EL
TREBALL DE L’AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS- Dolors Blanch i Leonor March
IDEES CLAU
- L’ infant és el protagonista del seu propi aprenentatge, nosaltres som les seves guies.
- La llibertat i l’autocontrol són fonamentals en el procés d’aprenentatge de l’infant.
- El grau d’autonomia sempre és proporcional al grau de responsabilitat.
Aquest article
explica la manera de treballar l’autonomia en les aules de 2 a 6 anys a partir
de diferents observacions en el centre Montessori- Palau.
Cada infant és un
món, i nosaltres com a guies hem d’ajudar-los a que siguin ells els
protagonistes dels seus aprenentatges. Maria Montessori deia que tots els
infants tenen les mateixes ganes d’aprendre i passen per les mateixes etapes de
desenvolupament, però que van condicionats per la cultura d’ on provenen. A
més, s’ha de tenir en compte que els infants no són persones adultes i que
nosaltres hem d’ajudar-los per a que acabin sent autònoms.
EXPERIMENTACIÓ A
L’AULA
A l’escola
Montessori es disposen de materials com ceràmica o vidre que, a partir de
l’experimentació, l’ infant acabarà entenent i sabent el que té entre mans. I,
amb aquest material els infants poden experimentar de manera lliure. Per tant,
les mestres únicament faran de model a seguir per aprendre els valors més
bàsics (respecte, gust pel diàleg, acceptació d’altres i dels errors...).
MATERIALS
AUTOCORRECTIUS
L’error és
fonamental per l’aprenentatge de l’infant. A més, a aquest se’l allibera de la
necessitat d’aprovació per part de l’adult, proporcionant-li independència
emocional.
LA LLIBERTAT I
L’AUTOCONTROL
S’ha de poder fer i
desfer amb autonomia però dintre d’uns límits i amb respecte. És per això que
en aquestes aules existeixen unes normes de convivència i respecte (a les
persones i als materials).
EL FACTOR TEMPS
Els infants
disposen de temps per repetir i millorar allò en que s’han equivocat. Seguint
l’estona que aconsellava Maria Montessori, són tres hores les que l’ infant
necessita aproximadament per aconseguir uns bons resultats.
El treball està orientat a les capacitats de
l’infant i pensat només per aquest.
PREGUNTES
- - Com podem
ajudar als infants a que deixin de tenir aquesta dependencia d’aprovació dels
adults?
- - Com podem
convencer a les famílies de que aquesta pedagogia és millor que la tradicional?
- - Si un infant
s’encatlla durant les tres hores en una activitat, hi pot intervenir l’adult? O
això és pitjor per al seu procés d’aprenentatge?
REFLEXIÓ
Quan he començat la
lectura d’avui, he tingut un flashblack de quan estava a l’Escola Bressol JM
Céspedes de Sant Adrià. L’escola basava els aprenentatges dels infants en la
pròpia autonomia d’aquests i les mestres intentaven que no necessitessin
l’aprovació d’un adult per a dur a terme les seves pròpies experimentacions i
traient les pròpies conclusions. Tot i això, hi havia molts infants que
necessitaven aquesta aprovació i això em sobtava. Però realment els infants
eren capaços de dur a terme moltes de les experimentacions i dels aprenentatges
de manera autònoma, demanant ajuda quan ho necessitessin.
M’ha semblat molt
interessant la lectura d’avui perquè penso que és important deixar que l’infant
pugui dur a terme el seus aprenentatges de manera autònoma. A partir de la
reflexió de les companyes, veient aquesta lectura podem pensar que en aquesta
pedagogia pot ser que acabi sent naturalista. En canvi, en la lectura 4, es té
molt en compte el medi i les estratègies que poden dur a terme els
professionals en aquestes aules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada