L'ORALITAT A L'AULA A PORTUGAL

A Portugal, els infants quan comencen a anar a classe amb tres anys, ja saben parlar. En aquesta situació els mestres poden prendre dues posicions: una on veuen que ja no tenen res a fer ja que els infants ja tenen l'aprenentatge adquirit; i l'altra on els mestres poden proporcionar situacions d'oralitat a l'aula per a que els nens i nenes tinguin una major riquesa en la base de la parla.

Pel que fa a primària, la visió dels mestres es bastant diferent, ja que pensen que els infants ja tenen l'oralitat adquirida. Aquest fet portà a que els mestres tinguin dificultats en veure la importància de l'oralitat ja que no ho consideren una matèria a aprendre que formi part del currículum, sinó que ho veuen com una metodologia per transmeté els coneixements.

El fet de que a Portugal passi això a l'aula portà a que en un futur aquests infants tinguin mes dificultat de poder exposar-se en una situació en la que ells tinguin que portar a terme l'oralitat davant dels seus. O panys, ja que no tenen una base sòlida sobre l'oralitat.

Gràcies a l'Ana Costa hem pogut veure com en un país no es dona importància a aquesta part de la llengua, tal i com  anys enrere es feia en el nostre.

La comunicació oral i la consciència lingüística, que és la capacitat de parlar de la llengua amb el llenguatge, formen part del llenguatge oral. És per això que l'infant per a que es comuniqui necessita sentir-se com un subjecte competent, per tant, si el mestre propicia situacions d'oralitat, mica en mica aquest nen s'anirà sentint capaç d'explicar coses de maneta oral.

Finalment, l'Ana Costa ens ha explicat que a dia d'avui, comencen a treballar des de la mateixa portada del llibre i així els poden ajudar a veure com ençà minar la lectura.

Existeixen dues tasques  que han de portar a terme els infants després d'escoltar la història:

1. Fer una interpretació de la lectura.

2. Fer votacions per explicar les preferències, per exemple amb els personatges que hi apareixen a la història.