Lectura 7. Lectura compartida i estratègies de comprensió lectora en Educació Infantil.

Llamazares i Alonso-Cortés (2016)

Idees clau:

• Comprensió lectora. 
• Estratègies
• Activitats descontextualitzades
• Comprensió
  
  

Preguntes:

• Penseu que és positiu que els nens aprenguin a llegir quan encara no estan preparats?
• Quines tècniques usaríeu per comprovar que els infants han comprès la lectura?
• Quin paper té el mestre en aquestes activitats?

Resum:

La lectura és una eina molt important a Educació Infantil perquè està contextualitzada moltes vegades i mostra millors resultats en comparació amb les activitats de llengua escrita. 

Podem trobar dos lectures diferents i es diferencies perquè: 

• Lectura compartida; compartir una lectura amb alguna altre persona (família, professor, companys, infants...) ajudant així al desenvolupament cognitiu de l’infant.
• Lectura dialògica; realitzar una lectura dins de l’aula fent així que els infants interactuïn i arribin a les seves conclusions sobre el que han llegit. 

Estratègies abans de la lectura:

• Explicació de l’activitat per tal de activar els coneixements dels infants i cridar així la seva atenció.
• Establir objectius i propòsits.

Estratègies durant la lectura:

• Comprovar la comprensió de la lectura.
• Prendre decisions adequades al moment. 

Estratègies després de la lectura:

•  Resumir entre tots el conte perquè els infants acabin d’entendre.

Es poden trobar dos components en la lectura; la comprensió, que es vincula amb les habilitats lingüístiques , i la descodificació, que depèn del coneixement alfabètic. Per tant, se li ha de donar més èmfasi a la comprensió per fomentar així les habilitats lectores.

Opinió personal:

He decidit escollir aquesta lectura (ja que el meu grup aquesta setmana no en tenia d’assignada), perquè quan era petita m’apassionava la lectura. Estar asseguda al terra o al llit i que m’expliquessin un conte m’agradava molt. 

Durant les meves estades de pràctiques vaig llegir molts contes als infants i ara que conec diferents estratègies que la lectura m’ha proporcionat ho faré de manera correcta i entendré el perquè del que passa mentre l’explico. 

També ho podré fer servir a l’activitat de la setmana que ve on haig d’explicar a les meves companyes i al professor Xavier un conte a l’aula.

Lectura 8: el desenvolupament i autonomia Montessori. Martin i altres (2013)

Idees claus:

• Observació
• Autonomia
• Infant com a protagonista
• Desenvolupament de les capacitats
• Professor com a guia. 

Preguntes:

• Penseu que la metodologia tradicional hauria de començar a canviar i assemblar-se a la Montessori?
• Quin paper ha de tenir el mestre en aquestes activitats?
• Els infants com poden saber on estan els límits?

Resum:

La llicencia en medicina, Maria Montessori, va revolucionar tot el món educatiu a través de la seva metodologia d’ensenyament a les escoles en un període curt de temps.  

Va implementar la seva metodologia al complex cultural i esportiu Montessori – Palau on clarament es veia com l’infant era el protagonista i es movia amb total llibertat a través del moviment, l’experimentació i  l’expressió desencadenant així una autonomia personal. 

Perquè aquests nens assoleixin els coneixements i es desenvolupin de forma integral les seves capacitats, han d’estar en un ambient on tot estigui pensat i preparat perquè puguin aprendre per ells mateixos i per tant ha d’estar tot pensat donant resposta a totes les necessitats que tinguin els infants en el seu procés d’aprenentatge. 

El paper del mestre ha de ser  el de guia, preparar l’ambient i els materials necessaris perquè es desenvolupi l’activitat i no ha d’intervenir. També ha de tenir el paper d’observador, Maria Montessori va donar molta importància al fet d’observar ja que ho considerava una eina fonamental per poder conèixer a cada infant fent-se així capaç d’adaptar-se a les necessitats específiques de cada infant i del grup. 

Comentari personal:

Des del meu punt de vista, l’escola tradicional d’avui dia, hauria de començar a assemblar-se a la metodologia creada per Maria Montessori, tot i que aquest canvi actualment, seria molt difícil perquè molts dels mestres ja estan acostumats a les seves pràctiques i no estan receptius al canvi. Però des de les noves generacions de mestres, hauríem de propulsar aquest canvi. 

També cal que els mestres observin tot el que passa i no passa a l’aula, ja que així podran conèixer molt més als seus alumnes i podran comprendre’ls i ajudar-los en tots els aspectes i no només avaluar de forma numèrica.

Lectura 6: grups interactius al final de l'etapa.

LECTURA 6: GRUPS INTERACTIUS AL FINAL DE L’ETAPA. Zugazaga (2013)

Idees claus:

• El treball cooperatiu
• La importància de les famílies 
• Grups interactius
• Atenció a la diversitat.
• Individualitat

Preguntes:

• Per què no ho realitzen a altres etapes educatives i ho fan únicament als 5 anys?
• Qui va ser la persona que va proposar aquest projecte?
  
  

Resum:

L’escola Maiztegi ubicada a Biscaia, realitza un projecte de grups interactius amb infants de p-5 des de fa 4 anys, i s’ha desenvolupat amb molt d’èxit.

La idea va sorgir perquè es van plantejar el fet d’organitzar l’aprenentatge a l’aula d’una forma diferent a la tradicional i van tirar endavant amb la idea que van tenir. En un principi, se’ls va fer difícil ja que les famílies no estaven gaire receptives davant aquests canvis, tot i així, van aconseguir reunir a un nombre petit de voluntaris, i en comparació amb ara, aquest a augmentat de forma significativa. 

El projecte es desenvolupa en 3 grups de 5 persones cadascun i es reuneixen una tarda a la setmana, fent així que cadascú aprengui de si mateix però el que interessa en aquestes dinàmiques és aprendre també dels altres. 

L’autonomia és un altre aspecte molt important d’aquest projecte i a través de la rotació que realitzen els grups per les diferents activitats es treballen aspectes com el coneixement, l’autonomia anteriorment dita així com també les diferents àrees instrumentals. Es compta també amb un voluntari que guia les activitats i a més fa un informa avaluant el desenvolupament de l’activitat. 

També tenen molt en compte la diversitat i la individualitat de cada infant per tal d’aconseguir un desenvolupament integral del nen. 

Comentari personal:

Tot i que ja coneixia els grups interactius perquè vaig realitzar les pràctiques a un centre on hi desenvolupaven aquest projecte, m’ha agradat el fet que les famílies s’involucrin i siguin voluntaris. Moltes vegades no es senten partícips de les activitats que realitzen els seus fills a l’escola i és una manera de treballar en xarxa.
Recordo quan a la meva escola venien les famílies a realitzar alguna activitat amb nosaltres, i tots estàvem molt contents i receptius per realitzat l’activitat. Per tant, penso que les famílies haurien d’estar més involucrades en les diferents dinàmiques als centres. 

Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció és el fet que només ho realitzin un dia a la setmana i només amb tres grups si els resultats han estat tan positius. Sé que és complicat realitzar-ho a tots els cursos, però això crea una mica de desigualtats respecte els altres companys del centre. 

 En definitiva, més escoles haurien d'introduïr projectes com aquest al seus programes.