Lectura 9 (III) Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola, Vila i Siqués (2006)

IDEES CLAU:

L’article, que tracta sobre l’adquisició d’una nova llengua escolar en un context de immersió lingüística, comença desenvolupant la idea de que cal adequar tant l’organització escolar com la pràctica educativa a aquesta nova realitat. L’objectiu d’això és fer possible que, independentment de la llengua que parlen a casa seva, tots els alumnes i les alumnes  desenvolupin prou competència lingüística en la llengua o en les llengües del seu centre docent.

Tal i com diuen els autors del text, gràcies al personal bilingüe de l’escola que pot dur a terme una immersió lingüística, es fa possible la següent dita: «En la mesura que tu em reconeixes des de la meva llengua, jo puc (i vull) aprendre la teva». L’alumne ha de sentir que valores la seva llengua, i poc a poc, valorarà la nostra, i tindrà ganes d’aprendre-la. Per això és essencial que treballem la part emocional amb aquest infant. Malgrat això, el problema arriba quan l’infant no entén cap de les dues llengües que parla el docent, ja que el mestre no podrà reconèixer la seva llengua de la mateixa forma.

Per últim, cal tenir en compte que l’alumne anirà adquirint produccions orals i escrites cada cop més complexes. És a dir, ja no copiarà el que sent sinó que utilitzarà expressions interioritzades que codificaran la nova llengua: el que Selinker anomena “interllengua”. Doncs, veiem que el domini de la llengua de l’alumne, passarà per diferents formes d’interllengua en el camí de l’adquisició de l’idioma, que ens indicaran els seus avenços. Tanmateix, Vila i Siqués ens informen que l’infant ja té unes competències lingüístiques quan arriba a l’escola: les de la seva llengua. Per aquest motiu, l’alumne que s’incorpora a un programa de canvi de llengua de la llar a l’escola ha de tenir temps per poder transferir les habilitats lingüístiques que té desenvolupades en la seva llengua a la nova llengua de l’escola

PARAULES CLAU: immersió lingüística, pràctica educativa, llengua familiar, llengua escolar, competència lingüística

PREGUNTES ALS AUTORS:

-Com reconeixem aquelles llengües que no sabem parlar, per fer que l’alumne senti que valorem la seva llengua i vulgui aprendre la nostra?

-Com ens comuniquem amb les famílies si no compartim la mateixa llengua?

COMENTARI DEL TEXT: 

Al dur a terme la lectura d'aquest article, vaig començar molt interessada en el tema, però a mesura que va anar avançant la lectura estava més desconcentrada. Probablement és perquè se'm va fer molt repetitiva, i penso que podrien haver aprofitat el tema d'una manera molt menys densa. Tot i així l'he trobat interessant.

A banda d'això, crec que és un tema realment important per al nostre futur com a mestres, ja que ens podem trobar perfectament davant d’aquesta situació, i hem de saber actuar correctament. Per tant, és bo saber mètodes per incloure a aquests alumnes nouvinguts i fer-los entrar a la nostra cultura de la millor manera possible. A més, penso que la comunicació és indispensable en el nostre dia a dia, i si em poso a la seva pell, m'ho imagino esgarrifant. El fet de no entendre a ningú i que ningú t'entengui deu ser una experiència força traumatitzant. Per aquest motiu, hem de treballar això des de l'escola per fer de la seva arribada una experiència gratificant per a ell. Doncs, penso que la clau està a generar contextos comunicatius per ajudar-lo a aprendre la llengua.

Tanmateix, podem relacionar aquest tema amb la visita de la María José. Va ser una visita molt agradable en la que vam poder aprendre moltes coses. En primer lloc, que és essencial aprendre el màxim de llengües possibles, ja que t’obren moltes portes. A més, com ens deia la María José, és molt bona oportunitat ensenyar-los idiomes des de petits, però és clar, sempre depenent de la forma en la qual ho facis, perquè hi ha una gran varietat de mètodes.  Ella proposava ensenyar-ho de forma totalment didàctica, on els infants aprenien alhora que s’ho passaven bé, és a dir, utilitzant el joc com a eina d’aprenentatge. Ens va ensenyar un mètode molt eficaç per tenir un primer contacte amb aquesta nova llengua, i em va agradar molt poder portar-ho a la pràctica, ja que vam poder sortir de l’habitual rutina.