dijous, 23 de març del 2017

L'AVENTURA DE PENSAR - MARGA ORS

IDEES CLAUS:
  •         Crear ambient serè
  •         Participació activa i comunicació entre el grup d’iguals
  •         Mestra ha de plantejar preguntes que donin peu a reflexionar.

L’experiència, que ens presenta aquest article de Marga Ors, s’ha viscut amb un grup de tercer de primària que jan començat el programa de Kio i Gus, relat del projecte Filosofia 3/18.
Per a començar, l’article ens esmenta que la tutora necessita crear un clima de tranquil·litat a l’aula, ja que els infants d’aquesta classe són moguts i és important generar un ambient serè per aconseguir bons resultats. Crear un espai amb aquestes característiques és necessària perquè els infants puguin pensar conjuntament, estableixin diàlegs i estimulin el seu pensament individual. Per dur a terme aquest projecte és necessari que es creï una comunitat de recerca i que l’alumnat aprengui a pensar gràcies a les aportacions dels companys i companyes.
La primera sessió que van fer, la mestra va col·locar una llum en forma de mussol al mig de l’aula a les fosques. Els alumnes es va organitzar en una rotllana i la mestra els va suggerir que tanquessin els ulls. Durant aquesta sessió, els alumnes de manera conjunta van triar quines podien ser les normes de la filosofia.
A la sessió següent, es va dur a terme una pluja d’idees a partir de la portada del llibre de l’estudiant. Aquest debat consistia a descobrir de què aniria el relat. Durant aquest debat la mestra intervenia fent preguntes que ajudessin als infants a reflexionar. Una d’aquestes preguntes és: Ens hem imaginat moltes coses, però, podríem dir què és la imaginació? Aquesta pregunta dóna lloc a la reflexió, tant col·lectiva com individual.
La següent sessió va començar amb una pregunta per part de la mestra. La pregunta és la següent: Recordeu de què vàrem parlar la setmana passada a classe de Filosofia? Aquesta pregunta ja obliga a l’alumnat a fer memòria i recordar la classe anterior. Un cop els alumnes recorden la temàtica de la classe anterior, la mestra segueix fent preguntes de manera reflexiva. A l’acabar la classe, van tancar la sessió amb una avaluació figuroanalògica on els infants havien de triar entre tres ampolles amb diferents nivells d’aigua (plena, per la meitat i quasi buida) per representar millor la quantitat d’idees que els havia aportat aquella sessió.
En les sessions que vénen a continuació, la classe de tercer de primària van debatre si la imaginació i la fantasia eren el mateix. Després van anar abastint tots aquells aspectes que havien anotat a la pissarra.
Com a conclusió, podem esmentar que crear climes segurs i participatius a l’aula motiva als infants, de la mateixa forma que els convida a reflexionar i entendre diferents aspectes de forma significativa. A més, si els infants participen poc perquè la metodologia de la sessió no acompanya, se senten insegurs, cosa que els enderrereix en l’aprenentatge.

PREGUNTES PER L’AUTORA:
-       Com podem crear un ambient serè?
-       Quins recursos podem usar per a què tots els infants participin de manera activa?


REFLEXIÓ
Aquest article em fa reflexionar sobre diferents aspectes de la comunicació dels infants en aquests debats.
Considero que la comunicació oral a l’aula és molt important, tant pel desenvolupament del llenguatge com per establir una actitud participativa i activa a l’aula. No obstant això, he pogut observar que la persona que pregunta, normalment, és la mestra. Aquest fet pot influenciar als infants a l’hora de respondre perquè si la mestra no els planteja un ambient serè i els deixa clar que no se’ls jutjarà, segurament respondran allò que la mestra vol sentir.
Altrament, he pogut observar que en els debats hi participa una minoria de la classe. Aquest aspecte m’ha fet preguntar-me perquè hi ha alumnes que es mantenen en silenci. Penso que potser aquests alumnes estan cohibits o tenen por de ser jutjats. Aquest text no ens aclareix si la mestra ha explicat als alumnes la intenció dels debats i que mai seran jutjats. Per tant, em sorgeixen aquests tipus de dubtes.

Per últim, m’agradaria destacar que en aquests debats no observem la funció metalingüística, ja que la mestra no ha dut a terme cap tipus de síntesi. Penso que és interessant realitzar aquestes síntesis perquè els infants acabin d’interioritzar els coneixements que s’han tractat.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada