LLENGUA, ESCOLA I IMMIGRACIÓ

IDEES CLAU:

1.   Els alumnes immigrants presenten més dificultats per adquirir una llengua que l’alumnat que la té com a llengua mare.

2.   Les situacions multilingües a l’aula s’haurien de percebre com a font de riquesa.

3.  Cal incloure els infants de famílies immigrants a les aules, perquè si no interactuen amb infant que dominen la llengua, no l’aprendran mai, ja que no li trobaran la necessitat.

PARAULES CLAU:

Immigració, plurilingüisme, rendiment escolar, inclusió, llengua materna.

RESUM:

L’autor del text es centra en explicar les diferències existents entre l’alumnat nadiu i l’alumnat immigrant a l’hora de desenvolupar l’aprenentatge de la llengua.

Concretant, Ignasi Vila considera que les situacions a l’aula s’haurien de percebre com a oportunitats i no pas com a amenaces.

D’acord amb diferents estudis, els alumnes immigrants tarden més temps a aprendre una llengua que els alumnes que la tenen com a llengua materna. La qüestió és: Quin és el motiu d’aquesta desigualtat?

Principalment, ens hauríem de centrar en l’atenció a la diversitat a les aules, la qual no es pot confondre amb la integració dels alumnes immigrants, ja que la proposta idònia per solucionar aquesta desigualtat no es centra en aïllar aquest alumnat nouvingut respecte la resta del grup. Si s’aïlla aquest alumnat en una aula a part, mai podran aprendre la llengua al mateix ritme que els seus companys/es, ja que no tindran l’oportunitat d’interactuar amb alumnes que l’empren com a llengua mare.

Seguint per la mateixa línia, l’autor afirma que la realitat lingüística de les aules s’ha vist afectada, ja que s’hi concentren múltiples identitats, llengües, nivells educatius familiars, expectatives envers l’educació i cultures. Com a professionals del món de l’educació, doncs, hauríem de procurar crear situacions lingüístiques heterogènies, les quals no haurien de ser mai substituïdes per pràctiques bilingües que procuren que tots els alumnes aprenguin una mateixa primera llengua i una mateixa segona llengua, creant així una situació d’absoluta homogeneïtat.

Així doncs, cal tenir en consideració que els programes d’immersió lingüística orientats a un alumne immigrant són més lents que els programes seguits per la resta de grup. Concretament, hi ha estudis que afirmen que fan falta tres anys d’escolarització perquè els alumnes immigrants desenvolupin una competència conversacional en la llengua escolar, i uns cinc anys perquè interioritzin la lectoescriptura.

PREGUNTES A L’AUTOR:

1.  Quin paper tenen les expectatives dels docents envers l’aprenentatge de la llengua per part dels alumnes immigrants?

2.     Quina diferència hi ha entre els programes bilingües i els programes d’immersió lingüística?

OPINIÓ PERSONAL:

La lectura m’ha agradat força, ja que considero que tracta un tema molt interessant i present a les aules d’avui en dia. No obstant, l’he trobat una mica feixuga i densa de contingut. A més, considero que tracta el tema dels immigrants des d’un punt de vista no massa positiu, ja que es centra en comentar únicament els desavantatges que aquest tipus d’alumnat presenta envers la resta.

De fet, d’acord amb el debat de la lectura que hem fet a classe, considero que com a docents hem de respectar els diferents ritmes d’aprenentatge, per tal que els alumnes immigrants no es sentin endarrerits o excessivament lents respecte la resta, fet que els pot provocar menys motivació i ganes d’aprendre.

Per tant, també hem de procurar, en tot moment, que la inclusió es compleixi a les aules, més enllà de la simple integració de l’alumnat, la qual segueix reproduint les desigualtats i la segregació.

També hem comentat que desenvolupar activitats a les aules amb grups heterogenis és especialment enriquidor, ja que afavoreix a la motivació i a la creació de vincles afectius entre infants. Per tant, treballant en grup l’alumne estranger tindrà la necessitat d’aprendre la llengua per comunicar-se amb els seus companys, desenvolupant així aprenentatges significatius i contextualitzats.

A continuació adjunto un enllaç que he trobat interessant, ja que planteja activitats per treballar la llengua al segon cicle d’educació infantil, i al primer i segon cicle de primària de manera contextualitzada i significativa pels infants:

Enllaç interessant

Per tant, podem extreure les conclusions següents:

D’una banda, com a docents hem de procurar atendre a la diversitat lingüística a les aules, recorrent a suports lingüístics específics sempre que sigui necessari i, d’altra banda, tal i com va dir la María José Lobo a la xerrada que va venir a fer a la facultat, no podem oblidar que els infants aprenen fent, i que com a mestres ens hem d’adequar al nivell i a les necessitats lingüístiques de cadascun dels infants del grup classe.

Font de la imatge