Idees Claus
- La importància d’establir un debat col·lectiu per tal d’estimular el pensament individual. Aquest procés s’ha dut a terme en una classe de filosofia.
- El tema principal de l’activitat (dividida en diverses sessions) és el pensament, la imaginació, els somnis i la fantasiaa través d'una pluja d'idees.
- L’avaluació de l’activitat consistia en un correlat objectiu. Per la professora és important expressar tot allò que ha succeït a la classe amb un objecte físic, en aquest cas, unes ampolles d’aigua.
Resum de la lectura
La lectura que
s’anomena “ L’aventura de pensar” va ser escrita per Marga Ors, una psicòloga
catalana.
En aquest text
ens explica una experiència viscuda en una classe de tercer de primària, durant
un projecte de filosofia.
Primerament,
l’autora ens argumenta com hauria de ser el clima d’aquesta classe (tenint en
compte que es un factor d’aprenentatge). Els infants asseguts en rotllana,
musica tranquil·la, llums apagats... La tutora va proposar fer un llistat amb
les normes de la classe de filosofia, per tal que es generés ordre i una bona
gestió de grup.
Apareix un diàleg
dels alumnes en la classe de filosofia. En altres sessions, es van parlar de
temes relacionats amb el llibre d’en “Kio i Gus” i a partir d’aquest, sorgien
idees relacionades amb la imaginació, el pensament, la fantasia i els somnis.
Durant aquestes
sessions, els infants (no tots) anaven fent pluges d’idees sobre el tema en
qüestió i la professora gestionava els torns de paraula, tot escoltant la
opinió dels seus alumnes.
En acabar
l’última classe, van tancar la sessió amb una avaluació figuro analògica (també
es pot anomenar correlat objectiu). La professora els hi va proporcionar tres
ampolles d’aigües (una plena, una altra mig buida i l’altre quasi buida), per
valorar les aportacions dels nens i nenes durant la sessió. Aquest fet els hi
fa reflexionar sobre allò que fan, ja que això comporta un aprenentatge
significatiu.
M’ha agradat una
de les aportacions que feia un nen: “És una part del nostre pensament, jo
m’imagino que el cervell és una gàbia i allà hi ha els pensament i, quan
imaginem, s’escapen”. En aquesta frase podem observar la capacitat que tenen
els infants per barrejar la fantasia i la realitat i com poden utilitzar
metàfores per relacionar-les.
Preguntes
per l’autor
- Perquè la professora ha decidit avaluar l’activitat amb el mètode de l’ampolla? Quins aspectes positius i negatius comporta aquesta pràctica? Quina és la seva utilitat?
- Creus que les aportacions dels alumnes en les classes de filosofia eren reals i l’infant pensava allò que deia o estaven coaccionats i devien contestar allò que la mestra volia?
- En la lectura s’hi parla d’un ambient serè i un clima favorable per fer la classe, però com es crea un ambient serè? Com s’ha de fer per crear un clima de confiança, seguretat i comoditat per tal que els infants es puguin expressar amb total llibertat?
- Podem pensar que les classes de filosofia realment són efectives pels aprenentatges dels infant. Però, en els diàlegs mostrats a la lectura, només participen un quants infants, els altres no participen? Això vol dir que l’ambient potser no era l’adequat per sentir aquesta seguretat i participar?
És cert que les
classes de filosofia són un bon mètode per extreure pensaments dels infants i
crear infants més reflexius i autònoms.
En aquest cas, penso
que el que s’explica abans dels diàlegs (com hauria de ser el clima de la
classe, com estan disposats els infants a l’aula, l’ergonomia de l’espai...)no
es pot comprovar en els mateixos exemples. Potser hagués sigut millorable que
aquesta manca d’informació estigués intrínseca en el diàleg, o potser un
aclariment en l’explicació i per tant una reducció de l’exemple.
La professora
gestiona els torns de paraula, però en cap moment utilitza la funció metalingüística
del llenguatge a l’hora de resumir la idea principal o de fer una síntesi de
les idees que han sortit en la classe.
Realment m’ha
faltat saber una mica quines són les emocions i els sentiments dels alumnes a
l’hora de fer aquestes sessions de filosofia. En cap moment, es pot llegir o
intuir en quines condicions emocionals es troben.
La forma
d’avaluar la sessió m’ha agradat, ja que no sempre s’avaluen. A més, es
representa una idea abstracte transformada en un objecte físic. És una forma
original d’expressar els pensaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada