FILOSOFIA I ESCOLA – Irene de Puig
Idees claus:
- El concepte de filosofia i escola, encara que hagin viscut la majoria del temps separades, realment estan molt unides principalment per dues raons: perquè els infants són filòsofs innats (es pregunten tot allò que és nou i incomprensible) i perquè la filosofia s’ha mostrat coma matèria idònia per desenvolupar el creixement dels estudiants, ja que a través del diàleg inetrpersonal els fa més apctes personalment i escolarment.
- Aprendre a filosofar amb infants és una pràctica nova en la història de la humanitat.
- La filosofia a l’escola no preten fer més filòsofs, sinó millors ciutadans, més reflexius, més responsables i més autònoms.
- La filosofia és l’única disciplina que estableix connexions múltiples amb la resta de matèries
Síntesi:
- El concepte de filosofia i escola, encara que hagin viscut la majoria del temps separades, realment estan molt unides principalment per dues raons: perquè els infants són filòsofs innats (es pregunten tot allò que és nou i incomprensible) i perquè la filosofia s’ha mostrat coma matèria idònia per desenvolupar el creixement dels estudiants, ja que a través del diàleg inetrpersonal els fa més apctes personalment i escolarment.
- Aprendre a filosofar amb infants és una pràctica nova en la història de la humanitat.
- La filosofia a l’escola no preten fer més filòsofs, sinó millors ciutadans, més reflexius, més responsables i més autònoms.
- La filosofia és l’única disciplina que estableix connexions múltiples amb la resta de matèries
Síntesi:
Les paraules “filosofia” i “escola”,
encara que han viscut separades, realment tenen molta relació, ja que
primerament, no costa gaire adonar-se que els infants són filòsofs innats
perquè es pregunten per tot allò que per a ells és nou i incomprensible i, en
segon lloc, la filosofia s’ha mostrat com una matèria idònia per desenvolupar
el creixement dels estudiants.
Tant els infants com els joves
tenen la necessitat d’entendre, de situar-se, d’orientar-se per poder actuar.
Per tant, la filosofia és necessària per satisfer aquest aspecte, ja que si no
els ajudem a desenvolupar un pensament raonable, actuaran reproduint els
estereotips imposats per la societat, sense tenir un pensament crític per ells
mateixos.
La filosofia, si no és apta per
respondre totes les preguntes que tenim, és apta almenys per proposar problemes
que augmenten l’interès del món i posen de manifest la perplexitat i l’admiració
que s’amaguen sota la superfície de les coses més comunes de la vida
quotidiana.
Per tant, si l’educació ha de
tenir una estreta relació amb la filosofia, qui pot ser millor que l’ensenyant,
l’educador o el formador per ajudar a aprendre a reflexionar, a discutir les
evidències i a malfiar-se de les certeses? Per seguir amb la idea que cal
considerar l’ensenyament de la filosofia necessari i inevitable. Per tal de
dur-ho a terme, és necessari doncs que els infants i els joves aprenguin a
dubtar, a viure en la incertesa.
Cal remarcar també que aprendre a
filosofar amb infants és una pràctica nova en la història de la humanitat, la
qual va aparèixer fa uns trenta-cinc anys.
L’objectiu d’aquesta “unió” de
conceptes no és pas el de fer més filòsofs, sinó millor ciutadans, més reflexius,
més responsables i més autònoms.
Com a conclusió, la filosofia és
l’única disciplina que estableix connexions múltiples amb la resta de matèries
i que, per això, ofereix un marc idoni perquè els estudiants grans i petits
puguin pensar a través d’aquestes altres disciplines.
Qüestions:
- Com faries entendre la importància de la filosofia en el món de l’educació infantil a un professional que porta molts anys exercint la seva feina i que mai s’ha replantejat que es pugui donar filosofia en edats tant primarences?
- Com aplicarias la filosofia en la vida diària dels infants més petits escolariztats?
Reflexió personal:
Després d'haver llegit aquest article i haver-lo comentat amb les meves companyes a l'aula, penso que és realment una pena que aquest concepte de la unió entre la filosofia i l'escola no hagués arribat abans, ja que considero que és molt interessant i, a més a més, molt beneficiós de cara a l'educació, és a dir, de cara a formar als infants que tenim a les nostres aules.
L'objectiu és, doncs, aconseguir "crear" uns infants inquiets, és a dir, que no segueixin estereotips ni les normes imposades pel seu context (les pròpies de la seva cultura) sinó que, en canvi, aquests arribin a ser uns millor ciutadans, reflexius, responsables, autònoms i que visquin en una incertesa constant que els faci créixer com a persones constantment i durant tota la seva vida.
Per tant, crec que és un objectiu importantíssim a complir i que, ja que aquesta idea ha arribat massa tard a les nostres aules, els actuals professionals del món educatiu i els que ens estem preparant per formar-ne part ben aviat, necessitem tenir uns coneixements elaborats i complexos sobre aquest aspecte, per aconseguir així "normalitzar" aquesta unió entre la filosofia i l'educació en el món real al més aviat possible.
- Com faries entendre la importància de la filosofia en el món de l’educació infantil a un professional que porta molts anys exercint la seva feina i que mai s’ha replantejat que es pugui donar filosofia en edats tant primarences?
- Com aplicarias la filosofia en la vida diària dels infants més petits escolariztats?
Reflexió personal:
Després d'haver llegit aquest article i haver-lo comentat amb les meves companyes a l'aula, penso que és realment una pena que aquest concepte de la unió entre la filosofia i l'escola no hagués arribat abans, ja que considero que és molt interessant i, a més a més, molt beneficiós de cara a l'educació, és a dir, de cara a formar als infants que tenim a les nostres aules.
L'objectiu és, doncs, aconseguir "crear" uns infants inquiets, és a dir, que no segueixin estereotips ni les normes imposades pel seu context (les pròpies de la seva cultura) sinó que, en canvi, aquests arribin a ser uns millor ciutadans, reflexius, responsables, autònoms i que visquin en una incertesa constant que els faci créixer com a persones constantment i durant tota la seva vida.
Per tant, crec que és un objectiu importantíssim a complir i que, ja que aquesta idea ha arribat massa tard a les nostres aules, els actuals professionals del món educatiu i els que ens estem preparant per formar-ne part ben aviat, necessitem tenir uns coneixements elaborats i complexos sobre aquest aspecte, per aconseguir així "normalitzar" aquesta unió entre la filosofia i l'educació en el món real al més aviat possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada