dimecres, 17 de maig del 2017

LENGUA, ESCUELA E INMIGRACIÓN- IGNASI VILA

LENGUA, ESCUELA E INMIGRACIÓN- IGNASI VILA

IDEES CLAU

-          “Quant més homogènia sigui la situació, més possibilitats de promoure l’èxit acadèmic des de la pràctica educativa.”
-          Els problemes lingüístics de l’alumnat estranger arriben a tots els sistemes educatius i no únicament als de l’Estat Espanyol.
-          Els infants aprendran la llengua quan tinguin la necessitat de parlar entre ells, com és en el cas de la interacció a través d’activitats en las que es precisi aquesta.

PARAULES CLAU: immigració, escola, heterogeneïtat, interacció, diàleg.

RESUM

La diversitat lingüística i cultural té una presència cada cop major en el món occidental. És per això que es poden fer ús d’aules- pont o d’adaptació lingüística pels infants immigrant que necessitin ajuda per adquirir la llengua pròpia en la que s’imparteix l’ensenyament.
La realitat és que dins les aules existeix una gran diversitat de llengua. I, aquest fet no canviarà degut a que les famílies estrangeres mantindran la llengua a casa i que molts dels nounats al nostre país tindran com a llengua materna l’estrangera.
Aquesta situació, en canvi, és totalment diferent en el cas de l’educació bilingüe, la qual s’ha preocupat d’organitzar l’educació promovent el coneixement d’una segona llengua des de l’escola a grups lingüísticament homogenis.
Tot i els pocs estudis que existeixen en relació a immigració, resultats acadèmics i llengua de l’escola, les dades extretes són “decepcionants”. L’explicació a aquesta realitat correspondria amb el nivell lingüístic o la falta d’habilitats respecte la llengua que s’usa a l’escola en activitats d’ensenyament- aprenentatge.
Segons Cummins (2002), calen uns cinc anys per recuperar el terreny amb els natius en els aspectes acadèmics de la llengua. Un estudi de Thomas i Collier (1997) va aclarir que el fet de que els alumnes que participen en un programa de canvi de llengua de casa a l’escola promouen les conseqüències negatives pel seu desenvolupament lingüístic.
En resum, es tracta d’atendre organitzativament la diversitat lingüística des de la pràctica educativa i la organització escolar respecte al coneixement de la llengua de l’escola. A més, és negatiu el fet d’utilitzar les aules pont en relació a l’alumnat estranger ja que és una manera de segregació. És per això, la importància de la immersió lingüística a través de la modificació de la situació en la qual el treball en grup entre alumnes es prioritzi. 

PREGUNTES

-          Com pot saber el professor quan ha d’intervenir si dos infants no s’entenen?

REFLEXIÓ

És ben cert que a partir de la lectura i de la xerrada sobre la llengua estrangera que ens van fer fa dues setmanes, tinc una visió diferent de la que tenia abans. Crec que és totalment necessari des del punt de vista escolar, el fet d’intentar incloure als infants que vinguin de fora o que la llengua que tenen no sigui la que s’imparteix en l’escola. Penso que aquest fet pot fer que els infants es vegin endarrerits en el seu aprenentatge, cosa que no hauria de passar. És per això, que vull destacar la rellevància de que a les escoles s’intenti, com diu la lectura, donar més importància al fet de que els infants treballin entre sí a través del diàleg i el treball en grup, fent així una promoció més gran de la llengua escolar.
Una de les coses que més m’ha sorprès d’aquesta lectura era la connotació negativa que poden tenir les anomenades aules pont, ja que mai havia pensat que aquestes aules poden fer que es dugui a terme, dins de l’escola, una segregació dels infants que no tenen com a llengua materna l’escolar.

Per altra banda, a partir de la xerrada de l’altre dia sobre la llengua estrangera penso que el fet de promoure la llengua estrangera en infants és important ja que és una manera de que aquests facin seva una llengua que els pot ajudar a comunicar-se en qualsevol moment de la seva vida. També vull destacar que crec que l’estratègia que ens va mostrar la professora en el seminari no és una manera d’impartir una llengua estrangera a l’escola ja que, passades unes setmanes, aquestes paraules es poden acabar oblidant i no s’ interioritzen com es podria aconseguir, per exemple amb el intent dels infants de parlar amb d’altres promovent, com he mencionat anteriorment, la interacció entre els infants. 

Resultat d'imatges de niños hablando diferentes idiomas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada