LECTURA 2: El rincón del juego simbólico: el supermercado. Vega, C.

LECTURA 2: El rincón del juego simbólico: el supermercado. Vega, C.

RESUM:

Aquesta lectura proposa un procés d’incorporació d’un nou material educatiu dins l’aula. Un grup d’educadors es plantegen introduir un supermercat dins l’aula,  però el joc està pensat per ser introduït amb molta cura tant pel que fa a l’espai com pel que fa als materials. D’aquesta manera busquen crear un espai de joc el màxim segur i educatiu pels infants.

El text ens explica el procés pedagògic que han utilitzat per tal d’introduir el supermercat a l’aula. Han apropat els infants al supermercat per tal de conèixer la realitat d’aquest. En segon lloc, un cop familiaritzats amb el context els han apropat el material que s’hi troba en aquest. Aquest material no és senzill i bàsic sinó que ha estat elaborat i pensat per ser el màxim atractiu possible per als nens i nenes.  A continuació, mica en mica els hi van introduint les normes del joc, i un cop familiaritzats comencen a jugar; si algun infant la mestra veu que no ho ha entès s’apropa per explicar-li. Introdueixen elements que els permetin introduir els nombres, com la caixa enregistradora o els cistells o bosses.

L’espai de joc busca la polivalència de l’espai, on els nens puguin desenvolupar-hi aquell joc que més els hi agradi, com per exemple el de pares i mares.

Finalment, ha arribat el moment de recollir, un moment al qual també hi volen donar cert valor, per tal que sigui un aprenentatge més.

IDEES CLAUS:

·         Els racons de jocs simbòlic  aporten aprenentatges molt significatius als infants ja que els poden situar en un context real

·         El paper del mestre ha de ser observador, veure el procés des de l’inici, quin ús en feien abans, com interactuaven i com ho fan ara

·         La importància de valorar el joc simbòlic amb la seva globalitat

PREGUNTES A L’AUTOR/A:

·         Creus que els materials dels espais del joc simbòlic és important que vagin variant o que sempre siguin els mateixos?

·         Creus que seria enriquidor deixar materials inespecífics amb materials concrets per tal que fessin “volar” la imaginació?

REFLEXIÓ:

Valoro molt el joc simbòlic, i tot el que això aporta els infants. Penso que són espais que si estan cuidats i pensat poden aportar molt coneixement i experiències educatives positives als infants. Els centres que els cuiden es nota i els nens i nenes els gaudeixen. 

Lectura Vega, Silvia

Un racó del joc simbòlic: El supermercat 

Font

Idees Claus:

-  Els beneficis del supermercat com a racó de joc

- Habilitats dels educadors per treure el major profit dels racons.

-  El rol de l’educador/a en el racó del supermercat.

-  Recursos i coneixements per avaluar aquest racó.

Resum:

En aquest article, viatgem a l'escola infantil Bambi, Barcelona. La lectura ens explica com les educadores d'aquesta escola bressol posen en pràctica (a la classe d'infants de 2-3 anys) el racó del supermercat durant el segon trimestre del curs: primer explica tots els objectius i els continguts que poden arribar a treballar amb aquest racó, més endavant expliquen quines estratègies utilitzen i quines activitats d'aprenentatge fan, a continuació parla sobre les orientacions didàctiques que s'han de tenir en compte abans d'oferir la opció d'aquest racó als infants de l'aula, i finalment acaba parlant sobre la manera d'avaluar aquest racó.

Els continguts que es poden treballar són aprenentatges molt significatius pels infants, i els objectius es poden adaptar a les edats i les capacitats de cada infant. Explica estratègies com: anar a un comerç real del barri a comprar i després reflexionar i exposar entre tots les seves impressions, derivar l’activitat del supermercat en altres que continuen una vegada acabada la compra, aprofitar el fet de recollir el racó per classificar el material o en comptes d’utilitzar només joguines, posar-ne alguns aliments naturals. Abans de començar a fer l’activitat, també explica com organitzar l’espai, el material, el temps de l’activitat i la permanència dels racons. I per acabar, l’avaluació: que es basa en l’observació de converses, actituds, conductes, deduccions, etc.

Comptat i debatut, parla de la importància i de les possibilitats del supermercat com a racó de joc, utilitzant exemples d’una classe amb infants d’entre 2 i 3 anys.

Preguntes per l’autor:

·  1. A la lectura s’explica que els infants estan el temps que ells volen (les educadores decideixen deixar de jugar quan els veuen cansats), però no tots els infants tenen el mateix ritme. Per tant, en quin moment l’educador decideix que s’ha acabat el temps de joc i es passa a jugar a una altre cosa?

·   2. Quan els infants juguen a això, només tenen aquesta opció o poden jugar cadascú amb allò que vol?

·   3. En quin moment l’educador deixa el seu rol de jugador per el rol d’educador?

Comentari personal:

Personalment, crec que el treball per racons pot prendre una importància rellevant en els infants d’aquestes edats, però potser s’hauria de deixar més marge de maniobra als infants per jugar amb allò que ells vulguin, i per tant, oferir diversos racons d’aprenentatge dins l’aula. La gran majoria de racons es treballen molts continguts, però poques vegades es treballa la psicomotricitat des dels racons, és per això que a continuació deixo un enllaç que porta a un bloc de Jordi Tuset i Antonn Ribas, on parla de la psicomotricitat en racons de joc.

Font de la fotografia
Blog de Jordi Tuset

Lectura 2: "Un rincón del juego simbòlico: El supermercado"

Un racó del joc simbòlic: El supermercat – Vega (1991)

Idees Claus:

• La reproducció de situacions de la vida quotidiana com a estrategia per a que els infants aprenguin i juguin espontàniament- Els beneficis del racó del supermercat per al joc simbòlic
• El rol de l’educadora en el racó del supermercat.
• Habilitat dels mestres per treure tot el profit de tots els racons.

Resum:

En aquest article, Silvia Vega ens presenta els racons com un recurs per a que els infants aprenguin i juguin de manera espontània reproduint situacions que es trobaran durant la seva vida quotidiana. L'autora ens transporta a l'escola infantil "Bambi" de Barcelona. Allà les mestres van decidir, a partir d'una vivència personal, portar a l'aula dels racons (que ja tenien) el racó del supermercat durant el segon trimestre del curs.

Realment, les educadores fonamenten la seva elecció amb un seguit d'aspectes i d'objectius que es poden aconseguir mentre els infants juguen en aquest racó, i ens demostren que es molt beneficiós per al seu desenvolupament. A més, ens parlen sobre les orientacions didàctiques que s'han de tenir en compte abans de portar a terme aquesta activitat a l'aula, i finalment acaba parlant sobre la manera d'avaluar el racó.

A banda de realitzar les activitat pròpies d'un supermercat a l'aula, l'autora ens explica quines estratègies fan servir per fonamentar els continguts que tracta aquesta activitat com: anar a un comerç real del barri a comprar i després reflexionar i exposar entre tots les seves impressions, aprofitar el fet de recollir el racó per classificar el material o en comptes d’utilitzar només joguines, posar-ne alguns aliments naturals. També esmenta com organitzar l’espai, el material, el temps de l’activitat i la permanència dels racons.

Finalment, ens parlen sobre l’avaluació que es basa en l’observació de converses, actituds, deduccions, etc., i és molt important per esbrinar si aquells objectius inicials s'han arribat a complir i quins no, per saber que hem de continuar fent en futurs racons i que hem de canviar per millorar encara més la seva inferència en el desenvolupament dels infants.

Preguntes:

• A la lectura s’explica que el racó del supermercat era una activitat pràcticament diària, de manera que.... No és massa pesat per als infants jugar tots els dia (o quasi) al mateix joc?
• Quan els infants estan jugant als racons, només tenen l'opció del supermercat o disposen de diferents racons per escollir?

· 

  Reflexió:

Considero que els racons són una eina molt valuosa que ajuda a desenvolupar les diferents competències i capacitats dels infants. Crec que és una maners més lúdica d'aprendre coneixements, que motiva als més petits. Els fa sentir els protagonistes del seu propi aprenentatge, ja que amb autonomia tenen poder de decidir allò al que volen jugar. A més, el fet de que aquests racons reprodueixin situacions de la vida quotidiana els ajuda a generalitzar coneixements, és a dir, a aplicar els coneixements apresos a l'aula en el seu dia a dia. Finalment dir que, segons el eu parer, tots els infants haurien de tenir la possibilitat de gaudir d'una aula amb diferents racons(més o menys elaborats segons les possibilitats de l'escola) per experimentar.  

Enllaços d'interès
Com a interès personal he trobat un document sobre les intel·ligències múltiples a l’aula d’educació infanti i primer cicle d’educació primària que desenvolupa el treball per racons durant aquestes edats. A continuació deixo l'enllaç per si a alguna us interessa la lectura.  

Lectura II. Vega, 1991. Un rincón el juego simbólico: El supermercado

1) BREU RESUM

A l’aula d’educació infantil podem trobar molts tipus de racons del joc simbòlic: les construccions, la perruqueria, la consulta del metge, la cafeteria... però en el cas de l’escola Bressol Bambi reprodueixen un dels establiments més representatius i possiblement freqüentats per la majoria dels infants de l’aula, es tracta del supermercat. En aquest racó, principalment, es poden treballar continguts com l’alimentació i les normes socials de la compra-venta. 


 

Silvia Vega, l’autora d’aquest article, explica de forma molt estructurada, tota una unitat de programació des de la idea inicial fins a l’anàlisi de la posada en pràctica a l’aula. Així doncs, la metodologia que se segueix per dur a terme aquesta activitat consisteix a  l’organització per racons d’activitat, l’observació del joc lliure i espontani dels nens i nenes, les intervencions puntuals de les mestres i l’organització d’alguna activitat dirigida per part dels/les docents. 

A continuació, Vega descriu la importància que van prendre les famílies a l’hora d’aconseguir els materials necessaris pel racó (ampolles buides de llet, pots de xampú...). A més a més, incideix en la consciència que prenen els pares i mares de l’interès que tenen aquestes activitats si se’ls fa partícips. Tanmateix, el material disposat al racó del supermercat ha d’estar presentat amb premeditació per tal que sigui atractiu per als infants. 

Finalment, és interessant destacar altres aspectes sobre els quals s’emfatitza:

• Deixar als infants que s’apropin al joc i experimentin amb els materials abans d’explicar les normes bàsiques. 
•   L’avaluació de l’activitat i dels infants durant el joc.
• L ’observació atenta del docent. Es tracta d’una observació prèvia i durant el transcurs de l’activitat. El/la educador/a observa al nen/a amb una  sèrie de consideracions: té una actitud observadora cap al racó?, és actiu i desenvolupa joc espontani? ...

2) TRES IDEES CLAU

• Quan l’educadora observa que hi ha infants aliens al joc i vol que entrin a jugar, no els obliga ni els persuadeix sinó que empra estratègies més subtils per a apropar-los. Per exemple, es posa a jugar ella també. 
• Participació dels pares de tot el procés que es viu a l’escola. Que les famílies no vegin el joc dels seus fills a l’escola com pur entreteniment sinó que siguin conscients de l’aprenentatge que els seus fills obtenen a través d’aquestes activitats.
• Observació constant per part del docent: per saber com orientar el joc, per a observar quan l’activitat deixa de tenir importància per als infants, etc.

3) PREGUNTES A L'AUTOR/A

• Quins recursos pot prendre el docent quan els infants no s’autoregulen i no respecten el material proposat?  

5)REFLEXIÓ PERSONAL

Des del meu punt de vista, aquesta lectura és realment útil ja que penso que és un bon exemple a considerar abans de fer una activitat de joc simbòlic a l’aula. M’ha agradat especialment com l’autora d’aquest article parla dels infants i el respecte que demostra cap a ells. Per exemple, quan els infants mostren desinterès per l’activitat, la/el educador/a busca estratègies subtils per tal que s’apropin pel seu interès i no pel del docent. Així mateix, Vega transmet la importància que té el joc simbòlic per a l’aprenentatge dels infants, i a més a més, intenta fer arribar aquest missatge als familiars (els quals podran involucrar-se en les activitats que es duen a terme a l’escola i valorar la seva necessitat i importància).

Lectura de Vega “el Rincón del juego simbólico”

Idees clau:

·         El desenvolupament dels infants dins del joc simbòlic.

·         Com és relacionen els infants amb els altres, amb el material i amb l’espai.

Resum:

Aquesta lectura ens parla de com una grup d’educadores organitza un supermercat, per fomentar el joc simbòlic per a infants de 3, 4 i 5 anys. Aquest joc està pensat i preparat amb molta cura de l’espai i dels materials que se’ls oferirà a les nenes i als nens per aconseguir un entorn segur i de confiança.

Aquest text, està explicat pautat ordenadament, tots els passos que l’educadora ha fet servir previs a la activitat i posteriors aquesta. Abans de començar a jugar al supermercat, les mestres situen als infants en el context, i es fa una primera recerca del que és el supermercat. Quan ja són conscients d’on parteix el grup, fan una primera sortida al mercat, per visitar i aprendre més sobre el supermercat.

Quan els alumnes/as ja tenen una mica més de coneixement sobre aspectes bàsics del supermercat, els infants comencen a familiaritzar-se amb el material que utilitzen al supermercat. Aquest material està molt pensat, és atractiu, hi ha material natural (fruites de veritat), la majoria dels materials són reciclats, i tenen la possibilitat d’oferir a l’alumne nous paradigmes d’aprenentatge.

Un cop les normes i les explicacions del joc, queden enteses per els infants, l’educadora deixa fer als infants perquè siguin ells els que es desenvolupin amb l’activitat. Si veu que algun alumne no està gaire interessat en el joc, l’educadora fa servir les seves estratègies per poc a poc encaminar-lo cap al joc.

A mida que les nenes i els nens prenen el rol de comprador o venedor van descobrint, diferents conceptes com dins-fora o de quantitat o números. La caixa registradora i la bossa són materials pensants per fomentar aquests aspectes.

Per altra banda, l’espai també està pensat per acollir els infants. A més a més, aconsegueix que els infants es despleguin amb altres jocs simbòlics com jugar a pares i mares.

Finalment l’activitat finalitza amb la recollida del mercat. Els educadors fan molta consciencia amb aquesta paprtt, i explica qu e els nens i les nnes responen bé. 

Preguntes a l’autor:

·         Com s’actua davant de necessitats educatives especials? Hi ha adaptacios?

·         Creus que els existirà conflicte amb els infants de quan els el moment de jugar amb el menjar o quan és l’hora de menjar.

RESUM:

Aquesta lectura ens mostra una unitat de programació que es basa en el joc simbòlic. Concretament, en una aula de 2-3 anys on s’ubica un espai que simula un supermercat. Amb aquest, ens mostra quines àrees curriculars es treballen i també quina funció pot desenvolupar l’infant dins del joc simbòlic. 

Tot i això, aquest espai no s’ha incorporat sense estudiar-lo anteriorment, és a dir, abans de establir-lo van pensar en la manera de fer-lo atractiu,tenir en compte els nivells evolutius dels diferents infants i fer-lo motivador. A més, es van haver d’establir diferents objectius que han d’assolir el infants de l’aula. Com per exemple;

• Conèixer les qualitats que es poden percebre pels sentits.
• Reproduir escenes quotidianes.
• Valorar la funció social del supermercat
• Possibilitar l’autonomia
• Aprendre a realitzar activitats de forma autònoma i també en grup.
• ...

IDEES CLAU:

• El paper del mestre ha de ser d’observador únicament i també ha d’avaluar l’espai i el desenvolupament dels infants.
• Aquest joc ens permet que els infants desenvolupin un vocabulari concret i especial del supermercat i s’organitzin ells mateixos de forma autònoma en el lloc tot resolent els seus problemes.
• Ajuden a situar als infants en contextos reals i propers.

PREGUNTES A L’AUTORA:

• Com es sap si aquest espai de joc complirà tots els objectius anteriorment plantejats?

COMENTARI PERSONAL:

Segons la meva experiència trobo que els racons de joc simbòlic estan molt bé però han d’anar variant ja que moltes vegades,quan ja han interaccionat molt amb aquest espai no en fan cas i s’hauria de pensar un altre amb uns altres objectius per anar assolint diferents coneixements.

Lectura II (IV). Un rincón del juego simbólico. El supermercado.

Resum de la lectura

En aquest article de Vega (1991) es mostra com s’ha estructurat i com s’ha posat en pràctica un racó de joc simbòlic amb la temàtica del supermercat. Es tracta d’un treball interdisciplinar que es realitza a través del racó. Es promou el joc lliure en els racons d’activitat, amb l’actuació puntual del docent. S’afirma que el joc fins als 6 anys, és el mitjà idoni de tot procés educatiiu. Per crear un racó de joc s’han d’afavorir elements que els permetin reproduir situacions que formen part de la seva realitat pròxima. 

S’expliquen les consideracions que cal tenir en compte a l’hora d’organitzar un racó:

- Moment evolutiu + interessos del grup

- Preparació del racó per tal de despertar la motivació dels infants

- Disposició del material

- Observació (activitat individual, grupal, grau de simbolitzció, dificultats, elements de joc...)

S’expliquen els objectius i continguts de la unitat. (es mostra un quadre de les àrees i continguts que s’hi treballen).

A continuació es fa una relació de les estratègies i activitats d’aprenentatge que es desenvolupen amb aquesta unitat. Entre d’altres, podem trobar l’evocació d’experiències, a través de la conversa.

S’explica de quina manera es van organitzar per aconseguir els materials per tal de poder engegar el racó del supermercat. Es fa èmfasi en que la participació dels pares a l’hora d’aconseguir els materials és molt important, ja que és aleshores que els pares i mares se n’adonen de la importància i de tot el que es treballa amb els racons de joc.

Es puntualitza que el moment de recollir és important, ja que es reflexiona sobre la necessitat de recollir i d’ordenar, mitjançant la classificació dels materials, etc.

Es donen unes orientacions didàctiques per saber com organitzar un racó de joc simbòlic, i a continuació es fa una mostra de les reaccions que han recollit de l’experiència mitjançant un fragment d’allò que l’educadora ha documentat en el seu diari d’aula.

Es donen una sèrie de recomanacions sobre la manera com presentar els materials, de manera que sigui atractiu per als nens i nenes

Finalment ens parla de la organització del temps de joc, de la permanència dels racons, de l’avaluació i dels aspectes a observar i tenir en compte a l’hora d’organitzar un racó.

Les tres idees clau que destacaria d’aquest text són les següents:

- Els racons de joc són una bona oportunitat per desenvolupar les competències relacionades amb la llengua oral amb els infants.

- El joc és la millor eina per generar situacions d’aprenentatge, on el docent té la responsabilitat d’observar amb rigor per poder extreure la màxima informació possible.

- El joc simbòlic és significatiu per als infants perquè és una manera en què poden representar escenes de la vida quotidiana i del seu entorn més proper.

Pregunta que plantejo a l’autor

- L’aprenentatge mitjançant els racons de joc és vàlid per a qualsevol grup d’alumnes, o hi ha la possibilitat que amb algun grup-classe no es pugui dur a terme degut a alguna circumstància "x"?

Comentari personal

Considero que el joc és la millor eina per generar aprenentatge en els infants, sobretot durant els primers anys de la seva vida.  Crec que és una eina potent doncs els nens i nenes aprenen d’una manera molt natural, respectuosa i molt rica. Està clar que tot ha d’estar molt pensat, i disposat d’una manera que realment es generin situacions de conversa, de diàleg. També on es generin interrogants, reflexions i dubtes. És així com es dóna realment l’aprenentatge. No s’hi val el jugar per jugar, sinó que el docent s’ha d’encarregar que hi hagi un rerefons, que les situacions de joc siguin significatives per als infants, per tal que els imputs que rebin esdevinguin oportunitats d’aprenentatge. M’ha agradat molt com tenen organitzat aquest racó de supermercat de l’escola bressol Bambi. Trobo que està tot molt pensat, reflexionat i molt estudiat per tal que els infants puguin aprofitar-ho al màxim. Tot pensat al detall per tal que s’hi puguin generar espais de conversa, espais on els infants puguin anar desenvolupant dia a dia les seves destreses, i puguin anar ampliant el seu vocabulari, així com interioritzar el fet que no es parla de la mateixa manera a tot arreu, sinó que la nostra manera de parlar varia en funció del context en què ens trobem.

Font: http://p4afontirroig.blogspot.com.es/2012/05/inauguracio-del-nostre-supermercat.html

Lectura II. Vega, 1991. Un rincón el juego simbólico: El supermercado

Resum:

Aquesta lectura parla de la creació d'un racó que enriqueixi el joc simbòlic i l'abstracció, en aquest cas el supermercat. L'autora Sílvia Vega, parla d'un espai de formació global basat en l'aprenentatge a partir del joc espontani, ja que a partir dels dos anys els infants comencen a imitar situacions presents en la quotidianitat. Ella defensa l'aprenentatge a través dels racons perquè afavoreix l'autonomia, la motivació i són activitats flexibles que permeten treballar en dualitat: individualment i grupalment. A més es donen zones de desenvolupament pròxim, de manera que realment existeix una potencialitat educativa en aquest tipus de joc.

A continuació l'autora parla de certes estratègies que utilitzen per a dur a terme el que s'ha esmentat anteriorment. En concreció anomena: la necessitat d'evocar situacions quotidianes i saber quins coneixements previs tenen els infants, anar a visitar un comerç real, iniciar el joc de simulació on l'educador és el venedor, presentar el joc organitzat amb normes, l'abastiment del supermercat amb productes reals, la importància d'introduir nocions quantitatives al joc i el fet de recollir com a part d'aquest mateix.

Fent referència a l'espai, explica que prèviament s'ha fet un estudi d'aquest. Ha de ser una zona àmplia i de lliure disposició, amb mobiliari atraient i suficient material per a tothom. Pel que fa al material dóna vida a aquest supermercat, tracten que sigui reciclar o reutilitzat. És per això que animen a les famílies i als mateixos docents a ser partícips d'aquest procés educatiu aportant material del qual se'n pot fer ús durant el joc.

L'autora també destaca la interacció entre el grup d'iguals. Inicialment, es basava en la inspecció de productes i la propietat dels materials presentats. Fa èmfasi en el joc simbòlic, que és totalment individual. Amb el pas del temps els infants aprenen el vocabulari de la temàtica de l'alimentació i assimilen, l'organització, les normes i certes habilitats socials. A partir d'aquestes es produeixen les regulacions i els intercanvis de rols. Finalment, Vega recomana mantenir el supermercat durant un període de temps llarg, perquè dóna temps als infants per a situar-se en el nou espai i inspeccionar-lo amb seguretat i confiança.

Punts claus: 

• És molt important preguntar als infants les seves experiències prèvies, ja que donen al docent una base per a iniciar i afermar els nous coneixements. A més, permet ancorar-los a una base emocional i a un record compartit.

• Recau molta més importància en el procés que en el resultat.

• Cal respectar l'espai i el material, tenint en compte com els infants interactuen amb aquest. La implicació de tota la comunitat educativa fa d'aquesta zona un ambient confortable i atractiu.

Preguntes clau:

• Quin tipus d'adaptacions es farien per assegurar que tothom rep una atenció individualitzada, ja siguin envers l'atenció a la diversitat o respecte a les necessitats educatives especials.

• M'agradaria saber quins tipus de materials prioritzen: fusta, plàstic, roba... i per què? Es té en compte, per exemple, els beneficis psicomotrius?