IDEES CLAUS:
- Crear ambient serè
- Participació activa i comunicació entre el grup d’iguals
- Mestra ha de plantejar preguntes que donin peu a reflexionar.
L’experiència,
que ens presenta aquest article de Marga Ors, s’ha viscut amb un grup de tercer
de primària que jan començat el programa de Kio i Gus, relat del projecte
Filosofia 3/18.
Per
a començar, l’article ens esmenta que la tutora necessita crear un clima de tranquil·litat
a l’aula, ja que els infants d’aquesta classe són moguts i és important generar
un ambient serè per aconseguir bons resultats. Crear un espai amb aquestes
característiques és necessària perquè els infants puguin pensar conjuntament,
estableixin diàlegs i estimulin el seu pensament individual. Per dur a terme aquest
projecte és necessari que es creï una comunitat de recerca i que l’alumnat
aprengui a pensar gràcies a les aportacions dels companys i companyes.
La
primera sessió que van fer, la mestra va col·locar una llum en forma de mussol
al mig de l’aula a les fosques. Els alumnes es va organitzar en una rotllana i
la mestra els va suggerir que tanquessin els ulls. Durant aquesta sessió, els
alumnes de manera conjunta van triar quines podien ser les normes de la
filosofia.
A
la sessió següent, es va dur a terme una pluja d’idees a partir de la portada
del llibre de l’estudiant. Aquest debat consistia a descobrir de què aniria el
relat. Durant aquest debat la mestra intervenia fent preguntes que ajudessin
als infants a reflexionar. Una d’aquestes preguntes és: Ens hem imaginat moltes coses, però, podríem dir què és la imaginació?
Aquesta pregunta dóna lloc a la reflexió, tant col·lectiva com individual.
La següent sessió va començar amb una
pregunta per part de la mestra. La pregunta és la següent: Recordeu de què
vàrem parlar la setmana passada a classe de Filosofia? Aquesta pregunta ja
obliga a l’alumnat a fer memòria i recordar la classe anterior. Un cop els
alumnes recorden la temàtica de la classe anterior, la mestra segueix fent preguntes
de manera reflexiva. A l’acabar la classe, van tancar la sessió amb una
avaluació figuroanalògica on els infants havien de triar entre tres ampolles
amb diferents nivells d’aigua (plena, per la meitat i quasi buida) per
representar millor la quantitat d’idees que els havia aportat aquella sessió.
En les sessions que vénen a
continuació, la classe de tercer de primària van debatre si la imaginació i la
fantasia eren el mateix. Després van anar abastint tots aquells aspectes que
havien anotat a la pissarra.
Com a conclusió, podem esmentar que crear
climes segurs i participatius a l’aula motiva als infants, de la mateixa forma
que els convida a reflexionar i entendre diferents aspectes de forma
significativa. A més, si els infants participen poc perquè la metodologia de la
sessió no acompanya, se senten insegurs, cosa que els enderrereix en
l’aprenentatge.
PREGUNTES PER L’AUTORA:
- Quins recursos podem usar per a què tots els infants participin de manera activa?
REFLEXIÓ
Aquest
article em fa reflexionar sobre diferents aspectes de la comunicació dels
infants en aquests debats.
Considero
que la comunicació oral a l’aula és molt important, tant pel desenvolupament
del llenguatge com per establir una actitud participativa i activa a l’aula. No
obstant això, he pogut observar que la persona que pregunta, normalment, és la
mestra. Aquest fet pot influenciar als infants a l’hora de respondre perquè si
la mestra no els planteja un ambient serè i els deixa clar que no se’ls
jutjarà, segurament respondran allò que la mestra vol sentir.
Altrament,
he pogut observar que en els debats hi participa una minoria de la classe.
Aquest aspecte m’ha fet preguntar-me perquè hi ha alumnes que es mantenen en
silenci. Penso que potser aquests alumnes estan cohibits o tenen por de ser
jutjats. Aquest text no ens aclareix si la mestra ha explicat als alumnes la
intenció dels debats i que mai seran jutjats. Per tant, em sorgeixen aquests
tipus de dubtes.
Per
últim, m’agradaria destacar que en aquests debats no observem la funció metalingüística,
ja que la mestra no ha dut a terme cap tipus de síntesi. Penso que és interessant
realitzar aquestes síntesis perquè els infants acabin d’interioritzar els
coneixements que s’han tractat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada