LECTURA 9. Lengua, escuela e immigracion

PARAULES CLAU: Bilingüisme, plurilingüisme, immigració, adquisició de segones llengües, escola, atenció a la diversitat.

SÍNTESI:

Aquesta lectura s’anomena Lengua, escuela e inmigración i ha sigut escrita per l’autor Ignasi Vila (2006). El tema principal d’aquest text és el plurilingüisme a les aules. En el text s'expliquen les diferències que hi ha entre els alumnes nadius i els immigrants a l'hora de desenvolupar l'aprenentatge de la llengua.

Hem pogut veure que diversos estudis defensen que els alumnes immigrants triguen més a aprendre una llengua que els infants que són parlants d'aquesta. Aquesta desigualtat és deguda a l'atenció a la diversitat i les necessitats especials a l'aula. No podem aïllar als alumnes nouvinguts de l'aula i separar-los de la resta del grup classe per fer un reforç de la llengua vehicular. D'aquesta manera, només estem incrementant la desigualtat entre els propis infants, ja que si els separem de la resta, mai podran aprendre la llengua de la mateixa manera que els seus companys, perquè no podran interactuar amb persones que són parlants nadius d'aquesta llengua.

En segon lloc, l'autor afirma que la varietat lingüística que hi ha actualment a les escoles i per tant a les aules és molt gran. Hi ha una concentració de múltiples llengües, cultures, nivells socioeconòmics i expectatives respecte l'educació dels nens i nenes. Aquest aspecte ha canviat molt comparat amb anys anteriors, ja que fa uns anys els mestres dominaven totes les llengües que parlaven els seus alumnes, però avui dia aquesta realitat no existeix, ja que hi ha aules on hi ha moltes llengües maternes diferents i el mestre no les sap totes. Davant d'aquesta situació, és important que com a professionals tinguem en compte el ritme de comprensió d'una llengua. Hem de procurar que tots els alumnes aprenguin una mateixa primera llengua i una mateixa segona llengua. Només d'aquesta manera es podrà aconseguir una homogeneïtat.

Finalment, ens agradaria destacar que aprendre una llengua no és comprensió lingüística sinó que s'ha de participar en moltes activitats socials per poder fer una immersió real. Només gràcies a la interacció amb els altres s'aprendrà una llengua en la seva totalitat. És per això que com a mestres hem de tenir en compte quins programes d'immersió lingüística utilitzem, ja que dependrà d'aquests que els alumnes immigrants tinguin un bon domini de la llengua autòctona o no.

PREGUNTES A L’AUTOR:

• Quan els infants estrangers han d’aprendre la nostra llengua durant els tres mesos de vacances, per exemple, també se’ls oblida la llengua com a nosaltres la segona llengua com pot ser l’anglès?

• A que et refereixes quan parles de que el domini d’habilitats lingüístiques és decisiu perquè l’ infant arribi a l’èxit o al fracàs? En quin termini de temps es pot esdevenir aquestes determinacions.

REFLEXIÓ PERSONAL:

Aquesta lectura, tot i que té un contingut interessant i que com a mestres hem de conèixer, podria dir que és la que m’ha costat més de seguir degut al gran nombre de xifres, estadístiques i anàlisi que fa i això condueix a que costi fer una bona lectura.

Des del primer moment en què un infant nouvingut entra a l’escola penso que és essencial que es faci tot el possible perquè l’infant pugui conèixer la llengua que es parla en aquell context i d’aquesta manera fer-lo sentir inclòs dins d’aquell nou espai. El fet de que aquests infants puguin conèixer la llengua que parlen els seus companys afavoreix a la socialització entre ells, fet molt important pel seu desenvolupament tant individual com col·lectiu. A més a més, el fet de tractar el plurilingüisme adequadament és essencial pels infants, ja que per parlar més d’una llengua hi ha estudis que diuen que això pot afavorir a tenir menys malalties que afecten a la memòria.

Les mestres i els educadors haurien de posar-se en la pell d’aquell infants que no coneix la llengua i en pensar com es sent; d’aquesta manera seria més afí i tindria més predisposició a l’hora de buscar recursos, estratègies i maneres de fer per ajudar al nen o a la nena a conèixer aquella nova llengua.

Finalment, la xerrada que ens va fer Maria José Lobo m’ha fet pensar en aquests infants nouvinguts, no tant amb el contingut que ens va donar sinó amb com ens va transmetre la informació. La xerrada que ens va fer era en anglès i personalment, el domino una mica, però quan m’estan parlant tota l’estona en anglès em costa seguir la conversa quan apareix una paraula que desconec. D’aquesta manera em puc apropar  com se sent l’infant nouvingut quan no entén l’idioma que es parla.