LECTURA 9: LLENGUA ORAL EN LES AULES MULTICULTURALS I PLURILINGÜES EN L'EDUCACIÓ INFANTIL - BARRAGÁN (2002)

ERICA SERRANO ANTEQUERA

RESUM GLOBAL

En el moment en el qual s’incorporen infants d’altres països a les aules d’aquí, gairebé sempre, al ser tant petits la comunicació amb ells és impossible ja que parlen un altre idioma i per tant, per molt que la professora intenti establir un vincle amb ell és difícil degut a les diferencies lingüístiques, socials i culturals amb ells. Per tant, el que ha de fer la professora és revisar i observar amb detall les diferents actituds d’aquests infants i de la seva família per intentar buscar una sèrie d’estratègies per poder comunicar-se amb ells o intentar parlar l’idioma que parla el nen. A més, és molt important intentar establir vincles i un context de convivència entre infants i famílies per poder conèixer, compartir i participar.

D’altra banda, s’ha de tenir molt en compte dins de l’aula que els infants que venen d’altres països hauran d’aprendre la llengua del país i la llengua de l’escola i per tant s’ha de donar prioritat a aspectes com la comunicació, saber proporcionar models i contextos diferents, promoure i facilitar diferents situacions comunicatives, etc perquè així aquests ens puguin entendre millor i puguin interioritzar abans el nostre idioma.

De la mateixa manera, s’ha de tenir en compte unes estratègies dins de l’aula com l’organització d’espais, les rutines, la planificació, la participació de la comunitat, els jocs, etc.

PARAULES CLAUS

·         Llengua oral

·         Multiculturalitat

·         Expressió

·         Infància

·         Comunicació

PREGUNTES A L’AUTOR

·         Com es transmetria la informació a les famílies en el cas que cap membre parlés el nostre idioma?

·         Com ha d’actuar el docent davant d’un infant que mostra resistència vers el professor degut a que no s’entenen?

COMENTARI PERSONAL

Després de realitzar l’última lectura d’aquest bloc i de posar-la en comú amb les meves companyes, m’he adonat que concretament la meva lectura de Barragán (2002) i la lectura de Vila i Siqués (2006), són gairebé iguals ja que totes dues parlen de la importància i l’adaptació dels infants que tenen diferencies socials, culturals i lingüístiques respecte el nostre país.

La veritat és que el fet que vinguin infants de fora i no sàpiguen parlar la llengua ni els propis pares, és un greu problema ja que la comunicació entre el centre i les famílies sempre és necessària perquè hi hagi una bona relació entre la comunitat. Però en aquest cas, quan no és possible sense voler posem unes barreres tant amb l’infant provinent de fora com amb les famílies pel fet de no poder entendre’ns.

D’altra banda, també volia relacionar aquesta lectura que parla de la llengua i els diferents idiomes amb la conferència que es va dur a terme el dia 5 maig. Amb aquesta conferència vaig aprendre que mitjançant una petita activitat com era representar el que s’estava dient en un altre idioma (en aquest cas en danès), va fer que tots nosaltres acabéssim aprenent algunes paraules en danès i el seu significat sense adonar-nos. És per això, que penso que encara que no ens entenguem amb una família provinent d’un altre país, existeixen diferents mètodes per entendre l’idioma o a la persona que ens parla.