Lectura 9: "Lengua oral en aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil"

Lengua oral en aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil

Resum:

Actualment, degut a la quantitat d'immigració, a les escoles infantils hi ha una gran diversitat d'infants en relació al seu país d'origen.

Aquesta realitat ha provocat que les escoles hagin de formular estratègies per aconseguir que els infants que no coneixen la llengua del país de destí l'aprenguin i que a l'hora, mentre l'aprenen, es puguin comunicar amb la pròpia mestra i amb els seus companys/es.  

Abans de posar-se davant d'una aula plurilingüe els mestres han de reflexionar sobre si realment seran capaços d'ajudar a tots els infants a adaptar-se. Per això hem de revisar si tenim prejudicis cap a alguna cultura o país que puguin condicionar unes actitud negatives en vers alguna llengua, i per tant cap a l'infant i la família que la parlen. L'escola, també ha d'aconseguir crear espais de convivència on els infants vulguin realitzar activitats conjuntament, i on les famílies immigrants i les autòctones tinguin la possibilitat o l'oportunitat de conèixer-se i de compartir. 

L'autora, ens proposa alguns consideracions que hem de tenir en compte a l'hora d'ensenyar la llengua del país d'acollida a infants que parlen llengües deferents, com per exemple: 

- Assegurar sempre la comunicació, promovent situacions comunicatives

- Realitzar sempre activitats complexes i reals.

- Promoure situacions en les quals la interacció sigui necessària.

- Proporcionar informació positiva davant els errors.

- El rol del docent 

Per concloure, Catalina Barragán ens presenta estratègies per dur a terme la nostra tasca amb infants nouvinguts, alguns exemples són: l'organització d'espais, temps i agrupaments; la planificació, les rutines..., però que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el llibre de vida, que tracta que cada infant omplirà un llibre amb fotografies de petits, de llocs on van viure... i així compartir les seves experiències amb els seus companys/es. 

Paraules clau: 

Multiculturalitat, comunicació, plurilingüisme, convivència, relació família-escola. 

Preguntes: 

• Com una única mestra es pot fer càrrec de tota una classe si a l'aula té infants de diferents nacionalitats que possiblement no l'entenen?
• Seria viable dedicar alguna hora a la setmana per a que els infants autòctons d'aquell país aprenguessin alguns aspectes de la llengua dels nouvinguts?
• Com es relacionen els infants entre ells tenint en compte la barrera de l'idioma? 

Reflexió:

En relació a la lectura estic molt d'acord amb l'autora quan diu que la multiculturalitat és una realitat a les aules d'educació infantil. Em de saber com actuar per aconseguir que els infants nouvinguts s'adaptin al país d'origen i aprenguin el nou idioma de manera que realment els serveixi per comunicar-se. Jo mateixa quan vaig fer les pràctiques del cicle superior em vaig trobar amb una nena que entenia diversos idiomes (ja que els seus pares tenien nacionalitats diferents), però entre ells no es trobaven ni el català, ni el castellà. Degut a que era molt petita (2 anys) comunicar-se amb ella no era gaire difícil, perquè el seu dia a dia a l'aula anava regit per les rutines, per tant la nena havia interioritzat allò que havia de fer. A més, moltes de les coses que se li podien demanar amb gestos eren fàcils de comunicar-li. Tot i això, havia vegades que la nena no era capaç de processar allò que li estàvem demanant o perquè no ens entenia, o perquè no ho sabia fer i no es podia comunicar amb nosaltres per dir-nos-ho. 

A partir d'aquí em plantejo, si amb una nena tan petita ja és difícil comunicar-se, amb els infants de parvulari o de la primària... com aconsegueixen les mestres fer-se entendre? No era una qüestió que m'hagués plantejat fins ara. Jo vaig tenir companys de famílies immigrants, però tots eren nascuts aquí i entenien i parlaven perfectament l'idioma, per tant mai havia pensat que hi ha mestres que es troben amb nens a l'aula que no les entenen i han de buscar estratègies per que aquests infants aprenguin l'idioma i puguin seguir una classe amb normalitat.   

A més, un punt molt important de l'adaptació d'aquest infants, com ve menciona l'autora, és la relació que tingui l'escola amb la família. En aquests casos crec que és molt important que l'escola realment impliqui a les famílies a l'aula per a que se sentin integrades dins de l'entorn escolar i de la comunitat. Una idea per fer-ho, seria realitzar una fira de cultures on, tant els estrangers com els autòctons, poguessin portar allò que més representi la seva cultura, ja sigui un menjar típic o un ball regional, allò que per a ells sigui el més important o característic del seu país d'origen. 

Per tant, per poder tractar realment la multiculturalitat i el plurilingüisme, com a mestres no només ens hem de centrar en els infants amb els que treballem a l'aula, sinó també en les seves famílies, ja que em d'aconseguir que tots se sentin part de la comunitat. A més, són els que millor coneixen als seus fills i ens poden ajudar i facilitar la nostra tasca educativa.  

El tema del que parla la lectura m’ha fet pensar en el que comentava la María José en la sessió del passat divendres, ja que ens va explicar que un infant com millor aprèn la llengua és a través del dia a dia, no començant per la gramàtica o els temps verbals que és com normalment s'ensenyen els idiomes a les aules. 

Enllaços d'interès:

A continuació, os deixo l'enllaç d'una lectura relacionada sobre la multiculturalitat a educació infantil sobre com aprendre a conviure.