Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola

Ignasi Vila i Carina Siqués

Resum:

L’article debat sobre com adaptar l’organització i la pràctica educativa a la nova realitat amb el fi de desenvolupar la competència lingüística, és a dir, com assolir l’èxit escolar en els programes d’immersió lingüística. La immersió és instrument orientat per a aquelles persones nouvingudes amb una llengua diferent a la catalana, per tal que adquireixin aquesta competència concreta.

D’entrada, a Catalunya la globalització i fluxos migratoris manifesta que la  immensa majoria de les persones immigrades formulen els seus projectes de vida al països d’acollida. Aquest fet porta a que les criatures de les persones nouvingudes neixen a Espanya i s’escolaritzen en el nostre sistema educatiu, però, mantenen també el llenguatge familiar. Aquesta nova situació ha requerit una gran reflexió per abordar el tema de la llengua. Per tal de poder fer front aquest nou repte, primerament, la importància rau en què la pràctica educativa que promogui la institució escolar tingui sentit, això permetrà la inserció de les criatures i que les activitats d’ensenyament – aprenentatge siguin efectives; però, alhora no serà possible si no tenen l’ajuda de la família (actituds positives envers el programa) i un professorat bilingüe. I en segon lloc, que es promogui la negociació de significats implicats en l’aula.

Encara que perquè això es pugui portar al terreny escolar, és necessari temps. De la mateixa manera, que aprendre una llengua no és cosa fàcil i també requereix d’aquest temps per dominar-la, és a dir, per traspassar les habilitats lingüístiques ja desenvolupades de la llengua familiar a la nova competència.

Per tant, i per acabar, per aconseguir portar a terme tot el que s’ha esmentat fins ara, és necessari: primerament, com a punt inicial reconèixer el llenguatge familiar de cada infant; contextualitzar-lo; oferir optimar recursos materials i humans per aconseguir una pràctica més individualitzada; i, sobretot i molt important, treballar de manera cooperativa per afavorir l’aprenentatge entre iguals.

Paraules clau: llengua, immersió lingüística, pràctica educativa, interculturalitat.

Interrogants:

• Si alguna família nouvinguda no entén cap dels idiomes que l’escola oferta, com podríem establir una comunicació? Quines estratègies i/o recursos podríem emprar?
• Si les família no mostren una actitud positiva envers el programa, com ho faran en el procés d’ensenyament aprenentatge del seu fill/a? Què podríem fer per ajudar-los a tenir una altra visió?

Comentari personal:

Personalment opino que és una lectura que mostra clarament la realitat, i com són necessaris els canvis i reformes dins l’educació per poder fer front als nous contextos, així com aconseguir la normalització́ lingüística i garantir la competència plena de l’ús social de la llengua catalana com una matèria transversal i globalitzadora d'aprenentatge i d’adquisició́ de coneixements. Per això, és necessari treballar amb aquelles nouvingudes que més ho necessitin. Considero que un dels punts més importants és atendre individualment, ja que permetrà un aprenentatge significatiu per assolir la competència lingüística de l’escola.

Per altra banda, aquesta lectura està directament relacionada amb la lectura 1 Vila (2006), la qual tracta també sobre com l’escola ha d’adaptar-se a les noves realitats, degut a la gran diversitat cultura immersa en una mateixa població.  De la mateixa manera, que tracta sobre com en una aula els docents es troben amb grans dificultats amb l’alumnat nouvingut.

Per acabar, la lectura també estaria relacionada amb la sessió de la Maria José Lobo, en què ens va ensenyar com a través del joc, els infants poden aprendre una nova llengua d’una forma més lúdica (Total Physical Response). Vam realitzar nosaltres mateixes una de les dinàmiques, per viure en primera persona com sí que som capaces d’aprendre “jugant” un nou idioma repetint la paraula i l’acció lligada a aquesta paraula.