Lectura 9: Infància estrangera i coneixement de la
llengua de l’escola – Ignasi Vila i Carina Siqués
5 paraules clau:
-
Llenguatge
-
Estrangers
-
Escola
-
Pràctiques
educatives
-
Infants
i professorat
Resum de 250-300 paraules:
El fet que haig augmentat el nombre
d’infants amb llengües estrangeres al sistema pedagògic de Catalunya fa que
hagin d’adequar l‘organització de l’escola. Cal dir que el sistema educatiu a
Catalunya està organitzat en forma bilingüe.
El fet que l’escola tingui sentit per l’alumne és clau per la seva inserció
i perquè siguin efectives les activitats d’ensenyament i aprenentatge. Per això, es necessita l’ajuda de la
família (una actitud positiva) i professorat bilingüe. D’aquesta manera, la
comunicació a l’aula sempre està garantida.
Aprendre una llengua comporta moltes coses, però sobretot temps. L’alumne que s’incorpora ha de tenir
temps per poder transferir les habilitats lingüístiques que ja té
desenvolupades de la pròpia llengua a la de l’escola i, a la vegada, necessita
temps per poder progressar en el domini de la nova.
Les limitacions que té l’alumnat respecte la llengua de l’escola comporta
limitacions per aplicar activament activitats d’ensenyament i aprenentatge. Per tant, l’escola ha de reorganitzar el
seu programa i canviar objectius, per exemple. Així doncs, en el domini de la
llengua escolar, han de passar obligatòriament per diferents formes
d’interllengua en el camí del domini formal del català.
Perquè tot això es dui a terme, hem de
tenir en compte diverses consideracions: la pràctica educativa ha de reconèixer
i fer present la llengua familiar de l’alumnat, ja que així sabrem com va en el
seu procés d’aprenentatge, ja que la seva llengua materna és la matriu inicial;
la pràctica educativa amb la infància estrangera implica un ús del llenguatge i
una manera de fer contextualitzada, així s’estableixen interaccions entre
professorat i alumnat en activitats conjuntes; ha d’optimitzar els recursos
materials i humans que existeixen a l’escola per fer una pràctica més
individualitzada; per últim, la tasca cooperativa entre l’alumnat té una gran
importància perquè repercutirà en la possibilitat de generar ajudes mútues
entre iguals que els ajudarà a progressar lingüísticament.
2 preguntes per l’autor:
-
Què
hi ha dels alumnes que s’incorporen a l’escola amb una llengua estrangera i
que, a més, tinguin dificultats d’aprenentatge?
-
Què
més poden fer les famílies, a més de tenir una actitud positiva davant
l’escola, a l’hora d’ajudar al seu fill/a en el procés d’aprenentatge de la
nova llengua?
Valoració personal:
Les llengües estrangeres és un tema que
encara no havíem tocat, però que considero que és imprescindible i important
perquè ens trobarem en moltes situacions en què nens que no siguin
catalanoparlant i, inclús, castellanoparlants arribin a l’escola. Per tant, hem
de saber com reaccionar, què fer i quan fer-ho.
A més, és una lectura molt enriquidora i
motivadora a dur a terme tot el que ens explica i, a més, ens explica l’estudi
que van fer els dos autors durant dos anys a dos classes d’un centre. Així
doncs, el fet que ens posi un exemple pràctic i viscut en primera persona és
òptim, ja que així els lectors veiem com poden reaccionar tant professors com
alumnes davant aquesta situació.
A més, dóna importància a les famílies i
en el seu paper en l’educació dels seus fills i en el procés d’aprenentatge de
la nova llengua de l’escola, tenint una actitud positiva davant aquesta i
davant el centre, encara que m’hagués agradat saber com més podia ajudar a
l’escola el paper de les famílies.
Tot i això, se m’ha fet una mica difícil
trobar una relació amb les altres lectures perquè aquesta parla de la llengua
estrangera en particular, encara que veig que també parla de la interacció,
tant entre iguals (alumnat) com entre alumnat i professorat. Com he dit en
anteriors lectures, és imprescindible per adquirir el llenguatge i per
desenvolupar-nos personalment i professionalment. Amb la interacció entre
professors i alumnes és clar que aprendran moltíssim perquè els aportaran molts
aprenentatges significatius, però el fet d’aprendre entre iguals pot ser igual
o més interessant. Entre iguals ens entenem millor i podem saber on flaquegem
més o menys, per tant, al explicar les coses entre els propis alumnes poden
arribar a entendre millor les coses. Això m’ha passat a mi (i segur que a tots
els estudiants), per exemple algun aspecte de biologia – jo estudiava el
batxillerat científic – o, fins i tot, de les classes de català: pot ser no
entenies algun aspecte en concret que havia explicat la mestra, t’ho explicava
un company/amic de la classe o acabaves d’entendre del tot. Doncs això també
els passa als més petits.
Enllaç: He triat
aquest enllaç perquè dóna idees i arguments de com ensenyar una llengua
estrangera a aules de diferents graus, en aquest cas l’anglès. Parla de
fonaments didàctics, de donar temps, crear-los la necessitat de comunicar-se en
anglès, estratègies didàctiques, algunes metodologies a utilitzar...
Petita reflexió de la classe en anglès:
L’anterior sessió del divendres de maig,
va venir la Maria José Lobo a fer-nos la classe i els seminaris en anglès i, a
més, explicar-nos alguns aspectes de la introducció d’ensenyar aquesta llengua
en educació infantil.
Ens va fer saber que tenia molts
beneficis, com per exemple que tenen més predisposició a aprendre quan ho fan
des de petits, ajuda als infants a descobrir una nova cultura, ajuda a
desenvolupar el valor com la tolerància, tenen l’oportunitat de construir la
seva identitat social i cultural, etc.
També ens va explicar qui està involucrat
en aquest procés d’ensenyament: els infants i el docent. Pel que fa els nens,
han de ser receptius, curiosos, espontanis, amb ganes de participar, psicològicament
actius...; pel que fa el docent: els ha d’agradar el seu treball, han de ser
amigables i positius amb ells, disciplinats i respectuosos...
Així doncs, el llenguatge és necessari per
participar activament a la classe i la pròpia activitat ja el genera. Hem de
fer l’anglès la llengua de comunicació a l’aula, utilitzar el llenguatge
corporal i la veu per fer comprensible el nostre missatge.
Va ser una classe molt interessant, entretinguda
i enriquidora perquè des de batxillerat no em parlaven en anglès durant tota la
sessió. A més, la dinàmica que vam fer al seminari era divertida i va passar el
temps molt ràpid. Aconsello una sessió com aquesta a les futures companyes que
faran didàctica de la llengua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada