L’escola, un sistema viu – Elisabeth Bosch, Berta Gonzalez i Mia Puig

L’escola, un sistema viu – Elisabeth Bosch, Berta Gonzalez i Mia Puig

Idees Claus

-       -    Pedagogia sistèmica: enfocar el creixement i l’èxit de l’alumnat integrat en el seu sistema familiar i estar atents al seu desenvolupament íntim essencial.

-       -  Consciencia de grup i comunitat: clima de benestar a l’aula.

-       -  Reconeixement de les famílies a les aules:

·         La historia de la meva vida.

·         Deixar que puguin estar amb els infants a l’hora de l’entrada i la sortida.

Breu resum

En aquest article les autores ens parlen de la historia d’uns nens i nenes des de infantil fins al començament de la ESO. Ens diuen que al començament del curs escolar és el moment on es formulen preguntes, observacions, creacions.... L’espai i el temps, han de donar resposta a aquestes primeres indagacions per tal d’establir converses indagadores. Per tant, trobem que en aquesta pràctica l’oralitat és molt present, ja que aquestes converses s’estableixen individualment i també públicament. Així doncs, s’entén l’aula com un espai on totes les activitats impliquen creixement. També ens parlen de la mirada sistèmica que ens ha portat a enfocar el creixement i l’èxit de l’alumnat integrat en el seu sistema familiar i estar atents

en el seu desenvolupament íntim essencial. Per tant, si podem escoltar-los i entendre’ls, podrem acompanyar-los sempre des del respecte per tal d’establir un món comú d’aprenentatge i benestar. Tanmateix, mica en mica es va configurant una xarxa de vincles.

Un altre dels temes que aborda l’article, és la cura del cos. Entendre el cos com un tot. L’atenció corporal, com diuen les autores, porta a sentir les nostres emocions i poder-les interpretar. I alhora poder-les compartir i escoltar les altres i establir una interacció empàtica.

D’altra banda, ens parlen sobre una de les investigacions que més preguntes a portat a fer-se als nens i nenes, “Qui sóc?”. A partir d’aquí, han creat una línia del temps amb els esdeveniments més importants i l’han penjat per les parets de la classe. Tanmateix, aquests interrogants d’investigació i reflexió els han pogut desenvolupar a la rotllana, racons d’experimentació... per tant, tothom és escoltat, es respecta la participació, creativitat... de tots i totes. Així doncs, fa que el clima de benestar de la classe multipliqui les possibilitats de fer més activitats.

Finalment, ens parla dels punt de trobades amb les famílies, cada dia a infantil les famílies entren a les aules i estan en constant interacció amb l’espai (materials, parets amb els treballs dels nens i nenes...) i amb els seus fills i filles que els hi mostren tot allò que en el dia els hi ha agradat o cridat l’atenció. En aquest moment, l’article ens parla de com a partir d’un fet que va passar en el curs de P5, dona per fer un treball a cicle superior. El tema que tracten és la mort. Davant de preguntes com: quants avis tinc?, Dos?, Quatre?, Com es deien?... plantegen un treball autobiogràfic La historia de la meva vida. Per tant, és un treball de col·laboració  i de reconeixement a les famílies.

He trobat que aquest article té relació amb la lectura 2 ja que també ens parla de la capacitat de raonar per entendre el que ens envolta o el que ens succeeix a nosaltres.

Preguntes a l’autor/a

-       -   Com ha de ser la intervenció de l’educador/a?

-    -  Davant del tema de la mort, com explicaries a un pare o una mare, que es nega a que el seu fill/a sàpiga aquests aspectes, que a classe es parlarà amb total naturalitat i respecte vers l’altre?

Comentari personal

Quan algú vol portar la meta cap a un mateix, la meta s’empobreix. Quan tots miren cap a la meta, la meta s’enriqueix.

(Bert Hellinger)

La meva reflexió, parteix de la frase de Bert, la qual es troba a la lectura. M’ha semblant interessant remarcar-la perquè trobo que és molt certa, ja que amb interacció és com s’aprèn. No obstant, trobo que en la majoria d’escoles les activitats de lectura, de redacció... són a nivell individual i no hi ha la part de comparació i millora amb els altres, és a dir, no hi ha la reflexió que fa tothom vers el text escrit, on participen tots de manera activa i per tant, es desenvolupen a nivell individual i també a nivell grupal. No obstant, vull incloure un exemple d’una escola on treballen la verticalitat i per tant, els alumnes de les diferents edats que estan en una mateixa classe, s’ajuden, reflexionen, pensen... en grups petits i després en grup gran ho comenten.

Penso que el que hi ha d’haver a classe fonamentalment és un total respecte per l’altre, ja sigui adult o infant. Així doncs, serà més fàcil propiciar un bon clima on les relacions flueixin.