Lectura 5: "Nascuts per llegir... es neix lector o se'n fa?" - A. Viera i J. L. Barrios (2012)

Idees principals

- Tot el que ens envolta ens condiciona els nostres aprenentatges: les interaccions, els contexts en els quals habitem, les persones que ens envolten...

- Cada infant té un ritme d'aprenentatge i maduresa diferent, els quals s'han de tenir en compte a l'hora de realitzar o dur a terme les diferents accions o activitats educatives.

Resum

Aquest text escrit per A. Viera i J. L. Barrios tracta de com adquireixen la lectura i l'escriptura els infants.

D'aquesta manera, ens mostren que la lectura i l'escriptura són dues eines indispensables i essencials per arribar i entendre el patrimoni cultural de la societat en la qual vivim, fet de gran rellevància a l'hora d'aprendre i adquirir nous coneixements.

Una de les principals eines per arribar al patrimoni abans esmentat és la interacció, a la qual en veiem atrets de manera quasi innegable a causa de la nostra naturalesa social humana. És gràcies a aquesta interacció amb el que i els que ens envolten que abans d'aprendre els processos a les institucions d'educació formal ja ens hem familiaritzat amb les grafies i els texts escrits, o sigui, amb la lectura i l'escriptura, peces clau per a una bona inclusió en els diversos entorns socials, culturals, polítics, educacionals, econòmics... El fet de fixar-se primerament d'una manera més informal i, posteriorment, d'una més formal, causa que els infants es fixin en les lletres i les paraules i les extrapolin a tots els contextos als quals pertanyen. Així, després, poden aprendre els coneixements més tècnics de la llengua d'una manera més regulada, per donar lloc a aprenentatges més significatius i funcionals.

Tal com se'ns mostra a la lectura, hi ha alguns aspectes que potencien aquests aprenentatges com els interlocutors vàlids, descobrir les diferents normes de funcionament i els significats de les paraules, etc. Es defensa la idea de no aprendre aquests processos com meres memoritzacions, associacions sinó que han de ser amb sentit, poder utilitzar i interpretar els codis apresos de manera transversal a qualsevol context en el qual habitin.

A més, se'ns és explicat que els factors que afecten i condicionen aquests aprenentatges no són només biològics, sinó que també ho condicionen les activitats funcionals i guiades que els docents ofereixen als/a les alumnes.

A part, a la lectura trobem que es contemplen tres pràctiques educatives diferents:

- Les pràctiques situacionals: les produccions autònomes realitzades per mitjà d'aprenentatges contextualitzats són la part més important.

- Les pràctiques institucionals: els seus fonaments es basen a aprendre el codi i la instrucció dels productes d'aprenentatge.

- Les pràctiques multidimensionals: en elles es tenen en compte totes les bases de les pràctiques anteriors.

Preguntes

- Si hem de respectar els ritmes d'aprenentatge i la maduresa de cada infant, com ho podem fer si tenim un currículum que ens marca el que hem d'ensenyar als infants en cada any de la seva escolarització?

- Quan s'ha d'atendre a nens amb diversitat (dislèxia...), com podem arribar a tots els infants d'una manera en què tots vegin les seves necessitats cobertes?

Reflexió

Comparteixo l'opinió que es basa en què cada infant és un món i té el seu moment d'aprenentatge per a cada nou coneixement. És, simplement, que en comptes d'habituar als/a les alumnes al currículum, hauríem d'intentar habituar el currículum als infants. S'han de tenir clares i en compte les prioritats educatives en tot moment i, si per aquest motiu les coses han de canviar, no veig tan desgavellat el fet de començar a escriure en un nou full.