Roás J.M. (1994)
Experiencia de trabajo a partir de centros de interés: pautes transferibles a
otros contextos educativos, Aula de innovación educativa, 93-94, 1-3
IDEES CLAU
1. El centre d’interès tingui sentit pels infants, això els permetrà gran implicació.
2. Per treballar amb un centre d’interès els pares han d’implicar-se de
forma activa.
3.S’ha d’aconseguir que les activitats siguin transversals.
RESUM
El centre d’interès ha de ser un tema que interessi als infants, perquè
a partir d’ell treballin tot allò que volen saber. Cal iniciar el procés preguntat
als infants que volen saber sobre el tema exposat. El docent, partint
d’aquestes idees aportades ha de confeccionar una guia que tingui en compte
tant les idees dels infants com les necessitats curriculars.
Pel bon funcionament d’un centre d’interès és imprescindible la
col·laboració dels pares.
Enfront d’un món en què els llibres de text són agents de
desenvolupament de les directrius curriculars, l’organització curricular a
partir dels centres d’interès es presenta de forma vàlida, i amb aquests el
mestre pot millorar fins i tot el seu propi art.
PREGUNTES A L’AUTOR
1. Que podem fer si un centre d’interès deixa de ser atractiu
pels infants a mig desenvolupament?
2. Com motivaries a les famílies a participar en l’activitat
escolar?
REFLEXIÓ:
Aquesta
lectura, com la de la setmana passada, és curta i se centra en una dinàmica d’un
únic centre. No obstant això, d’aquesta lectura he pogut extreure la idea
principal i per tant, penso que hem serà útil per extrapolar la idea de centre d’interès
que m’ha aportat el text per poder aconseguir treballar en un futur a partir
dels centres d’interès, ja que sabre una base de per on portar-lo.
Quan
hem compartit les lectures amb les companyes, m’ha semblat molt interessat la
reflexió que havien fet les companyes del grup 1 sobre la seva lectura: Blanch, D. i March, L.
(2013) El treball de l’autonomia dels 3 als 6 anys, Guix d’infantil, 73, 19-24.
La lectura tracta sobre la metodologia Montessori, però en la lectura no s’expliciten
gaire com s’imposen els límits amb aquesta metodologia. Per exemple, les companyes
es preguntaven: - Per tant, no podem corregir als infants? I la parla, no li
podem corregir? Aquesta pregunta m’ha fet reflexionar i la meva resposta seria
que, en el context de la parla, personalment si que corregiria, sobretot la
parla, però de forma assertiva i positiva. És a dir, per exemple, si un nen
diu: - Nanera!! Jo no li diré: No, es diu Bandera!, però li repetiria la frase
de forma correcta: - La Bandera dius que t’agrada? D’aquesta manera assertiva
doncs, penso que els infants aniran adquirint el llenguatge sense sentir que s’han
equivocat, per tant, sense utilitzar la negativitat.
També
m’ha semblat molt interessant la lectura 3, la seva referència bibliogràfica: Ruiz-Bikandi, U. (2012) La
construcción de la lengua oral, Aula de infantil, 10, 6-11, és una lectura molt
teòrica que tracta sobre com s’adquireix el llenguatge. En la lectura s’esmenten
tres autors que tenen punts de vista diferents per a l’adquisició del
llenguatge, els trets principals són:
Chomsky: Un mecanisme innat ens ajuda a adquirir el
llenguatge.
Piaget: Adquirim
el llenguatge a partir dels esquemes. Ha d’haver-hi un conflicte per augmentar
el coneixement.
Vygosky: A partir
de la socialització s’adquireix el llenguatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada