La setmana
passada va venir en Pere Peris per parlar-nos una mica dels contes, les
emocions i les cançons, recursos essencials en la nostra futura professió com a
mestres d’educació infantil.
Quan va començar
a parlar dels contes ens va fer fer una activitat de tancar els ulls i pensar
en aquell record de quan érem petits i ens llegien contes, i d’intentar
recordar les emocions que sentíem en aquell moment. La veritat és que jo en
aquell instant a classe no vaig poder pensar en res, perquè a mi de petit els
meus pares no em contaven contes, i de l’escola no recordava cap moment. Així que
a l’hora de posar els nostres records en comú no vaig poder participar, ja que
no tenia. Però, en el meu grup no vaig ser l’única rara sinó que també hi havia
una altra persona que estava en la mateixa situació que jo.
A continuació, el
Pere va començar a parlar de diferents contes que ell havia portat per a
ensenyar-nos, i que els considerava molt encertats pels infants, ja fos per les
seves il·lustracions com per la història que contava el mateix conte. De contes
ens va mostrar El gat amb botes, Il
camaleonte Variopinto, Amb tot el cor, La història de l’Emma, No és fàcil petit
esquirol, On és la lluna?, i per últim El
regal.
En conclusió, abans
de la xerrada no veia tant la importància de contar contes als infants, però
després de tot el que en Pere Peris en va explicar he pogut reflexionar en què
els contes són un recurs molt important i pràctic, ja que a partir d’ells podem
tractar temes difícils com la mort o el divorci d’uns pares, o fins i tot podem
fer que entenguin les coses d’una forma més senzilla i entenedora, a més que
estimula l’empatia per part dels infants, habilitat essencial que han d’aprendre
des de petits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada