Avui ha sigut una sessió diferent perquè hem tingut la visita d'en Pere Peris que ens ha parlat de contes.
Realment m'ha
agradat molt com ha començat al sessió, ja que ens ha proposat que tanquéssim
els ulls i recordéssim un conte que ens haguessin explicat de petits.
El primer que m'ha vingut
al cap és la col·lecció de contes que tenia a l'habitació. Un prestatge de contes amb formes diferents segons el conte que expliquessin. En aquell moment
m'ha vingut a la memoria un conte en concret que recordo molt detalladament, ja que la meva mare ens l'havia llegit moltíssimes vegades a la
meva bessona i a mi abans d'anar a dormir. Aquest conte era el de la ventafocs. Realment no se perquè m'agradava tant, però sé que quan em tocava escollir a mi el conte sempre escollia aquest.
Sincerament, m'ha
agradat moltíssim recordar aquell moment de la meva infància. Crec que com a adults no
donem la importància que han de tenir aquests moments.
Seguidament en Pere ens ha dit una cosa que m'ha semblat molt important tenir-la present com a futures mestres, i és que el més important de la nostra feina
és què ens ho passem bé i que la gaudim fent així que els altres ho facin amb nosaltres.
A més, ens ha
fet veure que tots els contes porten molts valors, fins i tot els més
tradicionals, com per exemple el gat amb botes, que promou el ser innovador,
ser astut i emprenedor.
Un dels contes
que ens ha ensenyat que m'ha cridat molt l'atenció és "El camaleó cama´leónic", on hi destaquen molt els colors. Aquest conte
ens parla de les emocions i a més, en Pere ho ha comparat amb la nostra acció
com a docents pel fet que hem de ser com un camaleó que s'adapta al context en
el que es troba per estar present, però camuflat i deixant que els altres facin al nostre voltant
Seguidament ens
ha presentat alguns contes que parlaven de molts temes diferents com: la tendresa, l'amor i la importància d'estimar, d'acollir a
la distància o contes amb temes que pot ser com a adults ens conta parlar amb els infants.
Per últim, em
quedo amb el detall de la targeta que ens va donar on deia: "hablar es una
necessidad , pensar és un arte"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada