprendre la llengua oral de l’escola, tant els alumnes provinents d’altres països com els nadius, que poden tenir destresa expressant-se en la llengua del país, però mostrar més dificultat en la llengua de l’escola.

L’article finalitza amb una relació d’estratègies d’aula per tal d’implantar de manera més normalitzada l’ús de la llengua oral a l’aula.

Preguntes que plantejo a l'autor

• Quin és el protocol que se segueix en el vostre centre per acollir a les famílies nouvingudes?
• Es fa algun tipus de taller, activitat, trobada per tal de facilitar que es generi un clima acollidor i de respecte?

Comentari personal

La diversitat lingüística a les aules és un fet molt present a les aules avui dia. Personalment, crec que això ens aporta molta riquesa, ja que pertanyem a una societat on la diversitat lingüística és una realitat. Que els alumnes puguin aprofitar aquesta riquesa a les aules, els prepara per poder tenir més recursos a l’hora de formar part d’una societat on aquesta realitat lingüística es concep actualment com un problema. Com a docents, hem de vetllar per tal que es trenquin aquestes barreres i que es deixi de considerar la diversitat lingüística com un problema. Si ens plantegem aquest fet com un problema i no com una oportunitat per als nostres alumnes provoquem que aquells que considerem que han d’aprendre la llengua per parlar se sentin cohibits i poc acollits. Els mestres hem de respectar el silenci d’aquells alumnes que no es veuen preparats per intervenir, degut a la seva falta de recursos lingüístics pel fet de procedir d’un país amb una altra llengua. M’agradaria relacionar això amb la idea que ens va transmetre la senyora Maria José Lobo durant el seminari del passat 5 de maig, que tractava sobre l’ensenyament de la llengua estrangera a l’etapa infantil. Ens explicava el mètode de James Asher (Total Phisical Response), una de les premisses del qual, és respectar que l’alumne no parli la nova llengua que aprèn fins que no se senti preparat per a fer-ho. Em va semblar molt respectuós i coherent. Si ens parem a pensar, quan un nen aprèn a parlar, la seva mare no l’obliga, sinó que va adquirint seguretat i fluïdesa a mesura que va practicant, un cop que s’ha sentit preparat per parlar.

Penso que cal més conscienciació i més recursos per al professorat, per tal de poder abordar aquest fet d’una manera molt més normalitzada i natural. Buscant, he trobat aquest recurs que pot facilitar eines per millorar la situació.

LECTURA 8 (II): Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en Educación Infantil

Sánchez-Rodríguez, S. y González-Aragón, C. (2016) La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo.

enllaç

Paraules Clau:

Comunicació, decisions, aprenentatge, ensenyament, infants, guia, observador, individualització, tortugues, idees, autonomia.

Resum:

Aquest text es parla dels mètodes de treball de les escoles tot posant com a exemple l'escola pública Pompeu Fabra, en concret un grup d'infants que realitzen un projecte sobre les tortugues.

Aquesta escola sap que l'ensenyament i l'aprenentatge estant correlacionats però que no hi ha una fórmula màgica que faci als alumnes aprendre tot allò que se'ls ensenya. Per això mateix crea projectes que els permet veure quins temes agraden als nens i nenes i per tant quina mena de gèneres despertaran les seves ganes de treballar i la seva imaginació.

L'escola proposa un model on els personatges principals de la història són els infants (els receptors d'aquesta educació que s'ofereix) i els professors són, tan sols, guies per a dinamitzar en cas que l'activitat superi certs límits. El paper principal del professor o educador és el d'observar i aportar una atenció individualitzada als alumnes de manera que es pugui arribar a una autonomia, és a dir, que tothom entengui que ha de fer i quan ho ha de fer.

Reflexió:

Els projectes són un mètode molt interessant a l'hora de buscar temes que ajudin als infants a voler aprendre. Les escoles que els utilitzen, lluny de quedar-se amb el model imposat busquen un tema comú que agradi a tothom i a partir d'aquí extreuen tots aquells objectius que volen desenvolupar amb aquell grup classe en concret.

És important dur a terme una pluja d'idees aportada pels alumnes per tal de poder treballar les inquietuds que tots ells tenen i, a més, mostrar a tots els nens i les nenes que la classe és un espai on es poden comunicar i seran escoltats. S'ha d'emfatitzar que el fet que la idea d'un o d'un altre no hagi estat escollida no significa que no sigui interessant.

Finalment caldria destacar que el paper del professor com a observador és una pràctica que de mica en mica va agafant més importància i això ajuda a fomentar l'autonomia. A més, un cop l'educador observa és capaç de veure quins són els punts febles i els forts del grup, quin tipus d'empenta necessita cada alumne, és a dir, que és capaç de donar una atenció molt més propera i individualitzada que ajudarà al fet que tots desenvolupin les seves peculiaritats al màxim.

enllaç

Preguntes a l'autor:

-Creu que la pluja d'idees és la clau de què els projectes funcionin?

-En cas negatiu, quina seria? 

Enllaços:

-Escola Pública Pompeu Fabra

VISITA PERE PERIS. Contes, cançons i emocions

Durant la classe magistral del dia 28 d’abril vam rebre una gran visita d’un expert en literatura infantil i en contes, aquest s’anomena Pere Peris. En Pere porta gairebé tota la vida treballant en educació infantil, des de 1981 i el primer que ens va dir va ser: que la vida havia de tenir la seva part de “joc”, la seva part lúdica.

El primer que va fer en la seva visita va ser repartir-nos a cada una de nosaltres un paperet on posava una paraula o una frase escrita, però aquests no els vam haver d’utilitzar tan aviat, sinó que al final de la classe.

Per continuar, en Pere va fer una cosa molt bonica i es què, ens va demanar que tanquéssim els ulls i recordéssim un moment de quan érem petites i un conte molt especial per nosaltres que ens explicava alguna persona igual d’especial. La veritat que en aquest moment em vaig sentir molt feliç, ràpidament vaig pensar tant el conte com la persona que m’ho explicava i en un moment em vaig inundar d’emocions positives i realment boniques.

Seguidament ens va començar a parlar sobre contes, cançons i emocions que era realment pel que havia vingut aquest dia. Ens va dir que era molt important que treballéssim sempre a partir de fets reals i també ficticis, i veritablement, és amb els contes amb el que millor ho podem fer. Ens va parlar de diversos contes que per ell semblaven interessants pels infants i per expressar diferents coses, com emocions, sentiments, responsabilitats, etc. Alguns d’aquests contes van ser:

• El gat amb botes: on trobem diferents valors com ser astut, com la fantasia...
• El camaleó: on tracta més del docent, ja que aquest ha de ser camaleònic dins del seu dia a dia, és a dir, saber adaptar-se a les diferents situacions que ens vinguin.
• Amb tot el cor: on es parla de com estimar i com no.
• Altres com: on es la lluna? O el regal

Recordant el paperet que ens va donar al començament de classe, ell es va posar a llegir un conte i en un moment ens va fer dir a moltes de nosaltres les paraules que teníem escrites. Per tant, d’aquesta manera ens va fer partícips i personatges del conte. Crec que és interessant fer-ho amb els més petits, per tal de què es sentin dins de la historia.

Per últim, com a opinió personal, dir que em va agradar molt la seva visita i les explicacions que ens va fer arribar. No només això, sinó la seva forma de parlar sobre els contes i la seva manera de transmetre les emocions que aquests necessiten per ser explicats. També em quedo amb una frase que ens va dir: per ser mestre fa falta passar-ho bé. Crec que realment la professió de mestre, i més a infantil, és realment una vocació i no només t’ha d’agradar sinó que t’has de divertir fent-ho. 

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l'escola

PARAULES CLAU: Infants estrangers,  Llengua estrangera, Aprenentatge, Pràctiques educatives, Escola flexible

Enllaç web: http://www.univision.com/noticias/educacion/tu-hijo-no-se-atrasara-si-lo-crias-con-dos-idiomas-al-contrario

IDEES CLAU

És clau que l’escola tingui sentit per l’alumne. D'aquesta manera ens assegurem que els processos d'ensenyament-aprenentatge tinguin sentit. Per això és vital la col·laboració amb la família i que el professorat sigui bilingüe. Les limitacions de l'alumnat respecte a la llengua del centre dificulta els processos d'E-A. Per tant, l'escola ha de reestructurar el seu programa per adaptar-se el millor possible a aquests infants.

Aprendre una llengua implica temps. Aprendre una nova llengua comporta sobretot una inversió de temps considerable per part de l'aprenent. L'alumne ha de transferir les habilitats lingüístiques ja adquirides de la llengua materna a la nova llengua de l'escola., i a l'hora necessita temps per aconseguir un domini en aquesta última.

Hem de tenir en compte que la llengua familiar de l’alumne i reconèixer-la, utilitzar el llenguatge dins un context reconeixible pels infants, una tasca cooperativa entre l'alumnat per generar ajudes entre iguals i l'optimització de recursos per fer una pràctica més individualitzada.

PREGUNTES A L'AUTOR

• Si es desconeix la llengua d’un infant com se li pot fer de mestre? Què faria vostè?
• A part de tenir una actitud positiva envers l’escola, què més poden fer les famílies per afavorir a l’aprenentatge de la nova llengua pels seus fills?

REFLEXIÓ

Considero important que l'escola sigui el més inclusiva possible, per això ha d'adaptar-se el màxim possible a les diferents llengües que parlen els alumnes.

Aquesta lectura dóna molt bons consells, però tot i així és una tasca complicada i se n'hauria de parlar més i dóna més formació als mestres.

Adjunto un enllaç que parla sobre l'evolució de l'infància estrangera que ha estat escolaritzada al sistema català: https://books.google.es/books?id=Dn4MDhG3jswC&pg=PA249&lpg=PA249&dq=inf%C3%A0ncia+estrangera+sistema+catal%C3%A0&source=bl&ots=o2XZ_i-riP&sig=dvX-tQETfiIXL_C-HP9QMmUYwdM&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwidwNq_7JXUAhXK0xoKHb57CqUQ6AEIUzAH#v=onepage&q=inf%C3%A0ncia%20estrangera%20sistema%20catal%C3%A0&f=false

Visita d'en Pere Peris

El 28 d'abril vam rebre una visita especial: en Pere Peris, un mestre d'Educació Infantil, entre d'altres. Al començament de la sessió, en Pere ens va repartir a cadascuna una paraula sense explicar el perquè, i es va presentant tot dient que va ser mestre d'Educació Infantil durant molts anys i una forma de reconèixer els seu alumnes era gràcies a "la mirada", ja que com diu el refrany, "Una mirada val més que mil paraules" i en moltes ocasions et pots comunicar més amb una persona només mirant-la que parlant.

A continuació, ens va parlar de la importància dels contes i saber fer bé la selecció. Vam fer una dinàmica en petits grups i vam haver de pensar en un conte de quan érem petites que ens recordés un moment determinat o una persona. Amb això ens va fer reflexionar amb el fet que els contes transmeten emocions, sentiments, sensacions... ens fa recordar persones i reviure un moment concret. 

A més, em va agradar molt quan deia que els contes ens permeten somiar tocant de peus a terra, ja que totes les històries succeeixen en mons fantàstics i ens permeten fer volar la imaginació i anar molt més enllà del que és tradicional. Però a més ens permeten tractar temes més complicats, com la mort, a partir d'un personatge de la història.

I ja cap al final, ens va explicar el conte de "La sopa de pedres", i va ser aquí on vam trobar el sentit de la paraula que ens havia tocat, perquè la sopa havia estat feta gràcies a la participació de totes i cada una de nosaltres. Dos fan més que un i, per tant, si treballem conjuntament arribarem molt més lluny.

Presentació Pere Peris

Enllaç

El divendres 28 d'abril ens va visitar en Pere Peris, un home peculiar, i que en poc temps descubririem que és el company del nostre tutor en Xavier Gimeno. Doncs seguint la peculiariat d'aquest segon esmentat, aquesta sessió fou especial, diferent. Per començar en Pere abans de començar a explicar-nos sobre les seves vivències, sense dir res, ens va repartir un paperet a cada alumne. Un paper que aparentment no tenia sentit, en el meu concretament posava "amb entusiasme".

Fet això, ens va començar a explicar 

Lectura 8 Grup II

LOS PROYECTOS DE TRABAJO Y EL APRENDER A APRENDER EN EDUCACIÓN INFANTIL – Leonor Carbonell, María Gómez del Moral

5 paraules Claus:

Educació infantil / Treball per projectes / Autonomia / Racons / Pensar

Síntesi:

Aquest text ens parla de com organitzar el currículum a través de projecte de treball, sempre tenint en compte la relació i la importància de l’espai, els objectius proposats i el temps necessari, contextualitzant-nos en una pràctica real a l’escola pública Pompeu Fabra, situada a Barcelona.

Per una banda, comentar l’apartat que fa referència a la presa de decisions que duen a terme les mestre sobre la relació existent entre l’ensenyament i l’aprenentatge. Sempre tenim com a punt de partida que els infants són els protagonistes del seu propi aprenentatge i que el mestre té un paper secundari, és a dir, la seva feina consisteix a ser una guia, un acompanyant en el desenvolupament d’aquest procés a l’alumnat. Tot i això, és importantíssim que aquest adult tingui un rol d’observador que li permeti estar el més atent possible a cada infant individualment per aprofitar qualsevol situació que pugui ajudar-lo a continuar elaborant el seu procés d’aprenentatge propi. Aquests moments poden fer referència tant a moments quotidians del dia a dia i als moments de temps més organitzat i preparat.

Per altra banda, pel que fa a la pròpia experiència que ens descriu sobre aquest centre, dir que el treball per projectes que elaboren conjuntament entre alumnes i docents és la temàtica de “Les Tortugues”. En primer lloc, realitzen una pluja d’idees sobre allò que li interessa treballar a cada infant, deixant aquest espai amb una total llibertat perquè els infants puguin expressar-se sense restriccions i de la manera més natural i oberta possible. Seguidament, fem un recull sobre els coneixements previs que tenen d’aquest tema concret, guiant-nos sobretot en les qüestions que han sorgit en l’anterior pluja d’idees. Un cop realitzat aquest procés, posen en pràctica totes les activitats creades per desenvolupar l’aprenentatge concret dels infants sobre les tortugues.

Per últim, destacar que l’escola vol que el seu alumnat sigui autònom, que tingui llibertat alhora de pensar, dir i fer, per crear així aprenentatges significatius respectant sempre i essencialment els seus interessos.

Qüestions:

-  Realment engloba la totes les matèries aquesta tipologia de treball? Quina és la matèria que creus que es treballa més i quina menys? Per què?

- Què passaria si un grup d’infants vol treballar alguna temàtica concreta que realment els interessa i no està dins de la previsió de temes que han de tractar al llarg del curs? És possible que pugui passar això?

Reflexió personal:

Aquest text m’ha agradat molt i penso que ha estat fàcil de llegir, ja que se m’ha presentat molt entretingut i interessant.

Ja portem moltes lectures al llarg del curs, i crec que aquest tipus d’article concret ens ajuda molt i ens aporta molts beneficis, ja que el fet de veure la “teoria” aplicada a la “pràctica” real, contextualitzada en una escola concreta i explicant com s’ha desenvolupat allò que ens estan explicant, es molt bo per fer-nos una idea del que realment està passant. Això és un fet que s’agraeix, ja que (almenys jo) estic una mica cansada de llegir sempre lectures i articles d’altres assignatures que ens presenten la teoria “molt bonica” però no ens donen casos reals.

Tot i això, també crec que aquestes lectures més pràctiques necessiten una posada en comú més concreta el moment que comentem amb la resta de companyes el que hem llegit, degut a que és molt interessant debatre sobre les qüestions que hem pensat fer-li a l’autor per fer-nos una idea de quines particularitats tindria aquest mateix projecte contextualitzat en una escola totalment diferent, on la realitat de l’alumnat tingui unes característiques concretes, per ajudar-nos així a globalitzar una mica el que hem après mitjançant una única experiència.

Gràcies a una altra assignatura que he cursat aquest any, tant les meves companyes com jo hem pogut veure la pel·lícula que narra la vida de Maria Montessori i que, per tant, ens deixa clar com és el seu mètode. Per aquest motiu, considero que la temàtica que he vist a la lectura podria anar relacionada amb Montessori i, doncs, recomenaria a tothom que li interessés aquest fet que miri aquesta filmació, per conèixer així una altra realitat sobre el treball per projectes. 

Visita Pere Peris

El dia 28 d’abril ens va venir a fer una visita en Pere Peris, un expert en la literatura infantil, és a dir, els contes, i educador des de l’any 81.

Va ser una sessió molt enriquidora i interessant, ja que la temàtica tractada és quelcom que en la nostra futura professió en farem ús: els contes. Compartir moments de lectura amb els infants és una estona totalment màgica i plaent, ja que a través d’aquest desenvolupen diferents capacitats i són una font d’inexperiències inesgotables. Tanmateix, va argumentar que el conte es converteix en una eina molt útil per treballar les emocions i els valors, com identificar-los i verbalitzar allò que a vegades és tan difícil d’expressar.

Va explicar una diversitat de coses, però la que més em va sobtar i amb la qual m’hi veig reflectida, és amb la següent:: “La vida ha de ser una mica un joc, amb la seva part lúdica”. Crec que té tota la raó, ja que tots tenim amagats el nostre nen/a i, en algunes ocasions, sorgeix inesperadament; a més també és essencial treballar amb situacions reals i fictícies perquè els infants puguin distingir entre el que existeix i el que no.Un dels altres aspectes que va explicar que també em va agradar molt, va ser quan va argumentar que la importància de ser mestre rau en el gaudiment d’aquesta professió.

Novament va retornar al tema dels contes i a les diferents funcions que tenen, a partir d’aquí va començar a explicar alguns d’ells: El gat amb botes: és un conte tradicional, però en el qual trobem immersos valors interessants, com: animar a la gent, ser astut, etc. Un altre que va explicar va ser El camaleó: el docent ha de saber camuflar-se, adaptar-se a diferents situacions. És un conte per somiar, però també per parla d’emocions. La feina del docent és prendre decisions constantment. Seguidament, va explicar el conte anomenat Amb tot el cor: Tracta el tema de com estimar o com no estimar. Treballa el tema de l'afecte, de l'acollir, de la distància... Després, La història de l’Emma i No es fàcil, petit esquirol: Són contes que tracta coses que als adults els hi costa explicar. De la mateixa manera que també parla de famílies i persones diferents. On és la lluna?  I El regal: va sobre coses per regalar a la gent. És imaginació i cercar coses. 

Finalment ens va explicar el conte La sopa de les pedres: estava relacionat amb unes paraules que ens fa fer entrega a l’inici de la classe, i no sabíem quina era la raó.

Per finalitzar, va llegir un conte i ens va fer partícips i personatges d’aquest, fent-nos dir en veu alta les paraules escrites als papers que ens havia donat, a mi em va tocar la següent: consciència.

EXPLIQUEM CONTES!!!