Lectura Barragán, Catalina

Lengua oral en aulas multiculturales y plurilingües en educación infantil.

Paraules clau:

·         Multiculturalitat

·         Convivència

·         Aprenentatge

·         Període de silenci

·         Paper del docent

Resum:

En aquest article es parla sobre la tipologia d’alumnat que podem tenir a l’aula, la varietat de llengües maternals que hi pot haver i com fer front a tanta pluralitat.

Hem de prendre consciència de la importància de saber la seva primera llengua, de buscar i tenir recursos i ajudes per fer-nos entendre mínimament, el respecte del període del silenci pel que passa gran part dels aprenents d’altres llengües sense pensar que és falta d’interès sense pensar ni esforç per aprendre una altre llengua.

És important tenir una ideologia oberta cap a altres llengües, ja que això implica revisar els propis estereotips i prejudicis que existeixen en vers el lloc d’on provenen. Aquestes actituds poden relacionar-se inclús amb les expectatives que els docents i famílies tenen sobre les possibilitats dels infants. A més d’això, l’escola ha de proporcionar vertaders contextos de convivència en què els infants vulguin fer coses junts i en el qual les famílies dels immigrants i els autòctons tinguin possibilitats de conèixer-se, participar i compartir.  El text ens dóna unes consideracions a tenir en compte:

·         Assegurar sempre la comunicació

·         Proporcionar models diferents dels parlants i dels contextos.

·         Promoure varietat de situacions comunicatives

·         Realitzar sempre activitats complexes, reals i proporcionar oportunitats per parlar i escoltar

·         Facilitar i promoure situacions en les quals la interacció sigui necessària

·         Proporcionar informació positiva enfront els errors: tant afectiva com cognitiva

·         El rol docent

·         Considerar que han d’aprendre la llengua oral de l’escola

Considerem que l’aprenentatge més formal i la llengua oral de l’escola estan molt relacionades amb el llenguatge escrit. També ens dóna unes estratègies per utilitzar a l’aula:

·         Organització d’espais, temps i agrupaments

·         Planificació

·         Les rutines

·         Participació de la comunitat

·         La biblioteca de l’aula

·         Llibre de vida

·         Els jocs

Aquestes dues últimes em van agradar molt, ja que són activitats que solen agradar molt als infants i els transmeten tranquil·litat alhora que coneixement. El llibre de vida no l’havia escoltat mai.

Preguntes a l’autor:

·         Com planteges uns mínims de coneixements d’altres llengües per parlar amb les famílies dels nouvinguts?

·         Com podríem evitar prejudicis si estan per tot arreu i en boca de tots?

Reflexió

Aquesta lectura ha estat molt fàcil de llegir, no se m’ha fet gens feixuga. Hi ha quelcom m’ha agradat molt i és el final, quan et dóna una sèrie d’estratègies per dur a terme certes activitats amb els infants d’una aula d’infantil. Com he dit durant el resum de la lectura, no havia sentit a parlar mai del “llibre de vida”, però és una idea molt maca i útil per aplicar el dia de demà a una aula d’infantil tant amb petits com amb grans. Aquesta activitat consisteix en que cada infant faci un llibre de la seva vida amb fotografies de quan eren més petits, llocs que han conegut, visitat o han viscut, dibuixos, etc. Els infants tenen la oportunitat de compartir les seves experiències amb els seus iguals, cosa que afavoreix la interacció i la parla de la llengua oral. Això es pot relacionar molt bé amb la lectura “grups interactius al final de l’etapa”, Zugazaga, Arantza.