Visita d'en Pere Peris: els contes a educació infantil

Aquesta sessió va resultar ser diferent de totes les altres, ja que vam poder gaudir de la presència d'en Pere Peris.

En un inici ens va parlar de la diferència existent entre el que és el joc i el treball en el món humà, deixant-nos veure que en tot moment, tant adults com infants, hem de poder gaudir de moments lúdics i que, alhora, aquests també es poden emprar per a aprendre i treballar.

D'aquesta manera, ens va explicar que una molt bona manera de treballar la immersió lingüística en els infants és per mitjà de situacions simulades, contextualitzades i significatives pels/per les alumnes, per tal que puguin entendre i conèixer la funcionalitat dels aprenentatges que adquireixen i que, després, els hi seran necessaris socialment.

Per aquest motiu, en Pere Peris ens va remarcar clarament la importància que tenien els materials que utilitzàvem com a docent, donant especial menció als contes. El motiu principal de fer protagonista a aquest material recau en el fet de veure les múltiples i diverses funcions que poden tenir, alhora veient que també tenen gran rellevància el paper de les emocions a l'hora de tractar aquest material.

Sense dubte, es tracta d'un material idoni per tractar conceptes i temes socials que poden resultar incòmodes per a moltes persones o de difícil parla. Amb els contes, els infants entenen, imaginen, senten i gaudeixen, per aquest motiu els resulten tan atractius i desitjables. Cal, per això, que com a docents sapiguem mantenir aquest desig lector al llarg de totes les etapes educatives dels infants.

Per últim, voldria afegir que em va agradar el detall de la targeta que ens va donar en Pere Peris on es podia llegir de manera clara i fluida: "Hablar es una necesidad, pensar es un arte".

Lectura 9: "Lengua oral en aulas multiculturales y plurilungües en Educación Infantil" - Catalina Barragán (2002)

Idees principals

- Veure la multiculturalitat i el plurilingüisme com a una font d'aprenentatge.

- Estratègies i mètodes per a afrontar les possibles dificultats comunicatives.

Resum

Aquest text escrit per Catalina Barragán ens mostra els handicaps que actualment es viuen en una societat on l'emigració i la immigració està a l'ordre del dia, essent la principal causa d'aules multiculturals i plurilingües. La llengua oral, així, es veu afectada, sobretot a l'etapa d'educació infantil, donant lloc a dificultats comunicatives a l'aula, tant per part dels infants com dels/de les mestres.

Tornant a l'abans esmentada migració, veiem com dins d'una mateixa aula trobem infants amb llengües maternes diferents i costums socials i culturals molt diversos entre si. És per això que l'autora defensa i exposa unes actituds i estratègies clau a l'hora de donar la benvinguda a aquests infants i a l'hora de treballar amb ells/es, per tal d'evitar a tota costa l'exclusió i marginació de qualsevol dels infants per motius xenòfobs o de qualsevol altra índole.

Així, les estratègies i actituds que més han quedat remarcades serien la postura comprensiva, que facilita que les nostres paraules siguin enteses de manera que no només s'abasta l'expressió oral, el fet de mantenir una actitud humil i sense prejudicis, per donar a entendre als discents i a les famílies que tothom és benvingut i partícip dels aprenentatges, i observar tot de manera crítica i analítica amb l'objectiu d'aprendre de les altres persones de l'aula i juntament amb elles.

Encara i així, anteriorment a la seva aplicació pràctica a l'aula del centre, hem de poder valorar quina posició i actitud ocupa el centre pel que fa als aprenentatges lingüístics. Si l'ambient no és idoni per a l'aplicació d'aquesta nova actitud enfront del plurilingüisme, la feina se'ns pot tornar una càrrega massa gran i, possiblement, poc i mal valorada per la resta de la comunitat educativa.

Preguntes

- Quan l'ambient no és l'idoni per a dur a terme aquest canvi actitudinal, s'abandona el projecte i es segueix treballant de la manera tradicional o hi ha alguna altra opció?

- Quan no hi ha manera ni física ni lingüística de comunicar-se amb un infant, com s'estableix l'acte comunicatiu per entendre's l'un a l'altre?

Reflexió

Aquesta lectura tracta un tema en el qual m'he vist força immersa durant les pràctiques de la Universitat tant durant el curs de primer com el de segon.

Les meves experiències, val a dir, es poden classificar en dos grups. Per una banda tenim les bones experiències o records, que estan més lligades a les pràctiques viscudes enguany a l'escola bressol GranVia Mar de Castelldefels, mentre que les males experiències es troben formades de manera principal per les viscudes l'any passat a sisè de primària a l'escola Pau Casals de Sabadell.

En el meu curt camí de l'experiència docent vaig veure, com a espectadora directa i participant, el que provoca o s'esdevé del plurilingüisme a l'aula, tant en l'educació infantil com en la primària. Així, vaig ser testimoni de moments com el d'una mestra adaptant-se als diferents idiomes i establint una comunicació basada en els gestos amb infants de països diversos, com de moments en els quals un infant quedava segregat dins de la mateixa aula al no haver-hi ningú que pogués fer d'intèrpret per establir una comunicació viable.

Essent aquests els records que tinc de la multiculturalitat i el plurilingüisme, trobo les estratègies o actituds que exposa la Catalina Barragán com a indispensables en comptes d'opcionals depenent del context. Tots els infants tenen dret a ser entesos i a expressar-se amb la gent que els envolta, independentment de la seva procedència o idioma.

Lectura 8: "Los proyectos de trabajo y el aprender a aprender en Educación Infantil" - L. Carbonell i M. Gómez del Moral (1993)

Idees principals

- Treballs per projectes com a eina de treball.

- Activitats guiades pel diàleg constructiu i la funcionalitat.

Resum

En el text realitzat per L. Carbonell i M. Gómez del Moral es presenta un projecte d'escola que potencia i reafirma els tres pilars del coneixement educatiu formal, essent aquests els/les mestres, els/les alumnes i el coneixement.

D'aquesta manera, aquest nou projecte es fonamenta en el diàleg constructiu, el qual només és el primer pas d'una cadena més llarga per mitjà de la qual s'adquireixen nous coneixements i s'acoblen als mapes cognitius i mentals que ja es tenien. El procés no és tan difícil d'explicar com de dur a terme, es basa a crear un desequilibri en els mapes cognitius que doni lloc a una reconstrucció d'aquests, millorada, més àmplia i superior.

Aquest procés es basa en una forma cíclica i contínua que engloba tot el plantejament curricular de l'escola, on tots es beuen immersos i hi són còmplices. El treball per projectes porta a pensar, així, en què els coneixements i continguts han d'entendre's i tractar-se d'una manera globalitzada i transdisciplinària. És clau el fet d'animar als alumnes a dur a terme tots els passos que aquest mètode comporta, on siguin ells i elles qui prenen les decisions al llarg de tot el desenvolupament. Per aquest motiu, és el/la mestre/a l'encarregat/ada de dur a terme una seqüència didàctica que doni resposta i contempli totes les possibles situacions d'una manera eficient, inclusiva i adaptada, per tal d'acompanyar i ajudar els infants a veure la significativitat funcional dels aprenentatges que adquireixen i que, més endavant, necessitaran per acoblar-se en una societat canviant i plena d'oportunitats dirigides a nous aprenentatges.

Com a conclusió, veiem que els aprenentatges i conceptes s'enfoquen des d'un punt de vista que intenta, per mitjans diversos, que els infants vegin, trobin i descobreixin el sentit d'aprendre aquests nous conceptes, una idea lligada a la corrent constructivista del coneixement.

Preguntes

- Amb aquesta nova manera d'aprendre i ensenyar, es pot donar resposta de manera eficient i vàlida a totes les diversitats i necessitats que puguin tenir els/les alumnes?

- Què passa quan, en treballar els conceptes d'aquesta manera, que requereix una gran inversió de temps, no dóna temps a tractar tot allò que marca el currículum?

Reflexió

Arran d'aquesta lectura, he pogut conèixer amb més profunditat el que significa i implica treballar per projectes a l'aula. La manera de treballar i entendre els aprenentatges així com els infants m'han cridat força l'atenció, d'una manera positiva.

Alhora, però, no puc evitar que certa por a allò desconegut m'envaeixi, essent el motiu principal el meu paper de mestra. El fet de no haver viscut mai l'experiència de treballar per projectes abans, des d'un punt de vista discent, o d'haver vist l'acció de referents seguint aquesta metodologia, em porta a pensar que, en el cas hipotètic d'haver de fer de mestra i haver de treballar per projectes, no sabria ben bé com organitzar tots els conceptes, recursos o, simplement, com dirigir-me als/a les alumnes.

Encara i així, sé que la curiositat en el meu cas es sobreposa a la por a allò desconegut i que, si m'hi veiés en un cas pràctic, no em veuria del tot perduda i desorientada, ja que, gràcies a les lectures i a altres matèries que m'han impartit a la universitat, hem tractat la metodologia de treball per projectes.

Lectura 7: "La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo" - S. Sánchez Rodríguez i C. González Aragón (2016)

Idees principals

- L'assemblea com a eina de treball grupal.

- Paper dels estereotips i prejudicis en la nostra vida.

- Límits de la intervenció docent en aquest procés.

Resum

En el text escrit per Sánchez Rodríguez i González Aragón es mostra, com a eina i mètode de treball en els centres, l'assemblea. Per això, en un mètode on el respecte és la base, cal deixar de banda els estereotips que estan enllaçats amb les habilitats i capacitats dels/de les alumnes i de la societat que veiem reproduïts de manera directa o indirecta en els infants de cada generació.

Així, tenint en compte que es tracta d'una eina que potencia la comunicació lingüística, social i cívica entre infants i entre adults i infants, podem entendre aquest concepte d'assemblea com a mètode. Aquesta  eina, cal esmentar, requereix la intervenció d'un/una mestre/a perquè optimitzi el mètode de la millor manera possible. Cal que el/la docent exerceixi una funció mediadora basada en l'empatia, l'assertivitat i el respecte, entre d'altres, per a gestionar el procés i donar lloc a individus autònoms amb poder de decisió propi i grupal. Es tracta, doncs, de fer del/de la mestre/a un model comunicatiu per als infants, que els beneficiï a l'hora de desenvolupar la seva capacitat i competència lingüística, social i cívica, sent en tot moment conscients del que suposa la seva intervenció i els límits d'aquesta per a l'aula.

Aquesta eina és, aleshores, un lloc o espai de gran importància educativa pels infants a l'hora de desenvolupar la seva autonomia personal i moral (negociació de normes, resolució de conflictes...) i on veure com funciona i els resultats que s'obtenen d'aquesta manera d'organització de l'aula.

Preguntes

- Quan en una assemblea sempre intervenen les mateixes persones i les altres no arriben a expressar el que pensen, com s'intervé entre els infants?

- Cal que el/la mestre/a faci en tot moment de mediador/a o poden arribar a gestionar-se els infants sols sense ajuda adulta?

Reflexió

Opino que l'assemblea és un mètode molt vàlid, significatiu i pròsper per a la presa de decisions grupals a l'aula i que pot aportar infinitat de nous punts de vista que, d'altra manera, no s'haguessin escoltat mai.

El fet de donar veu i vot a tot i cadascun dels infants de l'aula els posa en igualtat de condicions a escala d'influència escolar i propicia que siguin més crítics amb les propostes que fan o les accions que duen a terme, alhora que han de vigilar en tot moment no ser preses dels estereotips i prejudicis socials que podrien condicionar els seus raonaments, arribant al cas de faltar el respecte.

D'aquesta manera, veig el mètode com una eina que pot donar peu a moltes situacions beneficioses per al futur però que, al mateix temps, cal regular i medi en els seus inicis perquè no acabi esdevenint una font d'exclusió o jerarquització a l'aula.

Lectura 6: "El arte de conversar. Escuchar, hablar y compartir en el corro" - Maria Teresa Sogas Figieras (2013)

Idees principals

- És important donar rellevància a la comunicació amb els infants i entre ells.

- Crear els llocs per a la comunicació i establir una confiança i respecte mutu tampoc perd importància en aquest terreny.

Resum

El "corro" se'ns és definit en aquesta lectura de Maria Teresa Sogas Figieras com un lloc o espai necessari per a l'expressió verbal i no verbal tant d'adults com d'infants, on puguin ser ells mateixos i aprendre tots de tots alhora que es forma una cohesió de grup necessària per a la confiança i per al desenvolupament del sentiment de pertinença a un grup.

És per això que dins del "corro" ningú pot entrar amb prejudicis o falses conjectures, la principal prioritat d'aquest espai és la de donar la benvinguda a tothom que hi vulgui formar part, acceptant i valorant tot allò que qualsevol integrant aporti.

La manera espontània de dir el que es pensa a les altres persones, dóna joc i rodatge al funcionament del "corro", en el qual s'utilitza l'expressió oral com a eina vehicular i principal. Així, aquest espai comunicatiu alimenta la socialització de totes les persones (inclosos els infants) i fomenta la posterior entrada al món de la lectura i l'escriptura. Sempre cal fer una impressió d'acollida i atenció, que els altres vegin que seran respectats, escoltats i valorats.

La funció docent radica en, principalment, saber com gestionar el temps i l'espai de la millor manera possible, per tal d'intentar evitar exercir pressió sobre la resta dels integrants i que, tampoc, perdin l'interès.

Així, seguint amb el pensament d'aquesta lectura, podem veure com la base de l'acte comunicatiu és la creativitat personal i és el fet d'exterioritzar-lo i compartir-lo el que ens permet aprendre i avançar.

Preguntes

- Quan algú del "corro" treu a col·lació algun tema que, potser, és considerat tabú en la nostra societat, quina és la millor postura que podríem adoptar?

Reflexió

Al llarg d'aquesta lectura, he pogut entendre el funcionament d'aquest espai tan donat a l'acte comunicatiu, el "corro", el qual entenc com a una bona estratègia per a potenciar el treball en equip, la confiança, els coneixements que es tenen de l'expressió oral i dels aspectes del dia a dia, o no, que es vulguin tractar. És, a parer meu, una molt bona manera de fomentar la llibertat d'expressió i el desenvolupament cognitiu tant d'infants com d'adults.

Lectura 5: "Nascuts per llegir... es neix lector o se'n fa?" - A. Viera i J. L. Barrios (2012)

Idees principals

- Tot el que ens envolta ens condiciona els nostres aprenentatges: les interaccions, els contexts en els quals habitem, les persones que ens envolten...

- Cada infant té un ritme d'aprenentatge i maduresa diferent, els quals s'han de tenir en compte a l'hora de realitzar o dur a terme les diferents accions o activitats educatives.

Resum

Aquest text escrit per A. Viera i J. L. Barrios tracta de com adquireixen la lectura i l'escriptura els infants.

D'aquesta manera, ens mostren que la lectura i l'escriptura són dues eines indispensables i essencials per arribar i entendre el patrimoni cultural de la societat en la qual vivim, fet de gran rellevància a l'hora d'aprendre i adquirir nous coneixements.

Una de les principals eines per arribar al patrimoni abans esmentat és la interacció, a la qual en veiem atrets de manera quasi innegable a causa de la nostra naturalesa social humana. És gràcies a aquesta interacció amb el que i els que ens envolten que abans d'aprendre els processos a les institucions d'educació formal ja ens hem familiaritzat amb les grafies i els texts escrits, o sigui, amb la lectura i l'escriptura, peces clau per a una bona inclusió en els diversos entorns socials, culturals, polítics, educacionals, econòmics... El fet de fixar-se primerament d'una manera més informal i, posteriorment, d'una més formal, causa que els infants es fixin en les lletres i les paraules i les extrapolin a tots els contextos als quals pertanyen. Així, després, poden aprendre els coneixements més tècnics de la llengua d'una manera més regulada, per donar lloc a aprenentatges més significatius i funcionals.

Tal com se'ns mostra a la lectura, hi ha alguns aspectes que potencien aquests aprenentatges com els interlocutors vàlids, descobrir les diferents normes de funcionament i els significats de les paraules, etc. Es defensa la idea de no aprendre aquests processos com meres memoritzacions, associacions sinó que han de ser amb sentit, poder utilitzar i interpretar els codis apresos de manera transversal a qualsevol context en el qual habitin.

A més, se'ns és explicat que els factors que afecten i condicionen aquests aprenentatges no són només biològics, sinó que també ho condicionen les activitats funcionals i guiades que els docents ofereixen als/a les alumnes.

A part, a la lectura trobem que es contemplen tres pràctiques educatives diferents:

- Les pràctiques situacionals: les produccions autònomes realitzades per mitjà d'aprenentatges contextualitzats són la part més important.

- Les pràctiques institucionals: els seus fonaments es basen a aprendre el codi i la instrucció dels productes d'aprenentatge.

- Les pràctiques multidimensionals: en elles es tenen en compte totes les bases de les pràctiques anteriors.

Preguntes

- Si hem de respectar els ritmes d'aprenentatge i la maduresa de cada infant, com ho podem fer si tenim un currículum que ens marca el que hem d'ensenyar als infants en cada any de la seva escolarització?

- Quan s'ha d'atendre a nens amb diversitat (dislèxia...), com podem arribar a tots els infants d'una manera en què tots vegin les seves necessitats cobertes?

Reflexió

Comparteixo l'opinió que es basa en què cada infant és un món i té el seu moment d'aprenentatge per a cada nou coneixement. És, simplement, que en comptes d'habituar als/a les alumnes al currículum, hauríem d'intentar habituar el currículum als infants. S'han de tenir clares i en compte les prioritats educatives en tot moment i, si per aquest motiu les coses han de canviar, no veig tan desgavellat el fet de començar a escriure en un nou full.

Lectura 4: "Experiencia de trabajo a partir de centros de interés. Pautas transferibles a otros contextos" - José Manuel Roás Triviño (2000)

Idees principals

- Importància de la participació de la família en l'entorn educatiu i de la col·laboració entre família i escola.

- Gran rellevància dels centres d'interès per al desenvolupament educatiu i cognitiu dels infants, cal recalcar que han de ser ells qui busquin i creïn aquests centres d'interès.

- Les activitats i els aprenentatges han de tenir com a tret en comú la seva transversalitat a l'hora d'aplicar-se i treballar-se per tal de millorar els aprenentatges dels infants i la feina docent del/de la mestre/a.

Resum

El text publicat per José Manuel Roás Triviño tracta de com en una escola de Sevilla anomenada CP Escrits Alfonso Grosso van centrar el seu enfocament curricular i educatiu envers els centres d'interès dels infants.

D'aquesta manera, per mitjà de l'exposició exemplar d'un projecte realitzat al mateix centre sobre els animals, veiem com aquest enfocament dels centres d'interès depèn, en gran part, de la implicació familiar dels/de les alumnes. Així, gràcies a la col·laboració entre diferents sistemes dels quals formen part els infants, trobem que els/les alumnes són partícips i protagonistes del seu propi aprenentatge, que alhora serà transversal (incloent-hi diferents àrees, competències, capacitats i habilitats) i significatiu.

El fet de trobar la funcionalitat en aquesta nova manera de veure i entendre l'educació dels infants, recau principalment en què els/les alumnes són qui escullen els temes a tractar. Quan són capaços de triar allò que volen i els hi crida l'atenció, són ells/elles qui s'automotiven per aprendre els conceptes nous i adquirir-los i adaptar-los als seus mapes conceptuals anteriors, per millorar-los i expandir-los a la seva pròpia manera.

Encara i així, al text es pot veure com, tot i ser un tema escollit pels infants, tracten els aprenentatges marcats pel currículum a nivell interdisciplinari.

Preguntes

- Què passa quan en escollir un tema els infants, no pots relacionar-ho adequadament amb els aprenentatges del currículum establert pel cicle en el qual els troben els/les alumnes en qüestió?

- Quan hi ha diversitat d'opinió d'entre els centres d'interès que tenen els infants, com es fa per seleccionar-ne un o un ordre concret?

Reflexió

Trobo, sense dubte, que es tracta d'un tema interessant a considerar, seguir provant i ampliant i estudiant, ja que en uns inicis ja podem veure que els resultats són significativament positius i prometedors. Es tracta, segons el meu punt de vista, d'un tema que tornarem a veure, tractar i estudiar en un futur pròxim dels nostres estudis universitaris.

LECTURA 9. Lengua, escuela e immigracion

PARAULES CLAU: Bilingüisme, plurilingüisme, immigració, adquisició de segones llengües, escola, atenció a la diversitat.

SÍNTESI:

Aquesta lectura s’anomena Lengua, escuela e inmigración i ha sigut escrita per l’autor Ignasi Vila (2006). El tema principal d’aquest text és el plurilingüisme a les aules. En el text s'expliquen les diferències que hi ha entre els alumnes nadius i els immigrants a l'hora de desenvolupar l'aprenentatge de la llengua.

Hem pogut veure que diversos estudis defensen que els alumnes immigrants triguen més a aprendre una llengua que els infants que són parlants d'aquesta. Aquesta desigualtat és deguda a l'atenció a la diversitat i les necessitats especials a l'aula. No podem aïllar als alumnes nouvinguts de l'aula i separar-los de la resta del grup classe per fer un reforç de la llengua vehicular. D'aquesta manera, només estem incrementant la desigualtat entre els propis infants, ja que si els separem de la resta, mai podran aprendre la llengua de la mateixa manera que els seus companys, perquè no podran interactuar amb persones que són parlants nadius d'aquesta llengua.

En segon lloc, l'autor afirma que la varietat lingüística que hi ha actualment a les escoles i per tant a les aules és molt gran. Hi ha una concentració de múltiples llengües, cultures, nivells socioeconòmics i expectatives respecte l'educació dels nens i nenes. Aquest aspecte ha canviat molt comparat amb anys anteriors, ja que fa uns anys els mestres dominaven totes les llengües que parlaven els seus alumnes, però avui dia aquesta realitat no existeix, ja que hi ha aules on hi ha moltes llengües maternes diferents i el mestre no les sap totes. Davant d'aquesta situació, és important que com a professionals tinguem en compte el ritme de comprensió d'una llengua. Hem de procurar que tots els alumnes aprenguin una mateixa primera llengua i una mateixa segona llengua. Només d'aquesta manera es podrà aconseguir una homogeneïtat.

Finalment, ens agradaria destacar que aprendre una llengua no és comprensió lingüística sinó que s'ha de participar en moltes activitats socials per poder fer una immersió real. Només gràcies a la interacció amb els altres s'aprendrà una llengua en la seva totalitat. És per això que com a mestres hem de tenir en compte quins programes d'immersió lingüística utilitzem, ja que dependrà d'aquests que els alumnes immigrants tinguin un bon domini de la llengua autòctona o no.

PREGUNTES A L’AUTOR:

• Quan els infants estrangers han d’aprendre la nostra llengua durant els tres mesos de vacances, per exemple, també se’ls oblida la llengua com a nosaltres la segona llengua com pot ser l’anglès?

• A que et refereixes quan parles de que el domini d’habilitats lingüístiques és decisiu perquè l’ infant arribi a l’èxit o al fracàs? En quin termini de temps es pot esdevenir aquestes determinacions.

REFLEXIÓ PERSONAL:

Aquesta lectura, tot i que té un contingut interessant i que com a mestres hem de conèixer, podria dir que és la que m’ha costat més de seguir degut al gran nombre de xifres, estadístiques i anàlisi que fa i això condueix a que costi fer una bona lectura.

Des del primer moment en què un infant nouvingut entra a l’escola penso que és essencial que es faci tot el possible perquè l’infant pugui conèixer la llengua que es parla en aquell context i d’aquesta manera fer-lo sentir inclòs dins d’aquell nou espai. El fet de que aquests infants puguin conèixer la llengua que parlen els seus companys afavoreix a la socialització entre ells, fet molt important pel seu desenvolupament tant individual com col·lectiu. A més a més, el fet de tractar el plurilingüisme adequadament és essencial pels infants, ja que per parlar més d’una llengua hi ha estudis que diuen que això pot afavorir a tenir menys malalties que afecten a la memòria.

Les mestres i els educadors haurien de posar-se en la pell d’aquell infants que no coneix la llengua i en pensar com es sent; d’aquesta manera seria més afí i tindria més predisposició a l’hora de buscar recursos, estratègies i maneres de fer per ajudar al nen o a la nena a conèixer aquella nova llengua.

Finalment, la xerrada que ens va fer Maria José Lobo m’ha fet pensar en aquests infants nouvinguts, no tant amb el contingut que ens va donar sinó amb com ens va transmetre la informació. La xerrada que ens va fer era en anglès i personalment, el domino una mica, però quan m’estan parlant tota l’estona en anglès em costa seguir la conversa quan apareix una paraula que desconec. D’aquesta manera em puc apropar  com se sent l’infant nouvingut quan no entén l’idioma que es parla.