LECTURA INFÀNCIA ESTRANGERA I CONEIXEMENT DE LA LLENGUA A L'ESCOLA - LAIA PÉREZ MONTAÑO

PARAULES CLAUS

Llenguatge, immigració, pràctica educativa i infants.

ARTICLE 

En aquest article, l'autor narrà la situació que es troben a les aules de Catalunya amb la infància estrangera i el coneixement de la llengua curricular del centre.

A Catalunya existeix un bilingüisme entre el català i el castellà, els infants a l’escola han de parlar el català i a les seves llars molts parlen el castellà. Per tant, l’escola ha de tenir un sentit per als infants per a la seva inserció i que no mostrin actituds negatives cap a la llengua curricular.

Molts educadors estan disposats a comunicar-se en castellà amb els infants  de parla castellana a les llars, per tal de garantir la comunicació a l’escola amb la intenció de que puguin i vulguin acabar aprenent el català.

En canvi, pel que fa amb la infància estrangera és més complicat, ja que no tots comparteixen el mateix tret comú. És per això, que moltes escoles tenen un una aula d’acollida a la qual assisteixen aquests alumnes per buscar la seva incorporació mitjançant el desenvolupament de les habilitats conversacionals en la llengua del centre. Però, aquestes situacions amb els infants on no entenen les llengües del centre porten a unes limitacions als adults que comporten la impossibilitat d’implicar-se activament en les activitats d’ensenyament i aprenentatge al mateix nivell del grup classe i els han de proporcionar recursos específics per a aquests.

PREGUNTES AL AUTOR

-       Com un educador pot ajudar a tots els infants de manera activa?

-       Hi ha algun mètode específic per tractar aquestes situacions amb els infants que no coneixen la llengua curricular?

REFLEXIÓ PERSONAL

M’ha semblat molt interessant aquesta lectura, encara que m’ha semblat molt teòrica, m’hagués agradat que hagués mostrat una sèrie de pràctiques a seguir per tal d’ajudar a conciliar el ritme del grup classe amb el cobriment de les necessitats dels infants que no coneixen la llengua curricular del centre sense fer perdre la motivació per l’escola de cap d’aquests.

Des del meu punt de vista, crec que és una activitat molt difícil per part dels adults i que mai saps is realment el que estàs fent és suficient o no ho és.

A les primeres pràctiques que vaig fer a una escola, hi havia un infant a P3 que amb el pare parlava Francès, amb la mare Alemany i amb la cangur Anglès. Quan va començar l’escolarització havia d’introduir el castellà i el català. Era incapaç de comunicar-se amb nosaltres. Quan tenia la necessitat de comunicar quelcom anava a buscar el seu germà de P5 pe tal de que ens ho comuniques. Jo vaig estar des de setembre fins febrer i l’únic que vaig aconseguir que em digues van ser paraules soltes com “pipi”, “hola”, “bon dia”, “adeu”.

En aquest cas, mai vaig saber si realment el que feia era una bona