dilluns, 20 de març del 2017

Lectura 2 (I): ¿Lengua oral formal en la educación infantil? - Uri Ruiz Bikandi


Tres idees claus:

- Les comunicacions entre infants ajuden a progressar en les seves habilitats comunicatives i cognitives.

- És important que els infants aprenguin a parlar un llenguatge socialment compartit per   fer-se entendre amb diferents interlocutors.

- El docent guia i acompanya a l’alumne però també és l’encarregat de proporcionar un ambient per al debat i la reflexió.





Resum:

L’article parla únicament sobre si és possible, o no, ensenyar l’ús del llenguatge formal en l’etapa d’educació infantil.

Per començar a endinsar-nos en el tema l’autor explica que és el llenguatge formal i que les formes en les quals s’utilitza canvia segons el context. Més tard, ens exposa que l’aula és un lloc públic o semi-públic en la vida dels infants i que quan aquest està dins ha de fer un esforç per fer-se entendre, ja que no està dins de l’espai familiar on tothom l’entén. A l’aula ni la mestra ni els altres infants l’entenen si no utilitza un llenguatge socialment compartit, per tant, ha d’iniciar un procés on molts cops ha de reformular allò que diu per ser entès per l’interlocutor al qual es dirigeix. Això, diu l’autor que promou el desenvolupament de les capacitats cognitives de l’infant lligades al llenguatge.

Per últim, d’una banda, l’autor explica alguns aspectes negatius que acostumen a aparèixer a l’hora d’ensenyar la llengua oral dins les aules. I per una altra banda, també ens diu que una bona estratègia per ensenyar-la és fomentar la intervenció entre iguals i que és important que el docent proporcioni un ambient de debat i reflexió, on la seva tasca principal és guiar (no pas dirigir) i acompanyar als infants on només ha d’intervenir quan sigui estrictament necessari.

Per  concloure amb el que explica l'article, cal destacar que hem de tenir present que adquisició del llenguatge formal si comença aviat ajuda a establir unes bones bases per aconseguir l’assoliment del mateix cap a l’adolescència.



Preguntes a l’autora:

- Com promoure que els infants prenguin consciència dels seus errors en la llengua oral i com podem ajudar-los a fer que reformulin els seus errors?

- Com podem corregir els errors de parla dels infants? Quines estratègies i/o recursos hi ha?

- Com podem fer perquè tots els infants participin de forma autònoma en una conversa proposada a classe i que cap d’ells monopolitzi la conversa?

- Com es pot treballar la llengua formal dins de l’aula amb infants nouvinguts que no entenen ni el català ni el castellà?



Opinió de la lectura:

Aquesta lectura m’ha semblat molt interessant, per una banda, perquè parla sobre l’esforç que fan els infants per fer-se entendre quan surten del nucli familiar amb altres interlocutors i de com van adquirint un llenguatge socialment compartit ( el llenguatge formal) amb la resta de persones cosa que els fa desenvolupar-se cognitivament i poder reformular el que diuen per fer-se entendre.
I per una altra banda, perquè aporta una estratègia per treballar la llengua oral amb els petits dins les aules i explica el paper que ha de dur a terme el docent que ho du a la pràctica.

Tot i això, a mi aquest article m’ha fet preguntar-me moltes qüestions. Encara que, sobretot m’ha fet plantejar-me com podríem ensenyar la nostra llengua a un infant nouvingut que no parles ni català ni castellà. Per aquest motiu deixo un enllaç que he trobat que em sembla interessant a continuació:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada