Lectura 3: Junts és més que la suma de tothom

IDEES CLAU

1.       Consideració dels infants com a individus capaços i competents, que tenen la possibilitat de mostrar la seva individualitat i habilitats pròpies per aprendre els uns dels altres.

2.       Importància de les relacions entre infants i la compartició d’experiències i vivències per enriquir l’aprenentatge.

3.       Es creen espais agradables i es dóna llibertat per a que els infants puguin interaccionar entre ells i construir el seu coneixement de forma mútua.

RESUM

Aquesta lectura tracta sobre la pedagogia que es duu a terme a l’escola El Martinet, en la qual es destaca la importància de les relacions i interaccions entre els infants. De manera que l’escola entén que s’aprèn en interacció amb l’entorn i amb les altres persones, des de la pròpia decisió i des de l’alegria i les emocions. Pel que fa als nens i nenes, se’ls considera com a individus capaços, competents i que poden trobar i fer el seu propi camí autònomament i anar descobrint el seu propi aprenentatge tot experimentant, compartint experiències, dialogant, ajudant-se...

Aquests moments d’interacció lliure permeten que cada infant mostri la seva individualitat, les seves habilitats pròpies. Això fa que es fugi de la uniformitat, del fet que tothom sigui igual, a més que desenvolupen l’autonomia, la responsabilitat d’ensenyar als altres i l’autoconcepte i autoestima, pel fet de sentir-se capaços. D’altra banda, quan un infant ofereix el seu coneixement, no només és productiu per a ell, sinó que és, alhora, un estímul pels altres, que es poden sentir capaços d’imitar els seus iguals i tenen l’oportunitat d’aprendre amb el saber dels seus companys.

Quan interaccionen en grup, cada infant pren consciència que té un punt de vista, degut a que es poden trobar en contraposició amb l’altra persona. Amb això, poden adonar-se de les seves pròpies idees i els seus potencials i considerar els dels altres, desenvolupant el respecte vers el company i experimentant el fet de ser respectat. A més, aquesta manera de fer provoca que els infants adoptin un paper més actiu i una actitud més de mirar i d’escoltar, alhora que pregunten, fan suggeriments, avaluen la tasca dels altres, reconeixen l’interès dels companys pel projecte, etc. Això fa que els que actuen hagin de donar-los resposta, i els fa més competents.

Com a conclusió, cal destacar l’evidència de la riquesa que aporta la interacció entre infants de la manera exposada anteriorment. És una manera d’aprendre molt significativa i que mostra molts avantatges pel desenvolupament de cada nen i nena. Mitjançant les relacions, es desenvolupen moltes capacitats (d’escoltar, de dialogar, de col·laborar, de negociar...). A l’escola El Martinet els descobriments de cadascú passen a ser una part del pensament del grup, i això enriqueix de tal manera a tots els individus que es pot dir que “junts és més que la suma de tothom”.

PREGUNTES

1.       Com es pot assegurar que allò que aprenen els uns dels altres no són coneixements “erronis”? Ja que si hi ha diversos grups de treball, un o dos mestres no poden guiar a tots els infants alhora ni sentir el que diuen tots, per fer que no es transmetin aprenentatges que poden ser fruit de la invenció d’un infant.

2.       Amb aquest tipus de metodologia, és suficient tenir un o dos mestres per cada grup classe?

3.       Si es dóna tanta llibertat a que els infants tractin els temes que els hi sorgeixin i els semblin interessants, poden haver-hi mancances en l’aprenentatge?

REFLEXIÓ PERSONAL

Crec que aquesta metodologia que treballen a l’escola El Martinet és molt bona i beneficiosa per al desenvolupament dels infants, perquè els dóna llibertat perquè ells mateixos puguin compartir les seves vivències i coneixements i així aprenen els uns dels altres i desenvolupen capacitats.

Tot i així, cal plantejar-se si poden haver-hi mancances educatives ja que la llibertat dels infants pot fer que només desenvolupin temes que siguin interessants per ells i no d’altres que siguin igualment importants i necessaris.