dissabte, 20 de maig del 2017

LECTURA 8 (II): Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en Educación Infantil

Sánchez-Rodríguez, S. y González-Aragón, C. (2016) La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo.

enllaç

Paraules Clau:

Comunicació, decisions, aprenentatge, ensenyament, infants, guia, observador, individualització, tortugues, idees, autonomia.

Resum:

Aquest text es parla dels mètodes de treball de les escoles tot posant com a exemple l'escola pública Pompeu Fabra, en concret un grup d'infants que realitzen un projecte sobre les tortugues.

Aquesta escola sap que l'ensenyament i l'aprenentatge estant correlacionats però que no hi ha una fórmula màgica que faci als alumnes aprendre tot allò que se'ls ensenya. Per això mateix crea projectes que els permet veure quins temes agraden als nens i nenes i per tant quina mena de gèneres despertaran les seves ganes de treballar i la seva imaginació.

L'escola proposa un model on els personatges principals de la història són els infants (els receptors d'aquesta educació que s'ofereix) i els professors són, tan sols, guies per a dinamitzar en cas que l'activitat superi certs límits. El paper principal del professor o educador és el d'observar i aportar una atenció individualitzada als alumnes de manera que es pugui arribar a una autonomia, és a dir, que tothom entengui que ha de fer i quan ho ha de fer.

Reflexió:

Els projectes són un mètode molt interessant a l'hora de buscar temes que ajudin als infants a voler aprendre. Les escoles que els utilitzen, lluny de quedar-se amb el model imposat busquen un tema comú que agradi a tothom i a partir d'aquí extreuen tots aquells objectius que volen desenvolupar amb aquell grup classe en concret.

És important dur a terme una pluja d'idees aportada pels alumnes per tal de poder treballar les inquietuds que tots ells tenen i, a més, mostrar a tots els nens i les nenes que la classe és un espai on es poden comunicar i seran escoltats. S'ha d'emfatitzar que el fet que la idea d'un o d'un altre no hagi estat escollida no significa que no sigui interessant.

Finalment caldria destacar que el paper del professor com a observador és una pràctica que de mica en mica va agafant més importància i això ajuda a fomentar l'autonomia. A més, un cop l'educador observa és capaç de veure quins són els punts febles i els forts del grup, quin tipus d'empenta necessita cada alumne, és a dir, que és capaç de donar una atenció molt més propera i individualitzada que ajudarà al fet que tots desenvolupin les seves peculiaritats al màxim.

enllaç

Preguntes a l'autor:

-Creu que la pluja d'idees és la clau de què els projectes funcionin?

-En cas negatiu, quina seria? 

Enllaços:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada