La visita del Pere Peris és la segona que hem rebut a l’assignatura. En
aquesta ocasió, ens ha vingut a parlar dels contes i de la seva importància,
sobretot a educació infantil. En un primer moment s’ha presentat i ens ha dit
que ha treballat a Educació Infantil des de l’any 1981, i com a reflexió ens ha
dit que la vida ha de ser un joc, o si més no, tenir una part lúdica a la
nostra feina. Ha treballat al Vallès, Cerdanyola i Terrassa, però també a la
UAB formant professionals en diferents àmbits de l’educació.
A més, el Pere ens ha parlat sobre la importància de treballar en
situacions o racons reals “simulades” i creades en contextos, com per exemple
la cuineta, on es poden utilitzar unes expressions determinades. Després de
repartir-nos un paperet a cada companya, ens ha parlat sobre els contes, les
cançons i es emocions. I ens ha fet tancar els ulls, aillant-nos i estant només
amb nosaltres, per pensar en un conte, en qui ens el contava, que sentíem quan
ho recordem... per després posar-ho en comú en petit grup, moment en el qual
han sortit diverses emocions de felicitat, nostàlgia, empatia...
El conte en el que jo he pensat era un anomenat “Ana está furiosa” que me’l
va regalar la meva mare quan jo anava a primària, concretament a una època on
jo sempre estava enfada amb mi mateixa i amb els demés, traslladant aquest
malestar a l’escola i qualsevol altre espai. El conte, m’ho llegia la meva
mare, perquè pogués expressar els meus sentiments i el meu malestar, fins que
posteriorment m’ho llegia sempre jo sola.
El Pere, a continuació, ens ha explicat que els contes tenen moltes
funcions, i ens ha presentat diversos contes que per ell són importants per
qualsevol motiu. Entre aquests contes trobem El gat amb botes, Il Camaleonte Variopinto, Amb tot el cor, La història
de l’Emma i No és fàcil, petit esquirol.
Ens ha dit que aquests contes poden tenir diferents valors, com per exemple
ser emprenedors, però també s’hi fixa o li crida l’atenció el contingut del
conte, els dibuixos, els colors, les imatges... aprofitant per explicar-nos
aspectes concrets. Concretament, per exemple, ha utilitzat el llibre de Il Camaleonte Variopinto per dir-nos que
el professional ha de ser camaleònic, i que en ocasions ens hem d’adaptar, però
en altres haurem de camuflar-nos. Ens ha parlat sobre somiar, les emocions, i
ens ha dit que la professió d’educador és una professió en la qual hem d’estar
prenen decisions en tot moment, com feia la Rateta mentre escombrava l’escaleta.
Altres contes, en canvi, ens parlen de l’amor i treballen l’afecte, l’acollir,
la distància i la retrobada, o simplement, coses d’aquelles que moltes vegades
als adults ens costa contar.
Això, per tant, m’ha fet reflexionar sobre la importància de saber veure
els valors que hi ha darrere de cada conte, ja que els contes són a tot arreu.
Per acabar la sessió, ens ha explicat el conte de La sopa de pedres, on ens ha fet partícips a mesura que anava
avançant la història d’un soldat que arriba a un poble per on ha passat la guerra,
i que es posa a fer una sopa amb pedres, primer els infants van portant
ingredients, i després s’hi suma tot el poble. Finalment, queda una sopa amb
valors, amb sentiment, amb calidesa, amb detall, amb evidència, amb veritat...
i amb totes aquelles coses que posava als paperets que ens ha donat a l’inici
de la visita. Però, en realitat, volia fer referència a la feina que hem de
realitzar com a docents.
Gràcies Pere, per la teva visita, els teus contes i per L’orella verda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada