Infància estrangera i coneixement de la llengua a l’escola

 (Ignasi Vila i Carina Siqués)

Paraules clau:

- Infància estrangera

- Educació bilingüe

- Diversitat

Síntesi:

La lectura ens parla de la importància de valorar i respectar les diferents llengües i l’identifica com: infància estrangera. Es debat sobre l’escolarització de la infància nouvinguda i sobre com influeixen els programes d’immersió lingüística en el seu èxit escolar. Es parla sobre el gran augment de nens i nenes que s’incorporen al sistema pedagògic  actualment, sense tenir adquirides les llengües del català ni el castellà. Per aquest motiu, és molt important reorganitzar la tasca educativa per tal d’adaptar-se a les noves necessitats i incloure a aquests infants per que puguin ser competents lingüísticament dins la institució educativa.

És necessari que l’escola sigui significativa per l’infant per aconseguir que les pràctiques d’ensenyament-aprenentatge siguin efectives i aconsegueixin ser inclusives. La família juga un paper molt important a l’hora de donar sentit a l’escola, ja ha de tenir actituds positives envers el programa per transmetre-les a l’infant. D’altre banda, com que l’equip docent és bilingüe (castellà i català), serà més fàcil mantenir una comunicació des de les dues llengües. Val a dir que el nivell d’utilització de les llengües envers els infants nouvinguts, dependrà del grau competencial de cada alumne, adaptant-se al seu ritme i per facilitat la seva adquisició.

Finalment, m’agradaria remarcar la importància del respecte per la diversitat de llengües i les persones que la parlen. És important aconseguir un clima de confiança per crear una motivació en l’altre per aprendre més sobre els altres i sobre la llengua.

Preguntes:                                                                       

-Cóm és podria fer amb els infants que no parlen la llengua oficial del país on resideix actualment o el mestre no sap el seu idioma matern?

- Cóm es comunicarien amb les famílies?

Reflexió:

És interessant la idea de defensar la riquesa que ens pot aportar la diferència de llengües a l’aula, però és complicat el fet de saber incloure els infants nouvinguts quan no coneixem l’idioma. És important reflexionar també sobre la conscienciació que en algun moment de la nostra vida professional, ens haurem d’adaptar a les necessitats de comprensió lingüística d’un infant que no parli la nostra llengua. El fet que un infant no entengui l’idioma, dificulta la seva adaptació, les relacions socials o la participació en les activitats de l’aula entre altres. Per aquest motiu és important implicar-se amb el nen o nena, per aconseguir una correcte adaptació en que l’infant se senti segur i capaç.

Sento que aquesta lectura està molt relacionada amb la visita que vam rebre de la Maria José Lobo, qui ens va fer una sessió en anglès per explicar-nos i conscienciar-nos sobre la importància de treballar una tercera llengua en la petita infància. També trobo relació amb la lectura de Vila, I (2006), en la qual es fa referència als problemes de comprensió de la llengua pel registre que s’utilitza a l’escola.

Per acabar, adjunto un link d’un article que parla sobre les avantatges que pot tenir el bilingüisme en la infància, i de quina manera, conèixer més idiomes pot presentar aspectes positius envers la intel·ligència de l’infant i les seves capacitats cognitives:  

https://www.guiainfantil.com/educacion/idiomas/bilinguismo/ventajas.htm