5. Tercera lectura

Junts és més que la suma de tothom:  Fontanet, T. i Romera, O.

  A) Resum Global:

El Martinet és una escola que vetlla perquè els infants se sentin reconeguts pel que són i pel que poden arribar a ser. A banda, parteixen de la idea que tots els nens i nenes són capaços, competents i autònoms per construir el seu propi camí. És per això que el paper del mestre és el d’acompanyar a l’infant en espais oberts que els hi permetin la lliure circulació i potenciïn la interacció amb altres companys i/o amb materials. En aquest aspecte s’entreveu un dels pilars fonamentals de la filosofia d’aquest centre, es creu que l’infant aprèn des de la pròpia decisió i interactuant amb l’entorn i amb altres persones.

Durant el procés d’aprenentatge, els infants s’agrupen de manera (NO FORÇADA) entre ells; compartint així, els seus límits, els seus projectes, els seus dubtes i les seves vivències. Aquest fet fa que desenvolupin estratègies de col·laboració a través de negociar, de tenir un pensament flexible, d’escoltar els altres i de construir un coneixement i unes idees que apareixen espontàniament i del grup.

Gràcies a aquests espais i aquests moments, els infants tenen l’oportunitat de destacar en allò que els fa únics: poden oferir les seves habilitats, experiències i coneixements. Aquests aspectes serviran d’estímul a la resta del grup perquè voldran imitar-lo i així es compartirà els coneixements.

En aquesta interacció prenen consciència que tenen un punt de vista; és llavors quan són capaços de reconèixer les seves pròpies idees, els seus potencials i els seus sentiments, i respectar la dels companys. Tot i això, també es generen conflictes que serviran per conèixer els propis límits i la gestió d’aquests amb els companys.

Per últim, s’ha de destacar que hi ha infants que adopten un rol d’observació, són les anomenades audiències competents. Aquest perfil d’alumnat adopta un paper actiu, ja que fa preguntes i suggeriments i avaluen la feina dels altres, però no actuen.

Il·lustració del Joan Turu

B)    Idees Claus:

-   Pensar en petits grups d’infants que interactuïn junts és pensar en el benestar, que és on hi ha la clau perquè les criatures es puguin obrir a les relacions i al coneixement

-   Sabem que s’aprèn des de la pròpia decisió de fer-ho i des de l’alegria, s’aprèn en relació amb, és a dir, en interacció amb l’entorn i amb les altres persones.

-   A la interacció en grup, prenen consciència, segurament per primera vegada, que tenen un punt de vista, perquè aquest solament pot emergir en contraposició amb lʼaltra persona.

C)    Preguntes a l’autora: 

         1.     Com actuem davant un infant que necessiti límits o un ordre espacial-temporal?
         2.     Davants les audiències competents, el mestre ha de respectar aquesta actitud i no intentar canviar-la o ha d’estimular l’infant perquè adquireixi més iniciativa d’actuació?

D)    Comentari personal:

Aquesta és la tercera lectura que fem durant el curs i de moment és la que més m’ha agradat. El tema que tracta m’ha interessat molt, i sincerament, he de dir que era poc conscient de la gran quantitat d’aspectes que es desenvolupen quan treballen en grup. També s’ha de reconèixer que el format de la lectura és molt amè i això facilita la comprensió d’aquesta. 
Comparteixo al blog un enllaç que m'ha semblat molt interessant i que mostra la diferència entre l'aprenentatge memorístic i l'aprenentatge significatiu:

Il·lustració que exemplifica un aprenentatge significatiu i interactiu. 

D)    Treball al seminari:

Arran de les altres lectures hem estat debatent durant el seminari, fins a quin punt els mestres tenim facilitats per formar-nos constantment. Algunes companyes defensaven que era una tasca difícil, ja que l'havies de compaginar amb la feina i la vida personal (família, temps lliure, amics, etc.); altres afirmaven que qui vol formar-se, realment pot fer-ho, presencialment o en cursets en línia.  

Referència: Fontanet, T. i Romera, O. (2016) Junts és més que la suma de tothom, Guix d’infantil, 71, 19-24.