dijous, 23 de març del 2017

Lectura (3) I Marga Ors, 2009

Idees Claus
*   
  •      La importància d’establir un debat col·lectiu per tal d’estimular el pensament individual. Aquest procés s’ha dut a terme en una classe de filosofia.
  •          El tema principal de l’activitat (dividida en diverses sessions) és el pensament, la imaginació, els somnis i la fantasiaa través d'una pluja d'idees.
  •          L’avaluació de l’activitat consistia en un correlat objectiu. Per la professora és important expressar tot allò que ha succeït a la classe amb un objecte físic, en aquest cas, unes ampolles d’aigua. 


Resum de la lectura
     La lectura que s’anomena “ L’aventura de pensar” va ser escrita per Marga Ors, una psicòloga catalana.
     En aquest text ens explica una experiència viscuda en una classe de tercer de primària, durant un projecte de filosofia.
     Primerament, l’autora ens argumenta com hauria de ser el clima d’aquesta classe (tenint en compte que es un factor d’aprenentatge). Els infants asseguts en rotllana, musica tranquil·la, llums apagats... La tutora va proposar fer un llistat amb les normes de la classe de filosofia, per tal que es generés ordre i una bona gestió de grup.
     Apareix un diàleg dels alumnes en la classe de filosofia. En altres sessions, es van parlar de temes relacionats amb el llibre d’en “Kio i Gus” i a partir d’aquest, sorgien idees relacionades amb la imaginació, el pensament, la fantasia i els somnis.
     Durant aquestes sessions, els infants (no tots) anaven fent pluges d’idees sobre el tema en qüestió i la professora gestionava els torns de paraula, tot escoltant la opinió dels seus alumnes.
      En acabar l’última classe, van tancar la sessió amb una avaluació figuro analògica (també es pot anomenar correlat objectiu). La professora els hi va proporcionar tres ampolles d’aigües (una plena, una altra mig buida i l’altre quasi buida), per valorar les aportacions dels nens i nenes durant la sessió. Aquest fet els hi fa reflexionar sobre allò que fan, ja que això comporta un aprenentatge significatiu.
      M’ha agradat una de les aportacions que feia un nen: “És una part del nostre pensament, jo m’imagino que el cervell és una gàbia i allà hi ha els pensament i, quan imaginem, s’escapen”. En aquesta frase podem observar la capacitat que tenen els infants per barrejar la fantasia i la realitat i com poden utilitzar metàfores per relacionar-les.


Preguntes per l’autor
  •            Perquè la professora ha decidit avaluar l’activitat amb el mètode de l’ampolla? Quins aspectes positius i negatius comporta aquesta pràctica? Quina és la seva utilitat?
  •           Creus que les aportacions dels alumnes en les classes de filosofia eren reals i l’infant pensava allò que deia o estaven coaccionats i devien contestar allò que la mestra volia?
  •            En la lectura s’hi parla d’un ambient serè i un clima favorable per fer la classe, però com es crea un ambient serè? Com s’ha de fer per crear un clima de confiança, seguretat i comoditat per tal que els infants es puguin expressar amb total llibertat?
  •           Podem pensar que les classes de filosofia realment són efectives pels aprenentatges dels infant. Però, en els diàlegs mostrats a la lectura, només participen un quants infants, els altres no participen? Això vol dir que l’ambient potser no era l’adequat per sentir aquesta seguretat i participar? 
Comentari Personal                                                                             
És cert que les classes de filosofia són un bon mètode per extreure pensaments dels infants i crear infants més reflexius i autònoms.
En aquest cas, penso que el que s’explica abans dels diàlegs (com hauria de ser el clima de la classe, com estan disposats els infants a l’aula, l’ergonomia de l’espai...)no es pot comprovar en els mateixos exemples. Potser hagués sigut millorable que aquesta manca d’informació estigués intrínseca en el diàleg, o potser un aclariment en l’explicació i per tant una reducció de l’exemple.

La professora gestiona els torns de paraula, però en cap moment utilitza la funció metalingüística del llenguatge a l’hora de resumir la idea principal o de fer una síntesi de les idees que han sortit en la classe.

Realment m’ha faltat saber una mica quines són les emocions i els sentiments dels alumnes a l’hora de fer aquestes sessions de filosofia. En cap moment, es pot llegir o intuir en quines condicions emocionals es troben.

La forma d’avaluar la sessió m’ha agradat, ja que no sempre s’avaluen. A més, es representa una idea abstracte transformada en un objecte físic. És una forma original d’expressar els pensaments.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada