La xerrada d'en Pere Peris va tenir lloc el passat divendres 28 d'abril, en Xavier el va convidar per a que ens parlès dels contes.
He sentit molt profundament la seva veu dolça amb un accentuat to almeriense explicant-me el conte de "las siete cabritas y el lobo", mentre parlava em preparava un got de llet amb Colacao. Nosaltres vivíem a la vora del bosc, i normalment veiem passar ramats d'ovelles (que jo relacionava amb cabres). Sempre m'imaginava a totes aqueslles ovelles fugint d'un llop gran i negre, i pensava en la casa de la meva àvia plena d'ovelles amagades per tots els racons. A més a més, l'àvia Isabel moltes nits venia a dormir amb mi i els meus germans perquè els nostres pares treballaven fins molt tard i abans d'anar a dormir ens explicava contes o histories de fades que s'amagaven al nostre jardí ple de flors.

Agraeixo sincerament la visita d'en Pere Peris, he pogut aprendre moltes coses realment importants d'aquest amant dels contes. Des de fer una sopa plena de valors, com sentir la necessitat de fer les coses perquè em surten de dins de l'ànima, de fer les coses per gaudir-les i no explicar mai contes per inèrcia.
Abans de marxar en Pere ens ha repartit una targeta que diu: "Hablar es una necesidad, pensar es un arte". Guardaré aquesta frase dins meu, perquè crec que pensar és una qualitat humana que hem de saber utilitzar, en definitiva, poder pensar és un art, perquè a través del pensament podem fer coses maravelloses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada