- Inclusió
- Multiculturalitat i plurilingüisme
- Nova realitat educativa
- Agents educatius
- Estratègies lingüístiques
Resum:
Primerament, cal esmentar que la lectura tracta sobre una nova realitat que es viu en les aules educatives i en la societat. En els últims anys, per diverses causes, s'han donat molts moviments demogràfics i d'immigració. Així doncs, aquests canvis socials també es veuen reflectits a les aules, on podem trobar-nos alumnes d'orígens molt diversos.
Aquests infants nouvinguts tenen més riscos de sentir-se exclosos o no integrar-se entre els companys i en l'àmbit. És per això que els docents han de ser capaços d'incloure'ls i tenir capacitats i coneixements per a ajudar-los a formar part de la comunitat educativa.
A més a més, a la lectura es parla sobre les revisions que els docents han de fer prèviament a aquest procés d'adaptació. Cada llengua comporta una cultura i una idiologia, per tant, també pot anar acompanyada de prejudicis o idees preconcebudes que s'han de revisar. Perquè aquests dogmes no podem limitar l'aprenentatge o el desenvolupament d'un infant. També cal tenir en compte aquest aspecte a l'hora de comunicar-se amb les famílies, que han de ser presentes en l'aprenentatge dels seus fills i treballar a la una amb l'escola.
Finalment, cal destacar que tenir diversitat de llengües és una riquesa molt important i en cap cas s'ha de veure com un impediment o un desavantatge. Així doncs, cal treballar i buscar estratègies lingüístiques aplicables a qualsevol moment de l'aula, ja que hi ha infinitats de moments educatius: al pati, a l'hora de dinar, en les rutines, en els contes... D'aquesta manera cal incloure i normalitzar totes les llengües i demanar ajut per tal d'assegurar que tots els agents educatius col·laboren.
Aquests infants nouvinguts tenen més riscos de sentir-se exclosos o no integrar-se entre els companys i en l'àmbit. És per això que els docents han de ser capaços d'incloure'ls i tenir capacitats i coneixements per a ajudar-los a formar part de la comunitat educativa.
A més a més, a la lectura es parla sobre les revisions que els docents han de fer prèviament a aquest procés d'adaptació. Cada llengua comporta una cultura i una idiologia, per tant, també pot anar acompanyada de prejudicis o idees preconcebudes que s'han de revisar. Perquè aquests dogmes no podem limitar l'aprenentatge o el desenvolupament d'un infant. També cal tenir en compte aquest aspecte a l'hora de comunicar-se amb les famílies, que han de ser presentes en l'aprenentatge dels seus fills i treballar a la una amb l'escola.
Finalment, cal destacar que tenir diversitat de llengües és una riquesa molt important i en cap cas s'ha de veure com un impediment o un desavantatge. Així doncs, cal treballar i buscar estratègies lingüístiques aplicables a qualsevol moment de l'aula, ja que hi ha infinitats de moments educatius: al pati, a l'hora de dinar, en les rutines, en els contes... D'aquesta manera cal incloure i normalitzar totes les llengües i demanar ajut per tal d'assegurar que tots els agents educatius col·laboren.
Preguntes:
- Quines eines o metodologies podríem utilitzar per fer front a aquesta nova realitat plurilingüe?
- Quin tipus de programa o projecte proposaries per tal de tractar els prejudicis i els estereotips culturals dels docents docents, dins l'aula?
- Quin protocol o quina proposta d'adaptació a l'escola veuries més inclusiva i significativa per un infant nouvingut de cara a crear contextos...?
Reflexió:
Aquesta lectura m'ha semblat d'allò més interessant i el que més m'ha agradat és que li he pogut veure una utilitat de cara al meu futur. Considero que ara la gent no només viatja o emigra per sus pervivència o per unes millors condicions de vida, a vegades també es fa per buscar mètodes educatius específics o simplement per ser feliç. Per tant, en els nostres anys de pràctica ens trobarem amb molta multicultural a les aules.
Durant les pràctiques d'aquest mateix any vaig tenir la possibilitat de conèixer una nena de dos anys que estava en contacte amb quatre llengües diferents: l'italià, el castellà, el català i el suahili. En aquesta classe també es parlava el berber i l'euskera, entre altres variants. Em va agradar molt veure com la tutora s'adaptava a aquestes maneres de fer i intentava introduir aquesta diversitat a l'aula a través de llibres o cançons. De fet, una nena marroquina em va ensenyar a pronunciar "conill" en berber mentre llegíem un conte d'animals de granja. Puc dir que per a mi va ser molt interessant veure com es comunicaven infants amb llengües maternes tan diferents, a més, entenent-se quasi ve sempre.
Finalment, la lectura també m'ha fet pensar en l'esforç que com a mestres haurem de fer per a assegurar i garantir que tots els infants se senten escoltats i cuidats. Aquesta experiència la vam poder viure quan ens va visitar la María José. Ella ens va fer un joc on ens parlava en Danès i acompanyant aquests nous sons amb moviment vam veure que érem capaços de recordar-los durant més estona i també millorava el nostre nivell d'intuïció lingüística i de comprensió. Amb ella també vam parlar de les pràctiques que nosaltres com a alumnes havíem rebut a les escoles de les terceres llengües, majoritàriament l'anglès. Vam poder veure que la majoria d'elles havien estat molt tradicionals i racionalistes, en resum, avorrides i per això majoritàriament havíem perdut l'interès. Així doncs, considero que encara hi ha un gran camí per recórrer i per fer de l'aprenentatge de la tercera llengua un procés divertit i engrescant.
Durant les pràctiques d'aquest mateix any vaig tenir la possibilitat de conèixer una nena de dos anys que estava en contacte amb quatre llengües diferents: l'italià, el castellà, el català i el suahili. En aquesta classe també es parlava el berber i l'euskera, entre altres variants. Em va agradar molt veure com la tutora s'adaptava a aquestes maneres de fer i intentava introduir aquesta diversitat a l'aula a través de llibres o cançons. De fet, una nena marroquina em va ensenyar a pronunciar "conill" en berber mentre llegíem un conte d'animals de granja. Puc dir que per a mi va ser molt interessant veure com es comunicaven infants amb llengües maternes tan diferents, a més, entenent-se quasi ve sempre.
Finalment, la lectura també m'ha fet pensar en l'esforç que com a mestres haurem de fer per a assegurar i garantir que tots els infants se senten escoltats i cuidats. Aquesta experiència la vam poder viure quan ens va visitar la María José. Ella ens va fer un joc on ens parlava en Danès i acompanyant aquests nous sons amb moviment vam veure que érem capaços de recordar-los durant més estona i també millorava el nostre nivell d'intuïció lingüística i de comprensió. Amb ella també vam parlar de les pràctiques que nosaltres com a alumnes havíem rebut a les escoles de les terceres llengües, majoritàriament l'anglès. Vam poder veure que la majoria d'elles havien estat molt tradicionals i racionalistes, en resum, avorrides i per això majoritàriament havíem perdut l'interès. Així doncs, considero que encara hi ha un gran camí per recórrer i per fer de l'aprenentatge de la tercera llengua un procés divertit i engrescant.
A continuació deixo un enllaç on es parla del moviment en l'aprenentatge de nous conceptes, però se'n parla des d'un caire pràctic i per això el volia destacar. És una mica antic i considero que presenta idees una mica tradicionals, però té un rerefons interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada