Lectura 9: Infància estrangera i coneixement de la llengua de l'escola

IDEES CLAU

És clau que l’escola tingui sentit per l’alumne. Aquest fet, permetrà la seva inserció i que les activitats d’ensenyament i aprenentatge tinguin sentit. Per tant, es necessita l’ajuda de la família (amb una actitud positiva) i professorat bilingüe. D’aquesta manera, la comunicació a l’aula estarà garantida. D’altra banda, les limitacions que té l’alumne respecte la llengua de l’escola comporta limitacions per aplicar activament les activitats d’ensenyament i aprenentatge. La qual cosa implica que l’escola ha de reorganitzar el seu programa i canviar objectius, entre d’altres canvis. Així doncs, en el domini de la llengua escolar, han de passar obligatòriament per diferents formes d’interllengua en el camí del domini formal del català.

Aprendre una llengua implica temps. El fet d’aprendre una llengua comporta moltes coses, aspectes negatius i de positius, però sobretot necessita una inversió de temps per part de l’alumne. L’infant ha de poder transferir les habilitats lingüístiques que ja té desenvolupades de la pròpia llengua (materna) a la de l’escola i, a la vegada, necessita temps per poder progressar en el domini de la nova.

Cal tenir en compte: la llengua familiar de l’alumne, un ús contextualitzat del llenguatge, una optimització dels recursos i una tasca cooperativa entre l’alumnat. Ara explicarem aquestes consideracions amb més detall.

1.       La pràctica educativa ha de reconèixer i fer present la llengua familiar de l’alumnat, ja que així podrem saber com evoluciona en el seu procés d’aprenentatge (tenint en compte que la llengua materna és la matriu inicial).

2.       Amb els infants estrangers cal que la pràctica educativa impliqui un ús del llenguatge i una manera de fer contextualitzats, de manera que faciliti l’aprenentatge de la llengua i s’estableixin interaccions entre professorat i alumnat en activitats conjuntes.

3.       Cal optimitzar els recursos materials i humans que existeixen a l’escola per fer una pràctica més individualitzada.

4.       És molt important la tasca cooperativa entre l’alumnat perquè repercutirà en la possibilitat de generar ajudes mútues entre iguals, la qual cosa els ajudarà a progressar lingüísticament.

5 PARAULES CLAU

1.       Infants estrangers

2.       Llengua estrangera

3.       Aprenentatge

4.       Pràctiques educatives

5.       Escola flexible

 

PREGUNTES

-          Si es desconeix la llengua d’un infant com se li pot fer de mestre? Què faria vostè?

-          A part de tenir una actitud positiva envers l’escola, què més poden fer les famílies per afavorir a l’aprenentatge de la nova llengua pels seus fills?

 

REFLEXIÓ

Crec que actualment, cada cop més, hi ha una gran quantitat d’infants de diverses procedències a les escoles i aquests han d’aprendre una nova llengua i en una nova llengua. Per tant, aquest text m’ha semblat molt necessari i útil per a nosaltres, futures mestres, ja que encara no havíem pogut treballar aquest tema i crec que és vital per saber com reaccionar i com atendre a aquests infants. El fet que s’exposi, a la lectura, un exemple de cas real i pràctic a un centre ens ajuda a tenir una idea més clara de l’actuació que hem de tenir davant d’aquestes situacions.

És molt important, com diu el text, que l’escola adapti tot allò necessari perquè l’infant estranger pugui sentir-se inclòs i pugui desenvolupar les seves capacitats lingüístiques amb normalitat, tant en la seva llengua materna com en la nova llengua (de l’escola). Crec que també caldria fer introspecció en la cultura i costums del país d’origen d’aquest/a alumne/a perquè el grup classe el conegui millor i puguin compartir més coses, de manera que s’afavorirà un clima comunicatiu més ric entre iguals i això enriquirà el desenvolupament de la nova llengua.

En relació a la classe presentada per la María José Lobo, la vaig trobar molt interessant i em va fer molta il·lusió escoltar anglès durant tota una classe. Ens va explicar beneficis d’ensenyar en anglès (o en qualsevol altra llengua estrangera) a l’etapa d’educació infantil. Aquests són que és més fàcil pels infants aprendre una nova llengua perquè el seu cervell és més plàstic; també poden anar estructurant millor la llengua en la seva ment i el fet de que comencin a pensar en aquesta nova llengua crearà més connexions neuronals que permetran l’assimilació d’aquesta. Els nens i nenes són capaços d’imitar i aprendre nous sons que escolten (tot i que, per això, cal una bona pronúncia de la persona que ensenya). També em va semblar molt important destacar que les llengües s’han d’aprendre mitjançant l’ús, no inicialment a través de la gramàtica. Per tant, els infants han de poder adquirir l’aprenentatge de manera que acompanyi a les necessitats que tenen en cada moment. Per exemple, si els infants necessiten moure’s, cal introduir activitats que impliquin moviment, acció física, etc. perquè l’aprenentatge sigui realment significatiu i no només memorístic o repetitiu. Relacionat amb aquest fet, cal tenir molt en compte les intel·ligències múltiples de Howard Gardner quan ensenyem anglès o qualsevol altra cosa. És a dir, que depenent de la intel·ligència que tingui més desenvolupada cada infant, cal oferir-li l’activitat adaptada a aquesta intel·ligència (intel·ligència kinestèsica, activitats per moviment; intel·ligència visual, activitats més visuals o escrites...). Per últim, és important no traduir el missatge que volem dir si els infants no ens entenen, cal fer tots els esforços possibles per explicar allò d’una altra manera, mitjançant recursos visuals, gestos, sons, etc. però cal potenciar que els infants trobin la manera de resoldre el missatge i desenvolupi aquesta habilitat lingüística que té de manera innata.

Per finalitzar, cal dir que els aprenentatges tempranos en una altra llengua, poden ser terriblement perjudicials pels infants o poden ser immensament beneficiosos depenent de la manera en què s’ensenyi, de les metodologies que s’utilitzin, de l’adequació a l’edat dels infants i al progrés lingüístic individual de cadascun d’ells. Per tant, el mestre o la mestra ha de ser flexible, oferir tot allò necessari, adaptar-se als infants i ser un bon model d’aquella llengua estrangera (pronunciar bé, tenir riquesa de vocabulari...). Les condicions han de ser bones perquè es desenvolupi amb èxit l’ensenyament primerenc de l’anglès o de qualsevol altra llengua estrangera.

 

Adjunto l'enllaç d'un vídeo que mostra un exemple de classe impartida mitjançant el mètode TPR (Total Physical Response) que ens va ensenyar la María José Lobo i que em va semblar molt interessant de poder practicar en primera persona, com si nosaltres fóssim els alumnes que aprenen la llengua estrangera. Tot i així, basar tant l'aprenentatge en les repeticions no sé si és del tot adequat, segons el meu pensament, però el fet de fer-ho mitjançant el moviment ho veig com un benefici, sobretot per treballar amb infants.

https://www.youtube.com/watch?v=bkMQXFOqyQA

 

També adjunto aquí l'explicació més teòrica d'aquest mètode:

https://en.wikipedia.org/wiki/Total_physical_response

Lectura 9: Infància estrangera i coneixement de la llengua de l'escola

Idees Claus

Els autors ens exposen una realitat que cada cop més està succeint en els nostres centres educatius : infants estrangers que no tenen com a llengua materna ni el castellà ni el català. Per aquesta nova realitat que ens envolta parlen dels programes d’immersió lingüística, que permetin l’èxit als alumnes nouvinguts. Aquests programes impliquen una nova organització escolar, i per tant, una pràctica educativa diferent a la que hi ha en un centre educatiu ordinari.

Aquesta immersió lingüística permetrà al alumnat estranger, adquirir competències comunicatives que li possibilitin la parla en un llengua no materna, i tot això , serà possible gràcies a un docent bilingüe que tindrà la capacitat d’interaccionar amb l’alumne en les dues llengua ( la materna i la no materna). Aquesta interacció amb les dues llengües, es fonamental perquè l’alumne aconsegueixi aprendre la llengua del nou indret. L’alumne ha de sentir que la seva llengua és respectada per tal d’aprendre la nova llengua.

Per facilitar la codificació de la nova llengua als alumnes estrangers és important contextualitzar-la , i a més, prendre consciència de que per adquirir una nova llengua es necessita temps i hores treball darrere. També ajuda la interacció entre l’alumnat sempre que aquesta sigui possible.

En conclusió , per fer possible una òptima immersió lingüística és necessari tenir en compte diferents factors que envolten al infant nouvingut i al seu nou entorn : El respecte a la seva llengua materna, fen servir aquesta com a via per l’aprenentatge de la nova llengua; contextualitzar el llenguatge per facilitar el seu aprenentatge; adequar els recursos humans i material; i la interacció i cooperació entre companys.

Paraules Claus

Immersió lingüística

Infància estrangera

Bilingüisme

Llengua

Diversitat cultural

Preguntes

-          Com ensenyaria en cas de desconèixer la llengua materna del nouvingut ?

Reflexió

Després d’haver assistit a la classe de la Maria José Lobo, i ens relació a la lectura comentada fins ara , m’encantaria saber quin és el millor mètode per ensenyar la meva llengua a uns alumnes estrangers. El que la Maria ens va ensenyar ( el TPR) em sembla repetitiu i poc atractiu a la llarga. A més una possible interacció amb altres alumnes es veu forçada si els alumnes si que controlen la llengua de la regió ( alumnes no estrangers ) . Per tant, que hem de fer ? Excloure als alumnes estrangers a una escola tots junts ? No estaríem així apartant-los de la nova realitat cultural i social a la qual s’enfronten ?

A l’hora penso en tota la formació extra que han de fer els professors per poder interaccionar amb aquests infants, és a dir , per poder aprendre la llengua d’aquests infants . Tota aquesta formació té un alt cost , i aquest alt cost només podria pagar-ho un petit sector de professors. Per tant , les oportunitats en entrar en un centre amb alumnes estrangers , dependria del capital del professor ( més capital = més opció a una formació de una nova llengua = més oportunitats de treball), per tant un cop més el nivell econòmic estaria segregant a un sector de la població ( els educadors). 

Infància estrangera i coneixement de la llengua a l’escola

 (Ignasi Vila i Carina Siqués)

Paraules clau:

- Infància estrangera

- Educació bilingüe

- Diversitat

Síntesi:

La lectura ens parla de la importància de valorar i respectar les diferents llengües i l’identifica com: infància estrangera. Es debat sobre l’escolarització de la infància nouvinguda i sobre com influeixen els programes d’immersió lingüística en el seu èxit escolar. Es parla sobre el gran augment de nens i nenes que s’incorporen al sistema pedagògic  actualment, sense tenir adquirides les llengües del català ni el castellà. Per aquest motiu, és molt important reorganitzar la tasca educativa per tal d’adaptar-se a les noves necessitats i incloure a aquests infants per que puguin ser competents lingüísticament dins la institució educativa.

És necessari que l’escola sigui significativa per l’infant per aconseguir que les pràctiques d’ensenyament-aprenentatge siguin efectives i aconsegueixin ser inclusives. La família juga un paper molt important a l’hora de donar sentit a l’escola, ja ha de tenir actituds positives envers el programa per transmetre-les a l’infant. D’altre banda, com que l’equip docent és bilingüe (castellà i català), serà més fàcil mantenir una comunicació des de les dues llengües. Val a dir que el nivell d’utilització de les llengües envers els infants nouvinguts, dependrà del grau competencial de cada alumne, adaptant-se al seu ritme i per facilitat la seva adquisició.

Finalment, m’agradaria remarcar la importància del respecte per la diversitat de llengües i les persones que la parlen. És important aconseguir un clima de confiança per crear una motivació en l’altre per aprendre més sobre els altres i sobre la llengua.

Preguntes:                                                                       

-Cóm és podria fer amb els infants que no parlen la llengua oficial del país on resideix actualment o el mestre no sap el seu idioma matern?

- Cóm es comunicarien amb les famílies?

Reflexió:

És interessant la idea de defensar la riquesa que ens pot aportar la diferència de llengües a l’aula, però és complicat el fet de saber incloure els infants nouvinguts quan no coneixem l’idioma. És important reflexionar també sobre la conscienciació que en algun moment de la nostra vida professional, ens haurem d’adaptar a les necessitats de comprensió lingüística d’un infant que no parli la nostra llengua. El fet que un infant no entengui l’idioma, dificulta la seva adaptació, les relacions socials o la participació en les activitats de l’aula entre altres. Per aquest motiu és important implicar-se amb el nen o nena, per aconseguir una correcte adaptació en que l’infant se senti segur i capaç.

Sento que aquesta lectura està molt relacionada amb la visita que vam rebre de la Maria José Lobo, qui ens va fer una sessió en anglès per explicar-nos i conscienciar-nos sobre la importància de treballar una tercera llengua en la petita infància. També trobo relació amb la lectura de Vila, I (2006), en la qual es fa referència als problemes de comprensió de la llengua pel registre que s’utilitza a l’escola.

Per acabar, adjunto un link d’un article que parla sobre les avantatges que pot tenir el bilingüisme en la infància, i de quina manera, conèixer més idiomes pot presentar aspectes positius envers la intel·ligència de l’infant i les seves capacitats cognitives:  

https://www.guiainfantil.com/educacion/idiomas/bilinguismo/ventajas.htm

Infància estrangera i coneixement de la llengua a l’escola – Ignasi Vila i Carina Siqués

Infància estrangera i coneixement de la llengua a l’escola – Ignasi Vila i Carina Siqués

Paraules clau: pràctica educativa, llengua, immigració, família-escola.

Idees principals

Aquests dos autors discuteixen sobre la qüestió de l’escolarització de la infància estrangera i com influeix en l’èxit escolar dels programes d’immersió lingüística. Així doncs, ens parla del gran augment de nens i nenes que s’han incorporat al sistema pedagògic, els quals no tenen com a llengües ni el català ni el castellà. Per tant, hem d’adaptar i reorganitzar la pràctica educativa per tal d’incloure aquest col·lectiu i que puguin ser competents en les llengües del seu centre docent.

Per a que siguin efectives aquestes pràctiques d’ensenyament-aprenentatge és fonamental que l’escola tingui sentit per a l’infant. I aquest sentit ve donat per part de la família, la qual té actituds positives vers el programa, i per una  altra banda, el professorat és bilingüe castellà-català i per tant, serà més fàcil la comunicació des de les dues llengües. Cal afegir, que el professorat utilitzarà aquestes llengües segons el grau competencial de l’alumne per facilitar-li la seva adquisició.

I per últim, destacar aquesta frase de la lectura: «En la mesura que tu em reconeixes des de la meva llengua, jo puc (i vull) aprendre la teva» perquè quan tu parles des del respecte cap a l’altre persona i alhora cap a la seva llengua crees un clima de confiança on despertes aquestes ganes de saber més sobre els altres, sobre l’altre llengua.

Preguntes als autors

-         -  Com es comuniquen amb les famílies?

Reflexió

A partir d’aquesta lectura he pogut reflexionar sobre la importància de la comunicació a les aules i com a futures mestres hem d’estar conscienciades de que en algun moment donat ens haurem d’adaptar per a que potser un infant ens entengui. Actualment, hi ha infants a les aules que tenen aquestes dificultats a l’hora de comunicar-se perquè no entenen i tampoc parlen la llengua i per tant, els hi dificulta la seva participació en les activitats.

Així mateix, trobo que aquest article està relacionat amb la lectura de Vila, I (2006), en la qual es fa referencia als problemes de comprensió de la llengua pel registre que s’utilitza a l’escola. Alhora, trobo que té un gran vincle amb la classe de la setmana passada, en la qual vam tenir una visita molt especial per part de la Maria José Lobo. Hi ha aquesta estreta relació perquè la Maria Jose ens va fer la classe tota l’estona en anglès i ens va explicar la importància d’una tercera llengua en l’educació infantil.

Finalment, vull posar aquest link a un vídeo molt interessant, ja que ens parla de com una escola incorpora les llengües de cada nen que no parla la vehicular del centre per tal de fer-li una adaptació més planera, tant als infants com als pares.

Video

Infància estrangera i coneixement de la llengua a l’escola

Paraules clau

• Pràctica educativa
• Immigració
• Immersió lingüística
• Diversitat

Idees clau

Cal adaptar la pràctica educativa per incloure a infants nouvinguts. La immersió lingüística actual de les escoles no és útil ni eficient. Centrem la pràctica educativa en donar a conèixer la nostra llengua sense valorar la seva d’origen. Cal que canviem aquestes pràctiques per ser el més inclusius possibles i deixar de ser integradors. Hem de reconèixer la llengua de l’alumnat d’origen.

El sentit de l’educació. El sentit de les coses els hi donem quan entenem les coses que fem i quan li donem una utilitat a la vida quotidiana. Per tant també és necessari incloure a les famílies en aquest procés, d’aquesta manera l’infant veure que el que fa té més sentit i que es necessari pel context on es troba ara i fer un aprenentatge més significatiu. Cal negociar els significats del que es fa i es diu dins de l’aula i donar-li sentit a tot allò que realitzen oferint recursos i materials per portar a terme una pràctica més individualitzada i afavorir l’aprenentatge cooperatiu.

Preguntes

• Com portar a terme aquesta pràctica si no dominem cap llengua amb la que l’infant es pot comunicar?
• Com ens comuniquem amb les famílies?
• Els materials i els recursos humans són suficients? Com els podem aconseguir?

Reflexió

• Observació personal

Al fer aquesta lectura m’han vingut al cap companys que tenia a l’aula nouvinguts i que no acabaven d’entendre la llengua amb la què parlàvem. Hi havia companys que els ajudaven però d’altres què passaven. Però el que més m’impactava era el rol del docent envers aquesta companys. No adequaven cap tipus d’activitats per a ells, només els hi facilitava un diccionari per ajudar-se o no feien l’activitat. També recordo que en algunes hores del dia marxaven de l’aula i se’n anaven a l’aula de reforç on entenc que els hi proporcionaven algun tipus de material, també aprofito per dir que aquesta aula des de l’alumnat no es veia com una aula de suport o de treball individualitzat sinó una aula per companys que “els hi costava” i que per tant no estaven inclosos dins del grup, eren apartats. Per això crec que aquesta lectura és molt important i que molta gent se l’hauria de de llegir per reflexionar quina pràctica esta duent a terme amb la immersió lingüística d’infants nouvinguts que ara en són molts i ens poden enriquir d’una manera extraordinària. 

• Enllaç

Article on s'explica Qué és la immersió lingüística: http://cat.elpais.com/cat/2016/11/15/cultura/1479234741_789036.html

Pàgina amb recusos per treballar la immersió lingüística i de formació per docents

http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/plurilinguisme/accions/llengues/catala/immersiolinguistica/

Lectura 9 (III) Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola, Vila i Siqués (2006)

IDEES CLAU:

L’article, que tracta sobre l’adquisició d’una nova llengua escolar en un context de immersió lingüística, comença desenvolupant la idea de que cal adequar tant l’organització escolar com la pràctica educativa a aquesta nova realitat. L’objectiu d’això és fer possible que, independentment de la llengua que parlen a casa seva, tots els alumnes i les alumnes  desenvolupin prou competència lingüística en la llengua o en les llengües del seu centre docent.

Tal i com diuen els autors del text, gràcies al personal bilingüe de l’escola que pot dur a terme una immersió lingüística, es fa possible la següent dita: «En la mesura que tu em reconeixes des de la meva llengua, jo puc (i vull) aprendre la teva». L’alumne ha de sentir que valores la seva llengua, i poc a poc, valorarà la nostra, i tindrà ganes d’aprendre-la. Per això és essencial que treballem la part emocional amb aquest infant. Malgrat això, el problema arriba quan l’infant no entén cap de les dues llengües que parla el docent, ja que el mestre no podrà reconèixer la seva llengua de la mateixa forma.

Per últim, cal tenir en compte que l’alumne anirà adquirint produccions orals i escrites cada cop més complexes. És a dir, ja no copiarà el que sent sinó que utilitzarà expressions interioritzades que codificaran la nova llengua: el que Selinker anomena “interllengua”. Doncs, veiem que el domini de la llengua de l’alumne, passarà per diferents formes d’interllengua en el camí de l’adquisició de l’idioma, que ens indicaran els seus avenços. Tanmateix, Vila i Siqués ens informen que l’infant ja té unes competències lingüístiques quan arriba a l’escola: les de la seva llengua. Per aquest motiu, l’alumne que s’incorpora a un programa de canvi de llengua de la llar a l’escola ha de tenir temps per poder transferir les habilitats lingüístiques que té desenvolupades en la seva llengua a la nova llengua de l’escola

PARAULES CLAU: immersió lingüística, pràctica educativa, llengua familiar, llengua escolar, competència lingüística

PREGUNTES ALS AUTORS:

-Com reconeixem aquelles llengües que no sabem parlar, per fer que l’alumne senti que valorem la seva llengua i vulgui aprendre la nostra?

-Com ens comuniquem amb les famílies si no compartim la mateixa llengua?

COMENTARI DEL TEXT: 

Al dur a terme la lectura d'aquest article, vaig començar molt interessada en el tema, però a mesura que va anar avançant la lectura estava més desconcentrada. Probablement és perquè se'm va fer molt repetitiva, i penso que podrien haver aprofitat el tema d'una manera molt menys densa. Tot i així l'he trobat interessant.

A banda d'això, crec que és un tema realment important per al nostre futur com a mestres, ja que ens podem trobar perfectament davant d’aquesta situació, i hem de saber actuar correctament. Per tant, és bo saber mètodes per incloure a aquests alumnes nouvinguts i fer-los entrar a la nostra cultura de la millor manera possible. A més, penso que la comunicació és indispensable en el nostre dia a dia, i si em poso a la seva pell, m'ho imagino esgarrifant. El fet de no entendre a ningú i que ningú t'entengui deu ser una experiència força traumatitzant. Per aquest motiu, hem de treballar això des de l'escola per fer de la seva arribada una experiència gratificant per a ell. Doncs, penso que la clau està a generar contextos comunicatius per ajudar-lo a aprendre la llengua.

Tanmateix, podem relacionar aquest tema amb la visita de la María José. Va ser una visita molt agradable en la que vam poder aprendre moltes coses. En primer lloc, que és essencial aprendre el màxim de llengües possibles, ja que t’obren moltes portes. A més, com ens deia la María José, és molt bona oportunitat ensenyar-los idiomes des de petits, però és clar, sempre depenent de la forma en la qual ho facis, perquè hi ha una gran varietat de mètodes.  Ella proposava ensenyar-ho de forma totalment didàctica, on els infants aprenien alhora que s’ho passaven bé, és a dir, utilitzant el joc com a eina d’aprenentatge. Ens va ensenyar un mètode molt eficaç per tenir un primer contacte amb aquesta nova llengua, i em va agradar molt poder portar-ho a la pràctica, ja que vam poder sortir de l’habitual rutina. 

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l'escola – Ignasi Vila i Carina Siques

Paraules clau:

- Llengua

- Bilingüisme

- Infància estrangera

- Immersió lingüística

- Pràctica educativa

Resum:

Primer de tot, els autors discuteixen en aquest article, a partir d'un estudi empíric, a fer possible una pràctica educativa per a la infància estrangera per tal que permeti assolir l'èxit escolar en els programes d'immersió lingüística.

El fet d'haver-hi un augment en el sistema pedagògic de Catalunya envers els infants amb llengües familiars diferents crea nous reptes en l'organització escolar i en la pràctica educativa. En aquest punt els autors discuteixen sobre les bases de la immersió lingüística com a un bon procediment organitzatiu i metodològic per assolir competències lingüístiques tant a l'escola com a casa, com a un bon instrument per aconseguir que la infància estrangera assoleixi les competències lingüístiques adequades en català. Tanmateix, també comenten que la pràctica educativa ha de promoure que la institució escolar ha de tenir sentit per als alumnes i que ha de promoure contínuament la negociació dels significats implicats en el que es diu i es fa a l'aula.

Per altra banda, els mestres d'aquesta immersió lingüística són bilingües. Això fa possible que l'alumne se senti reconegut per la seva llengua i pensi que ell pot i (vol) aprendre la que utilitza el mestre. A més, també garanteix que hi hagi comunicació a l'aula. En relació a l'adquisició d'aquesta nova llengua els autors van estar dos anys anant un dia a la setmana a una classe del cicle inicial de primària i van veure els problemes que tenien els infants estrangers i com l'equip de professors va modificar l'organització per fer possible una pràctica educativa més individualitzada.

Per concloure, aquesta pràctica educativa implica sempre unes consideracions que sense elles no es podrien dur aquests programes d'escolarització. El primer que ha de reconèixer i fer present la llengua familiar de l'alumnat; el segon, que implica l'ús del llenguatge d'una manera més contextualitzada; el tercer, que ha d'optimitzar els recursos materials i humans que hi ha a l'escola per tal de fer una pràctica educativa més individualitzada; i el quart i últim, que la tasca cooperativa entre l'alumnat és molt important.

Preguntes a les autores:

- Quines serien les millors pràctiques educatives que podríem dur a terme per tenir diversitat lingüística a l'escola?

- Que es podria fer perquè les famílies amb diferents llengües participessin més amb l'escola per tal d'ajudar en aquests programes d'adquisició de llengües?

Comentari personal:

Aquest article m'ha semblat molt interessant pel fet que mai havia pensat en aquestes situacions que es donen quan venen infants estrangers a l'escola. És important conèixer el tema per poder-lo tractar a l'escola, hem de saber actuar en aquestes situacions per tal que com a bones mestres identifiquem les limitacions lingüístiques que tenen molts d'aquests alumnes.

M'hi ha fet reflexionar en què com a mestres hem de saber moltes llengües o si més no apropar-nos a les llengües dels nostres alumnes estrangers per tal que se sentin respectats per la seva llengua familiar i adquireixin interès per aprendre la nostra llengua.

En relació als altres articles m'han semblat molt vinculats a aquest. Tant el de Vila (2006) com el de Barragán (2002) parlen, un sobre atendre organitzativament respecte al coneixement de la llengua a l'escola i que és important la interacció i la immersió lingüística, i l'altre sobre les dificultats que tenen els mestres per entendre els diferents idiomes dels seus alumnes estrangers. Tots dos entren en el que parlen els autors d'aquest article tan bon punt parlen sobre les dificultats que tenim els mestres front els alumnes estrangers si no estem preparats i en com ens hem d'organitzar per poder fer front al coneixement de llengües a l'escola. Hem de saber que és molt important pel desenvolupament d'aquests infants estrangers i per l'èxit escolar d'aquests. 

Per últim, també ho relacionaria amb el que ens va explicar Maria José Lobo durant la seva xerrada. Aquesta mestra ens va fer la classe i el seminari en anglès, tot i que en el seminari un joc en holandès. Ens va parlar sobre la importància d'una tercera llengua a educació infantil i sobre l'ensenyament en aquesta etapa. Ens va comentar que era important ensenyar-los una tercera llengua, ja que quan són petits són com esponges  i tenen un gran ventall de capacitats per desenvolupar. Però per altra banda també un inconvenient que era que si els hi ensenyaves una llengua de petits i més endavant no l'entrenaven, l'acabarien perdent. Ens va explicar com són els infants (curiosos, actius, capaços...) i com ha de ser un bon professor (vocació, positiu, bon coneixement...).

Per concloure, em va semblar molt interessant també el joc que vam fer el seminari, ja que era un exemple d'una dinàmica per aprendre un nou idioma amb infants, s'anomena Total Physical Response. És una dinàmica on aprens de manera divertida un nou idioma i a còpia de repetir la paraula o paraules juntament lligades amb una acció provoca que la teva ment acabi relacionant aquells sons vocals (les paraules) amb aquella acció.

12. Novena lectura

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola: Vila, I. i Siqués, C.

A. Paraules Clau:

Immersió lingüística, diversitat cultural, segones llengües, comunicació, immigració, pràctica educativa.

Il·lustració  de la diversitat cultural.

B. Síntesi:

En aquest article es discuteixen les bases de la immersió lingüística entesa com un programa d’inclusió per la infància immigrant i les seves famílies. Si bé és cert que ha funcionat com a estratègia per assolir competències lingüístiques tant en el català com en el castellà amb els alumnes de parla castellana, potser també funciona amb els que tenen una llengua diferent d’aquestes dues.

En primer lloc, un dels punts clau en aquest procés és que la institució escolar tingui sentit per l’alumnat; així, el seu aprenentatge serà més efectiu. En relació, és important que es promogui constantment la negociació de significats en el que es diu i es fa a l’aula; i també comptar amb un professorat bilingüe que utilitzi el català però també entengui el castellà. D’aquesta manera, l’alumne sent que la seva llengua i els seus orígens són acceptants a l’escola i adopta una actitud de predisposició a aprendre el català. I en darrer lloc, si l’actitud de la família envers el programa és positiva, l’alumne s’hi adaptarà millor.

En segon lloc, s’ha de destacar positivament que les competències lingüístiques dels alumnes bilingues són interdependents; per tant, les competències desenvolupades en una llengua es poden transferir a l’altre. D’altra banda, si contextualitzem a l’infant permanentment, oferim una atenció individualitzada i el fem treballar en interacció amb els companys podem garantir part de la immersió lingüística. No obstant això, si no disminuïm les limitacions que l’alumnat té amb la llengua de l’escola, facilitem que aquest no pugui implicar-se activament en les activitats proposades i tingui problemes de comprensió. 

En conclusió, per aconseguir una bona immersió lingüística és necessària la negociació de significats del que es fa i es diu a l’aula, i la dotació de sentit a les activitats que es realitzen; per aconseguir-ho hem de tenir en compte els quatre següents punts: reconèixer la llengua familiar de l’alumnat, contextualitzar a l’infant, oferir recursos materials i humans per desenvolupar una pràctica més individualitzada i potenciar el treball cooperatiu per afavorir l’aprenentatge entre iguals.

C. Preguntes a l'autora:

- Si a l’escola ens arriba un infant que no sap català, castellà ni anglès; l’hem d’introduir en l’horari habitual dels infants i que faci les assignatures que li toquen o és millor que no faci classes d’anglès per primer consolidar el català? És a dir, ensenyem les tres llengües des d’un principi i alhora o ho fem progressivament?

- Com a mestres quins recursos materials i humans tenim per establir comunicació amb una família que no parla cap de les nostres llengües?  

Mare escrivint Urdú a l'escola Concepció Arenal de Barcelona

D. Reflexió personal:

Actualment treballo al menjador de l’Escoleta amb els infants de les classes de segon A i B. A l’aula dels alumnes de l’A, des d’inicis de curs, s’ha incorporat una nena de Kurdistan que va arribar a l’agost del seu país d’origen. Òbviament, la seva llengua materna és el kurd i, quan va arribar, tenia zero coneixements del català i el castellà; però, per sort, al viure durant 6 mesos a Londres té nocions basques d’anglès (llengua que comparteix amb la mestra).

Analitzant com a sigut el procés d’adaptació i la immersió lingüística que han utilitzat amb l’Aleen, s’ha de reconèixer que ha sigut molt ben portat a terme i que el seu progrés ha estat tot un èxit. Ara, després de 9 mesos, pots establir una conversa en català, castellà i anglès amb aquesta nena, tot i que encara està adquirint molt vocabulari en català i castellà.

Una de les coses que més m’han sorprès de la pràctica educativa de la Maria, la seva tutora, és com ha introduït la cultura d’origen de l’Aleen a la classe per tal que els seus companys poguessin conèixer-la millor i ella se sentis acceptada pel grup. La nena, ha explicat de manera natural com era el seu país, quines festes se celebraven i per quins motius va haver-ne de marxar. A banda, hi ha un racó de l’aula amb mapes per situar el país i fotografies de Kurdistan i de la família de l’Aleen.

Finalment, com que la lectura en català i castellà encara se li fa molt feixuga, s’ha incorporat més material didàctic (llibres, revistes, contes, àlbums, còmics...) en anglès per tal que pugui desenvolupar la capacitat lectora amb normalitat. A banda, s’han introduït diccionaris il·lustrats de català-anglès per oferir més vocabulari i, conseqüentment, millorar la comunicació d’aquesta nena amb la resta del grup. 

Cercant imatges per internet sobre la diversitat cultural, he trobat la il·lustració de Les Tres Bessones. La imatge forma part d'un article que parla d'uns estudis realitzats a la UdL. Aquests estudis afirmen que un 15% de les escoles catalanes no realitza cap acció o activitat relacionada amb la diversitat cultural. Penso que, tot i que és una xifra petita, s'hauria de treballar perquè totes les escoles atenguessin a la diversitat cultural i aconseguissin que els infants se sentin acollits i respectats. 

També he trobat un vídeo molt interessant que parla de les aules plurilingües i ens mostra un projecte que s'ha dut a terme a un centre de Barcelona amb infants d'origen pakistanès i les seves famílies. També s'ensenya una activitat anomenada: La història de les meves llengües, on els infants explicaven i il·lustraven quines llengües parlaven i amb qui les utilitzaven. M'ha agradat trobar aquest exemple perquè m'ha recordat a la primera tasca que vam realitzar per aquesta assignatura: l'autobiografia educativa. 

Redacció d'una nena del centre sobre la història de les seves llengües.

Referència: Vila, I. i Siqués, C. (2006) Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola, Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 38, 29-37.


E. Reflexió classe en anglès:

Després de la classe realitzada per la María José Lobo en anglès, m'agradaria destacar el que vam fer durant el seminari. La mestra ens va col·locar en rotllana i vam fer una sessió de Total Physical Response, un mètode per ensenyar idiomes mitjançant el moviment físic per reaccionar a davant una intervenció verbal.

Va ser molt interessant conèixer aquest mètode d'aquesta manera perquè moltes de nosaltres no sabíem de la seva existència. Personalment, no sé si l'utilitzaria per ensenyar una llengua als meus alumnes perquè crec que només potència algunes de les competències i capacitats. Penso que s'hauria d'alternar amb altres tècniques per poder-nos adaptar als infants i oferir més recursos metodològics. Tot i això, he de reconèixer que és una tècnica molt eficaç. A banda del mètode vam aprendre altres coses com l'organització dels alumnes, en rotllana perquè hi hagués contacte visual; i així, fos més fàcil interactuar entre nosaltres i aprendre junts. També vaig prendre consciència de la importància de dirigir-se als alumnes pel seu nom, de demanar voluntaris i d'afegir els conceptes progressivament.

Exemple d'una pràctica de TPR:

-    

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l'escola

PARAULES CLAU: Infants estrangers,  Llengua estrangera, Aprenentatge, Pràctiques educatives, Escola flexible

Enllaç web: http://www.univision.com/noticias/educacion/tu-hijo-no-se-atrasara-si-lo-crias-con-dos-idiomas-al-contrario

IDEES CLAU

És clau que l’escola tingui sentit per l’alumne. D'aquesta manera ens assegurem que els processos d'ensenyament-aprenentatge tinguin sentit. Per això és vital la col·laboració amb la família i que el professorat sigui bilingüe. Les limitacions de l'alumnat respecte a la llengua del centre dificulta els processos d'E-A. Per tant, l'escola ha de reestructurar el seu programa per adaptar-se el millor possible a aquests infants.

Aprendre una llengua implica temps. Aprendre una nova llengua comporta sobretot una inversió de temps considerable per part de l'aprenent. L'alumne ha de transferir les habilitats lingüístiques ja adquirides de la llengua materna a la nova llengua de l'escola., i a l'hora necessita temps per aconseguir un domini en aquesta última.

Hem de tenir en compte que la llengua familiar de l’alumne i reconèixer-la, utilitzar el llenguatge dins un context reconeixible pels infants, una tasca cooperativa entre l'alumnat per generar ajudes entre iguals i l'optimització de recursos per fer una pràctica més individualitzada.

PREGUNTES A L'AUTOR

• Si es desconeix la llengua d’un infant com se li pot fer de mestre? Què faria vostè?
• A part de tenir una actitud positiva envers l’escola, què més poden fer les famílies per afavorir a l’aprenentatge de la nova llengua pels seus fills?

REFLEXIÓ

Considero important que l'escola sigui el més inclusiva possible, per això ha d'adaptar-se el màxim possible a les diferents llengües que parlen els alumnes.

Aquesta lectura dóna molt bons consells, però tot i així és una tasca complicada i se n'hauria de parlar més i dóna més formació als mestres.

Adjunto un enllaç que parla sobre l'evolució de l'infància estrangera que ha estat escolaritzada al sistema català: https://books.google.es/books?id=Dn4MDhG3jswC&pg=PA249&lpg=PA249&dq=inf%C3%A0ncia+estrangera+sistema+catal%C3%A0&source=bl&ots=o2XZ_i-riP&sig=dvX-tQETfiIXL_C-HP9QMmUYwdM&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwidwNq_7JXUAhXK0xoKHb57CqUQ6AEIUzAH#v=onepage&q=inf%C3%A0ncia%20estrangera%20sistema%20catal%C3%A0&f=false

Lectura IX: INFÀNCIA ESTRANGERA I CONEIXEMENT DE LA LLENGUA DE L’ESCOLA

SÍNTESI

El sistema educatiu a Catalunya està organitzat de forma bilingüe i els programes d’immersió lingüística han estat l’eina fonamental per fer possible l’aprenentatge de la llengua catalana.  

L’èxit de la immersió ve donat per dos aspectes: una pràctica educativa que promogui que la institució escolar tingui sentit per a l’alumnat i una pràctica educativa que promogui permanentment la negociació dels significats implicats en el que es diu i es fa a l’aula. El fet que l’escola tingui sentit per a l’alumnat és decisiu per a la seva inserció i sobretot perquè siguin efectives les activitats d’ensenyament i aprenentatge que s’hi realitzen (Coll, 1988). És important l’existència d’actituds positives des de la família envers el programa i que el professorat dels programes d’immersió lingüística sigui bilingüe (català-castellà). Els aspectes afectius implicats en aquesta relació bilingüe també resulten decisius per a l’aprenentatge de la llengua de l’escola.

L’aparició de la interllengua comporta importants graus d’interiorització de la nova llengua, i la seva modificació progressiva indica els avenços de l’alumnat en el domini de la llengua de l’escola.

La pràctica educativa ha d’optimitzar els recursos materials i humans que existeixen a l’escola, a fi de fer possible una pràctica més individualitzada basada en el treball en petits grups i en la tasca cooperativa entre el mateix alumnat. Aquesta manera de treballar implica la possibilitat de generar ajudes mútues entre iguals que ajuden tots els nens i nenes a progressar lingüísticament.

PARAULES CLAU

Interllengua, recursos, immersió lingüística, bilingüisme, pràctica educativa.

PREGUNTES A L’AUTOR

Considero que la comunicació amb la família també és essencial, per tant, com et comunicaries amb una família de llengua estrangera?

REFLEXIÓ PERSONAL

Qualsevol llengua a l’escola és essencial; és el mecanisme base d’ensenyament i aprenentatge, com també ho és el respecte. El respecte per totes les llengües: les conegudes i les desconegudes, les parlades i les no parlades. Al llarg de la nostra vida professional, a les escoles ens trobarem amb una àmplia varietat de llengües, i per aprendre una nova llengua, primer de tot, s’ha de respectar. L’estima per totes les llengües per igual afavoreix la comprensió d’aquesta.

Com afirmen els autors I. Vila i C. Siqués, adquirir una llengua comporta diferents requeriments: desenvolupament cognitiu, qualitat de les relacions interpersonals, etc., però també temps. Com qualsevol nou aprenentatge, s’ha de tenir paciència: paciència com a docent i com aprenent. Avui dia, les llengües obren moltes portes al nostre futur, i com a futures professionals no hauríem de tancar portes a cap infant ni família pel seu idioma.