Junts és més que la suma de tothom - Laia Pérez Montaño

IDEES CLAUS

•         Pensar en petits grups d’infants que interactuïn junts és pensar en el benestar que é son hi ha la clau perquè les criatures es puguin obrir a les relacions i als coneixements.
•     Parlar de la interacció entre els infants és tmabé parlar de com l'escola entén els processos d'aprenentatge.
•      Tothom pot oferir les habilitats, l’experiència i el coneixement que té sobre un tema i sentir-se reconegut per això.

ARTICLE

L’escola el Martinet no pot parlar de processos d’aprenentatge sense la interacció entre infants i la interferència de l’entorn ja que creu que no són  conceptes independent sinó que van entrelligats. Cada dia, en aquest centre fan petits grups que s’agrupen com ells volen per adonar-se d ela riquesa de compartir experiències.

En aquests petits grups és on es pot observar la individualitat i l’espontaneïtat que tenen els infants a l’hora d’experimentar i veure de que són capaços. També es pot observar com hi ha infants que acullen les idees que els sorprenen dels altres i les posen en practica.

En aquest article apareixen diferents exemple d’activitats i a l’hora les relacions que existeixen entre els infants.

PREGUNTES A L'AUTOR

Si en una situació de joc es crea un conflicte, hem d'intervenir? 

Aquests infants sabran en un futur acceptar un No com a resposta?

Junts és més que la suma de tothom

Txell Fontanet i Olga Romera

Idees clau:

• Els infants creen el seu propi aprenentatge.
• Adaptar els espais a les noves necessitats/interessos detectats.
• Crear contextos compartits d’ensenyament-aprenentatge que potenciïn les relacions entre els iguals.
• Respectar els temps/ritmes individuals de l’alumnat.

Resum:

L’article “ Junts és més que la suma de tothom” tracta sobre l’escola el Martinet, una escola pública situada a Ripollet (Vallès Occidental) que té com a eixos principals el benestar i respecte als alumnes.

Les autores al llarg de l’article ens fa un petit mostratge sobre quins són els pilars bàsics sobre els quals assenten les bases d’aquesta escola de recent creació. Un dels més primordials és veure l’infant com el protagonista del seu aprenentatge i, per tant, organitzen espais des de la possibilitat de respectar els diferents ritmes d’aprenentatge i diversitat existent a l’aula. Així com també partir de la premissa de oferir zones càlides, acollidores, estimulants, plenes d’oportunitats, amb propostes diverses i engrescadores.

És un lloc en què s’ha qüestionat les regles establertes, per caminar cap a una altra educació que miri als infants més enllà dels continguts i objectius. Per tant, una escola innovadora i reflexiva amb un projecte educatiu alternatiu, la qual desprèn una essència d’autosuperació constant, tant per part del professorat com de l’alumnat.

En resum, El Martinet és un centre que està en constant canvi, que sense la renovació/formació continua del professorat, com la implicació d’aquest per aprendre i adaptar-se a les noves situacions no seria possible.   

Interrogants:

• Hi ha suficients recursos humans (professionals) per portar a terme aquest nou estil educatiu?
• Donat que us podeu trobar amb diferents infants que presentin algun tipus de necessitat educativa especial, estan els diferents espais adaptats per aquesta tipologia d’alumnat?

Comentari personal:

Personalment crec que el diàleg que es crea entre l’arquitectura i la pedagogia, és ideal per gaudir, plenament, d’un bon projecte com el que fomenta aquesta escola.
Dins d’una societat tant canviant com la nostra, opino que els professionals que acompanyen els processos d'aprenentatge dels infants necessiten estar en un procés de constant evolució, canvi i reflexió. I, per tant, es essencial treballar en una mateix direcció per aconseguir un objectiu clau: transformar l’educació.  

Una marca de un gran educador es la habilidad de guiar a sus estudiantes a nuevos lugares donde incluso el educador nunca ha estado.

Juntos es más que la suma de todos

 (Txell Fontanet, Olga Romera)

Idees clau:

- Riquesa en la relació de compartir moments entre els infants. (De la mateixa o diferent edat)

- Espais cuidats i material seleccionat cuidadosament per oferir un ampli ventall de possibilitats d’aprenentatge.

- Importància en valorar les pròpies capacitats i tenir una bona estima d’un mateix.

Síntesi i reflexió:

Primerament m’agradaria destacar la manera d’entendre la infància en El Martinet. Els nens i nenes són considerats individus capaços, competents i se’ls atorga autonomia per decidir que volen fer i en quin moment.

A més a més, és potencia la interacció entre els infants i es faciliten les relacions entre nens i nenes de diferents franges d’edat, ja que en cada interacció existeix una oportunitat d’enriquir-se els uns als altres, a més de conèixer-se en profunditat i aconseguir un benestar amb l’entorn escolar.

També parlen de la importància dels espais. Han de cridar l’atenció dels infants, que siguin lluminosos i agradables. El material està seleccionat minuciosament per proporcionar oportunitats d’aprenentatge als infants. L’ús dels espais i el material és de lliure elecció pels petits. Cadascú pot apropar-se al racó que més li vingui de gust i dur a terme les accions solitàriament o en grup.

Curiosament, la gran majoria de les vegades, les interaccions entre els infants es ve donada de manera accidental o casual. Per aquest motiu, s’han de fer propostes que condueixin a aquestes trobades casuals que, al mateix temps, aporten tants beneficis als infants.

Les relacions entre els infants, els ajuda a construir una idea més gran d’allò que estan fent o del que estan parlant. Això és així perquè cada infant aporta el que ha après a través de les seves experiències. El resultat de totes les experiències del grup, comporta una idea molt més desenvolupada que al principi. El fet de sentir-se reconegut pels seus coneixements i valorat per les seves habilitats, dona una major autoestima als infants i un major sentiment de pertinença al grup.

A través d’aquestes activitats en grup aprenen conductes de socialització de manera inconscient. Negocien,  busquen alternatives als imprevistos, son altruistes, s’elogien... A més a més, les destreses d’uns, poden servir de motivació per a uns altres que encara no ho saben fer. 

També em dona la sensació que disposen de bastants mestras per poder atendre a tots els infants en la seva totalitat de necessitats i demandes.

Preguntes sobre el text:

- Quin rol tindria la mestra en aquesta metodologia educativa? No hi parla prou.

- En quant als límits dels infants en aquesta escola, no queda clar si hi ha o fins a quin punt.

Reflexió:

És important que des de ben petits, els infants se sentin part d’un grup, d’una societat en que, inevitablement, estan submergits i formen part. Cal que sàpiguen tot el ventall de possibilitats que pot oferir la relació amb els demès, però, sense oblidar la individualitat de cadascú i considerant les diferències aspectes positius que ens fan únics. 

Junts és més que la suma de tothom – Txell Fontanet i Olga Romera

Junts és més que la suma de tothom – Txell Fontanet i Olga Romera

Idees claus

-          

      - Concepció de l’infant: capaç, autònom i competent

-   - Posar-se en petits grups: interacció i la clau pel benestar grupal i individual

-  - Oralitat exploratòria: la interacció uns amb els altres esdevenen reflexions grupals i també individuals

Breu resum

Aquesta tercera lectura es situa en l’escola El Martinet de Ripollet. Un lloc idoni i privilegiat per les relacions on cadascú és com és i se’l respecta. Entenen a l’infant com a esser predisposat a comunicar-se , a ser en relació i a viure en relació. L’escola té la concepció de l‘infant com a persona capaç, autònoma i competent i que per tant, han de ser reconeguts com a tals.

Ens parla doncs de que els infants s’organitzen en petits grups i estableixen les seves relacions, fet que els permet desenvolupar-se a nivell grupal i individual. Per tant, el paper de la mestra o el mestre és el d’acompanyar a l’infant i potenciar la interacció entre ells en els espais disposats. Aquests petits grups també afavoreixen el benestar de l’infant i per tant, propicia l’obertura a les relacions i al coneixement. A partir d’aquestes interaccions, es poden veure en els diferents exemples de la lectura, que els infants aprenen uns dels altres encara que el qui està ensenyant és un infant més petit que l’aprenent. D’aquesta manera tots poden oferir les seves habilitats, experiències i el coneixement sobre un tema i sentir-se reconegut per la resta. Per tant, ens diu en la lectura que quan una acció porta a una altre, una conversa porta a una acció i una acció, a una conversa. D’aquesta manera ens reafirma aquesta idea de compartir els coneixements i aprendre dels iguals.

En aquest mateix punt de les interaccions, ens parla de les audiències competents, que són aquells nens i nenes que observen les diferents intervencions dels companys que parlen. En aquests casos els que aprenen més són els infants que parlen perquè han de reflexionar i pensar allò que han de dir.

En conclusió, amb la interacció és la manera en que s’aprèn. Perquè la constant interacció fa que reflexionis, et plantegis preguntes a tu i al grup i a debatre sobre aquestes, de tal manera que a vegades, es pot generar conflictes que a partir de l’oratòria s’han de resoldre. I és de forma grupal com poden desenvolupar totes aquestes qüestions, i no només grupal si no també a nivell individual.

Preguntes a l’autor

-         - Com intervé l’educador/a davant d’un problema?

-         - Com es determinen els limits? 

Comentari personal

A nivell personal he trobat que aquesta lectura es pot relacionar amb la d’Ors (2009), ja que també fa referencia a les relacions que s’hi estableixen però des d’un altre punt. En aquest cas, és la mestra la que guia les intervencions, fent preguntes, de tal manera que al ser una activitat en gran grup només participen una cinquena part dels alumnes, que són els que si reflexionen i pensen, però la resta només es limita a escoltar les respostes. A més a més, no s’aprofunditza en el coneixement que es pot plantejar amb les preguntes. Per tant, jo trobo que s’ha de fer un treball més en petit grup on els infants puguin establir confiança i per tant, poder fer-se preguntes, reflexionar, pensar... En definitiva, establir un diàleg/conversa on se sentin respectats i on el coneixement de tots permeti el desenvolupament del grup i individual. 

Lectura 3 : Junts és més que la suma de tothom

Resum: 

La Txell i l’Olga ens presenten l’escola “El Martinet” de Ripollet. Aquesta, com moltes escoles d’avui dia, dona al infant el protagonisme del seu propi aprenentatge. El Martinet, pretén ser un espai d’ús autònom pels infants on les relacions que es produeixin de manera espontània (tant amb l’entorn , com entre el grup d’iguals o els professionals que hi han ) siguin la principal causa del seu propi desenvolupament integral. És per això que se li dona tanta importància a crear una comunitat amb una “cultura” pròpia, que permet el continu creixement entre els tres sectors que la formen : els infants , les famílies i els professors.

Encara que tota la estona parlem dels infants i les relacions , recordem que en tot moment cada un dels infants són els protagonistes, per tant , un dels objectius del seu desenvolupament integral és que es reconeguin com a individu igual a la resta i a l’hora diferent. És per això que es tracta que cada infant creï una consciència de la seva identitat que englobi un autoconeixement de les seves capacitats, habilitats i interessos.

La seva manera de treballar es basa en crear diferents espais amb els que els infants poden interactuar a lliure elecció . En aquests ambients sorgeixen diferents experiència entre petits grups d’infants els quals coincideixen en interessos , gènere,...

En conclusió , és una escola que permet les relacions espontànies entre els tres sistemes que la conformen (professors, infants i famílies), a través de la creació de diferents ambients dintre del mateix espai . Les relacions que es produeixen són la base del desenvolupament integral de l’infant , i per tant , són el mètode d’aprenentatge col·lectiu i individual d’aquest.

Preguntes :

-Existeix la preparació dels infants per l’educació obligatòria ( per la primària ) ¿ És realista amb el tipus de pedagogia dels centres?

- Hi ha algun tipus de límit pels infants?

- Es podria traspassar aquest tipus de pedagogia a l’escola obligatòria? Com ho faríeu?

Idees claus:

-          La base del aprenentatge són les relacions entre els diversos sistemes.

-          És important treballar amb els infants tant el sentiment col·lectius com l’individual.

-          Per tal de afavorir a les diferents relacions , cal crear espais segons les necessitats dels infants.

Reflexió:

El paper del mestre sembla que durant aquestes últimes dècades a passat de ser totalment actiu a ser passiu . És cert que el Martinet té una pedagogia potser molt més “llibertaria” que la resta d’escoles d’avui dia, però en definitiva és un treball per racons que afavoreixen les relacions humanes i posen aquestes com a base del seu desenvolupament, i això és el que trobem potser d’una manera o altre a moltes escoles que engloben aquesta franja d’edat. Amb això vull dir que els mestres sembla que han quedat a segon pla en aquests racons i ara la funció principal és detectar les necessitats dels infants i crear espais per ells ( sense que després el mestre interfereixi de manera directa. I les meves preguntes són: És realista aquest tipus de pedagogia tan llibertaria en una societat capitalista plena de normes, on no es tan fàcil seguir i aprendre sobre els teus propis interessos ? I per tant , no hauria de ser la tasca del mestre adaptar el ambient classe a la realitat social?

Lectura 3 (III) Junts és més que la suma de tothom. Txell Fontanet i Olga Romera.

IDEES CLAU:

• L’infant és un ésser competent, capaç i que a poc a poc, aconsegueix ser autònom.
• Pensar en petits grups i interaccionar tots junts, és la clau per al benestar, ja que així es podran obrir a les relacions i al coneixement.
• Els descobriments de cadascun d’ells passen a ser una part del pensament de grup: junts és més que la suma de tothom.

RESUM DEL TEXT:

Aquest article ens explica el cas de l’escola “El Martinet”. El centre té un concepte d’infant capaç, competent i que a poc a poc, aconsegueix ser autònom. També diu que naixem predisposats a viure en relació, i que per això és tan important que en aquest espai cadascú sigui reconegut i respectat pel que és. És per això que l’escola li dóna vital importància a les relacions que s’estableixin entre els nens i nenes, i els aporta espais on poden moure’s lliurement i interactuar entre ells. Aquests espais han de ser agradables, i que ofereixin escenaris i materials plens de possibilitats per utilitzar-los individualment o amb altres persones.

L’escola considera que pensar en petits grups i interaccionar tots junts, és la clau per al benestar, ja que així es podran obrir a les relacions i al coneixement. Tanmateix, parlar de la interacció entre infants requereix parlar de com l’escola entén els processos d’aprenentatge: el nen aprèn des de la pròpia decisió de fer-ho i des de l’alegria, amb la interacció dels altres i de l’entorn. D’altra banda, ens trobarem amb infants que treballin i amb d’altres que observin. És el que el concepte reggià anomena “audiències competents” amb un paper actiu, ja que acostumen a preguntar, fer suggeriments i avaluar la tasca dels altres. Per tant, és una altra forma d’aprendre, i no menys positiva, ja que hem de donar als infants el temps que necessitin, i respectar-ho.

A més, amb la interacció del grup, els infants se’n adonen que cadascú té un punt de vista, i que pot coincidir o no amb el dels altres. Aquest fet únicament pot fer-se notar quan no estàs d’acord amb l’altra persona, i ajuda a reconèixer les pròpies idees i a desenvolupar el respecte envers les altres. Però sovint, les mateixes ganes de compartir són el que afavoreix el camí cap a la resolució de conflictes. Són moments que permeten que cada criatura mostri el seu propi estil i la seva individualitat, dóna l’oportunitat de fer brillar el que és únic de cadascú.

Per tant, concloent, els educadors tenim l’oportunitat de conèixer a cada infant des de la seva essència, i cal que entenguem que els descobriments de cadascun d’ells passen a ser una part del pensament de grup. Per tant, junts és més que la suma de tothom.

PREGUNTES A LES AUTORES:

• Quin és el paper dels educadors i les educadores? Fins a quin punt han de mantenir-se al marge?
• Què passa amb els alumnes amb necessitats educatives especials?

REFLEXIÓ:

Considero que ha estat una lectura molt fàcil de llegir i alhora molt interessant, ja que posa exemples que clarifiquen les situacions que explica. 

Cal dir que ja coneixia aquesta escola abans de llegir la lectura, però que no en sabia gaire sobre ella. A arran d’aquí, he pogut conèixer diferents perspectives de l’educació, i aquesta és una molt diferent de les que acostumem a veure. Probablement és per això que m’ha impactat, perquè jo estic a favor d’una pedagogia lliure on els infants siguin protagonistes dels seus aprenentatges, però aquesta va més enllà. Al Martinet, els mestres no intervenen absolutament per res, i deixen fer als infants allò que vulguin en tot moment. Tot i així, es considera que la seva llibertat acaba quan comença la dels altres. Jo penso que està bé donar llibertat als infants, però que ells també necessiten que els recolzis per a sentir-se segurs i motivats per aprendre coses noves.

Tanmateix, a l’hora de posar-ho en comú amb les altres companyes, va sorgir un debat molt interessant. Van afegir, per exemple, que si una criatura cau i es fa mal la mestra tampoc intervé. Doncs, ens vam plantejar el tema dels límits, ja que si són nens i nenes que mai se’ls ha dit que no poden fer alguna cosa, en el moment en què es trobin algun impediment, serà difícil per a ells entendre-ho. Per en Xavier ens va explicar que s’ha demostrat tot el contrari, que són infants que s’adapten més al canvi.

De totes maneres, considero que tot i que em seria difícil adaptar-me, m’agradaria poder viure l’experiència de visitar aquest centre.

Junts és més que la suma de tots

Idees clau:

1)      Crear espais on els infants puguin interactuar entre ells.

2)      Deixar que els infants comparteixin coneixements, habilitats, potencialitats i així aprenguin a respectar als altres

3)      El coneixement és un procés de construcció conjunta i continuada.

Resum

L’article “Junts és més que la suma de tothom” parla sobre l’escola El Martinet a Ripollet, un centre que treballen molt la interacció entre els infants, deixar-los fer en tot moment i que siguin ells mateixos qui vagin construint el seu propi coneixement.

El focus principal que es vol destacar en aquest article és que l’ésser humà és un ésser relacional per naturalesa i està predisposat a comunicar-se, a ser i viure en relació. A més, en aquesta escola, la imatge que tenen d’infant parteix de la idea que són capaços, competents, poden trobar i fer el seu propi camí de manera autònoma.

És per tots aquests motius, que dóna molt importància a la creació d’espais on les relacions disposin d’un lloc propi en què cadascú sigui reconegut pel que és i pel que pot arribar a ser; espais on les criatures puguin transitar lliurement i interactuar amb els diferents materials; espais on interactuïn en petits grups, espais funcionals i disponibles a l’acció de totes les nenes i els nens, espais que propiciïn la multiplicitat i la interconnexió de mirades, i sempre sense la interferència de cap adult.

A més, aquesta interacció permet fugir de la uniformitat i del fet que tothom sigui igual, i       que totes i tots tinguin la oportunitat de fer brillar el que és propi i únic de cadascú: tots ofereixen habilitats, experiències, coneixements... i se senten reconeguts per això. D’aquesta manera, comencen a prendre consciència de les seves pròpies idees, les seves potencialitats, i respectant les dels altres.

En definitiva, la creació d’aquest tipus d’espai és molt beneficiós pels infants, perquè permet la interacció amb els altres companys, el respecte per les opinions dels altres, l’esperit crític i reflexiu... però sobretot aprenen a gestionar els conflictes i intentar resoldre’ls en benefici de tots.

Preguntes a les autores

-          Com podem posar en pràctica un projecte així en una societat estancada, que no vol avançar cap a les noves idees?

-          En quin moment nosaltres com a mestres hem d’intervenir en l’acció dels infants?

-          Quin és el límit entre integració i inclusió?

Opinió personal

Personalment, és un text que em sembla molt atractiu i molt fàcil de llegir gràcies als diferents exemples de diàlegs dels infants que fan molt més senzilla la comprensió del text. A més, la pedagogia d’espai lliure pels infants em sembla molt interessat perquè d’aquesta manera els nens i les nenes són els vertaders protagonistes del seu procés d’aprenentatge ja que són ells mateixos qui construeixen el seu coneixement, i així es fomenta la seva autonomia. 

I aquí és molt important que cada mestre individualment sàpiga quin és el seu paper i saber posicionar-se en cada moment, ja que ha d’estar atent a tot el que succeeix al seu voltant, observant i gestionant els possibles conflictes que poden aparèixer; tot i així, també hem de deixar aquesta llibertat als infants per poder autogestionar els seus conflictes i així aprendre a autocontrolar-se. En definitiva, opino que hem de canviar totalment la visió que tenim de l’educació i deixar més espai als infants, i tot això es pot aconseguir gràcies a la posada en pràctica de noves idees que sorgeixen i la innovació i canvi constant dins les aules. 

Aquí deixo un bloc d'interès que parla sobre la metodologia d'aquesta escola i d'altres molt innovadores:Els ambients.  

Junts és més que la suma de tothom

Paraules clau

Col·laboració, comunicació, grup, interacció, aprenentatge

Idees clau

L’infant és un ésser competent i capaç.

Pensar en petit grup és la clau per les relacions

La interacció en grup fa que es creïn les idees pròpies

Amb la interacció hi ha un aprenentatge.

Breu resum

L’article ens parla de l’escola el Martinet i dels beneficis que aporta el treball en petits grups que elles utilitzant com a mecanisme d’aprenentatge.

Entenen a les persones com a essers relacionals per naturalesa que busquen comunicar-se. Treballar en petits grups afavoreix aquesta comunicació entre iguals. És la porta per a les relacions i el coneixement.

A través d’aquests grups aprenen a resoldre conflictes, a fer reflexions amb l’acompanyament de la mestre, descobreixen que tenen un punt de vista i que potser no és el mateix que els dels seus companys., desenvolupen estratègies de col·laboració, s’escolten, construeixen idees...són moments on cada infant mostra la seva individualitat i esta en un procés d’aprenentatge continuo.

Per a ells el voler aprendre sorgeix de l’alumne i creuen que això és dóna a través de les relacions entre ells, amb adults i amb l’entorn.

Quan entren en acció els porta a una altra acció i aquesta acció els porta a una conversa i així tot allò que fan es va enriquint amb la individualitat de cada membre.

Preguntes

Quin rol té el mestre? Què vol dir exactament fer d’acompanyant?

Com s’adeqüen els infants a cada situació si a totes les que s’exposen son similars?

Reflexió

La comunicació forma part de nosaltres perquè som éssers socials i les escoles no poden obviar-ho. Han d’entendre que pot haver-hi conversació i aprenentatge a l’hora i que aquest aprenentatge pot ser entre iguals. 

Junts és més que la suma de tothom

Idees clau

• La interacció i la comunicació com a base de l’aprenentatge.
• Els infants desenvolupen estratègies de col·laboració mitjançant la interacció en petits grups (oralitat exploratòria)
• Els espais faciliten la comunicació                

Font:http://www.blackmaria.es/buenas-juntas-futuro-promisorio/

Síntesi

Aquest text en general parla sobre com interactuen els infants de diferents edats de l’escola El Martinet, i com es creen els aprenentatges basats en el diàleg i la comunicació. Aquests infants aprenen des de la pròpia decisió de fer-ho, aprenen amb la interacció amb l’entorn i amb els altres, i millor en petits grups que afavoreixen el benestar. I gràcies a aquestes interaccions els infants desenvolupen estratègies de col·laboració mitjançant el pensament flexible, l’humor, les negociacions... en conclusió, pensar col·lectivament és productiu. A més a més, a partir d’aquests diàlegs que es formen, es creen conflictes i negociacions que al final ajuden a destacar la individualitat de cadascú, ja que els infants acullen les idees dels altres i hi donen resposta. Però per fer tot això cal crear uns espais propicis per a que es donin aquests diàlegs en un entorn de confiança i benestar. En conclusió, tenint en compte que la interacció és la base de l’aprenentatge, al llarg del text podem observar com els infants han desenvolupat estratègies de col·laboració en petits grups, és a dir, tenen una oralitat exploratòria en espais propicis per a que es doni la comunicació.

Preguntes

• Qui paper té realment el mestre?
• Com es creen aquests espais propicis per a la comunicació?
• On estan els límits i com els marquen?

Reflexions

Penso que aquesta lectura és molt interesant, però li falta profunditat. Hi ha temes dels que m’agradaria saber-ne més, com he expressat a les preguntes anteriors. Però tot i així m’ha agradat molt aquesta lectura perquè penso que no sempre tenim l’oportunitat de conèixer altres realitats educatives diferents a les que hem viscut. També m’ha agradat molt la manera que té de tractar aquesta escola la comunicació i la interacció entre es infants i el seu entorn més proper.

5. Tercera lectura

Junts és més que la suma de tothom:  Fontanet, T. i Romera, O.

  A) Resum Global:

El Martinet és una escola que vetlla perquè els infants se sentin reconeguts pel que són i pel que poden arribar a ser. A banda, parteixen de la idea que tots els nens i nenes són capaços, competents i autònoms per construir el seu propi camí. És per això que el paper del mestre és el d’acompanyar a l’infant en espais oberts que els hi permetin la lliure circulació i potenciïn la interacció amb altres companys i/o amb materials. En aquest aspecte s’entreveu un dels pilars fonamentals de la filosofia d’aquest centre, es creu que l’infant aprèn des de la pròpia decisió i interactuant amb l’entorn i amb altres persones.

Durant el procés d’aprenentatge, els infants s’agrupen de manera (NO FORÇADA) entre ells; compartint així, els seus límits, els seus projectes, els seus dubtes i les seves vivències. Aquest fet fa que desenvolupin estratègies de col·laboració a través de negociar, de tenir un pensament flexible, d’escoltar els altres i de construir un coneixement i unes idees que apareixen espontàniament i del grup.

Gràcies a aquests espais i aquests moments, els infants tenen l’oportunitat de destacar en allò que els fa únics: poden oferir les seves habilitats, experiències i coneixements. Aquests aspectes serviran d’estímul a la resta del grup perquè voldran imitar-lo i així es compartirà els coneixements.

En aquesta interacció prenen consciència que tenen un punt de vista; és llavors quan són capaços de reconèixer les seves pròpies idees, els seus potencials i els seus sentiments, i respectar la dels companys. Tot i això, també es generen conflictes que serviran per conèixer els propis límits i la gestió d’aquests amb els companys.

Per últim, s’ha de destacar que hi ha infants que adopten un rol d’observació, són les anomenades audiències competents. Aquest perfil d’alumnat adopta un paper actiu, ja que fa preguntes i suggeriments i avaluen la feina dels altres, però no actuen.

Il·lustració del Joan Turu

B)    Idees Claus:

-   Pensar en petits grups d’infants que interactuïn junts és pensar en el benestar, que és on hi ha la clau perquè les criatures es puguin obrir a les relacions i al coneixement

-   Sabem que s’aprèn des de la pròpia decisió de fer-ho i des de l’alegria, s’aprèn en relació amb, és a dir, en interacció amb l’entorn i amb les altres persones.

-   A la interacció en grup, prenen consciència, segurament per primera vegada, que tenen un punt de vista, perquè aquest solament pot emergir en contraposició amb lʼaltra persona.

C)    Preguntes a l’autora: 

         1.     Com actuem davant un infant que necessiti límits o un ordre espacial-temporal?
         2.     Davants les audiències competents, el mestre ha de respectar aquesta actitud i no intentar canviar-la o ha d’estimular l’infant perquè adquireixi més iniciativa d’actuació?

D)    Comentari personal:

Aquesta és la tercera lectura que fem durant el curs i de moment és la que més m’ha agradat. El tema que tracta m’ha interessat molt, i sincerament, he de dir que era poc conscient de la gran quantitat d’aspectes que es desenvolupen quan treballen en grup. També s’ha de reconèixer que el format de la lectura és molt amè i això facilita la comprensió d’aquesta. 
Comparteixo al blog un enllaç que m'ha semblat molt interessant i que mostra la diferència entre l'aprenentatge memorístic i l'aprenentatge significatiu:

Il·lustració que exemplifica un aprenentatge significatiu i interactiu. 

D)    Treball al seminari:

Arran de les altres lectures hem estat debatent durant el seminari, fins a quin punt els mestres tenim facilitats per formar-nos constantment. Algunes companyes defensaven que era una tasca difícil, ja que l'havies de compaginar amb la feina i la vida personal (família, temps lliure, amics, etc.); altres afirmaven que qui vol formar-se, realment pot fer-ho, presencialment o en cursets en línia.  

Referència: Fontanet, T. i Romera, O. (2016) Junts és més que la suma de tothom, Guix d’infantil, 71, 19-24.

Lectura 3: Junts és més que la suma de tothom

IDEES CLAU

1.       Consideració dels infants com a individus capaços i competents, que tenen la possibilitat de mostrar la seva individualitat i habilitats pròpies per aprendre els uns dels altres.

2.       Importància de les relacions entre infants i la compartició d’experiències i vivències per enriquir l’aprenentatge.

3.       Es creen espais agradables i es dóna llibertat per a que els infants puguin interaccionar entre ells i construir el seu coneixement de forma mútua.

RESUM

Aquesta lectura tracta sobre la pedagogia que es duu a terme a l’escola El Martinet, en la qual es destaca la importància de les relacions i interaccions entre els infants. De manera que l’escola entén que s’aprèn en interacció amb l’entorn i amb les altres persones, des de la pròpia decisió i des de l’alegria i les emocions. Pel que fa als nens i nenes, se’ls considera com a individus capaços, competents i que poden trobar i fer el seu propi camí autònomament i anar descobrint el seu propi aprenentatge tot experimentant, compartint experiències, dialogant, ajudant-se...

Aquests moments d’interacció lliure permeten que cada infant mostri la seva individualitat, les seves habilitats pròpies. Això fa que es fugi de la uniformitat, del fet que tothom sigui igual, a més que desenvolupen l’autonomia, la responsabilitat d’ensenyar als altres i l’autoconcepte i autoestima, pel fet de sentir-se capaços. D’altra banda, quan un infant ofereix el seu coneixement, no només és productiu per a ell, sinó que és, alhora, un estímul pels altres, que es poden sentir capaços d’imitar els seus iguals i tenen l’oportunitat d’aprendre amb el saber dels seus companys.

Quan interaccionen en grup, cada infant pren consciència que té un punt de vista, degut a que es poden trobar en contraposició amb l’altra persona. Amb això, poden adonar-se de les seves pròpies idees i els seus potencials i considerar els dels altres, desenvolupant el respecte vers el company i experimentant el fet de ser respectat. A més, aquesta manera de fer provoca que els infants adoptin un paper més actiu i una actitud més de mirar i d’escoltar, alhora que pregunten, fan suggeriments, avaluen la tasca dels altres, reconeixen l’interès dels companys pel projecte, etc. Això fa que els que actuen hagin de donar-los resposta, i els fa més competents.

Com a conclusió, cal destacar l’evidència de la riquesa que aporta la interacció entre infants de la manera exposada anteriorment. És una manera d’aprendre molt significativa i que mostra molts avantatges pel desenvolupament de cada nen i nena. Mitjançant les relacions, es desenvolupen moltes capacitats (d’escoltar, de dialogar, de col·laborar, de negociar...). A l’escola El Martinet els descobriments de cadascú passen a ser una part del pensament del grup, i això enriqueix de tal manera a tots els individus que es pot dir que “junts és més que la suma de tothom”.

PREGUNTES

1.       Com es pot assegurar que allò que aprenen els uns dels altres no són coneixements “erronis”? Ja que si hi ha diversos grups de treball, un o dos mestres no poden guiar a tots els infants alhora ni sentir el que diuen tots, per fer que no es transmetin aprenentatges que poden ser fruit de la invenció d’un infant.

2.       Amb aquest tipus de metodologia, és suficient tenir un o dos mestres per cada grup classe?

3.       Si es dóna tanta llibertat a que els infants tractin els temes que els hi sorgeixin i els semblin interessants, poden haver-hi mancances en l’aprenentatge?

REFLEXIÓ PERSONAL

Crec que aquesta metodologia que treballen a l’escola El Martinet és molt bona i beneficiosa per al desenvolupament dels infants, perquè els dóna llibertat perquè ells mateixos puguin compartir les seves vivències i coneixements i així aprenen els uns dels altres i desenvolupen capacitats.

Tot i així, cal plantejar-se si poden haver-hi mancances educatives ja que la llibertat dels infants pot fer que només desenvolupin temes que siguin interessants per ells i no d’altres que siguin igualment importants i necessaris.