Presentació d'Ana Costa

El 10 de març va venir a visitar-nos L’Ana Luísa Costa, professora universitària de Portugal, per explicar-nos com és l’educació al seu país i quines diferències es poden trobar amb l’educació a Espanya.

A Portugal, els docents han d’estudiar tres anys de grau i després tres semestres de màster per poder especialitzar-se en Educació Infantil o quatre semestres de màster per tenir la titulació d’Educació Infantil i Primària. No obstant, igual que passa a Espanya, els i les mestres d’educació infantil són els que menys valor tenen de tot el sistema educatiu, segons la visió de la societat i estan pitjor remunerats que la resta.

Pel que fa al període de 0 a 3 anys, es troba fora del sistema educatiu. Per tant, el servei que hi ha és un sistema de mainaderes format per mares que s’encarreguen dels infants. Aquest servei no pertany al Ministeri d’Educació sinó a la Seguretat Social.

D’altra banda, el període de 3 a 6 anys sí que es troba dins el sistema educatiu però no és obligatori, ni universal ni formal. Tot i així, l’Ana Costa defensa que és fonamental, i vol deixar-ho molt clar ja que és una etapa clau en el desenvolupament dels infants, amb la qual cosa hi estic completament d’acord. Ella ens comenta que el Ministeri d’Educació hauria de pensar en aquesta etapa encara que no hi hagi pressupost. És necessari garantir l’Educació Infantil per a tots els infants perquè hi pugui haver igualtat d’oportunitats i cada nen i nena pugui accedir a la primària amb igualtat de condicions i aprenentatges. Si no es permet l’accés de manera igualitària a aquesta etapa, garantint la gratuïtat del servei, s’accentuen les desigualtats educatives entre classes.

A continuació, l’Ana ens parla sobre la importància de la llengua oral, destacant que cal que l’aprenentatge sigui significatiu, oferint espais per al joc lliure i l’experimentació, tot acompanyat de la intencionalitat del mestre/a. S’ha de treballar la llengua oral sense forçar, de la manera més natural possible i fent que sigui atractiu pels infants. Per a que un nen o nena comuniqui necessita veure’s com algú competent, tenir alguna cosa que comunicar i un interès natural en fer-ho, a més de saber que està sent escoltat i que allò que diu és interessant.

Al final de la presentació ens ha parlat sobre un conte per a infants titulat “Una cadela amarela”, que treballa el llenguatge oral i continguts matemàtics alhora. L’Ana ens parla de la importància d’introduir àrees d’aprenentatge dins els contes o llibres infantils a banda de les purament lingüístiques. És interessant que comportin un desafiament cognitiu, que facin pensar als infants i desenvolupar la seva capacitat reflexiva i de raonament, a la vegada que són contes que han de tenir qualitat literària.

Per concloure, m’ha semblat molt interessant aquesta xerrada. Tant pel que fa a conèixer com és la situació educativa a un altre país com, sobretot, l’última part que parlava sobre la llengua oral i els contes amb àrees curriculars diverses. Ja que el fet d’incloure diversos continguts a part dels estrictament lingüístics és una cosa amb la que no sempre hi pensem, ja que ens centrem en la llengua, en com està escrit i en la manera com explicar el conte. Per tant, crec que ha sigut profitós i que és important poder veure diferents experiències educatives en primera persona, sobretot si són de fora del nostre territori.